Inteligencias multiples

1. LES
INTEL·∙LIGÈNCIES
PER
A
LA
DIVERSITAT
A
L’AULA
27
juny
2016
Núria
Alart
nalart@xtec.cat
,
nalart@twi:er.es
,
www.xtec.cat/~nalart
“Hem
d’aprendre
a
viure
junts
amb
les
nostres
diferències”
Jon
Kabat
Zinn

2. PREGUNTES

3. Intel·∙ligències
EsIls
i
ritmes
Interessos
Cultures
Situació
social
Diversitat
TOTS
SOM
DIVERSOS
La
diversitat
és
una
qualitat
intrínseca
de
l’ésser
humà.
TOT
L’ALUMNAT
ÉS
DIFERENT

4. Un
centre
inclusiu
treballa
la
diversitat….
Aprenentatge
cooperaIu
Planificació
individual
Docència
comparIda
Resolució
col·∙laboraIva
de
conflictes
Educació
socioemocional
Èxit
i
autonomia
alumnat
Acompanyament
guiatge

5. Escola
inclusiva
Una
escola
i
una
aula
inclusiva
Acull
a
tothom
No
rebutja
ningú
Tothom
té
dret
a
anar-­‐hi
Sense
disInció
de
la
discapacitat
L’origen
cultural
o
qualsevol
altra
diferència
Poder
aprendre
amb
els
seus
companys
ObjecIus
comuns
per
a
tothom
Fomenta,
valora
i
avalua
tots
els
talents

6. L’alumne
és
el
protagonista
Es
promou
la
naturalesa
social
de
l'aprenentatge
Les
emocions
i
els
senIments
són
part
integral
de
les
acIvitats
d'aprenentatge
Evidència
del
reconeixement
de
les
diferències
individuals
Evidència
de
la
inclusió
de
tot
l’alumnat
Avaluació
reguladora
de
l'aprenentatge
ESCOLA
INCLUSIVA

7. Posar
eMquetes:
hOp://www.youtube.com/watch?v=Wv49RFo1ckQ
Combinar
les
nostres
passions
per
a
fer-­‐nos
brillar,
no
eMquetar!
NEN

8. El
cervell
que
no
s’emociona
i
no
es
mou,
no
aprèn.
NeurodidàcMca:
hOp://www.think1.tv/videoteca/es/index/0-­‐37/neurodidacMca-­‐cinco-­‐pilares-­‐aprendizaje-­‐manfred-­‐spitzer-­‐psiquiatra-­‐insMtuto-­‐leibnitz-­‐neurobiolog%C3%ADa
MoMvar
a
parMr
de
l’emoció
Interpretació
segons
capacitats,
esMls
i
caracterísMques
L’emoció
és
un
camí
cap
a
la
moMvació
i
la
cognició.
Manipulant,
fent

9. Preferència:
esMls
d’aprenentatge
sensorial
do,
re,
mi
Tècnica
oïda
S’esMma
que
un
40%
de
les
persones
són
visuals,un
30%
audiMves
i
un
30%
cinestèsiques
“Ja
ho
veig,
ja”...
“mira
quina
música
més..
“Em
sona,
no
m’agrada
el
to...
“Em
vaig
senIr
molt
bé,
moure
braços...
(VAK),
Bandler
y
Grinder

10. Estils VISUAL 40% AUDITIU 30% CINESTÈSIC 30%
Con
duc
ta
Organitzat,
ordenat,
observador
i
tranquil.
Preocupat
pel
seu
aspecte.
Veu
aguda,
barbeta
aixecada.
Se
li
noten
les
emocions
a
la
cara.
Parla
sol,
es
distreu
fàcilment.
Mou
els
llavis
al
llegir.
Mostra
facilitat
de
paraula.
No
li
preocupa
el
seu
aspecte.
Li
agrada
la
música.
Modula
el
to
i
Imbre
de
la
seva
veu.
Expressa
les
seves
emocions
verbalment.
Respon
a
les
mostres
isiques
d’esImació.
Li
agrada
tocar-­‐ho
tot.
Es
mou
i
gesIcula
molt.
Surt
ben
arreglat
de
casa,
però
de
seguida
s’arruga
perquè
no
para
quiet.
To
de
veu
baix.
Expressa
les
seves
emocions
amb
moviments.
Apre
nen
tatge
Aprèn
tot
allò
que
veu.
Necessita
una
visió
detallada
i
saber
a
on
va.
Li
costa
recordar
allò
que
sent.
Aprèn
allò
que
sent,
a
base
de
repeIr-­‐se
a
si
mateix
pas
a
pas
tot
el
procés.
Si
s’oblida
d’un
sol
pas
es
perd.
No
té
una
visió
global.
Aprèn
allò
que
experimenta
directament,
allò
que
l’impliqui
moviment.
Li
costa
comprendre
allò
que
no
pot
posar
en
pràcIca.
Acti
Vi
tats
Mirar,
imaginar,
llegir,
veure,
pel·∙lícules,
diagrames,
fotos,
cartells,
pintures,
diaposiIves,
telescopis,
microscopis,
còmics,
vídeos,
mapes...
Escoltar,
cantar,
ritme,
debats,
discussions,
cintes
d’àudio,
lectures,
parlar
en
públic,
parlar
per
telèfon,
grups
peIts,
entrevistes...
Tocar,
moure’s,
senIr,
treball
de
camp,
pintar,
dibuixar,
ballar,
laboratori,
fer
coses,
mostrar,
reparar
coses....

11. Treballar
la
potencialitat
o
fortalesa
de
la
persona
Saber
de
quina
manera
ets
bo
i
a
parMr
d’aquí
...
la
resta.

12. …”Quan
no
era
l’úlMm
de
la
classe,
és
que
n’era
el
penúlIm…
Obtús
per
a
l’aritmèMca
….
Profundament
negat
per
a
l’ortografia,
incapaç
de
memoritzar
les
dates
i
de
localitzar
els
llocs
geogràfics,
…
mandrós
…
Jo
no
entenia
res…
Professor
i
escriptor
francès
Més
personatges:
Salvador
Dalí,
Paul
Mac
Cartney,
Henry
Ford,
Walt
Disney,
John
Lenon,
Charles
Chaplin...
hOp://www.maldeescuela.com/

13. En
què
consisteix
la
intel·∙ligència
del
nostre
alumnat?
Els
atrau
les
operacions
matemàIques
Una
comprensió
especial
pel
món
natural
Els
agrada
llegir
i
escriure
Líders
naturals
amb
models
posiIu
de
rol
Gran
percepció
respecte
a
la
seva
persona
amb
fortes
fites
Gran
habilitat
esporIva
i
moviments
corporals
Toquen
instruments
musicals
amb
força
destressa
Creen
objectes
arosIcs
fantàsIcs
De
tots
aquest
alumnat
qui
seria
el
més
intel·∙ligent?
Cadascu
és
únic
Diferent
Contribucions
valuoses
a
la
cultura
humana

14. Falses creences Veritats
Naixem intel·ligents o no
intel·ligents
Tenim un potencial biopsicològic per a ser intel·ligent
de diferents maneres.
Existeix un sol tipus
d’intel·ligència
Tenim més d’una intel·ligència, almenys 9. Tothom les
tenim totes. Les necessitem totes.
Tothom aprèn de la mateixa
manera
Les persones tenen diferents estils sensorials, habilitats,
ritmes... d’aprenentatge, maneres d’estudiar, de treballar, de
resoldre tasques, de vincular-se amb les altres persones...
La intel·ligència es
desenvolupa només en la
infantesa
La intel·ligència es desenvolupa en funció de les
experiències i els estímuls que es rebin al llarg de tota
la vida.
L’infant i/o jove més intel·ligent
és el que treu millors notes en
matemàtiques i en llengua
L’infant i/o jove més intel·ligent és aquell que pot
utilitzar les seves múltiples intel·ligències per a
resoldre problemes quotidians i crear productes
valorats per a la societat.
No fan falta les emocions i/o els
sentiments per a l’aprenentatge
Sense emocions i/o sentiments no pot haver
aprenentatge

15. EsIls
d’aprenentatge.
AtencióDiversitat
Ritme
Coneixements
previs
Input/
output
preferències
Autonomia
Persistència/
esforç
Agrupament
Habilitats
d’aprenentatge
Modalitat
d’interacció

16. INTEL·∙LIGÈNCIES
MÚLTIPLES.
QUÈ
ÉS?
Una
teoria
i
una
bona
metodologia
Diferents
camins
per
a
la
comprensió.
Descobrir
el
propi
aprenentatge.
ParIr
de
les
fortaleses,
no
debilitats
És
una
acItud
cap
a
l’aprenentatge...
Ikaia.
Inteligencias
MúlMples
hOp://ikaia.tv/?p=1449

17. QUÈ
ÉS
LA
INTEL·∙LIGÈNCIA?
Capacitat
per
adaptar-­‐se
aprenent
de
l’experiència
“La
intel·∙ligència
és
allò
que
medeix
un
test”
(Binet)
“La
intel·∙ligència
és
l’ap@tud
per
a
pensar,
tractar
i
resoldre
problemes
en
situacions
de
complexitat”
(E
Morin)
“Capacitat
d’un
subjecte
per
a
dirigir
el
seu
comportament,
u@litzant
la
informació
captada,
apresa,
elaborada
i
produïda
per
ell
mateix”
(J.A.
Marina)
Inter
=
entre
Eligere
=
Escollir
Saber
escollir
la
millor
alternaMva

18. QUÈ
ÉS
LA
INTEL·∙LIGÈNCIA?
Gardner
MÚLTIPLE ORGÀNICA
RESOLDRE,
GENERAR,
CREAR
La
capacitat
per
a
resoldre
problemes,
generar-­‐ne
de
nous
i
crear
productes
o
oferir
serveis
valuosos
dins
d’un
determinat
àmbit
cultural.
Única
–Invariable
–
QuanMficable
-­‐
Innata/heredada
PràcMca
educaMva
=
Ensenyament
igual
per
a
tothom

19. FRONTAL
TEMPORAL
PARIETAL
OCCIPITAL
CÒRTEX CEREBRAL- INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES- SITUACIÓ
Lingüística: l.temporal esquerra
i frontal A:Broca y Wernicke
Logicomatemàtica: l. frontal
esquerre i parietal dret
Musical: l.temporal dret
Cinestèsicacorporal: cerebel,
ganglis basals escorça motriu
Naturalista: l.parietal esquerra
Intrapersonal: l.frontal,
parietals i sistema límbic
Interpersonal: l.frontals, temporals
(hemisferi dret) i sistema límbic
Visualespacial: regions
posteriors de l’hemisferi dret
Existencial: l.temporal
Font: T. Armstrong
CEREBEL

20. Les necessitem totes
Totes són igual d’importants
Es combinen de forma única en cada ésser humà
Tothom les té totes en diferents graus de desenvolupament
Els docents tendim a ENSENYAR de la manera que nosaltres APRENEM

21. D’aquestes
dues
nenes
qui
seria
la
més
intel·∙ligent?

22. Els
fonaments
teòrics
1.
Aprenentatge
per
competències
2.
Aplicacions
didàcMques
de
la
teoria
de
les
IM
S’INSPIREN
Plantejaments
socioconstrucMvistes
Vigotsky
Zona
ZDP.
BasMda:
ajuda
temporal
Ausubel,
Freire
A.
significaMu
Kilpatrick
Projectes
Decroly,
Freinet
C.
interès
Montessori
A.
acMu
etc
Kohlberg
Dilemes
morals

23. Howard Gardner
Ref.
A.
Sala
hOp://www.slideshare.net/nalart/intelligncies-­‐mlMples-­‐08

24. En
què
consisteix
la
intel·∙ligència
del
nostre
alumnat?
Treballar
només
la
part
acadèmica?

25. Gran
percepció
sobre
la
seva
persona
i
amb
grans
objecMus?
Capacitat
per
a
accedir
als
senIments
propis
i
comprendre’s
un
mateix
i
uIlitzar
aquesta
informació
amb
eficàcia
en
la
regulació
de
la
pròpia
vida.

26. Estratègies
didàcMques:
-­‐Autoavaluació
-­‐Destreses
de
concentració.
-­‐Diaris
personals.
-­‐Portafolis.-­‐Displays.
-­‐Projectes
de
futur.
-­‐Educació
emocional.
-­‐Autoavaluacions
-­‐Reconeixement
de
punts
forts
i
febles.

27. Líders
naturals
amb
un
model
posiMu
de
rol?
Capacitat
per
entendre
i
respondre
de
manera
adequada
als
estats
d’ànim,
temperaments,
moIvacions
i
desitjos
dels
altres.
Giacomo
Rizzolay
i
el
seu
equip
descobreixen
“les
neurones
mirall”
aportant
evidències
biològiques
a
l’aprenentatge
per
imitació
i
l’empaIa.

28. Estratègies
didàcMques:
-­‐Reflexions
críIques
-­‐Diàlegs.
-­‐Negociacions.
-­‐Resoldre
conflictes.
-­‐
Mediacions.
-­‐Treball
cooperaIu.
-­‐Jocs
de
simulacions.

29. Gran
habilitat
esporMva
i
moviments
corporals?
Capacitat
per
a
controlar
els
moviments
del
propi
cos
i
uMlització
d’objectes
amb
destresa.

30. Representación
corporal
figuras
de
Guernica
h:p://www.youtube.com/watch?v=OC_bVau6CPY
Estratègies
didàcMques:
“aprendre
fent”
construint,
actuant,
tocant
i
senInt
els
seus
propis
aprenentatges.
Pensament
manual.
Teatre.
Representacions
corporals.

31. Una
comprensió
especial
pel
món
natural?
Capacitat
per
a
comprendre
el
món
natural
i
treballar
eficaçment
en
ell.

32. Estratègies
didàcMques:
-­‐AcIvitats
en
l’entorn
natural.
-­‐Plantes
i
mascotes
a
l’aula.
-­‐SorIdes
a
la
natura.
-­‐Ecoestudis.
-­‐Diaris
observacions
-­‐Projectes.
-­‐Col·∙leccions
-­‐Aplicacions
del
mètode
cienofic

33. Capacitat
per
a
percebre
amb
precisió
el
món
visual
i
espacial.
Creen
objectes
ar}sMcs
fantàsMcs?

34. Estratègies
didàcMques:
Còmics.
Vídeos
Pel·∙lícules.
-­‐Murals
visuals.
-­‐Mapes
mentals.
-­‐Panells
didàcIcs.
-­‐Símbols
gràfics.

35. Toquen
instruments
musicals
amb
força
destresa?
Capacitat
per
a
apreciar,
discriminar,
transformar
i
expressar
les
formes
musicals,
sensible
al
ritme,
el
to
i
el
Imbre.

36. Estratègies
didàcMques:
-­‐Cantar
el
tema
treballat
-­‐Tocar
instruments.
-­‐AssisIr
a
concerts.
-­‐Crear
acompanyaments
i
melodies.
-­‐IdenIficar
sons
ambientals.
-­‐Expressar
senIments
musicals
amb
melodies...

37. Capacitat
de
situar-­‐se
un
mateix
en
relació
amb
les
facetes
més
extremes
dels
cosmos,
fer-­‐se
preguntes
sobre
el
món,
l'existència
dels
éssers
humans,
la
vida
o
la
mort.
Es
fan
preguntes
sobre
el
món?

38. Convé
esImular
a
l’alumna
a
fer-­‐se
preguntes.
Reflexionar
sobre
l’origen
de
la
vida
a
l’Univers.
Quedar-­‐se
observant
deIngudament
una
pintura,
escultura,
paisatge...

39. Els
atrau
les
operacions
matemàMques?
Capacitat
d’analitzar
problemes,
portar
a
terme
operacions
matemàMques.
Voleu
veure
equacions?
hOp://www.youtube.com/watch?v=Atod1GyxxCw

40. Estratègies
didàcMques:
-­‐Aprenentatge
cooperaIu.-­‐Trencaclosques
lògics
-­‐Càlculs.
-­‐Preguntes
socràIques
-­‐Fer
hipòtesis
-­‐Pensament
críIc.
–Experimentar
-­‐Projectes
d’invesIgació
-­‐Organitzadors
gràfics
Voleu
veure
equacions?
h:p://www.youtube.com/watch?v=Atod1GyxxCw

41. Es
manifesta
a
través
del
llenguatge
oral
i
escrit.
Els
agrada
llegir
i
escriure?

42. Estratègies
didàcMques:
-­‐Narracions
orals.
-­‐AcIvitats
de
biblioteca.
-­‐Diaris
personals.
-­‐Debats
-­‐Entrevistes.
–Acudits
–Embarbussaments
-­‐Programes
de
ràdio
-­‐Revistes
-­‐Cantar
temes
treballats.
-­‐Presentacions
en
públic.

44. “Els
models
educaMus
en
general,
valoren
i
qualifiquen
només
les
capacitats
acadèmiques..
No
qualifiquen
ni
mesuren
la
capacitat
d’escolta,
l’autoesMma,
l’empaMa,
la
compassió,
la
col·∙laboració...
què
són
les
que
marcaran
l’èxit
a
la
vida”

45. La
competència
digital
desenvolupa
totes
les
intel·∙ligències

46. DOCENT
EN
XARXA
Vídeos
Blogs
Xarxes
socials
Web,
ning
Moodle
Conferències
Podcast
Recursos
digitals
Recursos
impresos
Repositoris
Família/
comunitat
Companys/es
grup
WIKI
Web
2.0
WEBQUEST
TwiOer

47. Procurar
incloure
a
les
nostres
aules
acIvitats,
eines,
recursos,
tasques
i
elements
que
esImulin
vàries
intel·∙ligències.
Probablement
aconseguirem
que
alumnat
aprengui
millor

48. Com
podem
moMvar
a
l’alumnat
per
l’aprenentatge?
Quines
estratègies
uMlitza?
DOCENT
MOTIVACIÓ
ALUMNAT
Quines
habilitats
uMlitza?
CAL
POTENCIAR:
1. Tasques variades: treball per projectes, pbl, centres d’interès...
2. Presa de decisions: propicia la maduresa i la responsabilitat
3. Reconeixement de l’esforç: recompensant-lo
4. Agrupaments flexibles i heterogenis: fomentant la cooperació
5. Fomentar l’autoavaluació: fomentant el progrés individual.
6. Programar segons estils i ritmes d’aprenentatge: dedicar temps.
Font: F. Villamarín i J. Limonero. La Motivació

49. Flexibilitat
de
recursos,
eines,
materials,
metodologies
i
aplicacions
didàcIques
en
general.
Diferents
intel·∙ligències
i
diferents
variables
en
el
procés
d’ensenyament-­‐aprenentatge

50. L’autoconeixement i confiança en un mateix
“Hem
de
deixar
de
pensar
que
si
a
un
nen
no
li
van
bé
les
matemà@ques,
això
significa
que
té
un
problema
d’aprenentatge,
i
comencem
a
preguntar-­‐nos
què
és
allò
que
fa
bé
i
deixar-­‐li
millorar”
Roger
Schank:
Psicòleg
americà.
Permet
descobrir
el
més
important
Com
sóc?
Fortaleses
i
debilitats
Acceptació
“Jo
ideal”/
“Jo
real”
Les
A,A,A...

51. Afecte: cultura de l’elogi. Les emocions i els sentiments
L’
alliberació
de
dopamina
que
es
produeix
quan
ens
diverIm
ajuda
a
memoritzar,
a
aprendre
i
a
gaudir
i
apreciar
d’allò
que
estem
fent
hOp://www.youtube.com/watch?v=DEVnqu_CCaU
“Cultura
de
l’elogi”
=
un
reforç
posiMu.
El
reforç
posiMu
a
una
resposta
augmenta
la
probabilitat
que
aquesta
es
repeteixi

52. L’error per a l’aprenentatge i resiliència
És
la
capacitat
que
tenim
les
persones
de
fer
front
a
las
situacions
que
considerem
adverses
en
les
nostres
tasques
i
relacions
diàries,
a
les
que
busquem
solucions
d’una
forma
construcMva
i
creaMva.
Quan
ens
equivoquem
ens
fem
preguntes
per
a
entendre
què
ha
passat,
com
es
pot
resoldre...
L’aprenentatge
sorgeix
de
l’equivocació
o
l’error.

53. La
parMcipació
i
la
cooperació:
per
a
un
treball
significaMu
Responsabilitat,
senMt
críMc,
respecte,
esforç,
generositat,
paciència…
Per
arribar
a:
solidaritat,
sostenibilitat
del
medi,
altruisme...
Les
competències
de
l’intel·∙ligència
emocional
no
són
innates,
són
habilitats
apreses.
Caceres
HHSE
Núria
Alart
h:ps://sites.google.com/site/nuriaalart/habilitats-­‐socials
Valors
h:ps://sites.google.com/site/nuriaalart/valors

54. La reflexió
Temps
per
reflexionar.
Talent
per
descobrir
Transmetre
posiIvitat
Tutor
(coach)
Ref:
V.
Fuster

55. FAMÍLIA,
ESCOLA
ENTORN
Elogi
(MoMvació)
Frustració
(Error)
Altruisme
(cooperació)
Personalització
(TIC/TAC)
Flexibilitat
No són les eines, sinó el procés, la manera i la finalitat

57. C.
social
i
ciutadana:
Interacció
amb
els
demés,
normes
de
convivència,
consciència
de
diversitat,…
C.
Coneixement
i
la
interacció
amb
el
món
‚sic:
interacció
manipulaIva
i
sensorial
amb
els
elements
del
món
isic
C.
comunicaMva,
ling.
audiovisual:
conversar
i
escoltar.
Expressar-­‐se
per
escrit,
i
diferents
llenguatges
audiovisuals
C.
Aprendre
a
aprendre:
Consciència
i
control
de
les
pròpies
capacitats
i
coneixements.
Autoavaluació.
C.
matemàMca:
Comprendre,
uIlitzar
i
relacionar
els
números.
Resoldre
problemes
C.
Ar}sMca
i
cultural:
observació
i
expressió
creaIva
C.Tractament
de
la
informació
i
c.
digital:gesIonar
la
informació,
ús
de
les
TIC
C.
Autonomia
i
iniciaMva
personal:
aplicació
de
valors
i
acItuds
personals.
Projectes
individuals
o
col·∙lecIus
Ambients
d’aula

58. REFLEXIONEM
1. Escriu
2
coses
que
has
senIt
i
que
penses
que
et
poden
ser
d’uIlitat.
2. Explica
al
del
costat
el
per
què
et
pot
ser
d’uIlitat.
3. Escriu
algun
canvi
que
faràs
a
la
teva
pràcIca
docent.
1. EXPLICO
2. ANALITZO
3. PRENC
DECISIONS

59. MOLTES
GRÀCIES!
Podeu
consultar:
Pàgina
personal:
www.xtec.cat/nalart
,
Web:
Família
i
escola
junt
x
l’educació.
Departament
d’Ensenyament.
h:p://bit.ly/wFrLZd
Què
són
les
Intel·∙ligències
MúlIples?.
QüesIonari
sobre
les
IM
Altres
presentacions:
h:p://pt.slideshare.net/nalart
Les
imatges
són
pròpies
o
procedeixen
de
diferents
webs
com:
h:p://www.flickr.com/creaIvecommons/
www.google.es,
h:p://search.creaIvecommons.org/
,
h:p://flickrcc.bluemountains.net/flickrCC/index.php,
h:p://recursosIc.educacion.es/bancoimagenes/web/
...
agraint
als
autors/es
per
permetre
la
seva
uIlització.
Núria
Alart
nalart@xtec.cat,
nalart@twiOer.es,
www.xtec.cat/~nalart
“Tothom
pot
aprendre,
però
no
tots
el
mateix
dia,
ni
de
la
mateixa
manera”
George
Evans