9. Percepció i aprenentatge Per poder percebre cal haver exercitat els sentits. Sense l´ús previ d´un sentit podem sentir però no percebre. El neuròleg Oliver Saks en el seu llibre Un antropòleg en Mart descriu el cas d´en Vigil, un home que recuperà la vista perduda en la infantesa als cinquanta anys. Saks desmitifica la imatge de pel·lícula en la que un cec de naixement, acabat de ser operat, tant bon punt li treuen l´embenat, cau de genolls agraït al cel quan aconsegueix per fi veure el rostre de la seva estimada i bella dona. Un nas, una boca i uns ulls plantats al bell mig de la cara no constitueixen més que un caòtic, confús i terrible conjunt de taques, ombres i llums , si ignores les lleis que regulen la percepció. Al llarg de la vida s´aprèn a percebre, ningú no neix amb aquesta capacitat desenvolupada. Vigil a causa d´una malaltia que va contraure a la infantesa no va tenir temps d´assimilar les regles bàsiques del món visual, aviat va perdre la vista i en el món fosc on va viure més de quaranta anys mai no les necessità.