1. PROGRAMA INTENSIU DE MILLORA
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
Curs acadèmic 2013 / 2014
Taula de continguts
1.
2.
Introducció ............................................................................................................................... 2
1.1. Què és el PIM? ................................................................................................................. 2
1.2. Qui rebrà el suport PIM? ................................................................................................... 2
1.3. Què s’ha de fer? ............................................................................................................... 2
1.4. Qui ho ha de fer? .............................................................................................................. 3
1.5. Quan durarà el PIM? ......................................................................................................... 4
1.6. Avaluació del PIM ............................................................................................................. 4
1.7. Criteris de centre sobre el PIM .......................................................................................... 4
1.8. Detecció i identificació de l’alumnat PIM ........................................................................... 5
1.9. Avaluació inicial i contínua ................................................................................................ 5
1.10. Informes i registres.......................................................................................................... 6
1.11. Avaluació final de curs .................................................................................................... 6
1.12. Coordinació i comunicació entre docents ........................................................................ 6
1.13. Recursos per a l’atenció a la diversitat a nivell de centre ................................................ 6
Disseny del Programa Intensiu de Millora (PIM) a l’Institut de l’Arboç ...................................... 7
2.1. Principis pedagògics. ........................................................................................................ 7
2.2. Principis metodològics. ..................................................................................................... 7
2.3. Principis organitzatius: organització horària i agrupaments. .............................................. 7
2.4. Identificació, detecció i criteris per decidir l’alumnat que forma part del PIM. .................... 8
2.5. Informació a les famílies i a l’alumnat. ............................................................................... 8
2.6. Programació didàctica de les matèries. ............................................................................. 9
2.7. Criteris d’avaluació i nivell d’assoliment de les competències bàsiques per part de
l’alumnat. ................................................................................................................................. 9
2.8. Continguts clau de l’àmbit lingüístic. ............................................................................... 10
2.9. Continguts clau de l’àmbit matemàtic. ............................................................................. 13
Pàgina. 1
2. 1. Introducció
1.1. Què és el PIM?
El Programa Intensiu de Millora és una de les mesures que formen part del pla d’Ofensiva de país
a favor de l’èxit escolar que impulsa el Departament d’Ensenyament a fi de donar resposta a les
necessitats individuals d’aprenentatge de tots els alumnes per assolir l’èxit en finalitzar l’etapa
d’educació secundària obligatòria.
El programa permet prioritzar l’atenció a la diversitat de l’alumnat que accedeix al primer curs de
l’educació secundària obligatòria sense haver assolit completament les competències bàsiques de
l’educació primària, en especial pel que fa a la competència comunicativa en llengua catalana i
castellana, i a la competència matemàtica.
Una actuació preventiva, amb un suport immediat i personalitzat de l’alumnat que presenta retard
d’aprenentatge (sobretot en aquells aprenentatges de llengua i matemàtiques, considerats clau i
de caràcter més instrumental) evita en bona mesura que els alumnes s’endarrereixin en els
aprenentatges de les diferents matèries i millorin les seves possibilitats d’èxit educatiu en cursos
posteriors.
1.2. Qui rebrà el suport PIM?
Aquest programa va adreçat als alumnes que, pel fet de presentar dificultats generalitzades
d’aprenentatge un cop incorporats al primer curs d’ESO o amb un baix nivell d’assoliment de les
competències bàsiques en l’educació primària, tenen compromès l’assoliment dels objectius del
primer curs d’ESO.
La proposta per a la incorporació de l’alumnat en aquest programa requereix l’informe favorable de
la comissió d’atenció a la diversitat (CAD), a partir de la informació facilitada per l’escola de
primària de procedència en la darrera reunió de coordinació per al traspàs de primària a
secundària, i tenint en compte l’opinió dels pares o tutors de l’alumne. La incorporació d’alumnat al
programa s’ha de fer a l’inici de curs, si bé s’hi podrà també incorporar alumnat més tard.
La participació en aquest programa s’ha de presentar als alumnes com una oportunitat per millorar
els seus aprenentatges i assolir les competències bàsiques i, per tant, s’ha de requerir el
compromís d’aprofitar l’oportunitat que se’ls ofereix.
1.3. Què s’ha de fer?
Mitjançant els Programes Intensius de Millora (PIM), els centres d’educació secundària poden
organitzar grups flexibles, amb un mínim de 10 alumnes, per permetre una atenció més
individualitzada a l’alumnat. Així mateix poden fer una organització de continguts i matèries del
currículum diferent a l’establerta amb caràcter general, així com una metodologia específica i
personalitzada, en què es prioritzi l’assoliment de les competències bàsiques necessàries per
seguir amb garanties d’èxit els primers cursos d’ESO.
Els centres han de concretar el seu propi Programa Intensiu de Millora (PIM) i en la seva
organització es tindran en compte els criteris següents:
Pàgina. 2
3. Es dedicarà una part significativa de l’horari lectiu de l’alumnat del programa (13 hores
setmanals) a realitzar en el grup flexible les matèries de llengua catalana (4 h), llengua
castellana (4 h) i matemàtiques (5 h)
La resta d’hores lectives setmanals, l’alumnat del programa les podrà realitzar conjuntament
amb la resta de l’alumnat del grup ordinari de 1r d’ESO.
Els centres poden destinar les hores establertes per a la part optativa del currículum, a l’ampliació
de la dedicació horària d’una o diverses matèries de la part comuna, per la qual cosa la
implantació d’un PIM no requereix una autorització específica del Departament d’Ensenyament. A
banda de les dues hores procedents de les matèries optatives, per completar les 13 hores del grup
flexible, s’haurien de destinar dues hores més d’alguna matèria que es deixaria d’impartir o de
parts de matèries, aspecte que hauria de quedar recollit en el pla individualitzat, tal i com s’indica a
l’article 6.3. de l’Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i
els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.
Les programacions didàctiques han de prioritzar l’assoliment de les competències bàsiques dels
àmbits lingüístic i matemàtic, així com els continguts clau corresponents, en especial pel que fa a:
Àmbit lingüístic: comunicació oral, expressió escrita i comprensió lectora.
Àmbit matemàtic: resolució de problemes, raonament i prova, connexions, comunicació i
representació.
En el disseny i elaboració del seu PIM, el centre ha d’especificar:
Principis pedagògics, metodològics i d’organització.
Criteris organitzatius (d’agrupament d’alumnes, espais, horaris i utilització de recursos
materials).
Programació didàctica de les matèries.
Criteris d’avaluació i nivell d’assoliment de les competències bàsiques per part de l’alumnat.
Criteris i procediments per a l’avaluació i revisió del programa.
El professorat responsable del disseny, aplicació i avaluació de la programació que orientarà el
treball amb aquest grup prendrà com a referència els documents del Departament d’Ensenyament
d’identificació i desplegament de les competències bàsiques en l’àmbit matemàtic i en l’àmbit
lingüístic d’educació primària, així com els objectius establerts en la programació de primer curs
d’ESO. L’aplicació de les activitats a desenvolupar ha de prendre com a criteri l’assoliment de les
competències bàsiques i dels objectius del final d’etapa d’educació primària per part de l’alumnat.
1.4. Qui ho ha de fer?
Correspon a la direcció del centre educatiu assignar el professorat que sigui més adient per
impartir les activitats docents en el grup flexible d’alumnes del programa. En tot cas, aquest
professorat ha de disposar de suficient experiència docent i amb garantia d’estabilitat en el centre.
Un dels professors assignats al grup flexible del programa actuarà com a tutor i, conjuntament
amb el professor tutor del grup ordinari, portaran a terme la tutoria de l’alumne (cotutoria).
Per a l’organització del programa, els centres disposen de les hores lectives de professorat
assignades a la plantilla del centre per a l’atenció a la diversitat a l’educació secundària
obligatòria.
Pàgina. 3
4. 1.5. Quan durarà el PIM?
El Programa Intensiu de Millora (PIM) té una durada màxima per a cada alumne d’un curs escolar.
L’organització del grup d’alumnes que realitza el programa ha de ser prou flexible, per tal que si al
llarg del seu desenvolupament l’alumne acredita que ja ha assolit els objectius i les competències
pròpies del programa, aquest es pugui incorporar completament al seu grup ordinari de primer
d’ESO en qualsevol moment del curs.
Si en finalitzar el programa no s’han assolit els objectius i competències corresponents, l’alumnat
s’incorporarà al primer curs d’ESO i tindrà la consideració d’alumne repetidor de primer curs. En el
cas de finalitzar el programa havent assolit els objectius i competències, l’alumnat es podrà
incorporar al segon curs d’ESO.
1.6. Avaluació del PIM
L’avaluació dels alumnes que cursen el PIM té com a referent les competències bàsiques de
l’educació primària i els objectius del primer curs de l’educació secundària obligatòria, així com els
criteris d’avaluació específics del programa.
El centre ha d’elaborar per a cada alumne que cursa el programa el corresponent pla
individualitzat que ha de constar en el seu expedient acadèmic. Els professors del programa han
de fer un seguiment individualitzat de l’activitat de cadascun dels alumnes i disposar d’un registre
de l’evolució dels seus aprenentatges. Així mateix, l’autoavaluació per part dels mateixos alumnes
ha d’esdevenir un element clau per tal de fer-los corresponsables del seu procés d’aprenentatge.
L’avaluació la fa l’equip docent que imparteix ensenyaments als alumnes del programa, coordinat
pel professor tutor del grup flexible i pel tutor del grup ordinari. Les decisions derivades de
l’avaluació es prenen de manera col·legiada. Per a l’avaluació, cada professor que imparteix
docència a un alumne que segueix el programa ha d’aportar la informació corresponent a les
activitats que l’alumne desenvolupa, independentment que aquestes es realitzin al grup flexible o
al grup ordinari.
Com a conseqüència del procés d’avaluació, en finalitzar el curs l’equip docent ha de prendre les
decisions corresponents sobre la promoció de l’alumnat que hagi participat en el PIM. En aquest
sentit, en el cas que l’alumne no assoleixi els objectius i competències del programa, l’equip
docent pot acordar que repeteixi el primer curs d’ESO.
1.7. Criteris de centre sobre el PIM
Pàgina. 4
5. 1.8. Detecció i identificació de l’alumnat PIM
1.9. Avaluació inicial i contínua
Pàgina. 5
6. 1.10. Informes i registres
1.11. Avaluació final de curs
1.12. Coordinació i comunicació entre docents
1.13. Recursos per a l’atenció a la diversitat a nivell de centre
Pàgina. 6
7. 2. Disseny del Programa Intensiu de Millora (PIM) a
l’Institut de l’Arboç
Tot seguit es mostra el disseny i elaboració del PIM de l’Institut de l’Arboç.
2.1. Principis pedagògics.
La finalitat prioritària del PIM és garantir l’assoliment de les competències bàsiques. Donat
que els alumnes que participen del PIM no han superat llengües i matemàtiques en l’educació
primària, són prioritaris els objectius del final de l’etapa d’educació primària.. Per aconseguir-ho es
desprèn la necessitat d’oferir contextos escolars amb entorns d’aprenentatge rics, amb
metodologies de treball diversificades i ajustades a l’alumnat del PIM. Curs i ras, es requereix la
personalització de l’ensenyament, que requereix per part del docent l’adequació i l’ajustament a
les característiques dels alumnes d’allò que ensenya i com ho fa.
2.2. Principis metodològics.
Cal potenciar l’autonomia de l’alumne amb estratègies d’autoregulació per tal que
gradualment adquireixin autonomia en el seu procés d’aprenentatge. Més rellevant és encara
fomentar estratègies i metodologies d’aula diverses i coherents amb les necessitats reals dels
alumnes del PIM. Un instrument fonamental esdevé l’estructuració cooperativa de l’aprenentatge
ja que permet organitzar l’aula de manera que els alumnes, en petits equips de treball, siguin
capaços d’ensenyar-se mútuament, de cooperar i ajudar-se a l’hora d’aprendre.
Els alumnes del PIM han de treballar amb les tecnologies de la informació i de la comunicació. El
Departament d’Ensenyament posa a disposició dels professors un recull d’eines digitals que
permeten donar resposta a la diversitat dels alumnes del PIM tot afavorint la millora de l’autonomia
personal, l’accés als aprenentatges, la utilització de noves metodologies digitals i l’assoliment de
les competències bàsiques.
2.3. Principis organitzatius: organització horària i agrupaments.
El Programa Intensiu de Millora (PIM) té una durada màxima per a cada alumne d’un curs escolar.
L’organització del PIM és flexible tot permetent que si al llarg del seu desenvolupament un alumne
acredita que ja ha assolit els objectius i les competències pròpies del programa, aquest es pugui
incorporar completament al seu grup ordinari de primer d’ESO en qualsevol moment del curs. Això
és així ja que la llengua catalana, llengua castellana i matemàtiques que es fan en el grup ordinari
es realitzen en hores en què també s’estan realitzant aquestes matèries en el PIM. L’alumne que
participa del PIM realitza cinc hores de matemàtiques cada setmana així com quatre de
llengua catalana i quatre més de llengua castellana. L’alumne del PIM fa l’optativa de
matemàtiques i, a diferència dels alumnes dels grups classe, deixa de fer dues hores d’anglès per
fer-ne una més de llengua catalana així com una més de llengua castellana.
Aquest ajustament organitzatiu és particularment important per al bon funcionament del PIM ja que
l’esmentada flexibilitat és la més escaient per a les necessitats del grup i per obtenir l’èxit en
l’assoliment de les competències bàsiques.
L’increment d’hores de llengua catalana, llengua castellana i matemàtiques participa del temps
d’aprenentatge necessari perquè els alumnes experimentin, provin, s’equivoquin, s’autoavaluïn i
rectifiquin. L’esmentada adequació facilita un increment de l’ús dels recursos materials i implica
Pàgina. 7
8. adequar la intervenció docent, trobar un equilibri entre el grau de guiatge del professor amb la
llibertat de l’alumne per desenvolupar el seu propi procés d’aprenentatge. El professor potencia
així el seu paper com a guia, orientador i acompanyant de l’alumne en el seu procés
d’aprenentatge.
2.4. Identificació, detecció i criteris per decidir l’alumnat que forma part
del PIM.
El criteri general sota el qual un alumne s'incorpora al PIM és no haver superat les competències
lingüístiques i matemàtiques de l'educació primària, sempre amb el vist-i-plau de les famílies i de
l’alumnat afectats.
2.5. Informació a les famílies i a l’alumnat.
La comunicació entre el professorat del PIM i els tutors del darrer curs de primària, principalment
durant el primer trimestre, esdevé l’instrument que permet fer els ajustaments que més facilitin
l’assoliment de les competències bàsiques de l’alumnat. L'alumnat que participa del PIM ve
proposat pels centres de primària i la CAD en dona el vist-i-plau. El mes de maig i juny es recull
informació dels centres de primària, es rep els alumnes que visiten l’institut i es formalitza
la preinscripció i matrícula a l’institut de l’Arboç. En la jornada de portes obertes s’informa
a les famílies i en la reunió inicial es fa una reunió informativa i detallada. Les actuacions que
faciliten la comunicació:
1. Treball conjunt per compartir criteris per a l'elaboració de les activitats de reforç d'estiu i
proporcionar als centres de secundària una còpia d'aquestes activitats encomanades als
alumnes de 6è de primària que no han superat satisfactòriament alguna de les àrees de
llengua i matemàtiques.
2. Realització d'entrevistes entre els tutors del darrer cicle de l'educació primària i els tutors del
primer curs de l'educació secundària obligatòria per al traspàs d'informació de cada alumne
(nivells competencials, desenvolupament personal i social i situació familiar).
3. Facilitar al centre de secundària la relació d'alumnes de 6è als quals s'han encomanat
activitats de reforç a l'estiu, que es tindran en compte en l'avaluació inicial de 1r d'ESO.
4. Historial acadèmic de l'alumne i l'informe individualitzat, amb la informació que es consideri
convenient per a la millor incorporació de l'alumne al PIM, si s’escau.
5. Traspàs de tota la informació rellevant, inclòs l'informe de la prova de 6è de primària i molt
especialment la d'aquells alumnes amb necessitats educatives especials i els susceptibles de
ser incorporats en el PIM.
6. En la configuració dels grups de primer d'educació secundària es tenen en consideració la
informació i les orientacions que faciliten els tutors de sisè de primària, els professionals dels
equips d'atenció psicopedagògica i d'altres professionals especialistes que coneixen les
característiques i les necessitats educatives dels alumnes, En la configuració dels grups es
procura un equilibri pel que fa a variables diverses com: nois/noies, repetidors, centres de
procedència, alumnes diversos pel que fa a necessitats educatives específiques, altes
capacitats, bon rendiment acadèmic i/o lideratge positiu. La participació de les escoles de la
zona educativa de l'Arboç en el disseny dels grups classe i del PIM és màxima; de fet són les
pròpies escoles qui fan la proposta de distribució dels seus alumnes així com els qui donen el
darrer vist-i-plau a la darrera versió que es concreta el mes de juliol.
7. L'Institut de l'Arboç preveu la realització d'entrevistes entre el tutor del darrer cicle de
l'educació primària i el tutor del primer curs de l'educació secundària obligatòria per tal de
completar la informació sobre els alumnes en relació amb els seus aprenentatges,
principalment al llarg del primer trimestre.
Pàgina. 8
9. 8. En primer dia d'incorporació a l'Institut de l'Arboç els tutors recull les tasques d'estiu, les
corregeixen i les tenen en compte per a l'avaluació de l'alumne. Aquesta tasca participa de
l'avaluació inicial de l'alumne.
L'espai següent facilita els detalls relatius al traspàs d'informació de primària-secundària, en
particular, relatius als alumnes participants en el PIM:
http://www.xtec.cat/centres/e3007580/2013-2014/professorat/www/coordprisec.html
2.6. Programació didàctica de les matèries.
De la recollida d’informació dels centres de primària es desprèn que els alumnes del PIM
manifesten diferents nivells competencials, motivacions, capacitats, ritmes i estils d’aprenentatge.
Els professors del PIM en són coneixedors coneixedors i això facilita ajustar amb coherència la
resposta pedagògica i les programacions. Per aconseguir-ho a principi de curs el coordinador
pedagògic realitzà una reunió informativa en la qual va informar a tot el professorat que participa
del PIM.
Les programacions didàctiques de les matèries atenen a la composició diversa dels alumnes del
PIM en les quals es preveuen diferents graus de participació, de resolució de les tasques,
d’avaluació i d’atenció en la resposta educativa. Les programacions del PIM es diferencien de les
del grup classe i són disponibles des de principi de curs en l’espai següent:
http://www.xtec.cat/centres/e3007580/2013-2014/Programacions/Programacions.htm
Els professors responsables del disseny, aplicació i avaluació de la programació que orientaran el
treball amb el PIM, prenen com a referència els documents del Departament d’Ensenyament
d’identificació i desplegament de les competències bàsiques en l’àmbit matemàtic i en l’àmbit
lingüístic d’educació primària: http://www.xtec.cat/web/curriculum/competenciesbasiques.
L’aplicació de les activitats a desenvolupar pren com a objectiu general l’assoliment de les
competències bàsiques i dels objectius del final de l’etapa d’educació primària.
2.7. Criteris d’avaluació i nivell d’assoliment de les competències
bàsiques per part de l’alumnat.
Treballar competencialment suposa una manera d’entendre l’ensenyament i els processos
d’aprenentatge, que implica posar en joc metodologies i estratègies diverses en les activitats a
desenvolupar a l’aula. Entre els alumnes del PIM esdevé fonamental fomentar la capacitat de
decisió i per a que això sigui possible cal propiciar situacions en què l’alumne pugui decidir i sigui
responsable del seu propi procés d’aprenentatge. Entre les activitats d’avaluació caldrà fomentar
l’aprenentatge a partir del treball en situacions reals i això provindrà de contextualitzar els
ensenyaments en situacions reals, quotidianes i properes per a l’alumne, a fi que prenguin sentit i
resultin per a ell funcionals i plenament significatives. És necessari entre els alumnes fomentar el
desenvolupament de les pròpies capacitats i això serà així en oferir propostes d’activitats variades
que fomentin l’ús de diferents llenguatges, que permetin a l’alumne expressar-se i desenvoluparse en funció de les seves habilitats i potencialitats.
Cal que l’activitat a l’aula fomenti el treball cooperatiu. Així doncs serà pràctica comú desenvolupar
propostes mitjançant les quals, a partir de les aportacions de cadascú, els alumnes aconsegueixin
un treball fruit del màxim esforç de tots els participants, tot afavorint la cooperació, l’ajuda mútua i
la col·laboració en la gestió de l’aprenentatge. El treball cooperatiu desenvolupa en els alumnes
Pàgina. 9
10. competències relacionades amb la planificació de les activitats, l’ús del llenguatge o el contrast de
criteris, a més d’afavorir l’aportació positiva dels valors de diàleg, convivència i solidaritat entre
ells.
És fonamental donar importància a l’establiment d’hàbits de treball i de rutines. Hi ha un conjunt
d’habilitats bàsiques que els alumnes han de fer primer per rutina per interioritzar-les i progressar
després en la seva autonomia pel que fa a la gestió del temps, dels espais i de l’organització del
seu treball escolar. Entre els hàbits de treball serà d’utilitat dissenyar, recollir i utilitzar materials
didàctics diversos per al tractament de dificultats específiques: aplicacions informàtiques, jocs,
simulacions o d’altres que es troben a la xarxa, o bé manipulatius i experimentals. El clima de
treball a l’aula requereix l’establiment de regles de comportament clares i l’assumpció de
compromisos individuals i col·lectius per part dels alumnes.
L’autoavaluació per part dels mateixos alumnes ha d’esdevenir un element clau per tal de fer-los
corresponsables del seu procés d’aprenentatge.
Els criteris generals d’avaluació del PIM, sense menystenir les concrecions de cada àmbit, rauen
en els dos aspectes següents:
Capacitat de saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se) i per escrit en
llengua catalana i castellana.
Habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els números, les informacions que es presenten
en forma numèrica i els aspectes espacials de la realitat. Inclou les operacions bàsiques, els
símbols i les formes d'expressió i raonament matemàtic, problemes i situacions relacionats
amb la vida quotidiana i el món laboral i social.
L’avaluació la fa l’equip docent que imparteix ensenyaments als alumnes del programa, coordinat
pel professor tutor. Les decisions derivades de l’avaluació es prenen de manera col·legiada. Per a
l’avaluació, cada professor que imparteix docència a un alumne que segueix el programa ha
d’aportar la informació corresponent a les activitats que l’alumne desenvolupa, independentment
que aquestes es realitzin al grup flexible o al grup ordinari.
Com a conseqüència del procés d’avaluació, en finalitzar el curs l’equip docent ha de prendre les
decisions corresponents sobre la promoció de l’alumnat que hagi participat en el PIM. En aquest
sentit, en el cas que l’alumne no assoleixi els objectius i competències del programa, l’equip
docent pot acordar que repeteixi el primer curs d’ESO.
El criteri general de pas de curs rau en l’assoliment del nivell de suficiència (nivell 1) de les
competències matemàtiques i lingüístiques.
2.8. Continguts clau de l’àmbit lingüístic.
Dimensió comprensió lectora.
Competència 1. Llegir amb fluïdesa per comprendre textos de la vida quotidiana, dels
mitjans de comunicació i escolars en diferents formats i suports.
Continguts clau
Lectura en veu alta:
o To, entonació i modulació de la veu.
o Pronunciació adequada a la variant dialectal corresponent.
o Fluïdesa.
Pàgina. 10
11. Lectura silenciosa: signes de puntuació, fluïdesa.
Tipologia textual: textos narratius, descriptius, expositius, instructius,
conversacionals, predictius...
Característiques dels textos segons el format: continus i discontinus (amb
esquemes, gràfics, audiovisuals...) i el suport: imprès o digital.
Textos digitals:
o Textos dinàmics.
o Hipertext: lectura no seqüencial.
o Multimodal: escrit, imatge fixa, imatge en moviment, àudio...
Competència 2. Aplicar estratègies de comprensió per obtenir informació, interpretar i
valorar el contingut d’acord amb la tipologia i la complexitat del text i el propòsit de la
lectura.
Continguts clau
Estratègies per a la comprensió: fer prediccions, connexions del text amb el que
se sap, fer-se preguntes, visualitzar què pot passar, resumir...
Tema, idea principal i idees rellevants.
Textos digitals:
o Textos dinàmics.
o Hipertext: lectura no seqüencial.
o Multimodal: escrit, imatge fixa, imatge en movi-ment, àudio...
Estratègies de cerca: paraules clau, sinònims.
Fonts d’informació: suport paper i digital.
Lectura silenciosa.
Hàbit lector.
Competència 3. Utilitzar, per comprendre un text, l’estructura i el format de cada gènere
textual i el component semàntic de les paraules i de les estructures morfosintàctiques més
habituals.
Continguts clau
Tipologia textual: característiques d’organització interna (analògica i digital) i
lingüístiques (lèxic, morfologia i sintaxi: vocabulari, funcions dels verbs, dels
determinants, dels noms, dels pronoms...).
Lèxic: vocabulari usual i específic.
Component semàntic de la llengua: comparació, derivació, composició, sentit
figurat...
Els connectors que enllacen oracions.
Els signes de puntuació que organitzen el text en paràgrafs, que marquen el
final de l’oració o que organitzen els elements de la frase.
Estratègies de cerca: paraules clau, sinònims...
Fonts d’informació. Suport paper i digital.
Lectura silenciosa.
Competència 4. Aplicar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir
coneixement propi.
Continguts clau
Pàgina. 11
12. Estratègies de cerca: planificació, paraules clau, sinònims, ús de cercadors, tria
i contrast de les fonts...
Gestió i tractament de la informació: síntesi, tipus de contingut,
emmagatzematge, organització, valoració i comunicació...
Fonts d’informació. Suport paper i suport digital. Internet, biblioteques...
Dimensió expressió escrita
Competència 5. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa i el destinatari.
Continguts clau
Elements per a la planificació: propòsit, destinatari, registre i context.
Tipologia textual: textos narratius, descriptius, expositius, instructius,
conversacionals, predictius. Característiques d’organització interna i
lingüístiques.
Estratègies i recursos per a la planificació de textos: generació i selecció de les
idees, organització de les idees (esquemes i esborranys, mapes conceptuals...),
i organització de la informació.
Competència 6. Produir textos de tipologies diverses amb un lèxic i estructura que
s’adeqüin al tipus de text, a les intencions i al destinatari.
Continguts clau
Tipologia textual: textos narratius, descriptius, expositius, instructius,
conversacionals, predictius. Característiques d’organització interna i
lingüístiques.
Estratègies i recursos en el procés de producció d’un text.
Lèxic: vocabulari usual i específic.
Component semàntic de la llengua: comparació, derivació, composició, sentit
figurat...
Els connectors: valor semàntic.
Els signes de puntuació.
Correcció lingüística: Normes ortogràfiques constants i excepcions.
Textos digitals no seqüencials i multimodals.
Gestió de la informació: comunicació escrita dels resultats de la recerca.
Revisió ortogràfica: diccionaris i correctors de textos.
Presentació formal: a mà, imprès, digital...
Hàbit d’escriure.
Competència 7. Revisar el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal en
funció de la situació comunicativa.
Continguts clau
Organització del text: coherència, cohesió.
Correcció lingüística: lèxic, ortografia, estructures morfosintàctiques.
Adequació del registre al context, al destinatari i al propòsit.
Revisió ortogràfica: diccionaris i correctors de textos.
Presentació formal dels textos escrits en paper i en format digital (en aquest cas
també amb elements multimodals).
Pàgina. 12
13. Dimensió comunicació oral
Competència 8. Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de
comunicació i escolars.
Continguts clau
Tipologia textual: textos narratius, descriptius, expositius, instructius,
conversacionals, predictius. Característiques d’organització interna i
lingüístiques.
Estratègies per a la comprensió: reconèixer, seleccionar, interpretar, anticipar,
inferir i retenir.
Adequació del registre al context, al destinatari i al propòsit.
Tema, idea principal i idees rellevants.
Competència 9. Produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situació
comunicativa.
Continguts clau
Tipologia textual: textos narratius, descriptius, expositius, instructius,
conversacionals, predictius. Característiques d’organització interna i
lingüístiques.
Adequació del registre al context, el destinatari i el propòsit.
Estratègies per estructurar l’expressió oral: guió, esquema, imatges, gravacions,
tecnologies digitals...
Lèxic: vocabulari usual i específic.
Component semàntic de la llengua: comparació, derivació, composició, sentit
figurat...
Els connectors que enllacen oracions.
Gestió de la informació: comunicació oral dels resultats de la recerca.
Organització del text: coherència i cohesió.
Elements expressius: elements prosòdics i no verbals.
Competència 10. Interactuar en situacions on intervé més d’un interlocutor, utilitzant
estratègies que afavoreixin la comunicació oral.
Continguts clau
Estratègies de participació activa i col·laborativa en situacions espontànies i
dirigides per planificar, organitzar el discurs i negociar el significat.
Elements expressius: to de veu, mirada, gest, entonació, ritme.
Normes que regeixen la interacció oral: torns de paraula, manteniment del tema,
respecte per l’opinió dels altres...
2.9. Continguts clau de l’àmbit matemàtic.
Dimensió Resolució de problemes.
Competència 1. Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes,
eines i estratègies matemàtiques per resoldre’l
Continguts clau
Significat de les operacions, de les propietats i les seves relacions entre elles.
Pàgina. 13
14. Càlcul (mental, estimatiu, algorísmic, amb eines TIC).
Patrons.
Magnituds mesurables. Unitats estàndards.
Les figures geomètriques: elements, característiques (2D i 3D) i propietats.
Obtenció, representació i interpretació de les da-des estadístiques.
Taules i gràfiques.
Competència 2. Donar i comprovar la solució d’un problema d’acord amb les preguntes
plantejades
Continguts clau
Nombres. Relacions entre nombres.
Significat de les operacions, de les propietats i les seves relacions entre elles.
Càlcul (mental, estimatiu, algorísmic, amb eines TIC).
Magnituds mesurables. Unitats estàndards.
Relacions espacials.
Les figures geomètriques: elements, característiques (2D i 3D) i propietats.
Transformacions geomètriques..
Competència 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemàtic
Continguts clau
Nombres. Relacions entre nombres.
Càlcul (mental, estimatiu, algorísmic, amb eines TIC).
Patrons.
Equivalència.
Tècniques, instruments de mesura.
Relacions espacials.
Transformacions geomètriques.
Obtenció, representació i interpretació de dades estadístiques.
Dimensió Raonament i prova.
Competència 4. Fer conjectures matemàtiques adients en situacions quotidianes i
comprovar-les
Continguts clau
Significat de les operacions, de les propietats i les seves relacions entre elles.
Patrons.
Equivalència.
Les figures geomètriques: elements, característiques (2D i 3D) i propietats.
Taules i gràfics.
Competència 5. Argumentar les afirmacions i els processos matemàtics realitzats en
contextos propers
Continguts clau
Nombres. Relacions entre nombres.
Significat de les operacions, de les propietats i les seves relacions entre elles.
Equivalència.
Transformacions geomètriques.
Pàgina. 14
15. Taules i gràfiques.
Dimensió Connexions.
Competència 6. Establir relacions entre diferents conceptes, així com entre els diversos
significats d’un mateix concepte
Continguts clau
Nombres. Relacions entre nombres.
Sistema de numeració decimal.
Significat de les operacions, de les propietats i les seves relacions entre elles.
Càlcul (mental, estimatiu, algorísmic, amb eines TIC).
Patrons.
Les figures geomètriques: elements, característiques (2D i 3D) i propietats.
Transformacions geomètriques.
Competència 7. Identificar les matemàtiques implicades en situacions quotidianes i
escolars i cercar situacions que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes
Continguts clau
Nombres. Relacions entre nombres.
Sistema de numeració decimal.
Significat de les operacions, de les propietats i les seves relacions entre elles.
Patrons.
Magnituds mesurables. Unitats estàndards.
Relacions espacials.
Les figures geomètriques: elements, característiques (2D i 3D) i propietats.
Obtenció, representació i interpretació de dades estadístiques.
Dimensió Comunicació i representació.
Competència 8. Expressar idees i processos matemàtics de manera comprensible tot
emprant el llenguatge verbal (oral i escrit)
Continguts clau
Càlcul (mental, estimatiu, algorísmic, amb eines TIC).
Equivalència.
Magnituds mesurables. Unitats estàndards.
Tècniques, instruments de mesura.
Relacions espacials.
Les figures geomètriques: elements, característiques (2D i 3D) i propietats.
Obtenció, representació i interpretació de dades estadístiques..
Competència 9. Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar
matemàticament una situació
Continguts clau
Sistema de numeració decimal.
Càlcul (mental, estimatiu, algorísmic, amb eines TIC).
Equivalència.
Les figures geomètriques: elements, característiques (2D i 3D) i propietats.
Pàgina. 15
16. Obtenció, representació i interpretació de dades estadístiques.
Taules i gràfiques.
Competència 10. Usar les eines tecnològiques amb criteri, de forma ajustada a la situació, i
interpretar les representacions matemàtiques que ofereixen
Continguts clau
Càlcul (mental, estimatiu, algorísmic, amb eines TIC).
Tècniques, instruments de mesura.
Relacions espacials.
Les figures geomètriques: elements, característiques (2D i 3D) i propietats.
Transformacions geomètriques.
Obtenció, representació i interpretació de dades estadístiques.
Fenòmens aleatoris.
Taules i gràfiques.
Pàgina. 16
