Conferència impartida a la Facultat de Psicologia, Ciències de la Educació i de l'Esport de la Blanquerna (Universitat Ramon Llull)

1. Reflexions sobre
els reptes de la
universitat del futur
Joan Simon
juliol - 2018

2. Reptes de l'educació a Catalunya
Anuari 2018

3. Motors del canvi

4. Reptes “clàssics”
«UNIVERSITAT PÚBLICA agònica, burocratitzada, endogàmica,
miserablement finançada i víctima d’una hipertròfia estructural»

5. Canvi de
paradigma:
de l’era
industrial
a un món
digital

6. «Formar i aprendre en un món digital»
REPTES de la
Declaració de Salamanca a Universia -2018
(assistència de 600 rectors)

7. «Les professions que requereixen habilitats no automatitzables
són les que més futur tenen, les realment importants»
«Hem d'entendre la digitalització en l'educació com un procés
de transformació personal que esdevé en l'estudiant. El
propòsit és transformar les persones per crear un món més
desenvolupat i, per això, la universitat ha de retornar a les
humanitats i a l'ètica»

8. Reflexions...
...amb unes “gotes” de provocació

9. 10 reptes
que tenim a
les portes
de la nostra
universitat

10. La societat dels
canvis exponencials
difícils de digerir per
una institució de més de 800 anys
Cultura de la innovació

11. Una MODERNITAT “liquida”
... amb incerteses... volatilitat... inseguretat...
complexitat... i ambigüitats

12. Societat digital
(permanentment i ubiquament)
HIPER-CONNECTADA
(... i multifuncional!!!)

13. ...més recursos que mai...
..més coneixement que mai...
...més pedagogs i psicopedagogs que mai....
En un moment que la universitat disposa de...

14. El procés
d’ensenyament-aprenentatge
continua sent
més enrevessat que mai
polifacètic
i
multidimensional

15. Debat entre els pedagogs
(dels 70s al 2018)
Prohibir portar a classe...

16. «Fer ús de les TIC és arriscat.
No utilitzar-les com a eina és letal
per a una universitat que vulgui ser
moderna i capdavantera»
La universitat i la tecnologia

17. Ens encaminem cap a
la Google University???

18. Tàndem imbatible en dades,
informació i coneixement

19. • La tecnologia no està
condicionant en excés aquesta
cultura de la innovació???
Cultura de la innovació
• No estarem sobrevalorant la
tecnologia més enllà del
potencial com a eina que és???
La universitat com a motor del canvi
... de la reactivitat a la proactivitat

20. Curs de formació – UAB (27-28 de juny)
«Estratègies d’avaluació continuada en grups grans»

21. Un REPTE
la cultura de l’esforç
entre els nostres estudiants?

22. Sobreprotecció, paternalisme, preocupació excessiva….?
De la “batxillerització”
a la infantilització
de la universitat???

23. CIDUI – Girona (4-6 juliol)

24. ... Implicació... Compromís... Voluntat...?
la MOTIVACIÓ.... la VOCACIÓ... es pressuposa???
Engagement
... n’hem acabat
fent un REPTE?

25. TEMPS + ESFORÇ
Dedicació
APRENENTATGE
+
(entusiasme)
Per a aconseguir qualsevol fita només és imprescindible temps i esforç.
L’únic que realment “cau del cel” és la pluja

27. • Ha de ser un repte convèncer als
nostres estudiants de la bondat
d’APRENDRE??
• L’absentisme a classe té més a veure
amb COM s’aprèn o amb COM s’avalua?
Estudiants amb desafecció

28. REPTES
TENDÈNCIES
ECOSISTEMA SOCIAL

29. REPTE: del llatí REPUTARE
i d’aquí alguna cosa que
cal corregir o millorar.
Representa un estímul
DESAFIAMENT: del llatí DES i
(A)-FIAR sense garantia o amb
dificultat. Vèncer una dificultat
(sortir de la zona de confort)
UNIVERSITAT
És el mateix?

30.  Reptes resolubles: aquells que coneixem i sabem
com resoldre
 Reptes difícils: aquells que entenem, però n’és difícil
trobar la solució
 Reptes enrevessats: aquells que són complexos fins i
tot de definir, i per tant, molt complicats d’ abordar
Plantejar-se reptes o desafiaments

31. UNIVERSITAT EMPRESA
• Aprenentatge competencial
• Alfabetització (competència) digital
L’encaix.... TOT UN REPTE!

32. El percentatge d'aprovats de la
selectivitat de juny del 2018 és del
96,60% (i a la Cerdanya del 100%)
TOT PLEGAT PER ACABAR ON???

33. • Funció de la universitat vers les empreses...
només preparar “bons” professionals???
• El coneixement es fonamenta en la comprensió dels
conceptes… no estem sacrificant massa els coneixements
basculant en excés cap a les competències???
Aprenentatge competencial

34. El repte de mesurar bé l’aprenentatge
(i els coneixements!)

35. • Avaluació formativa,
• Avaluació qualitativa,
• Avaluació diagnòstica,
• Avaluació alternativa..., autèntica...,
orientada a l'aprenentatge ... etc...
Tot allò que es pot mesurar bé,
és susceptible de ser millorat

36. • Recerca de noves mètriques per demostrar l'adquisició
de les capacitats "desitjables" en l'alumnat.
• Tècniques d'anàlisi d'aprenentatge i mineria de dades,
que permetin traçar les interaccions dels estudiants
amb els entorns digitals i el seu progressos
• Parametrització de tot el procés
d'ensenyament-aprenentatge

37. Anem cap un
«Big Brother»
universitari?
L'aprenentatge automàtic
pot identificar patrons en
les dades per informar als
algoritmes que així poden
fer prediccions o decisions
basades en dades.
En interactuar amb les TICs,
contínuament els estem
“ensenyant” com som.
Quantes més dades, més
intel·ligents es converteixen
els algoritmes

38. Problemes (greus?) amb
la protecció de les dades

39. (Datamining...., Big Data...,
Learning Analytics..., Adaptative Learning...)
“Les dades són clau per a l'aprenentatge personalitzat i per mesurar l’aprenentatge...
els professors i gestors universitaris han de tenir accés a les dades dels estudiants
per a poder adaptar i personalitzar l’aprenentatge, sempre salvaguardant la privacitat”

40. La preocupació per la
privacitat de les dades
-i les proves excessives
per mitjans electrònics
(e-assessment)- porta
a activar protocols de
compromís de
privacitat de dades
que arriben a l’absurd

41. DESAJUST
El professorat haurà de discutir ben aviat
sobre l'impacte que podrà tenir el Big Data
en l’aprenentatge universitari

42. Els REPTES de la mineria de dades educatives,
d'anàlisis d'aprenentatge i de les Tecnologies
d’Aprenentatge Adaptatiu...
• Les nostres avaluacions
mesuren bé l’aprenentatge?
• Privacitat enfront facilitadors....
QUÈ sacrifiquem???
El repte de mesurar bé l’aprenentatge...

43. Un altre REPTE... com certificar
l'aprenentatge formal, informal i no formal?

44. ... I això del BLOCKCHAIN?
Woolf: Building
The First Blockchain University
Certificacions “segures”?
Sistema públic, descentralitzat,
transparent i immutable

46. BLOCKCHAIN (cadena de blocs) o...
reinventar la universitat
• La universitat només ha de
certificar el que ella ensenya?
• L’aprenentatge informal i el
no formal, han de tenir major
reconeixement???

47. EDUBOTS i ASSISTENTS VIRTUALS...
la personalització de l'aprenentatge

48. Alexa

49. Aviat ens faran la competència?:
Xatbots i Assistents Virtuals
NADIA: Universidad de
Auckland a Austràlia

50. Assistent
Virtual?

51. EDUBOTS i ASSISTENTS VIRTUALS...
la personalització de l'aprenentatge
• A llarg termini...
Poden acabar fent-nos
la competència?
• La universitat els hauria
d’utilitzar per millorar
l’aprenentatge???

52. L’impacte de les TICs amb la
intel·ligència artificial encara no ha
arribat a la universitat, però està ja
a les nostres butxaques

53. https://pdos.csail.mit.edu/archive/scigen/
SCIGEN...
... un tast de l’automatització amb
la (pre-)Intel·ligència Artificial

54. Investigadors de Stanford / Article Nature
sobre la diagnosi prematura del càncer de pell

55. Ciberpsicologia i personalitat
Linda Kaye i Helen Wall (Universitat d’ Edge Hill, UK) i
Stephanie Malone (Universitat Catòlica d’Austràlia)

56. Más de 300 empresas – entre
ellas Pepsi o IKEA- ya la utilizan
en la selección de su personal

57. • Bancs
• Aeroports
• Biblioteques
i també...
Mestres de reforç!
MIT: "Grup de Computació Afectiva" dins
del seu Media Lab.
CONCLUSIÓ: Els robots estan aprenent a
simular la bondat i l’acompanyament
millor que la majoria dels éssers humans
El repte de la ROBÒTICA

59.  processament de llenguatges naturals,
 la recuperació d'informació,
 la representació del coneixement ,
 el raonament automàtic, i
 l'aprenentatge dels errors
Watson és un sistema informàtic de tecnologies
avançades dissenyades per al:

60. • Maderer, Jason. "Artificial Intelligence Course Creates AI Teaching
Assistant". Georgia Tech News. Georgia Tech News. Retrieved 26
September 2017.
• McFarlane, Matt. "Professor reveals to students that his assistant was an AI
all along". Sydney Morning Herald. Retrieved May 14, 2016.

61. • Com a professors... val la pena
l’esforç de “competir” amb la
Intel·ligència Artificial?

62. El repte de noves metodologies docents

63. Introducción
• Concepte de Blended Learning:
• Semipresencialitat?
• Aprenentatge combinat?
• Aprenentatge híbrid?
• Aprenentatge mixt?
• Instrucció tecnològica?
• …entre altres moltes significacions
• Modalitat educativa que combina de
manera temporal els mitjans digitals en
línia amb mètodes tradicionals de classe
presencial amb metodologies més
enriquides d'aprenentatge i amb una
forquilla entre el 30% -70% de
presencialitat (Bonk & Graham, 2006)
Projecte de recerca en investigació (2012-2017)

64. Investigació descriptiva
(tres fases de dos anys)
PRIMERA FASE
SEGONA FASE
TERCERA FASE

65. Introducción
 Simon J, Benedí, C, Blanché C & M
Bosch (2016). La semipresencialidad
en educación superior: casos de
estudio en los grados de
la Universidad de Barcelona.
Revista Electrónica de Tecnología
Educativa (Edutec-e) 58: 6-32.
 Simon, J, Benedí, C, Blanché, C,
Bosch M, & Torrado, M. (2018).
Análisis cuantitativo y cualitativo de
la semipresencialidad del sistema
universitario de Cataluña. Revista
Iberoamericana de Educación a
Distancia, 21(1), 113-133.
 Simon J, Benedí C & Blanché C (2013) La semipresencialidad
como respuesta a los Nuevos retos de la universidad. La visión de
las universidades de la Xarxa Vives, 124 pp. Octaedro-ICE.

66. Conclusiones
Esquema de tipologies del Blended Learning en el
panorama universitari de parla catalana

67. 83%
17%
INSUFICIENTES RECURSOS
ECONÓMICOS PARA SU
IMPLEMENTACIÓN
91%
9%
MAYOR MOTIVACIÓN Y MEJOR
APRENDIZAJE POR PARTE DE LOS
ESTUDIANTES
75%
25%
POCA ADECUACIÓN DE LOS
ESPACIOS (AULAS) PARA SU
IMPLEMENTACIÓN
66%
34%
ESCASO RECONOCIMIENTO
INSTITUCIONAL DE LA CARGA DE
TRABAJO SUPLEMENTARIA
58%
42%
CARENCIA DE HABILIDADES
PEDAGÓGICAS Y TÉCNICAS DEL
PROFESORADO Y DEL ALUMNADO
83%
17%
MEJORA EN LA ADQUISICIÓN DE
DESTREZAS COMUNICATIVAS,
TECNOLÓGICAS, ETC.
58%
42%
VENTAJAS METODOLÓGICAS
RESPECTO LA ENSEÑANZA
TRADICIONAL
Factors limitants
Factors facilitadors

68. Preocupació
entre el professorat...
...i també entre l’alumnat

69. Resultados
P1 = Normativa de la AQU muy restrictiva y poco flexible; P2 = Directrices de la institución para promover el AC poco definidas; P3 = Escasa demanda desde el
punto de vista social o de los estudiantes; P4 = Poca tradición de cooperación interuniversitaria para realizar Grados AC compartidos; P5 = Falta de recursos
económicos suficientes para implementar el AC correctamente; P6 = Inseguridad del profesorado ante algunas políticas suprauniversitarias (por ejemplo:
derechos de propiedad intelectual, Ley de protección de datos, copyright, etc.); P7 = Espacios virtuales disponibles en la institución lentos, cerrados o poco
adecuados al AC; P8 = Espacios físicos para desarrollar nuevas actividades relacionadas con el AC poco adecuados o insuficientes; P9 = Reconocimiento y
carga docente igual para todas las modalidades de enseñanza; P10 = Disponibilidad de soporte técnico limitada y no específica; P11 = Disponibilidad de apoyo
pedagógico limitada y no específica; P12 = Formación del profesorado inexistente o no específica; P13 = Becarios de apoyo para el primer año de la
implementación del AC inexistentes o insuficientes; P14 = Poco estímulos a todos los niveles para el profesorado para impartir AC; P15 = Alumnado poco o nada
predispuesto a esta modalidad en los primeros cursos universitarios.
Box-Plot de resultats de les respostes a les preguntes tancades
1-15 del qüestionari a vicerectors (X = mitjana; caixa = DS; límits
de la barra: interval de respostes)

70. Més del 90% de les institucions analitzades manifesten la seva
inquietud envers la legislació cada vegada més restrictiva de la
Llei de Protecció de dades i el conflicte d'interessos que això sol
comportar entre els professors més innovadors i els serveis
jurídics de les pròpies universitats.
La personalització i l'adaptació de l'aprenentatge, necessita
d'informació i dades de com aprenen aquests estudiants
Preocupació entre els responsables acadèmics

71. REPTES METODOLÒGICS:
Semipresencialitat... Blended Learning...
o aprenentatge mixte
• Cal insistir amb els graus semipresencials???

72. Aprenentatge profund
(Deep Learning)
...cal retornar als
diàlegs “platònics” per
assegurar i posar en
qüestió els
coneixements, tot
compartint-los amb
altres persones que
també gaudeixen
d'idees brillants i
desafiaments a la ment

73. Les universitats no són només
proveïdores de coneixements i
habilitats, atès que són
institucions socials dissenyades
per ajudar a que els estudiants
adquireixin humanitat i saviesa.
El pèndol pedagògic es mourà de nou cap
a la lectura i les conferències magistrals
com a valor afegit de la UNIVERSITAT per
a una ment analítica

74. • Quin valor ha de tenir en el futur
l’aprenentatge “profund”?
• La creativitat... pensament crític...
els raonaments reflexius... També
podrien considerar-se
competències a desenvolupar per
l’estudiant universitari???
• I què fem amb l’obsolescència dels
coneixements?????
Dels aprenentatges superficials...
al DEEP LEARNING

75. NOUS ROLS dels DOCENTS...
...comunicador...
...orientador...
...guia...
...tecnòleg...
...erudit...
...curator de contingut...
...creatiu d’espais d’aprenentatge...
...investigador...
...facilitador de l’aprenentatge...
...company de “viatge”...
...(de tot una mica)...
.....
.......

76. Un DOCENT a la UNIVERSITAT....
...ha de retornar a la figura del PROFESSOR
(de llatí PRO (davant) i FESSUS (parlar)

77. DEDIQUEM - TEMPS A
IMPARTIR “AMB” LA
DARRERA FORNADA TIC...
...I + TEMPS A
IMPARTIR/TRANSMETRE
i COMPARTIR SAVIESA
Siguem savis...
(no vulguem competir com a professors amb les TIC)
(ni ens preocupem massa per no estar al dia amb les TIC)

78. universitas
magistrorum
et
scholarium

79. • El límit de la futura universitat ha de ser la imaginació i la seva
missió final serà formar per a oficis que encara no existeixen.
• La universitat del futur no hauria d'ensenyar com aconseguir
una feina, sinó com crear-la.

80. "Em fa por el dia en què la tecnologia sobrepassi la nostra humanitat. El món només tindrà una generació d'idiotes "

81. El petit REPTE és…
Reconstruir la confiança
de la societat en les
seves universitats

82. El GRAN REPTE és…
que la universitat
«inventi el futur»

83. Moltes gràcies i…
BONA SORT!

85. Informes:
tendències
TIC

86. Vídeo: algunes tendències de futur

87. 1. Aprenentatge separat per repetició espaiada
2. Aprenents que fan ciència
3. Llibres de texts obert
4. Navegar per la societat de la postveritat
5. Empatia intergrupal
6. Aprenentatge immersiu
7. Anàlisis dirigit pel propi estudiant
8. Big-data: pensar amb dades
9. Aprenentatge significatiu amb valors interns
10. Comunitats humanístiques de creació de coneixement
REPTES/ TENDÈNCIES
(vessant pedagògica)

90. TENDÈNCIES REPTES TECNOLOGIES
CURT TERMINI
(-dificultat)
Alfabetització digital
Integració de
l'Aprenentatge Formal
i Informal
Aprenentatge
Adaptatiu
Aprenentatge Mòbil
MIG TERMINI
(dificultat)
Mesurament de
l'aprenentatge
Nous espais
d'aprenentatge
Bretxa de rendiment
acadèmic
Avanç en l'equitat
digital
Internet de les Coses
Generació de nous
LMS
LLARG TERMINI
(+dificultat)
Cultura de la innovació
Aprenentatge profund
Obsolescència del
coneixement
Rols dels professors
Intel·ligència artificial
Interfícies naturals
d'usuari
Resum de l’informe HORIZON - 2017
Aprenentatge mixt
Aprenentatge
Col·laboratiu

91. 2018

92. 2018

93. 2018