Inteligencias Múltiples aula

1. Núria
Alart
www.xtec.cat/~nalart,
nalart@twi4er.com,
nalart@xtec.cat
SE
Anoia
Abril
2015

2. “L’aula
actual
ha
de
reconèixer
la
diversitat
cogniHva
com
una
oportunitat
per
aprendre”
Ens presentem?

3. Vi$ra
h$p://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=eYH1aIyaBjM
Experimentar
Recollir
informació
d’altres
fonts
Reflexionar
sobre
els
propis
senHts
Relacionar:
comparant
i
contrastant
Memoritzar
significaHvament.
Avaluar-­‐nos
Demostrar
tot
allò
que
s’ha
après
de
diferents
maneres...

5. En
què
consisteix
la
intel·∙ligència
del
nostre
alumnat?
Treballar
només
la
part
acadèmica?

8. “L’alumnat
que
se
sent
malament,
no
reconegut
o
no
encaixa
amb
l’entorn,
no
pot
aprendre”

9. Intel·∙ligència
múlHple,
creaHva,
adaptaHva
i
col·∙lecHva

11. Scratch:
h4p://scratch.mit.edu/

12. Lego:
h$p://www.firstlegoleague.es/

13. Escola
Vi$ra
h$p://www.archiIzer.com/en_us/blog/dyn/37250/vi$ra/
“Si
volem
canviar
la
manera
d’aprendre
del
nostre
alumnat,
hem
de
modificar
també
la
nostra
manera
d’ensenyar-­‐los”
J.L.
Pozo

14. No
totes
les
maneres
d’organitzar
i
planificar
el
procés
d’ensenyament
i
aprenentatge,
permeten
desenvolupar
les
capacitats
necessàries
per
assolir
les
competències
bàsiques,
definides
en
els
currículums
actuals.
(Decrets
142
i
143)

15. “L’aprenentatge
és
experiència,
tot
lo
demés
és
informació”
Albert
Einstein

16. …
los
psicólogos
califican
el
sistema
de
archivo
de
la
memoria,
de
“contextual”.
…
es
el
contexto
en
el
que
se
produjo
el
hecho
vivido,
la
llave
del
recuerdo
que
sirve
de
pista
o
recordatorio.” Eduard
Punset

17.
ÚNIC
DIFERENT

18. Única
Invariable
QuanHficable
Innata
heretada
PràcHca
educaHva
=
Ensenyament
igual
per
a
tothom

19. Una
teoria
i
una
bona
metodologia
Diferents
camins
per
a
la
comprensió.
Descobrir
el
propi
aprenentatge.
ParHr
de
les
fortaleses,
no
debilitats
És
una
acHtud
cap
a
l’aprenentatge...

21. La
capacitat
per
a
resoldre
problemes,
generar-­‐ne
de
nous
i
crear
productes
o
oferir
serveis
valuosos
dins
d’un
determinat
àmbit
cultural.
Howard
Gardner
(1983)
Un
potencial
biopsicològic
que
fa
que
cada
ésser
humà
sigui
únic
La
facultat
d’entendre,
comprendre,
conèixer
i
pensar.
Capacitat
d’adaptar-­‐se
i
de
relacionar-­‐se
amb
els
altres

23. FRONTAL
TEMPORAL
PARIETAL
OCCIPITAL
CÒRTEX CEREBRAL- INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES- SITUACIÓ
Lingüística: l.temporal esquerra
i frontal A:Broca y Wernicke
Logicomatemàtica: l. frontal
esquerre i parietal dret
Musical: l.temporal dret
Cinestèsicacorporal: cerebel,
ganglis basals escorça motriu
Naturalista: l.parietal esquerra
Intrapersonal: l.frontal,
parietals i sistema límbic
Interpersonal: l.frontals, temporals
(hemisferi dret) i sistema límbic
Visualespacial: regions
posteriors de l’hemisferi dret
Existencial: l.temporal
Font: T. Armstrong
CEREBEL

24. Les necessitem totes
Totes són igual d’importants
Es combinen de forma única en cada ésser humà
Tothom les té totes en diferents graus de desenvolupament
Els docents tendim a ENSENYAR de la manera que nosaltres APRENEM

25. Capacitat
per
a
accedir
als
senIments
propis
i
comprendre’s
un
mateix
i
uIlitzar
aquesta
informació
amb
eficàcia
en
la
regulació
de
la
pròpia
vida.
Estratègies
didàcHques:
-­‐Autoavaluació
-­‐Destreses
de
concentració.
-­‐Diaris
personals.
-­‐Portafolis.-­‐Displays.
-­‐Projectes
de
futur.
-­‐Educació
emocional.
-­‐Autoavaluacions
-­‐Reconeixement
de
punts
forts
i
febles.

26. Capacitat
per
entendre
i
respondre
de
manera
adequada
als
estats
d’ànim,
temperaments,
moIvacions
i
desitjos
dels
altres.
Estratègies
didàcHques:
-­‐Reflexions
críIques
-­‐Diàlegs.
-­‐Negociacions.
-­‐Resoldre
conflictes.
-­‐
Mediacions.
-­‐Treball
cooperaIu.
-­‐Jocs
de
simulacions.
Giacomo
Rizzolam
i
el
seu
equip
descobreixen
“les
neurones
mirall”
aportant
evidències
biològiques
a
l’aprenentatge
per
imitació
i
l’empaIa.

27. Capacitat
per
a
controlar
els
moviments
del
propi
cos
i
uHlització
d’objectes
amb
destresa.
Estratègies
didàcHques:
“aprendre
fent”
construint,
actuant,
tocant
i
senInt
els
seus
propis
aprenentatges.
Pensament
manual.
Teatre.
Representacions
corporals.

28. Capacitat
per
a
comprendre
el
món
natural
i
treballar
eficaçment
en
ell.
Estratègies
didàcHques:
-­‐AcIvitats
en
l’entorn
natural.
-­‐Plantes
i
mascotes
a
l’aula.
-­‐SorIdes
a
la
natura.
-­‐Ecoestudis.
-­‐Diaris
observacions
-­‐Projectes.
-­‐Col·∙leccions
-­‐Aplicacions
del
mètode
cienkfic

29. Estratègies
didàcHques:
Còmics.
Vídeos
Pel·∙lícules.-­‐Murals
visuals.-­‐Mapes
mentals.
-­‐Panells
didàcIcs.-­‐Símbols
gràfics.
Capacitat
per
a
percebre
amb
precisió
el
món
visual
i
espacial.

30. Capacitat
per
a
apreciar,
discriminar,
transformar
i
expressar
les
formes
musicals,
sensible
al
ritme,
el
to
i
el
Imbre.
Estratègies
didàcHques:
-­‐Cantar
el
tema
treballat
-­‐Tocar
instruments.
-­‐AssisIr
a
concerts.
-­‐Crear
acompanyaments
i
melodies.

31. Convé
esImular
a
l’alumna
a
fer-­‐se
preguntes.
Reflexionar
sobre
l’origen
de
la
vida
a
l’Univers.
Quedar-­‐se
observant
deIngudament
una
pintura,
escultura,
paisatge...
Capacitat
de
situar-­‐se
un
mateix
en
relació
amb
les
facetes
més
extremes
dels
cosmos,
fer-­‐se
preguntes
sobre
el
món,
l'existència
dels
éssers
humans,
la
vida
o
la
mort.

32. Capacitat
d’analitzar
problemes,
portar
a
terme
operacions
matemàHques.
Estratègies
didàcHques:
-­‐Aprenentatge
cooperaIu.-­‐Trencaclosques
lògics
-­‐Càlculs.
-­‐Preguntes
socràIques
-­‐Fer
hipòtesis
-­‐Pensament
críIc.
–Experimentar
-­‐Projectes
d’invesIgació
-­‐Organitzadors
gràfics

33. Estratègies
didàcHques:
-­‐Narracions
orals.
-­‐AcIvitats
de
biblioteca.
-­‐Diaris
personals.
-­‐Debats
-­‐Entrevistes.
–Acudits
–Embarbussaments
-­‐Programes
de
ràdio
-­‐Revistes
-­‐Cantar
temes
treballats.
-­‐Presentacions
en
públic.
Es
manifesta
a
través
del
llenguatge
oral
i
escrit.

34. Aprenentatge
per
acumulació
de
dades
i
per
recepció

36. El
cervell
que
no
s’emociona
i
no
es
mou,
no
aprèn.
NeurodidàcHca:
h4p://www.think1.tv/videoteca/es/index/0-­‐37/neurodidacHca-­‐cinco-­‐pilares-­‐aprendizaje-­‐manfred-­‐spitzer-­‐psiquiatra-­‐insHtuto-­‐leibnitz-­‐neurobiolog%C3%ADa
MoHvar
a
parHr
de
l’emoció
Interpretació
segons
capacitats,
esHls
i
caracterísHques
L’emoció
és
un
camí
cap
a
la
moHvació
i
la
cognició.
Manipulant,
fent

37. Per
què
treballar
les
intel·∙ligències
a
l’aula?
PERSONALITZAR
L’APRENENTATGE

38. Per
què
treballar
les
intel·∙ligències
a
l’aula?

39. Per
què
treballar
les
intel·∙ligències
a
l’aula?

40. Competències
i/o
intel·∙ligències?
Intel·∙ligència
=
eines,
sistemes
neuronals.
Hem
d’esImular,
despertar,
ampliar...
Competències
=
capacitat
de
mobilitzar
diferents
recursos,
cogniIus,
habilitats,
acItuds
i
intel·∙ligències
per
a
solucionar
problemes.
Hem
de
desenvolupar
competències

41. Competències
i/o
intel·∙ligències?
Metàfora
INTEL·LIGÈNCIES
Colors
COMPETÈNCIES
Maquineta
La maquineta fa punta als
colors per pintar millor
Les tenim totes
Naixem amb IM
Necessitem despertar-les
Són eines. Sistemes
neuronals
No naixem amb
CCBB
Necessitat
desenvolupar
Necessàries per
“esmolar les IM
Harmonitzar i coordinar les
IM i la necessitat de ser
competent (Transformar
la informació en
coneixement)

42. Quin
és
el
rol
del
professorat
que
treballi
les
IM?
Autoconeixement positiu Descobriment, els meus punts forts, debilitats, millora, èxits.
Treball en grup cooperatiu i en
xarxa
Projecte Espurn@, projectes telemàtics, comunicar, compartir,
col·laborar i confiar.
Comunicació i relacions
interpersonals
Treball cooperatiu entre tots els agents educatius. Conèixer les
diferents intel·ligències i acceptar la diversitat.
Planificació i organització del
propi treball
Fer alumnes competents. Riquesa d’activitats. Interdisciplinarietat,
transdisciplinarietat.
Dominar les TIC/TAC Posar en pràctica l'escola 2.0 que aprèn conjuntament: pares,
alumnes i professors.
Avaluació constant Reflexió constant d’evidències.
Conèixer l’alumnat Orientar-lo: personalment, acadèmicament i professionalment. Fer-lo
pensar i gaudir.
Gestió d’aula diversa Diferents metodologies per a la gestió d’aula.
Comunitat d’aprenentatge Aprendre de tothom.

43. Què
fa
el
professorat
que
treballa
amb
les
intel·∙ligències
Transforma
la
classe
tradicional
per
l’acció
conjunta
d’exploració
d’altres
mitjans
d’informació,
dibuixant,
projectant
vídeos,
pel·∙lícules...
Proporciona
experiències
pràcIques
Permet
moments
d’autoreflexió
Estableix
múlIples
interaccions
entre
l’alumnat
MoIva
a
l’alumnat
a
relacionar-­‐se
amb
l’entorn
Fa
múlIples
gravacions
de
l’alumnat:
debat,
críIques...
Treballa
la
creaIvitat
Assoleix
els
objecIus
Avaluar
diferent
a
la
lingüísIca
Què
puc
fer?

44. Els
fonaments
psicopedagògics
Aprenentatge
per
competències
i/o
capacitats
Aplicacions
didàcHques
de
la
teoria
de
les
IM
S’INSPIREN
Plantejaments
socioconstrucHvistes
Vigotsky
Zona
ZDP
Ausubel
A.
significaHu
Kilpatrick
Projectes
Decroly
C.
interès
Montessori
A.
acHu
BasHda;
estructura
temporal
que
ajuda
a
l’aprenentatge
…

45. Com
podem
treballar
amb
IM
i
CB?
AcHvitats
docents
diversitat
d’acIvitats,
materials,
avaluacions,
habilitats
socials,
reflexió
aprenentatge,
e-­‐portafoli
Perfil
d’IM
QüesIonaris,
observacions,
família,
valoracions,
autoavaluacionsO
bservacions
conductes
disrupIves,
Canviant
“la
mirada”
tothom
és
intel·∙ligent
combinació
pròpia…
Ambients
d’aula
decoracions
d’aula,
expliquem
a
l’alumnat...

46. Observem
una
aula
que
potencia
les
intel·∙ligències.

47. Una
aula
intrapersonal
és
la
que
ajuda
a
cada
alumne
a
descobrir-­‐se
i
conèixer-­‐se
profundament
que
té
potencialitats.
Fomenta
la
reflexió
personal

48. Una
aula
visualespacial
entra
pels
ulls.
Comunica
amb
els
seus
espais,
els
seus
colors…

49. Una
aula
naturalista
s’obre
al
descobriment
i
a
l’exploració.
Potencia
l’observació
mitjançant
els
5
senHts.

50. Una
aula
cinestèsicacorporal
és
en
3D,
on
l’alumne
apren
amb
el
seu
cos.
“Aprendre
fent”

51. Una
aula
logicomatemàHca
es
fan
moltes
preguntes
per
despertar
reptes
interessant,
significaHus
i
úHls.
Es
pot
pensar
en
possibles
respostes,
encara
que
siguin
errònies.
“De
l’error
també
s’apren”

52. Una
aula
musical
ens
acull
i
ens
acomiada
amb
música.
Per
a
relaxar
o
acHvar
segons
el
moment.

53. Una aula lingüística utilitza paraules escollides per arribar
als altres amb sentit, constructores i constructives

54. Una
aula
interpersonal
fomenta
les
relacions
respectuoses
entre
tothom.
L’aula
de
la
companyonia,
la
generositat,
la
tolerància…
i
els
valor
finalistes
en
general.
COL·LABORATIVA

55. Una
aula
existencial
deixa
temps
per
fer
preguntes
sobre
la
vida
i
la
mort
i
el
cosmo
en
general.

56. 1. Coneixements previs i diversitat cognitiva
2. Reptes: tasques complexes a superar
3. Llibertat per a poder prendre decisions.
4. Respecte: recíproc entre el triangle educatiu
5. Afecte: cultura de l’elogi
6. Control: límits, normes clares entre tothom
7. Èxit: ambient de treball “exitós”
8. L’error per a l’aprenentatge
9. La cooperació: per a un treball significatiu
10. La reflexió: per a la millora.
Intel·ligències a l’aula?

58. “L’aula
reconeix
la
diversitat
cogniHva
com
una
oportunitat
per
aprendre”
“Sense
pràc+ca
significa+va
diària,
no
hi
ha
aprenentatge”
nalart
h4p://www.presentasHco.com/wp-­‐content/uploads/2011/02/desHlar-­‐la-­‐esencia.png
De
què
hem
parlat?

59. 1. Escriu 2 coses del que heu sentit i
que penseu que us poden ser
d’utilitat.
2. Expliqueu al del costat el per què
us poden ser d’utilitat.
3. Escriure algun canvi que fareu a la
vostra aula.

60. Les
imatges
són
pròpies
o
procedeixen
de
diferents
webs
com:
h$p://www.flickr.com/creaIvecommons/
www.google.es,
h$p://search.creaIvecommons.org/
,
h$p://flickrcc.bluemountains.net/flickrCC/index.php,
h$p://recursosIc.educacion.es/bancoimagenes/web/
...
agraint
als
autors/es
per
permetre
la
seva
uIlització.
Podeu
consultar:
Pàgina
personal:
www.xtec.cat/nalart
Presentacions
nalart:
h$p://pt.slideshare.net/nalart
Vídeos:
ikaia
tv
h$p://www.ikaia.tv/t
think1tv
h$p://www.think1.tv/
Núria
Alart
nalart@xtec.cat,
nalart@twi4er.es,
www.xtec.cat/~nalart
SE
Anoia
Abril
2015