Elements a tenir en compte a l'hora de fer una obra audiovisual de qualsevol tipus.

1. Llenguatge cinematogràfic

2. 1.1. Continuïtat o “Raccord”
Per explicar una història cinematogràfica que sigui creïble, el públic ha de pensar que
l’esdeveniment que veu té lloc en aquell precís instant.
Les preses fetes al llarg d’un rodatge s’han de muntar juntes i han de crear la il·lusió que són
contínues en el temps i en l’espai. Per aconseguir-ho, els cineastes recorren a:
● La continuïtat de l’acció i la interpretació, de la il·luminació i de l’atmosfera.
● La sincronització del moviment de càmera amb l’acció i amb els diàlegs.
● El muntatge suau de les preses, sense salts o talls bruscos entre elles.

5. 1.2. El pla
És el fragment des que la càmera comença a gravar fins que s’atura,
ininterrompudament, sense talls.
Els directors fan diverses preses d’un mateix pla i després trien la millor.
Cada pla mostra els elements que participen en l’escena: els personatges, els
es-cenaris, la il·luminació, etc. Aquesta organització es fa en funció de la
distància entre la lent i els personatges (tipus de pla) i de l’angle de visió amb
què els capta la càmera. Això és l’enquadrament, és a dir, el que mostra la
càmera (els elements que apareixen dins de la imatge).

7. 1.3. Escenes i seqüències
Una sèrie de plans junts compondran un esdeveniment dins de la pel·lícula, un
moment concret de la història. Aquest petit bloc és el que coneixem com a es-
cena, és a dir, una unitat d’espai i temps. Reconeixem cada escena pel temps
de l’acció i la ubicació dels personatges. Per exemple, un diàleg entre dos
personatges en una oficina al migdia és una escena. Una seqüència és una
escena o diverses escenes connectades; és una unitat de la narració de la
història. Si, tot seguit, aquests personatges que dialoguen a l’oficina
entren al despatx del cap i xerren amb ell, i després surten i conversen amb
altres companys de l’oficina, tindrem tres escenes dins d’una seqüència. Si a
continuació veiem un dels personatges tornant a casa amb cotxe de nit, ja
tindrí-em una altra seqüència.

9. 1.4. El moviment de càmera
Moviments de càmera sense desplaçament
Alguns moviments d’aquesta mena són:
• Panoràmica horitzontal: la càmera gira d’esquerra a dreta, i viceversa.
• Tilt (panoràmica vertical): igual que la panoràmica horitzontal, però en
vertical, de dalt a baix, i viceversa.
• Escombrada: moviment molt ràpid per generar una transició entre escenes o
per fer la sensació de desorientació o confusió.

10. Moviment de càmera amb desplaçament
• Tràveling: Consisteix a col·locar la càmera sobre un dispositiu amb rodes; pot
ser sobre raïls, en un cotxe, etc.
• Steadicam: l’operador subjecta la càmera amb un arnès enganxat al cos
per desplaçar-se. Permet que la imatge quedi estabilitzada
• Gimbal: estabilitzador manual molt lleuger i portàtil.
• Grua: la càmera es col·loca sobre una grua mecànica per fer grans plans
gene-rals des d’una certa altura.
• Dron: molt emprat per captar plans des de l’aire i fer-ho en moviment.

12. 1.5. Composició de plans i escenes
L’eix de 180 graus
Aquesta senzilla regla s’aplica per mante-nir la continuïtat visual i el sentit
espacialdins d’una escena. Consisteix a traçar una línia imaginària entre la
posició en què hi ha els personatges i la posició en què situ-em la càmera en
filmar-los, i no traspassar aquesta línia en les preses que es fan dins
d’aquesta escena.
Afegir efectes de so i/o música.

14. Afegir efectes de so i/o música.
La música reforça el to del missatge.
Els sons aporten detall a l’escena.