3. Egipte està situat en
una zona desèrtica
al nord est d’Àfrica.
3

4.  L’Antic Egipte va crear una
civilització a las ribes del
riu Nil perquè l’utilitzaven
per:
 Alimentar-se
 Per l’agricultura
 Treure aigua
4

5. 5

6. 6

7. 7

8. 8

9.  La major part d’Egipte treballa en els
camps per produir el necessari per poder
alimentar a les seves famílies i pagar els
impostos.
9

10.  Els camperols criaven cabres, ovelles i
algunes aus de corral.
 La carn de vaca era la preferida per
aquells que podien permetre-se-la.
 Les hortalisses i els arbres fruiters junt
amb el pa eren el seu menjar prioritari.
10

11. 11

12. Ferran.F
Maria.B
Emma.G

13. AIXÍ ERA LA VIDA A L’ANTIC EGIPTE
13

14. LA VIVENDA DELS EGIPCIS
Les cases eren senzilles i les ciutats de pedra.
14

15. ALIMENTACIÓ EGíPCIA
Menjaven:
Pa i galetes cervesa i vi peixos i fruites
15

16. LA VESTIMENTA
Homes,dones i infants anaven vestits de
blanc i portaven roba senzilla.
16

17. LA BELLESA
Homes,dones i infants es maquillaven.
17

18. LA CURA DEL COS
Les famílies pobres es dutxaven per torns i
en canvi,els rics tenien una cambra.
18

19. QUÈ FEIEN EN EL TEMPS LLEURE?
Els agradava la festa i divertir-se.
19

20. EL LLENGUATGE I ELS
JEROGLÍFICS
Els jeroglífics era l’escriptura més antiga. I
el llenguatge era molt difícil.
20

21. Carlota i Pau 21

22. L'ART i LA REL
IGIÓ A L'ANTI
CE GIPTE

23. L’ art Egipci
 Els egipcis feien obres que utilitzaven
per la vida quotidiana.
 Eren importants:l’arquitectura,
l’escultura i la pintura.

24. LES PINTURES DE L’ ART EGIPCI
 Van utilitzar-la per decorar la ceràmica i feien servir
colors terrosos.
 També van fer pintures murals on representaven fets
importants.
 En les seves pintures sempre hi havia jeroglífics.
 Representaven la figura de les persones en moviment,
amb la cara i els peus de perfil.

25. L’ARQUITECTURA
 Tenia ús religiós o funerari.
 Construien piràmides per enterrar els
faraons.
 També construien grans temples de roca.

26. IÓ EGÍ P CIA
RELIG
 La Religió de l’ antic Egipte engloba les
diferents creences religioses i rituals
practicats pels pobladors de l’ Antic Egipte
durant més de tres mil anys,abans de
l’arribada del cristianisme.

27. LES ESCULTURES
 Representaven sobretot faraons i déus.
 Amb elles volien aconseguir que
tinguessin vida eterna.

28. ELS DÉUS PRINCIPALS
 Hi ha molts déus, els més importants són:
Amon,Ra,Isis,Osiris,Horus,Maat,Ptah i
Thop.

29. LES CREENCES DELS EGIPCIS DESPRÉS DE LA
MORT
 Els egipcis creien que hi havia una altra vida
després de la mort.
 Quan una persona important es moria, la
momificaven.
 A la tomba posaven objectes que podien
necessitar en la següent vida.

30. Festes principals
 La majoria tenien a veure amb èpoques
de l’any i les dedicaven als déus. Com per
exemple:
•La festa de les lamentacions d’Isis.
•A l’hivern es celebra la busca d’Osiris i
el 2 de gener l’arribada d’Isis.

31. Marc R. i Dua

32. 32

33. Situació geogràfica de l’Antiga Grècia
 Grècia està situada al
sud-est d’ Europa.
 Voreja amb el Mar
Mediterrani.
 Fa frontera amb: Turquia,
Bulgària, etc
 Està situada a la
península Balcànica.
33

34. Les polis
 Les polis són la denominació
donada a les ciutats-estat de
l’antiga Grècia.
 La polis comprenia la ciutat
emmurallada, els camps i els
ports de mar.
 Cada polis era autònoma en
termes legals, lleis,
militars,etc.
 Les dues polis més importants
de Grècia van ser Atenas i
Esparta, amb dos models
socials molt diferents.
34

35. Les cases a les polis
 El disseny per a les
cases era variat.
 El model més important
era aquest.
 Les cases tenien petites
habitacions, la casa en si
era un rectangle i tenien
un pati interior amb
columnes.
35

36. Grups Socials
 A Atenes, la població es
dividia en dos classes
socials segons la seva
riquesa.
 La Classe Lliure, aquesta
comprenia els ciutadans i
els no ciutadans
 La Classe no Lliure,
comprenia els esclaus.
36

37. Democràcia
 La democràcia permetia
als ciutadans participar al
govern de les polis.
 A través de la reunió que
feien un cop al mes a
l’Àgora.
 A la reunió no podien
participar els estrangers,
les dones i els esclaus.
37

38. Marc Vega i Martí Martínez
38

39. Marc Sala
Xal Sui

40. ACTIVITATS ECONÒMIQUES
 Agricultura  Comerç marítim
Els grecs eren uns grans
Tot i el clima poc comerciants i intercanviaven
productes amb tots els països del
favorable i la pobresa voltant del mar Mediterrani.
Anaven en vaixells que es
de les seves terres desplaçaven amb rems i veles.
l’agricultura era la
base de l’economia
grega.
40

41. ALIMENTACIÓ
 Tot l’ aliment sòlid que es menjava amb pa
durant el menjar es deia opson. Menjaven:
verdures,cebes, olives, carn, peix i fruita…
41

42. VESTIMENTA
 Les dones gregues eren les encarregades de filar la roba.
Ho feien amb diferents tipus de tela. Feien vestits, coixins,
mantes ...
Les dones portaven una túnica que es deia quitó i els homes
també portaven una túnica que es deia himató.
42

43. CURA DEL COS
 Els grecs creien que les malalties eren un càstig enviat
per el déu, de manera que quan contreien alguna els hi
demanaven la curació. La demanaven sobretot als déus
de medicina.
43

44. TEMPS LLIURE
 El seu temps liure feien teatre , hi havia varis tipus ,alguns d’
ells són: el drama, la comèdia i la tragèdia…
 També jugaven a un joc que es diu Tabas.
44

45. L’ESCRIPTURA
 Els fills dels rics anaven a aprendre a llegir i a escriure
als 7 anys.
 Escrivien amb: papirs, rotllos, estil i càlam.
45

46. LLENGUATGE
 El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga .
 El grec pertany a la gran família de llengües derivades d'una
llengua avantpassada coneguda com a indeorupeu.
46

48.  L’art de l’antiga Grècia és l’estil elaborat pels artistes Grecs.
 L’art Grec s’inicia prop del 1.100 aC ( primer mil·lenni aC.)
 L’Acròpoli d’Atenes és l’acròpoli més important de tota Grècia.
48

49.  Els pintors i els escultors grecs van adquirir la seva tècnica per
l’aprenentatge en el 320 aC , va ser quan els artistes grecs van
començar a ser una categoria social.
 L’arquitecte feia els plànols de l’edifici, contractava els treballadors i
els artesans per construir-lo. Els monuments més importants que
han construït són l’Acròpoli d’Atenes, la Biblioteca de Cels a Efes, el
Teatre de Dionís... Etc.
49

50.  Quan es va fer l’Acròpolis d’Atenes, l'arquitecte va fer els plànols de
l’edifici i quan els va tenir fets va contractar els treballadors i
artesans per construir-lo.
50

51.  La majoria de pintures de l’antiga Grècia ha desaparegut, però
queden mostres de petits fragments fetes sobre les taules de fusta,
làpides, mosaics…
 La pintura grega era semblant a l’egípcia, feien servir colors de
tons: vermell, negre, blanc, groc i verd.
51

52.  Normalment feien escultures sobre els atletes, sacerdots i déus.
 Els materials que més feien servir eren: el marbre, el bronze i les
criselefantines ( estàtues d’or i d’ivori ).
52

53. La religió de l’antiga Grècia era sacerdotal, hi havien 12 Déus:
Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hestia, Atena, Apol·lo, Àrtemis,
Afrodita, Hefest, Ares i Hermes.
53

54.  La festa ha estat sempre una costum grega.
 No cal oblidar, a més, que el teatre grec era
abans una cerimònia religiosa.
 En honor de Dionis.
54

55. Pol Casals i Pol Galan

57. 57

58.  Una de les llegendes més importants de Roma va ser la
de Ròmul i Rem, ja que van ser els fundadors de Roma .
 La lloba Capitolina va cuidar dels dos nadons fins que
van ser grans, ja que els van tirar riu avall per motius de
guerra.
58

59.  Els esclaus eren persones que havien fet presoneres i
presoners de guerres.
 Podien ser nens ,nenes , homes, dones.
Si una dona tenia un fill, aquests fill era obligat a ser
esclau.
59

60.  Eren esclaus alliberats, (si per exemple una dona
acabava de ser alliberada el seu fill tenia dret a ser una
persona normal (no un esclau).
60

61.  Roma estava a uns 20km del mar i era fàcil de navegar.
 Els romans conquerien els llocs que els interessava per el clima,
similar al de Roma, regular i per el menjar etc…
 Roma va conquerir tot el sud d’Europa i el nord Àfrica i un tros
d’Àsia.
 Roma es va desenvolupar a l’entorn del mar Mediterrani,al que
anomenaven MARE NOSTRUM, que volia dir mar nostre.
 Es va fundar al 753 A.C i va acabar el 476 D.C.
61

62.  Una gran part de la ciutat estava ocupada per cases (habitatges).
HABITATGES:
DOMUS: Cases luxoses
INSULAE: Pisos
Les cases eren simples, estaven fetes de pedra i d’una teulada molt
senzilla.
62

63.  Cardo maximus
 Decomanus maximus
 Eren els dos carrers principals de la ciutat de Roma.
Eren perpendiculars i el lloc on es creuaven era el
fòrum. Era el lloc on feien el mercat, les festes ,on es
trobava la gent ,etc…
63

64.  Carrers perpendiculars, el disseny de la ciutat era rectangular i les
cases també.
Les cases eren diferents, més altes, més petites ,etc…
64

65.  En les vil·les hi vivia gent rica i pobre en diferents tipus de cases.
 Les cases estaven construïdes majoritàriament de fusta, però hi
havia molt perill que s'incendiessin.
 Les activitats que es duien a terme eren: festes, mercat i de tant en
tant alguna reunió etc....
65

66. 66

67. 67

68.  L’economia a l’antiga Roma es basava en l’agricultura i el
comerç.
 Els esclaus eren una gran font de riquesa.
68

69. 69

70. Els romans s’alimentaven dels típics productes mediterranis:
 Cereals com el blat, l’ordi i el mill.
 Llegums com pèsols i cigrons.
 Fruites i verdures.
 Carns i peixos.
 Vi i oli.
70

71.  Les dones romanes més riques prestaven especial atenció a la cura de la
pell, per això utilitzaven greix refinat tal com avui dia nosaltres fem servir
les cremes hidratants.
71

72.  Els homes portaven una túnica
curta i a sobre la “toga”una
gran peça de llana blanca.
 Les dones també vestien amb
una túnica llarga amb un
cinturó al voltant de la cintura i
sobre ella l’estola.
Per sortir es posaven a sobre
un “pallium”que els cobria el
cap.
72

73.  Els romans en el seu temps lliure es banyaven a les TERMES
 Les termes tenien: llibres i sales de lectura, espais per a jocs de taula o bé
per fer un mos.
 Hi havia sales per banys freds, tebis, i calents . També saunes.
73

74.  Als romans també els agradaven molt les CARRERES DE CAVALLS que
es feien al CIRC.
 Feien apostes i s’hi guanyaven i perdien molts diners
74

75.  Eren molt aficionats als ESPECTACLES DE GLADIADORS: homes que
lluitaven entre ells o amb feres.
 Els espectacles es feien als AMFITEATRES.
75

76.  El llatí és una llengua de la branca Itàlica, parlada antigament pels
romans. A partir de l’evolució en sorgiren les llengües romàniques d’avui
dia: català, castellà, francès, italià, etc..
76

77.  La ROMANITZACIÓ és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven,
de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits .
77

78. 78

80. - L’art romà es pot dir que és una còpia de l’ art
grec, però els romans es van inspirar en altres
coses.
- Les primeres peces artístiques estaven poc
refinades.
- De les pintures romanes, són del que es
conserven més restes.
80

81. o Amfiteatre, era per fer espectacles i obres de teatre.
o Si tires un cèntim, a una punta de l’amfiteatre, es pot
sentir a l’altre.
o L’ arc de triomf, l’ aixecaven quan conquerien la
ciutat.

83.  Els romans eren politeistes:
Júpiter era el Déu suprem. La seva dona, Juno , era la reina dels cels i
guardiana del matrimoni. Atlas , un dels dotze titans, va ser condemnat a
suportar sobre la seva esquena el pes de la terra per tota l’ eternitat com un
càstig, per haver participat a la lluita dels gegants contra Júpiter.
 Els deus eren immortals, Júpiter vaser el deu de major importància.

84. Festivitats:
- Júpiter capitolí
- Les festes d´honor de Roma tenien 6 verges que es diuen
Vestales.
- La festa de Mart es celebra de l’1 al 23 de març.
- La festa de la deessa Tellus (deessa dels camps sembrats) era
el 15 d’abril.
- El 19 d’abril eren les festes de Ceres (Cerialia)
- El 21 d’abril era la festa de la Parilia, dedicada al déu dels
ramats Pales

85. A l’època final de l’imperi romà, el cristianisme es va convertir en la
principal religió, ja que l’emperador Constantí es va convertir en cristià. El
van perseguir.

86.  Aitor i Albert

88. LA VIDA DELS IBERS
1. Els Ibers vivien l’oest d’Espanya.
88

89. POBLATS I CASES
2.Les cases es feien amb troncs i pedres.
Llocs de Catalunya on s’han trobat restes:
Ciutat Ibèrica d’Ullestret
El Turó de Montgrós
Casol de Puigcastellet
Les Malses
89

90. GRUPS SOCIALS
3.Els Ceretans eren una tribu que vivia a la
Cerdanya.
Els Laietans eren una tribu que vivia a
l’ara àrea metropolitana de Barcelona, és
a dir Barcelona, Mataró o Granollers.
90

91. ACTIVITATS ECONÒMIQUES
4.Els Ibers vivien de l’agricultura, de la
ramaderia, la fabricació de ceràmica, de
teixits i del comerç, amb els poblats del
Mediterrani.
Els cereals que cultivaven eren: El blat,
l’ordi, el lli i alguns llegums.
91

92. Els animals que criaven eren: Les cabres,
les ovelles, el porc, els bous i els cavalls.
92

93. ALIMENTACIÓ DE L’ÈPOCA
5.Els Ibers s’alimentaven d’animals, peixos,
fruites i cereals. La sopa negra és molt
típica.
93

94. VESTIMENTA I BELLESA
6. Els ibers teixien amb un teler i per donar–
li color barrejaven espècies, sang i ho
deixaven en remull una hora. Teixien ells
mateixos.
94

95. ESCRIPTURA
7.Les restes d’ escriptures que s’han trobat
no s’entenen.
95

96. … .. i Abril

98.  En l’art destaquen sobretot aspectes
d’escultura i la pintura sobre ceràmica.
 Als poblats, les obres més destacades es
feien servir com a defensa, per exemple
les muralles.
 La peça de més qualitat de tota
l’escultura ibèrica és la Dama d’Elx .
98

99.  Els materials que utilitzaven eren…i també fusta .
Pedra Ceràmica
Bronze
Les escultures Ibèriques fetes amb ceràmica i amb
fusta es troben menys perquè són materials delicats.
99

100. Humanes. Dama
d’Elx
Escultura
Animals. Dama de
Baza
Humanes Animals
100

101.  La religió era de caràcter naturalista, basada en l’ agricultura , la
ramaderia i la guerra.
101

102. L’ésser suprem era el sol. Adoraven la lluna, els estels, els
arbres, l’aigua i
les muntanyes.
102

103.  Tenien a part de déus animals simbòlics que eren els llops, les
àligues, el porc senglar, el lleó, el brau,…
103

104.  El ritual d’enterrament era
la cremació del difunt;
després en col·locaven les
cendres dintre d’un
recipient.
104

105.  Un seguit de ritus, com a
cerimònies, escultures, demostren
la seva creença en una vida més
enllà de la mort. Junt amb l’urna
del difunt enterraven alguns
objectes personals d’ells.
105

106. 106

108. ON VIVIEN ELS CELTES?
108

109. COM EREN ELS POBLATS I LES
CASES?
 Vivien en poblats, petits i emmurallats. Es deien
CASTRES. Les cases eren circulars.
109

110. 110

111. QUINS EREN ELS
DIFERENTS GRUPS
SOCIALS?
111

112. LES ACTIVITATS
ECONÒMIQUES
Les activitats econòmiques eren:
- Agricultura
- Ramaderia
- Metal·lúrgia
- Tèxtil
- Ceràmica
- Caça
112

113. 113

114. LLENGUA I ESCRIPTURA
CELTA:
Les seves llengües eren:
- Breton
- Còrnic
- Gaèlic
- Escocès
- Gal·lès
- Irlandès
- Manès
Els Celtes no coneixien ni l’escriptura ni la moneda.
114

115. Carla Vilarrasa i Laura Rovira
115

117. L’ART CELTA
 Continuaven fent art
rupestre ART
RUPESTRE CELTA.
 Utilitzaven l’estil Tène i
l’estil Borre.
 La majoria de les formes
són geomètriques.
117

118. SÍMBOLS SAGRATS
Espiral Celta:
Representava el Triqueta:
sol. Simbolitza el
cicle de la vida,
la mort i la
Triskel: La unió reencarnació.
dels tres
elements: terra,
aigua i aire.
118

119. LA RELIGIÓ CELTA
 Existien personatges com els
druides, bruixots, els primers
xamans… que s’encarregaven
dels ritus i la màgia.
 Van distingir de seguida dos
mons: l’immediat (entorn) i un
altre que era màgic o superior.
 Tenien molts déus i cada un
s’encarregava d’algunes coses
en especial. Per poder posar-
se en contacte amb els déus,
van sorgir els ritus.
119

120. ELS DÉUS CELTES
 Hesus: Déu de la guerra i l'adoraven
en forma d'una espasa.  Epona o Rosette: És la deesa
celta dels cavalls, de la fertilitat
i de la natura, associada
amb l´aigua, la curació
i la mort indistintament.
Morrigan o Morrigu: És la deessa
celta de la mort i la destrucció. Sirona: Era la deessa
de la fertilitat, la salut i
el renaixement.
120

121. ELS RITUALS CELTES
 Samhain: 31-10 Última nit de l’any druídic.
 Yule: 23-12 Renaixement del Déu Sol.
 Beltayne: 1-5 Agraïment als déus per protegir els focs de la llar.
 Ostara: 21-3 Celebren l’arribada de la primavera.
 Ymbolc: 1-1 Festivitat de la purificació i de recolliment hivernal en espera de
la primavera.
 Lugnasad: 1-8 Celebració per la collita i agraïment a la terra per la seva
generositat
121

122. ANIMALS SAGRATS
 Ocell: És un símbol de llibertat.
 Gos: Està relacionat amb el regne dels morts. A vegades surt a la
falda de les deesses.
 Drac: Simbolitza els problemes i són presagi de guerra i esterilitat.
 Gat: Apareix en algunes ocasions com un guardià del més allà.
 Serp: Representa la natura cíclica de la vida
 Grulla: L’ocell de mala sort.
122

123.  Eva i Marina 
123