Recomendados
Más contenido relacionado
La actualidad más candente
La actualidad más candente (18)
Similar a Descobrim catalunya
Similar a Descobrim catalunya (20)
Más de sluna3
Último
Último (9)
Descobrim catalunya
- 1. Descobrim... CATALUNYA AUTOR: Alex Fernández Escola Mare de Déu de la Muntanya (Esparreguera)
- 2. COMARQUES Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Les Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Moianès Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran (Vall d'Aran) Vallès Occidental Vallès Oriental Mapa
- 3. Alt Camp
- 4. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Valls Habitants 44.107 (2016) Extensió m² 538 m² Localització Tarragona Coses importants MONUMENTS AGRICULTURA INDUSTRIES Un dels monuments destacats de l'Alt Camp és el monestir de Santes Creus que està al municipi d'Aiguamúrcia. És un dels tres monestirs de la Ruta del Cister. Un altre monument és l'església de Sant Joan, que se situa al barri antic i a la plaça de l'Església de Valls. El seu campanar és un dels més alts de tota Catalunya. Algunes terres es replantaren amb peus de ceps americans. D'altres es replantaren amb garrofers, avellaners i ametllers. D'altres, en fi, les terres més pobres s'abandonaren. L'activitat industrial més activa en el moment de màxim econòmic de l'Alt Camp, entre 1750 i 1850, fou la tèxtil de cotó, al Pla de Santa Maria, Valls, Picamoixons, la Riba i Pont d'Armentera. Hi havia adoberies i aiguardents a Valls, i papereres a la Riba, Alcover, Valls, Vila-rodona, el Milà i el Rourell.
- 5. Alt Empordà
- 6. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Figueres Habitants 140,214 (2014) Extensió m² 1.357 km² Localització Girona Coses importants MONUMENTS VEGETACIO El Teatre-Museu Dalí, inaugurat el 1974, fou construït sobre les restes de l'antic teatre de Figueres, i forma part del triangle dalinià empordanès junt amb el Castell Gala Dalí de Púbol i la Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat, tots gestionats per la Fundació Gala- Salvador Dalí. La varietat del relleu i clima fa que a l'Alt Empordà creixi una gran diversitat de vegetació. De fet, com arreu de Catalunya, a les terres planes la vegetació natural ha estat substituïda per conreus, i només trobem extensions notables de boscos a les muntanyes pirinenques. Hi ha dos rius principals, la Muga i el Fluvià. La Muga és un riu ben empordanès, gairebé tota la seva conca pertany a l'Alt Empordà. És un riu curt, però força cabalós durant tot l'any, a causa de les pluges abundants que cauen en els vessants de la seva capçalera.
- 7. Alt Penedès
- 8. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Vilafranca del Penedès Habitants 106.300 (2016) Extensió m² 592,7 km² Localització Barcelona Coses importants HISTORIA Romanització: La vinguda dels romans es produí l'any 218 aC. en el marc de les Guerres Púniques. La majoria dels pobladors indígenes es refugiaren en poblats més o menys fortificats per temor de les operacions bèl·liques. Població antiga: L'àmbit sumàriament descrit de l'Alt Penedès ha estat poc o molt poblat en totes les èpoques, malgrat que no hagin quedat vestigis d'un relleu semblant en totes les fases del poblament antic. Els nivells del paleolític, l'època més reculada del poblament humà i, per tant, la de menys densitat de població. Divisió diocesana: La partió de les diòcesis de Barcelona, Vic i Tarragona es va establir tan bon punt el comte Ramon Berenguer III va donar al bisbe de Barcelona, Oleguer la ciutat de Tarragona amb la seva rodalia i el papa Gelasi II designava el mateix Oleguer com a bisbe de la seu restaurada (1118).
- 9. Alt Urgell
- 10. QUADRE INFORMATIU Capital comarca La seu d’Urgell Habitants 20.550 (2016) Extensió m² 1.448 km² Localització Girona Coses importants ECONOMIA CLIMA HISTORIA La vinya dels Pirineus fou important i habitual durant molt segles fins que la fil·loxera, a finals del segle XIX, va provocar la desaparició d'aquest cultiu. Mentre en altres indrets de Catalunya es van recuperar, a l'Alt Urgell es va introduir la vaca de llet.[ El clima de la comarca és molt variable, a causa de la seva complicada orografia. Mentre a les parts més meridionals de la comarca hi predomina el clima mediterrani, a les zones més al nord i a major alçada predomina el clima d'alta muntanya.. L'Alt Urgell o Urgellet ocupa només un sector del comtat d'Urgell abans de la seva expansió cap a la plana. L'Urgell històric era format per l'Alt Urgell, Andorra, gran part del Solsonès i una petita part de la Segarra i la Noguera.
- 11. Alta Ribagorça
- 12. QUADRE INFORMATIU Capital comarca El pont de Suert Habitants 3.867 (2016) Extensió m² 426,9 km² Localització Lleida (pirineus) Coses importants VEGETACIÓ RIUS HISTORIA Les diferències en altitud determinen canvis importants en la vegetació, que de manera natural forma quatre grans estatges o nivells: estatge de les rouredes, estatge del pi roig, estatge del pi negre i estatges dels prats alpins. Les valls de la Noguera Ribagorçana i de la Noguera de Tor són les que configuren l'Alta Ribagorçana. La Noguera Ribagorçana recorre la comarca de nord a sud. El seu naixement i les valls més enlairades de la seva capçalera es troben dins la Val d'Aran. Amb la creació de la comarca el 1987 es recuperava una comarca que ja havia estat creada el 1939, en l'efímera divisió comarcal empresa per la Generalitat republicana a les acaballes de la Guerra Civil, i que sempre havia estat considerada com a tal en els àmbits acadèmics i científics, malgrat que els estaments polítics la ignoressin.
- 13. Anoia
- 14. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Igualada Habitants 117.500 (2016) Extensió m² 866,3 km² Localització Barcelona Coses importants VEGETACIÓ RIUS ECONOMIA El paisatge actual de l'Anoia és constituït sobretot per brolles i garrigues amb pins. La vegetació natural seria dominada per boscos d'alzina, carrasca i roure valencià. Hi ha una estreta relació entre el canvi progressiu del clima, d'un clima mediterrani. L'Anoia no és pas l'únic riu que recorre la comarca. Pel nord trobem el Llobregós, que recull les aigües d'un sector de l'altiplà de Calaf, cap al Segre. La capçalera de la riera de Rajadell, afluent del Llobregat, penetra pel sector nord-est, també a l'altiplà de Calaf. L'activitat econòmica de la comarca se centra en l'agricultura i la indústria. Així, una quarta part de l'extensió de la comarca està ocupada per conreus predominant el conreu de secà, principalment cereals, excepte la plana central, on es cultiva l'olivera, l'ametller, l'avellaner; la vinya.
- 15. Bages
- 16. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Manresa Habitants 1.295 km² Extensió m² 174.400 (2016) Localització Barcelona Coses importants VEGETACIÓ AGRICULTURA RAMADERIA El paisatge vegetal actual del Bages és constituït sobretot per pinedes de pi blanc, o de pinassa i pi roig als indrets més frescals. Sota aquestes pinedes hi ha garrigues, brolles de romaní i pastures de jonça. Hi predomina el cultiu de secà però hi ha una zona de regadiu amb conreus d'horta d'unes mil hectàrees fet des de temps medievals gràcies a la construcció de la Séquia de Manresa. La séquia és una de les principals obres d'enginyeria civil medieval d'Europa. Datada al segle XIV, té 26 quilòmetres de llargada i només 10 metres de desnivell. La ramaderia en règim d'estabulació ha esdevingut modernament més important econòmicament especialment en el sector del porcí i boví.[1]
- 17. Baix Camp
- 18. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Reus Habitants 188.400 (2016) Extensió m² 695,3 km² Localització Tarragona Coses importants AGRICULTURA RAMADERIA PESCA Fins al segle XVIII dominaven els conreus de cereals, juntament amb la vinya i l'olivera. A partir d'aquest moment la vinya augmenta, com també el garrofer, i més endavant la patata. Durant el segle XVIII s'assaja el cultiu de l'arròs en diverses planes litorals, que aviat fou abandonat pel temor que fos un focus d'infecció del paludisme. Al costat de l'agricultura molt tecnificada i mecanitzada hi ha una ramaderia de granges d'aviram, que ha estat afavorida per la capacitat comercial de la ciutat de Reus. El Baix Camp no té cap tradició ramadera, però entre els anys seixanta i noranta del segle XX es va convertir en un dels centres productors d'ous més importants de Catalunya, al costat del Baix Ebre. L'únic port pesquer del Baix Camp és el de Cambrils, amb una mitjana de pesca descarregada entorn de les 1.500 tones anuals, de les quals una tercera part és de mol·luscs.
- 19. Baix Ebre
- 20. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Tortosa Habitants 80.637 (2014) Extensió m² 1.035 km² Localització Tarragona Coses importants RIU AGRICULTURA PARCS NATURALS L'Ebre té un recorregut curt pel territori català, només 138 km. de longitud i una conca de 3.114 km². Però l'Ebre té una gran importància econòmica per a Catalunya, sobretot per tres aprofitaments: aprofitament energètic (Ribera d'Ebre), per a regadiu (Baix Ebre i Montsià) i per abastir poblacions i indústries (Ribera d'Ebre, Montsià, Baix Ebre, Baix Camp i Tarragonès). L'agricultura ha estat i és la base actual de l'economia de la comarca. Gairebé la meitat de la superfície comarcal és cultivada. Aquest percentatge pot semblar baix si no es té present que el Baix Ebre inclou un ample sector de muntanya, tant dels Ports de Beseit com de les serres de Cardó i del Boix, on actualment no hi ha terra conreada. Els parcs naturals del baix ebre son abundants. El parc natural del riu ebre es un i l’altre conegut es el parc natural dels ports.
- 21. Baix Empordà
- 22. QUADRE INFORMATIU Capital comarca La bisbal de l'Empordà Habitants 132.886 (2014) Extensió m² 701,7 km² Localització Girona Coses importants ESPAIS NATURALS PROTEGITS ECONOMIA TURISME La seva situació i constitució fan de la comarca una gran riquesa natural amb espais característics de les zones mediterrànies amb tendència a desaparèixer. La superfície total protegida suma 23.478 ha, enfront de les 70.169 ha totals de la comarca. S'hi inclouen: El Massís del Montgrí Les Illes Medes Els aiguamolls del Baix Empordà Les Gavarres El Massís de Cadiretes - L'Ardenya Les Muntanyes de Begur Cal destacar que la comarca és un dels destins principals de segona residència, que junt amb el turisme provoca que als períodes estivals es dupliqui i tripliqui en certes viles la població resident. Des dels anys seixanta, la Costa Brava ha sofert un augment significatiu de visitants, especialment durant els mesos d'estiu a la cerca de sol i platja. Abans de la Guerra Civil, la majoria de visitants de la comarca eren de l'interior de Catalunya, estiuejants de bona posició econòmica
- 23. Baix Llobregat
- 24. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Sant Feliu de Llobregat Habitants 806.249 (2014) Extensió m² 486,2 km² Localització Barcelona Coses importants RIUS LLOCS D’INTERES CLIMA Al baix Llobregat passa un riu molt important que neix al berguedà. El riu es el Llobregat. Al baix Llobregat hi ha molt turisme. Per això hi ha molts llocs d'interès al baix Llobregat. Trobem diferents trets climàtics a la comarca del Baix Llobregat: a la zona costanera destaca un clima Mediterrani Litoral Nord, a l'interior un clima Mediterrani Prelitoral Central i a la zona del Parc del Garraf un clima Mediterrani Litoral Sud.
- 25. Baix Penedès
- 26. QUADRE INFORMATIU Capital comarca El Vendrell Habitants 100.262 (2014) Extensió m² 296,4 km² Localització Tarragona Coses importants PERSONATGES IMPORTANTS El Baix Penedès ha donat rellevants personalitats que han contribuït al món de la cultura. Alguns dels que cal destacar han estat: Àngel Guimerà (1845-1924): escriptor (fill adoptiu; ell era canari de naixement però el seu pare era del Vendrell). Al Vendrell es pot visitar la seva casa pairal: cal Guimerà. Pau Casals (1876-1973): músic i compositor. A Sant Salvador es pot visitar la seva casa convertida en Museu: la vila Casals i també l'Auditori Pau Casals. Aureli Maria Escarré (1908-1968): abat de Montserrat. El seu poble, l'Arboç, li va dedicar un monument l'any 1978. Es pot visitar la seva casa pairal al carrer Major. Josep Cañas i Cañas (1905-2001) Banyeres del Penedès fou un dibuixant i escultor català. El seu aprenentatge fou autodidacte, tot i que va fer alguns cursos a l'Escola d'Arts i Oficis de Vilanova amb Damià Torrents i el seu amic Joaquim Mir. Els seus primers quadres són de temàtica mediterrània i camperola.
- 27. Barcelonès
- 28. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Barcelona Habitants 2,227 milions (2014) Extensió m² 144,7 km² Localització Barcelona Coses importants HISTORIA CLIMATOLOGIA GEOGRAFIA A L'Edat Mitjana va augmentar sensiblement la població i el comtat de Barcelona va adquirir progressivament més pes al país, fins que Barcelona va esdevenir-ne la capital. El clima del Barcelonès és mediterrani de tipus litoral central. La precipitació mitjana anual està al voltant dels 600 mm, essent els valors més elevats a prop de la Serralada Litoral. La seva geografia està marcada per la plana de l'àrea metropolitana, la serralada de Collserola i els rius Llobregat i Besòs. Turó Blau
- 29. Berguedà
- 30. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Berga Habitants 40.039 (2014) Extensió m² 1.185 km² Localització Barcelona Coses importants HISTORIA Prehistòria : Alguns indicis fan pressuposar el poblament del berguedà, al Paleolític Inferior. Són la peça trobada en una de les terrasses del Llobregat, prop de Gironella, que correspon a un poble de caçadors i recol·lectors de la cultura dels còdols treballats. Edat antiga: L'historiador romà Titus Livi parla de la tribu ibèrica dels bergistans, sotmesa primer per Anníbal (218 aC) i més tard per Cató (195 aC). Edat mitjana Sota l'ocupació sarraïna, el Berguedà esdevingué territori de frontera fins a passar a dependre del Comtat de Cerdanya, del qual se separà per esdevenir, breument, Comtat de Berga a principis del segle XI. En aquest context cal situar la figura literària més gran d'aquestes terres: el trobador Guillem de Berguedà. Edat moderna Durant els segles següents, el Berguedà coneixerà les epidèmies de pesta dels segles XIV i XV, el bandolerisme del XVI, i la guerra dels segadors al XVII. Edat contemporània Com a fets destacables del segle XX, cal esmentar la revolta anarquista de Fígols, el 1932, que s'estengué a altres poblacions de la comarca.
- 31. Cerdanya
- 32. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Puigcerdà Habitants 546,6 km² Extensió m² 18.063 (2014) Localització Tarragona, Girona Coses importants ART CLIMA HISTORIA Us posaré un document sobre tots els monuments de la baixa Cerdanya en un sol vincle amb l’arxiu. L’art i patrimoni cultural L'orientació de la vall de la comarca d'est a oest, inusual a la hidrologia pirinenca, l'amplitud de la capçalera fluvial i l'altitud de les muntanyes fregant una cota de 3.000 metres en algun cas, la doten d'un microclima específic amb menys humitat de la que és habitual a les valls de la serralada dels Pirineus. Us posaré un altre vincle amb un document sobre la historia de la baixa Cerdanya. Historia
- 33. Conca de Barberà
- 34. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Montblanc Habitants 650,2 km² Extensió m² 20.723 (2014) Localització Tarragona Coses importants RIU HISTORIA CLIMA A la conca de barbera passa el riu francolí A la comarca es tenen dades que indiquen poblaments des del neolític, així hi ha tot un seguit de coves als vessants nord de les Muntanyes de Prades amb pintures rupestres. La Conca de Barberà es troba a la zona de clima Mediterrani Continental Sec, en transició amb el Mediterrani Prelitoral Sud.
- 35. Garraf
- 36. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Vilanova i la Geltrú Habitants 185,3 km² Extensió m² 143.066 (2009) Localització Barcelona Coses importants CLIMA VEGETACIÓ TURISME El clima és mediterrani de plana i terra baixa amb influència marítima. La presència del massís de Garraf fa que la comarca resti a recer dels vents freds del nord i dels secs de l'oest. Aquest fet accentua encara més la influència marítima El paisatge actual del Garraf presenta un aspecte molt propi. Quan es visita el massís de Garraf es té la sensació de ser en una terra gairebé desèrtica i en un clima àrid. Al massís dominen les superfícies rocoses i sense sòls. El turisme a la comarca de Garraf mereix un apartat especial. Primer començà Sitges, però actualment és tota la comarca la que viu sobretot del turisme. Les activitats turístiques hi són força diversificades.
- 37. Les Garrigues
- 38. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Les Borges Blanques Habitants 797,7 km² Extensió m² 19.762 (2014) Localització Lleida Coses importants PINTURES RUPESTRES HISTORIA CLIMA Les pintures rupestres de la Roca dels Moros al Cogul. El clima de les Garrigues és Mediterrani Continental Sec, amb una precipitació mitjana anual escassa, entre 400 mm i 450 mm, donant-se els màxims a la primavera i la tardor, i els mínims a l'hivern i a l'estiu. La comarca de les Garrigues va ser projectada com a unitat administrativa per primera vegada per la Divisió territorial de Catalunya de 1936 de Pau Vila i va ser oficial des del desembre de 1936 fins a l'any 1939 quan es va suprimir la Generalitat de Catalunya.
- 39. Garrotxa
- 40. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Olot Habitants 735,4 km² Extensió m² 55.999 (2016) Localització Girona Coses importants ZONA VOLCANICA GASTRONOMIA TURISME La zona volcànica de la Garrotxa és a la Serralada Transversal, on hi ha una quarantena de cons volcànics, en bon estat de conservació i amb importants corrents de lava basàltica. Els dolços són un dels puntals més representatius de la gastronomia de la garrotxa, tenint com a més famosos els tortells adobats, les coques de llardons, els xuixos, les galetes i els bescuits olotins. A Besalú s'elaboren uns dolços anomenats modernis tes. Turisme Garrotxa és l'ens de promoció turística de la Garrotxa, constituït com a associació sense ànim de lucre. Creat l'any 1996, impulsa el desenvolupament del turisme sostenible i respectuós amb el medi ambient a la comarca de la Garrotxa, basant-se en la Carta Europea de Turisme Sostenible, de la qual exerceix de fòrum comarcal (punt de trobada entre el sector públic i privat).
- 41. Gironès
- 42. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Girona Habitants 575,6 km² Extensió m² 185.085 (2014) Localització Girona Coses importants RIUS CLIMA VEGETACIÓ El Ter travessa el Gironès pel mig, tot obrint-se pas per les diferents serralades. Entra a la comarca una mica engorjat, al terme de Bescanó. El clima del Gironès és mediterrani humit. Les Gavarres són com una muralla que dificulta l'entrada de l'aire humit i temperat que prové del mar cap a l'interior. Per això, el clima del pla de Girona és de tipus mediterrani, més aviat de muntanya mitjana, amb hiverns una mica freds. La vegetació espontània del Gironès estaria formada per suredes, alzinars i rouredes. a les vores dels rius i fons humits hi hauria boscos de ribera amb verns, salzes, oms i freixes.
- 43. Maresme
- 44. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Mataró Habitants 398,5 km² Extensió m² 437.919 (2014) Localització Barcelona Coses importants ECONOMIA GASTRONOMIA CLIMA El Maresme ha estat un important pol industrial, destacant especialment les indústries tèxtil, química, i metal·lúrgica. L'agricultura destaca històricament en les seves vessants viticultora i, la floricultora, horticultura que suposa més de la meitat de la producció d'aquest sector a Catalunya. En la cuina del Maresme predominen els productes del mar i de l'horta. Alguns dels seus productes tenen prestigi: les maduixes, sobretot de Sant Iscle de Vallalta i de Sant Cebrià de Vallalta, les cireres d'Arenys de Munt, els tomàquets rosa, els pèsols de Sant Andreu de Llavaneres i de Caldes d'Estrac, etc… El clima del Maresme és Mediterrani de tipus Litoral Central. La precipitació mitjana anual oscil·la entre els 550 mm i 800 mm, assolint-se els valors més alts al nord i a l'àrea del Montnegre i els més baixos als pobles costaners del sud de la comarca.
- 45. Moianès
- 46. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Moia Habitants 13.056 (2014) Extensió m² 337, 9 km² Localització Barcelona Coses importants CLIMA VEGETACIÓ FAUNA La comarca té clima mediterrani continental sub-humit condicionat per l'altitud i el relleu, amb precipitació mitjana anual entre els 600 i 700mm i temperatura mitjana anual al voltant dels 12 °C La vegetació de la comarca conserva alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. És predominantment forestal, dominada per les pinedes de pi roig i pinassa i les rouredes seques de roure martinenc en procés de regeneració. La fauna de la comarca és molt diversa. Hom troba la fagina, la guineu, el cabirol, el conill, la llebre, la geneta i el llop, recentment detectat a la comarca.
- 47. Montsià
- 48. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Amposta Habitants 69.613 (2014) Extensió m² 735,4 km² Localització Tarragona Coses importants GEOGRAFIA CLIMA HISORIA Per l'est, ressegueix tota la costa litoral, per l'illa de Buda, l'Aluet i l'istme del Trabucador, la punta de la Banya i la costa interior de la badia dels Alfacs fins a la desembocadura del Sénia, a Sòl-de-Riu (Alcanar). Lo clima del Montsià és Mediterrani de tipus Litoral Sud, excepte a l'àrea dels Ports de Beseit on és de tipus Prelitoral Sud. La precipitació mitjana anual varia entre els 550 mm i 600 mm a bona part de la comarca, si bé, als Ports arriba als 900 mm. Va ser decretada com a comarca el 1936 per la Generalitat, però va tenir escassa vigència a causa dels resultats de la Guerra Civil. No va ser fins al 1979 que, amb lo nou estatut d'autonomia, es torna a considerar com a tal.
- 49. Noguera
- 50. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Balaguer Habitants 39.376 (2014) Extensió m² 1.784 km² Localització Lleida Coses importants CLIMA GEOGRAFIA LA VINYA I EL VI El clima de la Noguera és mediterrani continental sec, si bé, a l'àrea del Montsec és de tipus Prepirinenc. La Noguera compta amb una superfície total de 1.784,06 quilòmetres quadrats, que la converteix en la comarca amb més extensió dels Països Catalans. L'activitat econòmica de bona part de la comarca ha estat lligada històricament al conreu de la vinya.
- 51. Osona
- 52. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Vich Habitants 154.559 (2014) Extensió m² 1.245 km² Localització Barcelona, Girona Coses importants CLIMA VEGETACIO ECONOMIA El clima d'Osona és mediterrani conti nental humit, tot i que als relleus del nord (àrea prepirinenca) i a l'est (Montseny, Guillerie s i Collsacabra) la precipitació és abundant o molt abundant i la temperatura és més baixa. El paisatge natural ha anat canviant a la plana de Vic: abans hi havia moltes rouredes i ara n'hi ha ben poques, a causa de l'ocupació del terreny com a camps de conreu i per les pinedes que s'hi han plantat. A les zones altes de la plana hi trobem roures, avellaners, boixos, faigs… El riu Ter va ser la seu de diverses colònies tèxtils, que juntament amb la ramaderia porcina, van enriquir la comarca. Actualment la zona combina els tres sectors econòmics de manera equilibrada amb un creixement dels serveis.
- 53. Pallars Jussà
- 54. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Tremp Habitants 13.530 (2005) Extensió m² 1.343 km² Localització Lleida Coses importants GEOGRAFIA ETIMOLOGIA HISTORIA De fet, el Pallars Jussà està format per quatre unitats geogràfiques: la Conca Deçà o Conca de Tremp, al voltant del cap de comarca, la Conca Dellà, a l'entorn de la vila d'Isona, la Conca de Dalt, al voltant de la Pobla de Segur, tot i que rep aquest nom el municipi del Pont de Claverol. Segons la llegenda, el nom de la comarca procedeix del mot comú palla. Segons Joan Coromines, no és exactament així, encara que hi és relacionat: Pallars proc edeix del llatí paleares, cabanes amb sostre vegetal (probablement de palla). Després d'estar dominat per romans, visigots i musulmans, l'actual territori del Pallars fou conquerit per la casa de Tolosa l'any 800, formant-se així la comarca històrica del Pallars, amb la instauració del comtat de Pallars.
- 55. Pallars Sobirà
- 56. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Sort Habitants 7.220 (2014) Extensió m² 1.378 km² Localització Lleida Coses importants CLIMA VEGETACIÓ GEOGRAFIA Excepte el fons de les valls inferiors, on el clima és mediterrani continentalitzat, el conjunt del Pallars Sobirà s'inclou dins l'àrea de clima d'alta muntanya. Encara que l'altitud és el factor principal que determina el clima. El sector comprès entre el Pallars Sobirà, la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça és on la vegetació d'alta muntanya es troba més ben representada, i amb més extensió. Malgrat trobar-nos en ple Pirineu, al Pallars Sobirà hi ha fragments de vegetació mediterrània. El Pallars és una comarca plenament pirinenca, potser la més pirinenca de totes. Comprèn gairebé tota la capçalera de la Noguera Pallaresa, fins al Congost de Collegats.
- 57. Pla de l’estany
- 58. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Banyoles Habitants 31.554 (2014) Extensió m² 262,8 km² Localització Girona Coses importants NATURA CLIMATOLOGIA PATRIMONI CULTURAL És un dels entorns naturals més privilegiats i diversos del país. La seva singularitat està clarament lligada a l'aigua: el sistema lacustre, format per un conjunt d'estanyols i presidit per l'estany de Banyoles, n'és el tret d'identitat. El clima del Pla de l'Estany és Mediterrani de tipus Prelitoral Nord. És una comarca plujosa, amb valors mitjans anuals que augmenten progressivament dels 700 mm als 900 mm a mesura que ens aproximem a la Garrotxa. El pas del temps ha deixat a la comarca un llegat històric i cultural impressionant. El Parc de les coves prehistòriques de Serinyà, el Parc Neolític de la Draga (a Banyoles) i la vil·la romana de Vilauba (a Camós) són jaciments arqueològics de gran importancia.
- 59. Pla d’Urgell
- 60. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Mollerussa Habitants 37.128 (2014) Extensió m² 305,2 km² Localització Girona Coses importants RIUS CLIMA VEGETACIÓ El pas del temps ha deixat a la comarca un llegat històric i cultural impressionant. El Parc de les coves prehistòriques de Serinyà, el Parc Neolític de la Draga (a Banyoles) i la vil·la romana de Vilauba (a Camós) són jaciments arqueològics de gran importància, que poden ajudar-te a entendre la vida dels primers pobladors d'aquest territori. El clima del Pla d'Urgell és mediterrani amb tendència continental de terra baixa. La topografia plana i les dimensions reduïdes fan que tota la comarca tingui un mateix tipus de clima. El paisatge del Pla d'Urgell ha estat tan modificat que és molt difícil dir quina seria la vegetació espontània i sense la intervenció de l'home. Abans de la construcció del canal d'Urgell dominava una vegetació de mates baixes i pastures seques, junt amb la vegetació dels aiguamolls i dels terrenys salabrosos (rics en sals).
- 61. Priorat
- 62. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Falset Habitants 9.550 (2014) Extensió m² 498,7 km² Localització Tarragona Coses importants VEGETACIÓ CLIMA AGRICULTURA Lo clima del Priorat és mediterrani amb influència marítima, encara que s'hi observa una lleugera tendència continental, en especial a la part septentrional. Lo Priorat és a la franja que limita el territori amb domini natural de les carrasques amb lo dels alzinars. Les carrasques ocuparien lo sector amb lo clima de més tendència continental, cap a les Garrigues. Lo 37% de la superfície del Priorat és terra conreada. La resta són matollars, garrigues i brolles, i boscos, sobretot de pins. Només lo 6% del conreu és regadiu. La resta és secà amb un predomini de cultius llenyosos. La meitat del regadiu és dedicat a l'avellaner. Hi ha també patates i hortalisses.
- 63. Ribera d’Ebre
- 64. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Mora d’Ebre Habitants 22.925 (2014) Extensió m² 827,1 km² Localització Tarragona Coses importants CLIMA Lo clima a la Ribera d'Ebre és Mediterrani Litoral o Prelitoral Sud a la part meridional de la comarca i Mediterrani Continental Sec a la part septentrional. La distribució de la precipitació és irregular i amb un total anual escàs, sent una mica més abundant al sud (sud del Pas de l'Ase). L'estació més plujosa és la tardor i la menys plujosa l'estiu, amb un període àrid que comprèn los tres mesos. Lo règim tèrmic se caracteritza per estius calorosos i hiverns moderats més acusats a mesura que es puja en altura, excepte durant los freqüents episodis d'inversió tèrmica. Lo període lliure de glaçades comprèn los mesos de maig fins a octubre. Si bé són remarcables les abundants boires a l'hivern al voltant del riu Ebre.
- 65. Ripollès
- 66. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Ripoll Habitants 25.700 (2014) Extensió m² 956,6 km² Localització Girona Coses importants RIUS CLIMA VEGETACIÓ L'esquema dels rius del Ripollès és simple i, com s'ha dit, és important conèixer-lo bé perquè ens dóna una idea precisa de com és la comarca. Mirant el mapa es veu que tots els rius principals tenen dues direccions dominants: o van de nord a sud, o d'est a oest (o d'oest a est). Al Ripollès hi ha una gran diversitat de climes. Van des del mediterrani de muntanya mitjana al d'alta muntanya, en relació sobretot amb l'altitud. La influència marítima ja és molt atenuada, i es va perdent a mesura que es va cap a l'oest. Amb climes i relleus tan variats i contrastats és evident que al Ripollès hi hagi una gran diversitat de paisatges vegetals. A grans trets hi ha cinc grans tipus de dominis vegetals que de manera natural ocuparien una superfície notable: rouredes, fagedes, pinedes de pi roig, pinedes de pi negre i prats naturals d'alta muntanya.
- 67. Segarra
- 68. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Cervera Habitants 22.713 (2014) Extensió m² 722,8 km² Localització Lleida Coses importants MONUMENTS ETIMOLOGIA CLIMA Us he fet un llistat amb tots els monuments que te la Segarra. Llistat de monuments de la Segarra. Es creu que el nom de Segarra prové del de la ciutat íbera de Sikarra, situada al terme municipal dels Prats de Rei, a l'Alta Segarra. El clima de la Segarra és Mediterrani Continental Sec, amb una precipitació mitjana anual escassa, entre 400 mm i 550 mm a gran part de la comarca, amb un màxim equinoccial i un mínim a l'hivern.
- 69. Segrià
- 70. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Lleida Habitants 209.768 (2014) Extensió m² 1.396 km² Localització Lleida Coses importants HIDROLOGIA CLIMA GEOGRAFIA Parlar dels rius del Segrià és parlar del Segre. Les seves aigües han transportat fa milers d'anys els materials que formen la plana i ara permeten regar els cultius. El Segre és el riu més gran de Catalunya, a part de l'Ebre. L'escassa diferència topogràfica en el conjunt del territori del Segrià i el predomini de relleus planers fan que el conjunt comarcal tingui un mateix tipus de clima. El clima del Segrià és mediterrani amb tendència continental de muntanya baixa. El Segrià estricte i nucli central de la comarca és el territori inclòs entre la zona nord de la ciutat de Lleida i els límits del terme d'Alguaire, i entre el Noguerola i la Noguera Ribagorçana.
- 71. Selva
- 72. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Santa Coloma de Farners Habitants 3.864 (2016) Extensió m² 994,9 km² Localització Girona Coses importants RIUS CLIMA ECONOMIA La Selva pertany a dues grans conques hidrogràfiques, a la del Ter i a la de la Tordera. Algunes rieres, com la de Tossa i la de Lloret, desguassen directament al mar. El curs del Ter travessa la comarca per l'extrem septentrional i confereix un caràcter propi a aquest racó de la Selva. La Selva és la comarca litoral més humida. La presència dels relleus enlairats del Massís del Montnegre, Massís del Montseny, Guilleries i el Far fa que la humitat arrossegada pels vents de llevant provoqui pluges freqüents i intenses en els vessants selvatants durant tot l'any. La Selva és una de les comarques amb més gent dedicada a les feines del bosc. El bosc ocupa el 65% de la superfície comarcal. Fins a les primeres dècades del segle XX la lleva i transformació del suro i l'explotació del castanyer ocupaven molta gent.
- 73. Solsonès
- 74. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Solsona Habitants 13,497 (2014) Extensió m² 1.001 km² Localització Barcelona Coses importants GEOLOGIA HIDROGRAFIA CLIMA Al nord dominen els massissos calcaris, amb canals estrets de margues triàsiques, aprofitades pels conreus de muntanya i pels camins de bast. Vers el centre dominen les pudingues oligocèniques, erosionades que destaquen a la serra dels Bastets i impressionen a les fondalades de Vilamala; les valls fluvials hi resten ben encaixades. El territori del Solsonès pertany a dues conques hidrogràfiques, la conca del Segre i la del Llobregat. A grans trets, es podria dir que la primera recull les aigües de la meitat occidental del territori i la segona, les de la meitat oriental. El clima del Solsonès és mediterrani continental, amb estius calorosos i hivern freds. Les precipitacions (amb una mitjana de quatre dies de neu cada any) són més abundant a la primavera i a la tardor.
- 75. Tarragonès
- 76. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Tarragona Habitants 250.306 (2014) Extensió m² 319,2 km² Localització Tarragona Coses importants TURISME ACTIVITATS RIUS El Tarragonès és una comarca molt turística, i tota la seva franja costanera s'ha convertit en una zona residencial i de descans, d'estiueig i turisme en general. A part de la ciutat de Tarragona, centre turístic important per les restes històriques que conserva, Roda de Berà i mes. El Tarragonès ha estat tradicionalment una comarca agrícola i comercial. El predomini industrial en l'activitat econòmica actual és un fenomen que començà l'últim terç del segle passat. L'agricultura es basa en els conreus llenyosos arbustius (vinya) i arboris (ametllers, avellaners, olivers i garrofers). El Tarragonès té dos rius principals, el Francolí i el Gaià. Hi ha altres rius de menor importància, entre els quals destaquen la séquia de Riuclar i alguns torrents que després de travessar el Baix Camp moren a la costa de Salou.
- 77. Terra Alta
- 78. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Gandesa Habitants 12.119 (2014) Extensió m² 743 km² Localització Tarragona Coses importants GEOGRAFIA HIDROGRAFIA OROGRAFIA La Terra Alta és constituïda per un conjunt de terres enlairades situades al marge dret de l'Ebre. És una comarca formada per dotze municipis d'una gran varietat paisatgística. La comarca actual de la Terra Alta no és travessada per cap riu important. Són cursos intermitents, que només porten aigua en períodes de pluges importants. Malgrat la mancança de cursos d'aigua a la comarca, la Terra Alta és delimitada per cursos importants d'aigua: l'Ebre, el Matarranya i el riu Algars. Semblantment a la Ribera d'Ebre, la Terra Alta pertany a dues grans unitats de relleu: a la Depressió Central i a la Serralada Prelitoral. Les serres del sector meridional corresponen plenament a la Serralada Prelitoral.
- 79. Urgell
- 80. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Tàrrega Habitants 579,6 km² Extensió m² 36.526 (2014) Localització Lleida Coses importants SECTOR PRIMARI SECTOR SECUNDARI HIDROGRAFIA L'agricultura ha estat la base de l'activitat tradicional de la comarca. Fins al segle XVIII hi havia una agricultura de secà de cereals (blat, ordi, civada, de vinya, d'ametllers i oliveres. Hi havia una mica d'horta als reguers, horts vora els rius. Malgrat la importància de l'agricultura i la ramaderia, la indústria és l'activitat que ocupa més gent a la comarca. La indústria és molt diversificada. Les branques principals són l'agropecuària, la tèxtil i la metal·lúrgica. El centre industrial més important és Tàrrega. El relleu lleugerament inclinat d'est a oest fa que la xarxa hidrogràfica tingui aquesta mateixa tendència. Els rius van també d'est a oest. Hi ha tres rius principals que travessen la comarca de l'Urgell. De nord a sud són el riu Sió, l'Ondara i el Corb. Tota la xarxa fluvial va a parar al Segre.
- 81. Val d’Aran (Vall d’Aran)
- 82. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Vielha Habitants 9.930 (2016) Extensió m² 633,5 km² Localització Lleida (pirineus) Coses importants GEOGRAFIA CLIMA HIMNE Aran és una vall pirinenca que pertany en gran part a la conca fluvial atlàntica. La Garona, que neix a la vall i la travessa, desemboca a aquest oceà després de travessar tota la Gascunya. El clima d'Aran és oceànic. La precipitació mitjana anual és elevada, al voltant dels 900 mm, repartida de forma molt regular durant tot l'any. Al trobar-se en l'àrea pirinenca, les temperatures hivernals són fredes, amb mitjanes de les mínimes per sota dels 0 °C al fons de la vall i més extremes als cims. Montanhes araneses és l'himne oficial de la Vall d'Aran, es tracta de la versió aranesa de la cançó popular occitana Se canta, una cançó que ha esdevingut un himne de fet de tota l'Occitània. Va ser reconeguda com a himne oficial el 1993 i el 15 de desembre de 2008 va ser oficialitzada pel Conselh Generau d'Aran com a himne de la vall.
- 84. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Terrassa, Sabadell Habitants 399.781(2014) Extensió m² 735 km² Localització Barcelona Coses importants GEOGRAFIA FISICA CLIMA FAUNA Es tracta d'una part de la Depressió Prelitoral limitada a l'oest pel Llobregat i a l'est per la riera de Caldes. El nord de la comarca és ocupat per diverses serres de la Serralada Prelitoral. Algunes d'aquestes conformen el sostre de la comarca. El Vallès Occidental presenta habitualment dos subtipus de clima mediterrani, el litoral i el subhumit, depenent si es parla de la zona pertanyent a la Serralada Prelitoral o a la pròpiament dita Plana Vallesana. He fet un document amb tota la fauna del Vallès occidental. Fauna del Vallès occidental.
- 85. Vallès Oriental
- 86. QUADRE INFORMATIU Capital comarca Granollers Habitants 899.532 (2014) Extensió m² 583,1 km² Localització Barcelona Coses importants GEOGRAFIA OROGRAFIA HIDROLOGIA La Depressió Prelitoral és una vall allargassada i paral·lela a la costa, però separada del litoral per una sèrie de muntanyes i serres. On és més clar que es tracta d'una depressió, és a dir, d'un indret tancat per muntanyes, és precisament al territori comprès pel Vallès Oriental. El Vallès Oriental està repartit entre grans unitats de relleu: la Serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral i la Serralada Litoral. Aquesta esquema ja s'ha indicat, i s'ha explicat dins el conjunt de Catalunya. Però cal recordar-ho, ja que és essencial per a entendre com és el paisatge vallesà. Al Vallès Oriental no hi ha rius importants pel seu cabal. Però hi ha rius que han tingut i tenen molta importància, a causa de ser un sector molt poblat i industrialitzat. Hi ha un conjunt de rius, rieres i torrents que neixen en la mateixa Serralada Prelitoral. Es tracta de cursos d'aigua curts i amb conques d'extensió reduïda.