SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 28
Descargar para leer sin conexión
2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros
INTRODUCCIÓ: DEFINICIÓ
Els moviments migratoris són els desplaçaments de població des d’un territori a un
altre. Implica canvi de residència temporal o permanentment.
EMIGRACIÓ: Moviment de persones que abandonen el seu lloc d’origen.
IMMIGRACIÓ: Moviment de persones que entren a un territori nou.
RETORN: Moviment de persones que tornen al seu lloc d’origen després de
passar un temps fora.
INTRODUCCIÓ: CLASSIFICACIÓ
EN FUNCIÓ DE LES DISTÀNCIES
INTERIORS (Nacionals) EXTERIORS (Internacionals) - Continentals
- Intercontinentals
EN FUNCIÓ DE LES CAUSES
VOLUNTÀRIES FORÇOSES-Econòmiques
-Socials
- Refugiats de guerra
- Esclaus
EN FUNCIÓ DE LA DURACIÓ
PERMANENTS TEMPORALS - Estacionàries
- Pendulars
EN FUNCIÓ DEL MOMENT EN QUÈ ES DESENVOLUPAREN
HISTÒRIQUES ACTUALS
INTRODUCCIÓ: CÀLCULS
Per a mesurar el moviment migratori en nombres absoluts s’utilitza el Saldo
Migratori, que és la diferència entre immigrants i emigrants. Aquest càlcul pot ser
negatiu en el cas que hi haja més emigrants que immigrants o positivo en el cas
contrari.
SM = I - E
La Taxa de Saldo Migratori posa en relació el saldo migratori amb la població
absoluta del lloc. S'expressa en tants per cent, serveix per comparar els moviments
migratoris de distints llocs.
TSM = SM x 100 / Pobl. Absoluta (en aquest període)
Per a calcular el Creixement Real de la Població, cal tenir en compte no sols el
Creixement Natural (naixements menys defuncions) sinó també el Saldo Migratori
(Immigrants menys emigrants).
CRP = CN ± SM = (N – D) ± (I – E)
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
Són els que es produeixen des d’una regió a una altra dins d’Espanya. El seu anàlisis
serveix per a explicar la distribució de la població espanyola i les tendències dels
moviments naturals (augment o disminució de la natalitat, mortalitat i creixement
natural).
Es pot diferenciar entre tradicionals, fins el 1975 i actuals.
Les migracions interiors tradicionals
•Es van desenvolupar entre el darrer terç del segle XIX i el 1975. es van caracteritzar per:
• La motivació va ser fonamentalment laboral.
•Els emigrants procedien del camp i es dirigien a les grans ciutats industrials.
•Es tractava de persones joves, camperols amb baix nivell de qualificació.
•Es poden distingir dos tipus:
•Migracions temporals i estacionals. Eren desplaçaments camperols que es
realitzava bé a altres àrees rurals per a realitzar taques agràries, o bé a les ciutats en
aquelles èpoques de l’any en què al camp no hi havia feina.
•L’èxode rural. Es tracta del desplaçament de la gent del camp a la ciutat amb
caràcter definitiu o de llarga durada. Els emigrants procedien d’àrees endarrerides
com Galícia, interior peninsular, Extremadura, Andalusia... Els llocs d’acollida foren
les àrees industrialitzades Madrid, Catalunya, País Basc...) i les turístiques, a partir
dels anys 60 (C. Valenciana, Illes Balears...)
L’ÈXODE RURAL: ETAPES
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
Fins la Guerra Civil: La incorporació tardana
d’Espanya a la Rev. Industrial provocà que l’èxode
rural s’iniciara més tard, aproximadament a finals
del XIX i primer terç del XX. L’excedent de població
rural (a causa de la fil·loxera, l’inici de la
mecanització...) i l’oferta de treball en les zones
industrials van afavorir aquest fenomen.
Durant la Guerra Civil i postguerra: L'economia s’estancà i l’oferta de treball a les
ciutats minvà. L’èxode rural es frenà.
1950-1975: Intensificació de l’èxode rural a causa de les millores econòmiques i el
creixement demogràfic. L’auge industrial i el “boom” turístic atragueren població cap els
nuclis industrials tradicionals i les àrees turístiques. Es configuraren dos eixos d’atracció:
el de la Mediterrània i el de l’Ebre. A aquest s’unia Madrid.
1975-1990: La crisis dels setanta va provocar una desacceleració de les migracions que
fins i tot foren superades pels retorns. Aquests van afectar, sobretot, als jubilats.
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
Conseqüències de les migracions interiors
tradicionals. Especialment l’èxode rural va tenir
nombroses repercussions.
•En el pla demogràfic van crear grans desequilibris
en la distribució de la població: buidament de
l’interior i gran densitat a la perifèria.. Envelliment
de la població de les àrees emigratòries. Elevat
índex de masculinitat en algunes zones.
•En el pla econòmic a les àrees rurals amb el temps
va descendir la productivitat i el rendiment. A les
ciutats la immigració massiva va provocar
problemes de sòl, habitatge, equipaments i serveis.
•En el pla social es van produir problemes
d’assimilació.
•En l’aspecte mediambiental les zones de
procedència dels emigrants van quedar
abandonats i es van deteriorar ecosistemes
tradicionals. A les grans ciutats la immigració va
provocar un creixement accelerat.
Les migracions interiors actuals.
Des de la crisis de 1975 es va iniciar un nou sistema migratori de característiques molt
distintes:
a)la procedència dels emigrants ja no és majoritàriament rural, sinó que provenen de
municipis urbans, sobretot dels de major grandària.
b)el destí també ha experimentat canvis:
- les migracions entre comunitats s’han alentit, encara que no s’han alterat
substancialment les seues direccions, que continuen tenint com a destí prioritari l’arc
mediterrani i la Vall de l’Ebre.
- s’han intensificat les migracions dins de la pròpia província o comunitat autònoma.
- en l’àmbit municipal, els municipis urbans de major grandària han perdut capacitat
d’atracció en favor dels mitjans o xicotets.
c) en l’actualitat, les causes de les migracions i el perfil dels emigrants són diversos, la
qual cosa ha donat lloc a distints tipus de corrents migratoris que s’entrecreuen en l’espai.
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
•Les migracions laborals. Afecten a adults joves i podem distingir entre treballadors
poc qualificats (procedents del medi rural) que van als centres de major dinamisme
econòmic de la mateixa província o CCAA; i, els treballadors qualificats que es
traslladen a grans centres d’activitat terciària. Tenen saldos positius les principals
àrees immigratòries de la Mediterrània (excepte Barcelona) i de la Vall de l’Ebre
(excepte Saragossa). Tenen saldos negatius algunes antigues províncies
immigratòries que l’han invertit (Madrid, Barcelona, Saragossa, Biscaia...) i províncies
tradicionalment emigratòries (Àvila, Zamora, Burgos, Ciudad Real, Terol...)
•Les migracions residencials. Són intraurbanes i afecten, sobretot, a parelles joves
•Les migracions de retorn rural. Es tracta d’antics emigrants. També es dóna un
corrent neorural (persones que abandonen la ciutat per dur una vida més acord amb
el medi i la vida natural)
•Els moviments habituals de la població. Són desplaçaments periòdics per motius
de treball o oci.
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
Eix de l’Ebre
Eix mediterrani
Madrid Excepcions:
•Saragossa
•Valladolid
•Sevilla
Les conseqüències de les migracions interiors
actuals són:
•Les migracions laborals acreixen els desequilibris
demogràfics i econòmics entre les regions i a
l’interior de les CCAA i províncies.
• Les migracions residencials causen el
sobreenvelliment de les àrees urbanes centrals
emissores, i incrementen la població de les perifèries
receptores, que exigeixen dotacions de serveis i
equipaments.
•Les migracions de retorn d’emigrants provoquen el
sobreenvelliment a les zones receptores de jubilats i
la creació de negocis o d’activitats noves pels més
joves, que poden retenir a part dels emigrants
potencials. A més la instal·lació de joves a aquests
nuclis rurals quasi deshabitats pot incidir en el
manteniment d’escoles i serveis tradicionals
•Els moviments pendulars relacionats amb el treball
creen problemes de circulació i els relacionats amb
l’oci augmenten els ingressos amb els locals d’oci de
les zones receptores.
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
COMPONENTS DELS
MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
EMIGRACIÓ IMMIGRACIÓ
Espanyols cap a l'estranger Estrangers cap a Espanya
Dècada dels 90
Són els moviments de la població fora de les fronteres.
Espanya ha sigut un país d’emigrants fins els anys 80 , a partir de la dècada dels 90 va
començar a rebre immigració, especialment aquesta tendència s’ha accentuat a les
primeries del segle XXI.
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
•Podem distingir segons l'època i el lloc
entre l’emigració transoceànica (Amèrica
Llatina, fins els anys 60) i l’europea (més
intensa a partir dels anys 50).
•L’emigració transoceànica. Es va
dirigir principalment a Amèrica Llatina i
secundàriament als EEUU, Canadà i
Austràlia. Des de mitjan segle XIX es va
iniciar aquesta emigració ja que eren
llocs en auge econòmic i a més hi havia
a favor la qüestió lingüística. El perfil
d’aquest emigrant era home camperol
de poca qualificació. La intensitat va
disminuir entre els anys 1914-45 (les
guerres mundials, la crisi del 29, i la
Guerra Civil). El destí: Argentina, Cuba,
Veneçuela, Brasil i Mèxic. Origen:
Galicia, Astúries i Canàries. Cap als anys
60 aquesta emigració va descendir.
Des de Vigo en vaixell cap a Amèrica.
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
L’emigració a Europa. Esta emigració va tenir tres etapes ben
diferenciades:
• fins mitjan segle XX es va dirigir principalment a França, integrada per
camperols estacionals, obrers de la construcció i dones de servei
domèstic, i, més tard, refugiats polítics de la Guerra Civil
• el període entre 1950 i 1973 fou el de major auge de l’emigració a
Europa: per part europea, la ràpida reconstrucció després de la guerra va
afavorir una àmplia oferta de treball; per part espanyola, l’emigració es
va veure estimulada pel fort creixement demogràfic, l’excedent de
població agrària a causa de la mecanització i l’augment de l‘atur pel Pla
d’Estabilització. Els emigrants procedien de totes les regions, encara que
les més afectades foren Andalusia i Galícia. El destí França, Suïssa i
Alemanya. El perfil d’aquests emigrants era jove, poc preparat.
•a partir de 1973 l’emigració permanent a Europa va decaure. La crisi
energètica va fer augmentar l’atur i molts van tornar.
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
•Actualment: l’emigració és mínima i de
característiques diferents, normalment les raons
del trasllat a l'estranger és per treballs
qualificats.
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
Les migracions exteriors han tingut
importants conseqüències:
• demogràfiques: disminució dels
efectius de població i accentuació dels
desequilibris regionals.
• econòmiques: positives per una part,
ja que alleujaren el fort creixement
natural, l’atur i van reduir el dèficit
comercial amb les divises que
enviaven, i, negatives, perquè molts
estalvis no es van invertir en béns
productius, o no afavoriren a les àrees
de partida dels emigrants
• socials: el desarrelament, les penoses
condicions de vida, de treball, els
salaris més baixos...i a més van ser els
primers en anar-se’n a l’atur quan va
esdevenir la crisi.
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA
Des de fa alguns anys Espanya està rebent un volum important d'immigrants, que
actualment superen els cinc milions.
D’acord amb la seua situació poden classificar-se en tres grups:
a)Els ciutadans nacionalitzats: després d’alguns anys de viure en el país passen a ser
espanyols de ple dret.
b)Els immigrants legals: que obtenen el permís de residència i mantenen la seua
nacionalitat d’origen.
b)Els estrangers il·legals: que no tenen papers de residència i no poden estar en Espanya
Les causes de la immigració són diverses:
•Els immigrants comunitaris són jubilats que
aprecien les bones condicions climàtiques del país o
adults atrets per les possibilitades de treball i de
negoci.
•Els immigrants extracomunitaris es traslladen a
Espanya per motius:
• Econòmics (possibilitat de treball).
• Polítics, persecucions, falta de drets civils...
•La necessitat, per part d’Espanya, de mà d’obra
arran del desenvolupament econòmic des de 1995.
•La proximitat amb el continent africà converteix
Espanya en la porta principal d’entrada d’
immigrants.
•Els lligams historicoculturals amb América Llatina
també afavoreixen l’arribada d’immigrants.
LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA
La procedència dels immigrants va ser
majoritàriament fins 1996 europea
(països de la Unió Europea i de l’est del
continent); a partir del 1996 han
predominat els immigrants
extracomunitaris procedents d’Àfrica
(Marroc), Iberoamèrica (Equador,
Colòmbia) i Àsia (Xina, Paquistan).
El seu destí principal són les CCAA amb grans
centres urbans com Catalunya, Madrid,
Andalusia, València, Balears i Canàries.
El perfil de l'immigrant varia segons la
procedència:
•Els immigrants comunitaris són jubilats
amb un nivell de vida mitjà, o adults
mitjanament qualificats.
•Els immigrants extracomintaris són
joves no gaire qualificats. Realitzen
treballs en el sector terciaris, la
construcció, l’agricultura...
LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA
Les conseqüències de la immigració s’observen en diferents àmbits:
a)conseqüències demogràfiques: els immigrants tenen una estructura demogràfica més
jove degut a què controlen menys la natalitat, la qual cosa ha contribuït a frenar el brusc
descens de la natalitat espanyola.
b)conseqüències econòmiques:
a. Alguns treballadors espanyols creuen que els lleven el treball, però no és així ja
que ells realitzen les feines més dures i mal pagades. La immigració aporta
població activa, activa l’economia (amb el consum) i col·labora en el creixement
del PIB.
b. La immigració, no obstant, es relaciona amb alguns problemes, com la pèrdua de
competitivitat, la pressió a la baixa dels salaris...
c)conseqüències socials: la immigració està creant alguns problemes socials:
a. El seu augment ha fet créixer la idea d’“invasió” i el temor a la reducció de la
identitat nacional. Aquestes falses idees han fet sorgir actituds xenòfobes o
racistes.
b. Molts immigrants pateixen dures condicions laborals (llargues jornades, salaris
baixos, absència d’assegurances... i de vida (habitatges de mala qualitat, barris
marginals...); en part per això se’ls responsabilitza, de forma injusta, de diversos
delictes...
c. Les diferències culturals, lingüístiques i religioses fan difícil la seua integració i
poden suscitar tensions amb la població autòctona.
LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA
La política immigratòria espanyola es basa en intentar que la immigració resulte
beneficiosa per a ambdues parts.
a)El marc de la política immigratòria està constituït per:
•La política de la UE sobre asil i immigració establerta en 1999 que suposa la creació d’un
sistema comú d’asil i de visats i la cooperació dels països membres contra la immigració
clandestina mitjançant l’intercanvi d’informació i el control de les fronteres exteriors de la
Unió.
• La Llei d’Estrangeria regula tots els aspectes de la immigració:
• Entrada en el país, per a la qual cosa hi ha quotes.
• Modalitats de presència a Espanya.
• drets i llibertats dels immigrants.
• Procediments d’expulsió.
b)Les mesures principals de la política d’immigració espanyola són les següents:
•La col·laboració amb els països emissors
•L’ordenació dels fluxos migratoris.
•L’impuls de la integració.
•La lluita contra la immigració clandestina.
LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02
POBLACIÓ
ESTRANGERA A
ESPANYA EN
PORCENTATGES
EL 2008
ORIGEN DE LA POBLACIÓ NO NASCUDA A ESPANYA

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)Julia Valera
 
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-coHistòria t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-cojcorbala
 
La immigració a Figueres i la por als canvis
La immigració a Figueres i la por als canvisLa immigració a Figueres i la por als canvis
La immigració a Figueres i la por als canvisJoan Armangué
 
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL 1/3 S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL 1/3 S. XXTRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL 1/3 S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL 1/3 S. XXjcorbala
 
14. EL FRANQUISME 1959-1975 2 BAT. 2013-2014
14. EL FRANQUISME 1959-1975 2 BAT. 2013-201414. EL FRANQUISME 1959-1975 2 BAT. 2013-2014
14. EL FRANQUISME 1959-1975 2 BAT. 2013-2014martav57
 
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxUnitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxJulia Valera
 
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)ahidalg_04
 
Tema 9 Transformacions Econòmiques al primer terç segle xx
Tema 9 Transformacions Econòmiques al primer terç segle xxTema 9 Transformacions Econòmiques al primer terç segle xx
Tema 9 Transformacions Econòmiques al primer terç segle xxneusgr
 
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.martav57
 
04. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-1
04. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-104. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-1
04. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-1jcorbala
 
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIXjcorbala
 
Evolucio economica i canvis socials
Evolucio economica i canvis socialsEvolucio economica i canvis socials
Evolucio economica i canvis socialsAplb96
 
Pdf 14.1 El Canvi d'orientació de l'economia I.Roure I N.Santmarti
Pdf 14.1 El Canvi d'orientació de l'economia I.Roure I N.SantmartiPdf 14.1 El Canvi d'orientació de l'economia I.Roure I N.Santmarti
Pdf 14.1 El Canvi d'orientació de l'economia I.Roure I N.Santmartiriberamontserrat
 
Evolucio economica i social xix
Evolucio economica i social xixEvolucio economica i social xix
Evolucio economica i social xixfraan1441
 
La població d'espanya
La població d'espanyaLa població d'espanya
La població d'espanyaMaria Segura
 
Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxTransformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxGemma Ajenjo Rodriguez
 
Tema 9 Demografia 1
Tema 9 Demografia 1Tema 9 Demografia 1
Tema 9 Demografia 1Eva Vilà
 
Estructura I DinàMica De La Població (Iii)
Estructura I DinàMica De La Població (Iii)Estructura I DinàMica De La Població (Iii)
Estructura I DinàMica De La Població (Iii)jordimanero
 

La actualidad más candente (19)

Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
 
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-coHistòria t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
 
La immigració a Figueres i la por als canvis
La immigració a Figueres i la por als canvisLa immigració a Figueres i la por als canvis
La immigració a Figueres i la por als canvis
 
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL 1/3 S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL 1/3 S. XXTRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL 1/3 S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL 1/3 S. XX
 
14. EL FRANQUISME 1959-1975 2 BAT. 2013-2014
14. EL FRANQUISME 1959-1975 2 BAT. 2013-201414. EL FRANQUISME 1959-1975 2 BAT. 2013-2014
14. EL FRANQUISME 1959-1975 2 BAT. 2013-2014
 
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxUnitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
 
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
 
La població
La poblacióLa població
La població
 
Tema 9 Transformacions Econòmiques al primer terç segle xx
Tema 9 Transformacions Econòmiques al primer terç segle xxTema 9 Transformacions Econòmiques al primer terç segle xx
Tema 9 Transformacions Econòmiques al primer terç segle xx
 
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
 
04. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-1
04. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-104. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-1
04. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-1
 
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
 
Evolucio economica i canvis socials
Evolucio economica i canvis socialsEvolucio economica i canvis socials
Evolucio economica i canvis socials
 
Pdf 14.1 El Canvi d'orientació de l'economia I.Roure I N.Santmarti
Pdf 14.1 El Canvi d'orientació de l'economia I.Roure I N.SantmartiPdf 14.1 El Canvi d'orientació de l'economia I.Roure I N.Santmarti
Pdf 14.1 El Canvi d'orientació de l'economia I.Roure I N.Santmarti
 
Evolucio economica i social xix
Evolucio economica i social xixEvolucio economica i social xix
Evolucio economica i social xix
 
La població d'espanya
La població d'espanyaLa població d'espanya
La població d'espanya
 
Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxTransformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
 
Tema 9 Demografia 1
Tema 9 Demografia 1Tema 9 Demografia 1
Tema 9 Demografia 1
 
Estructura I DinàMica De La Població (Iii)
Estructura I DinàMica De La Població (Iii)Estructura I DinàMica De La Població (Iii)
Estructura I DinàMica De La Població (Iii)
 

Destacado (20)

El Franquisme (1939 - 1975)
El Franquisme (1939 - 1975)El Franquisme (1939 - 1975)
El Franquisme (1939 - 1975)
 
Franz Marc
Franz MarcFranz Marc
Franz Marc
 
Prehistoria
PrehistoriaPrehistoria
Prehistoria
 
La Guerra Freda
La Guerra FredaLa Guerra Freda
La Guerra Freda
 
Universterra
UniversterraUniversterra
Universterra
 
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANALA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
 
L'europa feudal
L'europa feudalL'europa feudal
L'europa feudal
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Historia de vida la Tierra
Historia de vida la TierraHistoria de vida la Tierra
Historia de vida la Tierra
 
Edat mitjana a Catalunya
Edat mitjana a CatalunyaEdat mitjana a Catalunya
Edat mitjana a Catalunya
 
Biomes Freds I Aquatics
Biomes Freds I AquaticsBiomes Freds I Aquatics
Biomes Freds I Aquatics
 
Restauració i revolucions liberals
Restauració i revolucions liberalsRestauració i revolucions liberals
Restauració i revolucions liberals
 
Conceptes econòmics. 3r ESO
Conceptes econòmics.  3r ESOConceptes econòmics.  3r ESO
Conceptes econòmics. 3r ESO
 
Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primari
 
Activitats Ibers
Activitats IbersActivitats Ibers
Activitats Ibers
 
17romans
17romans17romans
17romans
 
Egipte definitiu
Egipte definitiu Egipte definitiu
Egipte definitiu
 
Presentació Govern De Roma Ppt
Presentació Govern De Roma PptPresentació Govern De Roma Ppt
Presentació Govern De Roma Ppt
 
Grècia
GrèciaGrècia
Grècia
 

Similar a Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02

Els moviments migratoris
Els moviments migratorisEls moviments migratoris
Els moviments migratorisvicentaros
 
La Població Espanyola (3) Els moviments migratoris
La Població Espanyola (3) Els moviments migratorisLa Població Espanyola (3) Els moviments migratoris
La Població Espanyola (3) Els moviments migratorisEmpar Gallego
 
ELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORISELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORISlocoserrallo
 
Unitat 10 els fluxos migratoris
Unitat 10   els fluxos migratorisUnitat 10   els fluxos migratoris
Unitat 10 els fluxos migratorisjordimanero
 
Moviments migratoris interns
Moviments migratoris internsMoviments migratoris interns
Moviments migratoris internsandreess
 
Unitat 10 2013-14 - els fluxos migratoris
Unitat 10   2013-14 -  els fluxos migratorisUnitat 10   2013-14 -  els fluxos migratoris
Unitat 10 2013-14 - els fluxos migratorisjordimanero
 
Moviments migratoris interns
Moviments migratoris internsMoviments migratoris interns
Moviments migratoris internsandreess
 
Moviments migratoris interns
Moviments migratoris internsMoviments migratoris interns
Moviments migratoris internsandreess
 
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
Unitat 10   2017-18 -  els fluxos migratorisUnitat 10   2017-18 -  els fluxos migratoris
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratorisjordimanero
 
3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunya3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunyajesus gutierrez
 
Tema 10. Els fluxos migratoris.
Tema 10. Els fluxos migratoris.Tema 10. Els fluxos migratoris.
Tema 10. Els fluxos migratoris.Eva Vilà
 
Moviments de població a catalunya olivera moran
Moviments de població a catalunya olivera moranMoviments de població a catalunya olivera moran
Moviments de població a catalunya olivera moranToni Guirao
 
Esquema geografia gsfp_03
Esquema geografia gsfp_03Esquema geografia gsfp_03
Esquema geografia gsfp_03escolalapau
 
Moviments migratoris externs
Moviments migratoris externsMoviments migratoris externs
Moviments migratoris externsandreess
 
Unitat 03 2a_part_geografia_fpgs_complet
Unitat 03 2a_part_geografia_fpgs_completUnitat 03 2a_part_geografia_fpgs_complet
Unitat 03 2a_part_geografia_fpgs_completescolalapau
 
Ciutat i migracions
Ciutat i migracionsCiutat i migracions
Ciutat i migracionsolferfer
 

Similar a Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02 (20)

Els moviments migratoris
Els moviments migratorisEls moviments migratoris
Els moviments migratoris
 
La Població Espanyola (3) Els moviments migratoris
La Població Espanyola (3) Els moviments migratorisLa Població Espanyola (3) Els moviments migratoris
La Població Espanyola (3) Els moviments migratoris
 
ELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORISELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORIS
 
Unitat 10 els fluxos migratoris
Unitat 10   els fluxos migratorisUnitat 10   els fluxos migratoris
Unitat 10 els fluxos migratoris
 
Moviments migratoris interns
Moviments migratoris internsMoviments migratoris interns
Moviments migratoris interns
 
Unitat 10 2013-14 - els fluxos migratoris
Unitat 10   2013-14 -  els fluxos migratorisUnitat 10   2013-14 -  els fluxos migratoris
Unitat 10 2013-14 - els fluxos migratoris
 
Moviments migratoris interns
Moviments migratoris internsMoviments migratoris interns
Moviments migratoris interns
 
Moviments migratoris interns
Moviments migratoris internsMoviments migratoris interns
Moviments migratoris interns
 
Els moviments migratoris
Els moviments migratorisEls moviments migratoris
Els moviments migratoris
 
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
Unitat 10   2017-18 -  els fluxos migratorisUnitat 10   2017-18 -  els fluxos migratoris
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
 
Moviments migratoris a espanya
Moviments migratoris a espanyaMoviments migratoris a espanya
Moviments migratoris a espanya
 
3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunya3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunya
 
05. la població espanyola
05. la població espanyola05. la població espanyola
05. la població espanyola
 
Tema 10. Els fluxos migratoris.
Tema 10. Els fluxos migratoris.Tema 10. Els fluxos migratoris.
Tema 10. Els fluxos migratoris.
 
Moviments de població a catalunya olivera moran
Moviments de població a catalunya olivera moranMoviments de població a catalunya olivera moran
Moviments de població a catalunya olivera moran
 
Esquema geografia gsfp_03
Esquema geografia gsfp_03Esquema geografia gsfp_03
Esquema geografia gsfp_03
 
Moviments migratoris externs
Moviments migratoris externsMoviments migratoris externs
Moviments migratoris externs
 
Unitat 03 2a_part_geografia_fpgs_complet
Unitat 03 2a_part_geografia_fpgs_completUnitat 03 2a_part_geografia_fpgs_complet
Unitat 03 2a_part_geografia_fpgs_complet
 
01 poblacio 2
01 poblacio 201 poblacio 2
01 poblacio 2
 
Ciutat i migracions
Ciutat i migracionsCiutat i migracions
Ciutat i migracions
 

Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02

  • 1. 2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros
  • 2. INTRODUCCIÓ: DEFINICIÓ Els moviments migratoris són els desplaçaments de població des d’un territori a un altre. Implica canvi de residència temporal o permanentment. EMIGRACIÓ: Moviment de persones que abandonen el seu lloc d’origen. IMMIGRACIÓ: Moviment de persones que entren a un territori nou. RETORN: Moviment de persones que tornen al seu lloc d’origen després de passar un temps fora.
  • 3. INTRODUCCIÓ: CLASSIFICACIÓ EN FUNCIÓ DE LES DISTÀNCIES INTERIORS (Nacionals) EXTERIORS (Internacionals) - Continentals - Intercontinentals EN FUNCIÓ DE LES CAUSES VOLUNTÀRIES FORÇOSES-Econòmiques -Socials - Refugiats de guerra - Esclaus EN FUNCIÓ DE LA DURACIÓ PERMANENTS TEMPORALS - Estacionàries - Pendulars EN FUNCIÓ DEL MOMENT EN QUÈ ES DESENVOLUPAREN HISTÒRIQUES ACTUALS
  • 4. INTRODUCCIÓ: CÀLCULS Per a mesurar el moviment migratori en nombres absoluts s’utilitza el Saldo Migratori, que és la diferència entre immigrants i emigrants. Aquest càlcul pot ser negatiu en el cas que hi haja més emigrants que immigrants o positivo en el cas contrari. SM = I - E La Taxa de Saldo Migratori posa en relació el saldo migratori amb la població absoluta del lloc. S'expressa en tants per cent, serveix per comparar els moviments migratoris de distints llocs. TSM = SM x 100 / Pobl. Absoluta (en aquest període) Per a calcular el Creixement Real de la Població, cal tenir en compte no sols el Creixement Natural (naixements menys defuncions) sinó també el Saldo Migratori (Immigrants menys emigrants). CRP = CN ± SM = (N – D) ± (I – E)
  • 5. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS Són els que es produeixen des d’una regió a una altra dins d’Espanya. El seu anàlisis serveix per a explicar la distribució de la població espanyola i les tendències dels moviments naturals (augment o disminució de la natalitat, mortalitat i creixement natural). Es pot diferenciar entre tradicionals, fins el 1975 i actuals. Les migracions interiors tradicionals •Es van desenvolupar entre el darrer terç del segle XIX i el 1975. es van caracteritzar per: • La motivació va ser fonamentalment laboral. •Els emigrants procedien del camp i es dirigien a les grans ciutats industrials. •Es tractava de persones joves, camperols amb baix nivell de qualificació. •Es poden distingir dos tipus: •Migracions temporals i estacionals. Eren desplaçaments camperols que es realitzava bé a altres àrees rurals per a realitzar taques agràries, o bé a les ciutats en aquelles èpoques de l’any en què al camp no hi havia feina. •L’èxode rural. Es tracta del desplaçament de la gent del camp a la ciutat amb caràcter definitiu o de llarga durada. Els emigrants procedien d’àrees endarrerides com Galícia, interior peninsular, Extremadura, Andalusia... Els llocs d’acollida foren les àrees industrialitzades Madrid, Catalunya, País Basc...) i les turístiques, a partir dels anys 60 (C. Valenciana, Illes Balears...)
  • 6. L’ÈXODE RURAL: ETAPES ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS Fins la Guerra Civil: La incorporació tardana d’Espanya a la Rev. Industrial provocà que l’èxode rural s’iniciara més tard, aproximadament a finals del XIX i primer terç del XX. L’excedent de població rural (a causa de la fil·loxera, l’inici de la mecanització...) i l’oferta de treball en les zones industrials van afavorir aquest fenomen. Durant la Guerra Civil i postguerra: L'economia s’estancà i l’oferta de treball a les ciutats minvà. L’èxode rural es frenà. 1950-1975: Intensificació de l’èxode rural a causa de les millores econòmiques i el creixement demogràfic. L’auge industrial i el “boom” turístic atragueren població cap els nuclis industrials tradicionals i les àrees turístiques. Es configuraren dos eixos d’atracció: el de la Mediterrània i el de l’Ebre. A aquest s’unia Madrid. 1975-1990: La crisis dels setanta va provocar una desacceleració de les migracions que fins i tot foren superades pels retorns. Aquests van afectar, sobretot, als jubilats.
  • 7. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS Conseqüències de les migracions interiors tradicionals. Especialment l’èxode rural va tenir nombroses repercussions. •En el pla demogràfic van crear grans desequilibris en la distribució de la població: buidament de l’interior i gran densitat a la perifèria.. Envelliment de la població de les àrees emigratòries. Elevat índex de masculinitat en algunes zones. •En el pla econòmic a les àrees rurals amb el temps va descendir la productivitat i el rendiment. A les ciutats la immigració massiva va provocar problemes de sòl, habitatge, equipaments i serveis. •En el pla social es van produir problemes d’assimilació. •En l’aspecte mediambiental les zones de procedència dels emigrants van quedar abandonats i es van deteriorar ecosistemes tradicionals. A les grans ciutats la immigració va provocar un creixement accelerat.
  • 8. Les migracions interiors actuals. Des de la crisis de 1975 es va iniciar un nou sistema migratori de característiques molt distintes: a)la procedència dels emigrants ja no és majoritàriament rural, sinó que provenen de municipis urbans, sobretot dels de major grandària. b)el destí també ha experimentat canvis: - les migracions entre comunitats s’han alentit, encara que no s’han alterat substancialment les seues direccions, que continuen tenint com a destí prioritari l’arc mediterrani i la Vall de l’Ebre. - s’han intensificat les migracions dins de la pròpia província o comunitat autònoma. - en l’àmbit municipal, els municipis urbans de major grandària han perdut capacitat d’atracció en favor dels mitjans o xicotets. c) en l’actualitat, les causes de les migracions i el perfil dels emigrants són diversos, la qual cosa ha donat lloc a distints tipus de corrents migratoris que s’entrecreuen en l’espai. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
  • 9. •Les migracions laborals. Afecten a adults joves i podem distingir entre treballadors poc qualificats (procedents del medi rural) que van als centres de major dinamisme econòmic de la mateixa província o CCAA; i, els treballadors qualificats que es traslladen a grans centres d’activitat terciària. Tenen saldos positius les principals àrees immigratòries de la Mediterrània (excepte Barcelona) i de la Vall de l’Ebre (excepte Saragossa). Tenen saldos negatius algunes antigues províncies immigratòries que l’han invertit (Madrid, Barcelona, Saragossa, Biscaia...) i províncies tradicionalment emigratòries (Àvila, Zamora, Burgos, Ciudad Real, Terol...) •Les migracions residencials. Són intraurbanes i afecten, sobretot, a parelles joves •Les migracions de retorn rural. Es tracta d’antics emigrants. També es dóna un corrent neorural (persones que abandonen la ciutat per dur una vida més acord amb el medi i la vida natural) •Els moviments habituals de la població. Són desplaçaments periòdics per motius de treball o oci. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
  • 10. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS Eix de l’Ebre Eix mediterrani Madrid Excepcions: •Saragossa •Valladolid •Sevilla
  • 11. Les conseqüències de les migracions interiors actuals són: •Les migracions laborals acreixen els desequilibris demogràfics i econòmics entre les regions i a l’interior de les CCAA i províncies. • Les migracions residencials causen el sobreenvelliment de les àrees urbanes centrals emissores, i incrementen la població de les perifèries receptores, que exigeixen dotacions de serveis i equipaments. •Les migracions de retorn d’emigrants provoquen el sobreenvelliment a les zones receptores de jubilats i la creació de negocis o d’activitats noves pels més joves, que poden retenir a part dels emigrants potencials. A més la instal·lació de joves a aquests nuclis rurals quasi deshabitats pot incidir en el manteniment d’escoles i serveis tradicionals •Els moviments pendulars relacionats amb el treball creen problemes de circulació i els relacionats amb l’oci augmenten els ingressos amb els locals d’oci de les zones receptores. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
  • 12. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS COMPONENTS DELS MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS EMIGRACIÓ IMMIGRACIÓ Espanyols cap a l'estranger Estrangers cap a Espanya Dècada dels 90 Són els moviments de la població fora de les fronteres. Espanya ha sigut un país d’emigrants fins els anys 80 , a partir de la dècada dels 90 va començar a rebre immigració, especialment aquesta tendència s’ha accentuat a les primeries del segle XXI.
  • 14. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS •Podem distingir segons l'època i el lloc entre l’emigració transoceànica (Amèrica Llatina, fins els anys 60) i l’europea (més intensa a partir dels anys 50). •L’emigració transoceànica. Es va dirigir principalment a Amèrica Llatina i secundàriament als EEUU, Canadà i Austràlia. Des de mitjan segle XIX es va iniciar aquesta emigració ja que eren llocs en auge econòmic i a més hi havia a favor la qüestió lingüística. El perfil d’aquest emigrant era home camperol de poca qualificació. La intensitat va disminuir entre els anys 1914-45 (les guerres mundials, la crisi del 29, i la Guerra Civil). El destí: Argentina, Cuba, Veneçuela, Brasil i Mèxic. Origen: Galicia, Astúries i Canàries. Cap als anys 60 aquesta emigració va descendir.
  • 15. Des de Vigo en vaixell cap a Amèrica. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
  • 16. L’emigració a Europa. Esta emigració va tenir tres etapes ben diferenciades: • fins mitjan segle XX es va dirigir principalment a França, integrada per camperols estacionals, obrers de la construcció i dones de servei domèstic, i, més tard, refugiats polítics de la Guerra Civil • el període entre 1950 i 1973 fou el de major auge de l’emigració a Europa: per part europea, la ràpida reconstrucció després de la guerra va afavorir una àmplia oferta de treball; per part espanyola, l’emigració es va veure estimulada pel fort creixement demogràfic, l’excedent de població agrària a causa de la mecanització i l’augment de l‘atur pel Pla d’Estabilització. Els emigrants procedien de totes les regions, encara que les més afectades foren Andalusia i Galícia. El destí França, Suïssa i Alemanya. El perfil d’aquests emigrants era jove, poc preparat. •a partir de 1973 l’emigració permanent a Europa va decaure. La crisi energètica va fer augmentar l’atur i molts van tornar. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS •Actualment: l’emigració és mínima i de característiques diferents, normalment les raons del trasllat a l'estranger és per treballs qualificats.
  • 20. Les migracions exteriors han tingut importants conseqüències: • demogràfiques: disminució dels efectius de població i accentuació dels desequilibris regionals. • econòmiques: positives per una part, ja que alleujaren el fort creixement natural, l’atur i van reduir el dèficit comercial amb les divises que enviaven, i, negatives, perquè molts estalvis no es van invertir en béns productius, o no afavoriren a les àrees de partida dels emigrants • socials: el desarrelament, les penoses condicions de vida, de treball, els salaris més baixos...i a més van ser els primers en anar-se’n a l’atur quan va esdevenir la crisi. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
  • 21. LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA Des de fa alguns anys Espanya està rebent un volum important d'immigrants, que actualment superen els cinc milions. D’acord amb la seua situació poden classificar-se en tres grups: a)Els ciutadans nacionalitzats: després d’alguns anys de viure en el país passen a ser espanyols de ple dret. b)Els immigrants legals: que obtenen el permís de residència i mantenen la seua nacionalitat d’origen. b)Els estrangers il·legals: que no tenen papers de residència i no poden estar en Espanya
  • 22. Les causes de la immigració són diverses: •Els immigrants comunitaris són jubilats que aprecien les bones condicions climàtiques del país o adults atrets per les possibilitades de treball i de negoci. •Els immigrants extracomunitaris es traslladen a Espanya per motius: • Econòmics (possibilitat de treball). • Polítics, persecucions, falta de drets civils... •La necessitat, per part d’Espanya, de mà d’obra arran del desenvolupament econòmic des de 1995. •La proximitat amb el continent africà converteix Espanya en la porta principal d’entrada d’ immigrants. •Els lligams historicoculturals amb América Llatina també afavoreixen l’arribada d’immigrants. LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA
  • 23. La procedència dels immigrants va ser majoritàriament fins 1996 europea (països de la Unió Europea i de l’est del continent); a partir del 1996 han predominat els immigrants extracomunitaris procedents d’Àfrica (Marroc), Iberoamèrica (Equador, Colòmbia) i Àsia (Xina, Paquistan). El seu destí principal són les CCAA amb grans centres urbans com Catalunya, Madrid, Andalusia, València, Balears i Canàries. El perfil de l'immigrant varia segons la procedència: •Els immigrants comunitaris són jubilats amb un nivell de vida mitjà, o adults mitjanament qualificats. •Els immigrants extracomintaris són joves no gaire qualificats. Realitzen treballs en el sector terciaris, la construcció, l’agricultura... LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA
  • 24. Les conseqüències de la immigració s’observen en diferents àmbits: a)conseqüències demogràfiques: els immigrants tenen una estructura demogràfica més jove degut a què controlen menys la natalitat, la qual cosa ha contribuït a frenar el brusc descens de la natalitat espanyola. b)conseqüències econòmiques: a. Alguns treballadors espanyols creuen que els lleven el treball, però no és així ja que ells realitzen les feines més dures i mal pagades. La immigració aporta població activa, activa l’economia (amb el consum) i col·labora en el creixement del PIB. b. La immigració, no obstant, es relaciona amb alguns problemes, com la pèrdua de competitivitat, la pressió a la baixa dels salaris... c)conseqüències socials: la immigració està creant alguns problemes socials: a. El seu augment ha fet créixer la idea d’“invasió” i el temor a la reducció de la identitat nacional. Aquestes falses idees han fet sorgir actituds xenòfobes o racistes. b. Molts immigrants pateixen dures condicions laborals (llargues jornades, salaris baixos, absència d’assegurances... i de vida (habitatges de mala qualitat, barris marginals...); en part per això se’ls responsabilitza, de forma injusta, de diversos delictes... c. Les diferències culturals, lingüístiques i religioses fan difícil la seua integració i poden suscitar tensions amb la població autòctona. LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA
  • 25. La política immigratòria espanyola es basa en intentar que la immigració resulte beneficiosa per a ambdues parts. a)El marc de la política immigratòria està constituït per: •La política de la UE sobre asil i immigració establerta en 1999 que suposa la creació d’un sistema comú d’asil i de visats i la cooperació dels països membres contra la immigració clandestina mitjançant l’intercanvi d’informació i el control de les fronteres exteriors de la Unió. • La Llei d’Estrangeria regula tots els aspectes de la immigració: • Entrada en el país, per a la qual cosa hi ha quotes. • Modalitats de presència a Espanya. • drets i llibertats dels immigrants. • Procediments d’expulsió. b)Les mesures principals de la política d’immigració espanyola són les següents: •La col·laboració amb els països emissors •L’ordenació dels fluxos migratoris. •L’impuls de la integració. •La lluita contra la immigració clandestina. LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA
  • 28. ORIGEN DE LA POBLACIÓ NO NASCUDA A ESPANYA