Estudi de les poblacions i els seus problemes de salut:
1. Mesures en Salut Pública i fonts d'informació 2. Demografia: Conceptes demogràfics bàsics 3. Estructura de la població
4. Dinàmica de la població
5. Tendències demogràfiques
6. Epidemiologia: Conceptes i usos de l'epidemiologia
7. Mesures de freqüència de la malaltia: prevalença i incidència
8. Dissenys d'estudis epidemiològics 9. Vigilància epidemiològica.
1. www.uvic.cat
Josep Vidal i Alaball
josep.vidal@uvic.cat
Mòdul 3: Estudi de les
poblacions i els seus
problemes de salut
Curs 20178-2019
Salut Pública
2. Estudi de les poblacions i els seus problemes de salut
22/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
1. Mesures en Salut Pública i fonts d'informació
2. Demografia: Conceptes demogràfics bàsics
3. Estructura de la població
4. Dinàmica de la població
5. Tendències demogràfiques
6. Epidemiologia: Conceptes i usos de l'epidemiologia
7. Mesures de freqüència de la malaltia: prevalença i
incidència
8. Dissenys d'estudis epidemiològics
9. Vigilància epidemiològica.
FISIOTERÀPIA
3. Estudi de les poblacions
32/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! If 100 people lived on EARTH
https://www.youtube.com/watch?v=OQwHNqMapiE
FISIOTERÀPIA
4. Mesures en Salut Pública i fonts d'informació
42/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Què és un sistema d’informació de Salut?
Un conjunt mínim de dades procedents de diferents fonts d'informació que
permeten la monitorització de diferents indicadors de salut i analitzar la seva
evolució al llarg del temps
Per a que s’utilitzen:
• Planificació sanitària
• Vigilància epidemiològica
• Determinants i causes de malaltia
• Analitzar canvis en la població. Evolució de tendències
• Avaluació d'intervencions
Característiques que han de tenir:
• Els indicadors que el componen ha de tenir una definició de cas
• Constants al llarg del temps
• Han de tenir un cost raonable
• Han de mesurar allò que volem mesurar (vàlids i precisos)
• Disponibilitat: han de produir informació de forma regular (mensualment, anualment).
FISIOTERÀPIA
5. Sistemes d’nformació en Salut Pública
5
Sistema de
información
Datos Organismo
responsable
web Declarante
Registro general de
mortalidad
Mortalidad general y
especifica
INE http://www.ine.es Médico
Notificación EDOs Enfermedades
transmisibles
CNE http://www.isciii.es Médico
Encuesta morbilidad
hospitalaria
Morbilidad registrada en
hospitales
INE http://www.ine.es Médico
Registro de SIDA/VIH Casos declarados CNE http://www.isciii.es Médico
Accidentes trafico Morbi-mortalidad por
accidentes trafico
DGT http://www.dgt.es Policía
Encuesta de Salud Morbilidad percibida, uso
de servicios, prevalencia
de factores de riesgo
MSC http://www.ine.es
http://www.msc.es
Entrevista
Sistema Información de
Drogas
Mortalidad y morbilidad
asociada al consumo de
drogas
MSC http://www.msc.es Médico
Encuesta de
discapacidad
Prevalencias de
discapacidades y
minusvalías
INE http://www.ine.es Entrevista
Interrupción voluntaria
del embarazo
Abortos legales MSC http://www.msc.es Médico
Registro de nacimientos Natalidad y mortalidad
fetal
INE http://www.ine.es Médico
6. Indicadors de salut
62/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Paràmetres estadístics de caràcter universal que permeten conèixer l'estat de
salut dels individus i de les comunitats de manera objectiva, per tal de poder dur
a terme una planificació i gestió adequades de les polítiques i programes
sanitaris
! La seva importància va ser propiciada fonamentalment per l’OMS, en
l’estratègia de “salut per tots l’any 2000”, a on tenia un paper primordial el
seguiment i avaluació de les estratègies nacionals i regionals mitjançant
indicadors de salut
! Exemples:
– Indicadors de salut. Observatori del Sistema de Salut de Catalunya (+info)
– Indicadores de Salud - Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e igualdad
(+info)
– Indicadores esenciales europeos de salud (ECHI) (+info)
FISIOTERÀPIA
8. Indicadors de salut
82/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! INDICADORS DIRECTES
Són aquells que mesuren exactament el fenomen que volem estudiar
Exemples:
• Prevalença de casos de sida en un col·lectiu determinat
• Taxa de mortalitat
• Percentatge de nadons vius sobre el total de naixements
• Percentatge d'atur en un país
! Tipus:
– Demogràfics: natalitat, fecunditat, esperança de vida...
– Sanitaris: mortalitat, morbiditat...
– Paramèdics: absentisme laboral, incapacitat...
– Específics: registres socioeconòmics, salut mental, medi ambientals...
FISIOTERÀPIA
9. Indicadors directes de salut
92/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Indicadors DEMOGRÀFICS
No es poden interpretar de forma aïllada
Exemples:
– Taxa bruta de natalitat (TBN)
– Taxa global de fecunditat (TGF)
– Esperança de vida al néixer (EVN)
– Esperança de vida lliure de discapacitat (EVLD)
– Piràmides de població
– Raó de dependència
– Densitat de població
Fonts d’informació:
– Certificats de naixements
– Actes de matrimoni
– Registre de Interrupcions Voluntàries de l'Embaràs
– Cens i Padró
FISIOTERÀPIA
10. Indicadors directes de salut
102/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Indicadors SANITARIS. Mortalitat
Exemples:
– Taxa bruta de mortalitat (TBM)
– Taxa estandarditzada de mortalitat (TEM)
– Taxa de letalitat (TL)
– Taxa de mortalitat infantil (TMI)
– Mortalitat durant el primer any de vida:
• Taxa de mortalitat neonatal
• Taxa de mortalitat precoç neonatal
• Taxa de mortalitat tardana neonatal
• Taxa de mortalitat postneonatal
• Taxa de mortalitat perinatal (per estadístiques espanyoles)
• Taxa de mortalitat perinatal (per estadístiques internacionals)
– Taxa específica segons causa (TEC)
– Taxa específica segons edat (TEE)
– Anys potencials de vida perduts (APVP)
FISIOTERÀPIA
11. Indicadors directes de salut
112/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Indicadors SANITARIS. Mortalitat
Fonts d’informació:
– Certificat mèdic de defunció (CMD)
– Butlletí Estadístic de Defunció (BED)
– Registre d'autòpsies
– Registre d'enterraments
Avantatges:
– Gran cobertura
– Assequible i barat
– Sèrie temporal molt llarga
Inconvenients:
– Estudia millor les malalties letals i agudes
– Qualitat, validesa i especificitat de les dades
FISIOTERÀPIA
12. Indicadors directes de salut
122/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Indicadors SANITARIS. Morbiditat
S'entén per morbiditat la quantitat d'individus considerats malalts o que són
víctimes de malaltia en un espai i temps determinat
Exemples:
– Taxa d'incidència d'una malaltia
– Prevalença d'una malaltia
– Taxa d'atac
– Nombre jornades d'activitat perdudes
– Nombre de dies d'enllitament
– Morbiditat diagnosticada
– Víctimes d’accident de transit
– Víctimes d’accidents de treball
– Altes hospitalàries per grans grups diagnòstics
FISIOTERÀPIA
13. Indicadors directes de salut
132/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Indicadors SANITARIS. Morbiditat
Fonts d’informació:
– Morbiditat diagnosticada: Registre de serveis assistencials, de malalties de
declaració obligatòria (MDO), accidents laborals, altes hospitalàries ...
– Morbiditat percebuda: Enquestes de salut
– Morbiditat no percebuda no diagnosticada: Exàmens de salut poblacionals
FISIOTERÀPIA
15. Indicadors directes de salut
152/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Indicadors SANITARIS. Morbiditat
Avantatges:
– Recullen informació de fenòmens que no són causa de mort
Inconvenients:
– Utilització de diferents definicions per a una mateixa malaltia
– Qualitat, validesa i especificitat de les dades
– Composició de la població que ha servit com a font d'informació.
FISIOTERÀPIA
+info
16. Indicadors directes de salut
162/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Indicadors PARAMÈDICS
Exemples:
– Absentisme laboral
– Incapacitat laboral
– Invalidesa
– Pensionistes
– Índex de desenvolupament humà (IDH)
– Percepció subjectiva de salut
Fonts d’informació:
– Registres d'invalidesa
– Registre de pensionistes
– Registre de absentisme laboral
– Registres de la Seguretat Social i companyies asseguradores privades
FISIOTERÀPIA
17. Indicadors directes de salut
172/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Indicadors ESPECÍFICS
Exemples:
– Socioeconòmics:
• Renta per càpita
• Enquesta pressupostos familiars
• Índex de capacitat econòmica familiar
• Taxa d'analfabetisme
• Taxa d’atur
• Llars monoparentals
• Taxa de criminalitat
– Hàbits i estils de vida:
• Consum de tabac, alcohol i drogues
• Inactivitat física en temps lliure
• Obesitat
• Consum de fruites i verdures
FISIOTERÀPIA
18. Indicadors directes de salut
182/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Indicadors ESPECÍFICS
– Salut Mental:
• Conducta suïcida
• Taxa de suïcidis
• Taxa de mortalitat per suïcidi i lesions autoinflingides
• Taxa de mortalitat per persones per trastorns mentals
– Medi ambientals:
• Contaminació atmosfèrica (emissions)
• Qualitat de l’aigua
Fonts d’informació:
– Registre de pensions no contributives (PIRMIS)
– Registre d'empresonaments
– Registre de Benestar Social
– Registre de partícules en suspensió i fum en l'aire
FISIOTERÀPIA
19. Indicadors de salut
192/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! INDICADORS INDIRECTES
Mesures indirectes del fenomen que volem estudiar. Però de més fàcil accés
que el propi fenomen. Associació causal entre el factor específic i la malaltia.
Exemples:
• Casos amb cirrosi hepàtica: aproximació del consum d'alcohol
• Morts per sobredosi d'heroïna: aproximació del consum d'heroïna.
FISIOTERÀPIA
Evolució de la taxa de mortalitat per cirrosi i del consum d'alcohol, Barcelona 1980-2003
20. Indicadors de salut
202/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Exercici. Wiki de demografia i indicadors de salut
• Definir els indicadors demogràfics i de salut i posar exemples
FISIOTERÀPIA
21. Indicadors de salut
212/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Exercici. Wiki de demografia i indicadors de salut
• Definir els indicadors demogràfics i de salut i posar exemples
FISIOTERÀPIA
22. Demografia
222/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! La Demografia és una ciència que estudia les poblacions humanes, la seva
dimensió, estructura, evolució i característiques generals
! La demografia estudia estadísticament l'estructura i la dinàmica de les
poblacions, així com els processos concrets que determinen la seva formació,
conservació i desaparició
! Població: conjunt de persones que habitualment resideixen en un territori
geogràfic determinat
! L'estructura de la població i les seves característiques dependran de 3 factors
de la dinàmica demogràfica: mortalitat, fecunditat i migració
FISIOTERÀPIA
23. Demografia
232/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Aplicacions de la demografia en Salut Pública:
– Elaboració de taxes i indicadors sanitaris. Útils per realitzar un diagnòstic
de salut de la població
– Realització d’estudis epidemiològics. L’epidemiologia necessita dades de la
població i la seva distribució segons característiques de persona, espai i
temps
! La principal font d’informació per a la demografia són els cens de població,
els padrons municipals i els certificats de naixement
! La demografia expressa els seus resultats en forma de taules de freqüència o
en forma gràfica mitjançant les piràmides de població o altres tipus de
representacions gràfiques.
FISIOTERÀPIA
27. Conceptes demogràfics bàsics
272/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Índex o taxa d’envelliment
– Es defineix com el percentatge que representen es majors de 65 anys o els
majors de 60 anys sobre la població total
– Si es fa en % representa la quantitat de vells per cada 100 habitants
! Índex de longevitat o sobre-envelliment
– Serveix per mesurar el número de persones de 85 anys o més per cada 100
persones de 65 anys o més
FISIOTERÀPIA
29. Conceptes demogràfics bàsics
292/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Índex de grau d’envelliment de Sauvy
– Es calcula dividint les persones de més de 60 anys, per les persones de 0 a
19 anys i es multiplica per 100
– Si s’obté un % de més del 30% estem davant d’una població vella
! Índex de Burgdofer
– Compara els percentatges de població dels grups de 5 a 14 anys i els de 45
a 64 anys. Si el primer és més gran que el segon, la població és jove, si són
aproximadament iguals, la població és madura, i si és menor, la població és
vella
FISIOTERÀPIA
30. Conceptes demogràfics bàsics
302/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Migració és tot desplaçament de població entre països o d’un lloc geogràfic a
un altre dintre del mateix país, amb trasllat de residència, durant un període
determinat de temps
• Emigració: sortida de persones d’una àrea
• Immigració: arribada de persones a una àrea
! Balanç migratori. Migració néta
– És la diferència entre immigrants i emigrants en un lloc determinat
! Taxa néta de migració
– Mostra l’efecte nét de la immigració i l’emigració sobre la població d’una àrea,
expressat com l’augment o disminució per 1.000 habitants de l’àrea en un
any determinat
FISIOTERÀPIA
32. Piràmides de població
322/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! És un histograma o gràfic de barres disposades horitzontalment la longitud del
qual és proporcional a la quantitat de persones que representa
• S'indiquen els grups d'edat de la població masculina a l'esquerra i els que
representen la població femenina a la dreta
• A l'eix de les ordenades es disposen i identifiquen els grups d'edat,
generalment, de cinc en cinc anys (de 0 a 4, 5 a 9, 10 a 14, etc.), col·locant les
barres de menor edat en la part inferior del gràfic i augmentant progressivament
cap a la cúspide les edats de cada interval
• Utilitzen valors absoluts (milers o milions de persones) o relatius (en
percentatge). L'avantatge de mostrar les dades en percentatges és que ens
permet comparar diferents piràmides de població en diferent lloc i temps.
FISIOTERÀPIA
33. TIPUS de Piràmides de població
332/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
1. Piràmide estable o estancada
• Piràmide d’una població que mostra un patró sense canvis en la fecunditat i la
mortalitat
• Té una base ample, que va disminuint lentament
• Pròpia d’una població que tendeix a l’envelliment.
FISIOTERÀPIA
34. TIPUS de Piràmides de població
34
2. Piràmide expansiva o progressiva
• Mostra una base àmplia, cosa que indica una alta proporció de nens i joves,
una ràpida taxa de creixement de la població, i una baixa proporció de persones
grans.
• Un estrenyiment progressiu en cada tram d'edat més alta mostra que moren
més persones
• Aquest tipus de piràmide indica una població en la qual hi ha una alta taxa de
natalitat, una alta taxa de mortalitat i una curta esperança de vida
• Aquest és el patró típic dels països econòmicament menys desenvolupats.
35. TIPUS de Piràmides de població
352/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
3. Piràmide constrictiva o regressiva
• Mostra una base estreta i s'aprecia un eixamplament de la part central i
superior
• És pròpia de països envellits, amb un creixement nul o negatiu
• Característica dels països desenvolupats.
FISIOTERÀPIA
36. TIPUS de Piràmides de població
362/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
4. Altres tipus de piràmide
• Es corresponen a un fenomen concret: processos migratoris, guerres,
catàstrofes naturals ...
• Increment anormal població masculina adulta entre 25 i 39 anys. CAUSES?
FISIOTERÀPIA
40. Estructura de la població
402/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Estructura d'una població és la manera en què està repartida aquesta població
segons qualsevol classificació de les persones que la composen (el seu estat
civil, el nivell d'estudis, la regió de residència, l'edat o qualsevol altre
• Per exemple, una estructura molt bàsica és la que classifica la població segons
el sexe: els menors d'1 any a la UE són de sexe femení aproximadament un
48% i masculins en un 52%
! Les estructures demogràfiques han de ser exhaustives, és a dir, incloure en
alguna de les seves categories a tots els components de la població analitzada.
Ningú ha de quedar fora de la classificació
! L'estructura ens diu el pes relatiu de cadascuna de les seves categories o
subconjunts, no el seu nombre absolut. La conversió a percentatges és la que
permet comparar les estructures de dues poblacions encara que tinguin un
volum diferent.
FISIOTERÀPIA
41. Estructura de la població
412/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Una estructura poblacional sempre correspon a un moment concret en el temps
• Qualsevol taula classificatòria de la població en percentatges del total ha de
poder anar acompanyada de la data de referència
FISIOTERÀPIA
42. Dinàmica de la població
422/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! En els quatre milions d'anys que va requerir l'evolució des del "homo erectus" a
l'home actual, no es varen poder superar els 6-10 milions d’habitants a la terra
! La revolució neolítica, fa deu mil anys, mitjançant l'aplicació de tècniques
agrícoles i ramaderes va permetre la primera gran expansió de l'espècie
humana; es calcula que a partir de llavors la població va començar a créixer a
un ritme que la duplicava cada mil set-cents anys
! Al començament de la nostra era es calcula que vivien uns 150 milions de
persones: una tercera part en l'Imperi Romà, una altra tercera part en l'Imperi
Xinès i la resta disseminat
! La crisi de l'Imperi Romà va estar acompanyada de les primeres grans
epidèmies que van provocar despoblació. L'any 1348 s'estén per Europa la
Pesta Negra que s'estima va reduir la població europea en un terç. Tot i això,
cap a l'any 1600 la Terra havia arribat 500 milions d'habitants
! A partir d'aquest moment es produeix l'explosió demogràfica i la població
comença a duplicar-se cada dos-cents anys.
FISIOTERÀPIA
43. Dinàmica de la població
432/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! A l’any 1800 s’arriba als 900 milions d’habitants
! El ritme se segueix accelerant; en 1900 s'assoleixen als mil 1.600 milions
! El 1960 hi havia 3.000 milions
! A mitjans del 1999 es van superar els 6.000 milions
! El 30 d'octubre de 2011 es va arribar als 7.000 milions.
FISIOTERÀPIA
45. Teoria de la transició demogràfica
452/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Proposat inicialment per Frank Notestein
! Les societats agrícoles tradicionals necessitaven altes taxes de fecunditat per
compensar les altes taxes de mortalitat. Per això el creixement de la població
era mínim (Fase 1)
! A partir del s. XVIII es produeix una acceleració important del creixement de la
població, producte, sobretot, d'un descens important en la taxes de mortalitat
(sobretot en menors d’1 any) i a que es manté la natalitat (Fases 2).
• TN- taxa natalitat
• TM- taxa mortalitat
• CP- població
FISIOTERÀPIA
46. Teoria de la transició demogràfica
462/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! La natalitat comença a caure però encara es manté el creixement (Fase 3)
! Finalment la població s’estabilitza degut al manteniment de la baixa natalitat i
baixa mortalitat (Fase 4)
! Aquest període coincideix a Europa i Amèrica amb el Procés d’Industrialització
d’aquestes societats
! Aquest procés no és fixe ni constant a tot el món, els països No industrialitzats,
on hi ha la majoria de la població, encara presenten un patró de salut semblant
al descrit en les etapes inicials
! ? Fase 5.
• TN- taxa natalitat
• TM- taxa mortalitat
• CP- població
FISIOTERÀPIA
47. Teoria de Malthus
472/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Desenvolupada per Malthus (1798) durant la revolució industrial, segons la qual
la capacitat de creixement de la població respon a una progressió geomètrica,
mentre que el ritme d'augment dels recursos per a la seva supervivència només
ho pot fer en progressió aritmètica
! Segons aquesta hipòtesi, de no intervenir obstacles repressius (guerres,
pestes, etc.), el naixement de nous éssers mantindria a la població en el límit de
la fam i la pobresa.
FISIOTERÀPIA
48. Tendències demogràfiques
482/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! En el passat recent s'han registrat canvis notables en les taxes de fecunditat i
en l'esperança de vida
• Al començament de la dècada de 1970, les dones tenien una mitjana de 4,5 fills
cadascuna; el 2014, la fecunditat total mundial havia caigut fins a uns 2,5 fills
per dona
• La vida mitjana d'una persona ha augmentat de 64,8 anys al començament de
la dècada de 1990, a 70,0 anys en l'actualitat
! Al món es registren uns elevats nivells d'urbanització i una acceleració de la
migració. El 2007, per primera vegada, van viure més persones en zones
urbanes que en zones rurals, i el 2050 al voltant del 66% de la població mundial
viurà en ciutats.
FISIOTERÀPIA
49. Tendències demogràfiques
492/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Les Nacions Unides han elaborat tres projeccions demogràfiques, denominades
variants: una alta, una baixa i una intermèdia
" La variant intermèdia suggereix que la població mundial creixerà fins arribar a
uns 10.000 milions d'habitants a mitjans d'aquest segle, i s'estabilitzarà en al
voltant de 11.000 milions al final del segle. No obstant, si la fecunditat
disminueix menys del previst, la població mundial podria créixer fins a arribar
als 17.000 milions al final d'aquest segle. Si la fecunditat cau més del previst, la
població mundial podria reduir-se lleugerament respecte als nivells actuals,
situant-se al voltant dels 7.000 milions d'habitants. https://esa.un.org/unpd/wpp/
FISIOTERÀPIA
50. Estudi de les poblacions i els seus problemes de salut
502/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
6. Epidemiologia: Conceptes i usos de l'epidemiologia
7. Mesures de freqüència de la malaltia: prevalença i
incidència
8. Dissenys d'estudis epidemiològics
9. Vigilància epidemiològica.
https://www.youtube.com/watch?v=ydh3r_st7xk
FISIOTERÀPIA
51. Epidemiologia: Conceptes i usos de l'epidemiologia
512/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
Epidemiologia
FISIOTERÀPIA
52. Epidemiologia: Conceptes i usos de l'epidemiologia
522/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! La unitat d'observació és una població o un grup de
persones
! Es considera que les malalties humanes no es produeixen
a l’atzar. Les malalties tenen factors causals i preventius
identificables per mitjà de la investigació de diferents
poblacions o subgrups en diferents moments o llocs.
FISIOTERÀPIA
53. Epidemiologia: Conceptes i usos de l'epidemiologia
532/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
Des d’un punt de vista històric, es consideren dues etapes en l’evolució
de l’epidemiologia:
1. Etapa empírica es remunta fins als primers moments de la història de
la humanitat quan els homes i les dones es pregunten el perquè es
produeixen les malalties i quina és la causa que les produeix
Al principi van considerar que la força iniciadora era d’origen
sobrenatural
Hipòcrates (460-377 a.C.) fou el primer en mantenir que les malalties
estaven produïdes per causes naturals i que l’estudi d’aquestes causes
era fonamental per prevenir-les. Per això molts autors el consideren el
primer epidemiòleg. Aquest estudià els fenòmens biològics, socials i
ambientals (especialment l’atmosfera) que influeixen en la salut de la
població.
FISIOTERÀPIA
54. Epidemiologia: Conceptes i usos de l'epidemiologia
542/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
2. Etapa científica neix als voltants del s. XIX amb l’estudi de les
epidèmies de còlera a Londres, per part de John Snow, i, amb els
descobriments microbiològics de Pasteur, Koch, etc.
Es converteix en la ciència de les malalties infeccioses, estudiant els
gèrmens causants de la majoria de malalties humanes i els mitjans per
combatre’ls com a garantia de la salut de les poblacions
A la meitat del s. XX, l’ambient on es desenvolupen els gèrmens esdevé
més important (habitatge, xarxes de clavegueram, nutrició, educació,
recursos, etc.), així com l’estudi de les malalties més freqüents a les
societats industrialitzades (cardiovasculars, càncers, psiconeurosis,
lesions per accidents, etc.).
FISIOTERÀPIA
55. Epidemiologia: Conceptes i usos de l'epidemiologia
552/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
A finals del s.XX, tres aspectes fonamentals centren la
moderna epidemiologia:
1. Els fenòmens relacionats amb la salut, diferents a les
malalties (accidents laborals, avortaments, salut materno-
infantil, salut bucodental, altres manifestacions...)
2. Les malalties (transmissibles i no transmissibles, agudes i
cròniques, físiques i psíquiques)
3. La necessitat d’investigar l’etiologia (causes, origen) i les
formes d’intervenció eficaces en la població (epidemiologia
= contribuïdora en la identificació d’accions conduents a la
consecució dels objectius en polítiques de salut).
FISIOTERÀPIA
56. Epidemiologia: Conceptes i usos de l'epidemiologia
562/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
L’epidemiologia té dos usos diferenciats com a ciència:
Com ciència bàsica:
Investiga la causa de les malalties a partir d’inferències derivades de
l’observació o l’experimentació
Com ciència aplicada:
Es posa a disposició del planificador sanitari:
– estudiant la distribució de les malalties o dels seus factors de risc en
la població,
– estimant les necessitats de salut i serveis
– avaluant els resultats dels programes sanitaris
També en el camp de la terapèutica:
– pronostica sobre l’evolució de les malalties
– avalua els diferents tractaments mèdics o quirúrgics.
FISIOTERÀPIA
57. Epidemiologia: Conceptes i usos de l'epidemiologia
572/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
Els objectius de l’epidemiologia es poden resumir en:
1. Descriure els problemes de salut
2. Identificar els factors etiològics
3. Aportar dades a la planificació
4. Avaluar resultats
L’epidemiologia estableix relacions amb altres ciències
Per exemple, amb: les matemàtiques (bioestadística, etc.),
les biològiques (clínica mèdica, anatomia patològica,
ecologia, etc.), les socials i econòmiques (antropologia,
sociologia, demografia, economia, etc.), les administratives,
etc.
FISIOTERÀPIA
58. Epidemiologia: Conceptes i usos de l'epidemiologia
582/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
El mètode epidemiològic és el raonament lògic i estudi
racional i ordenat de la multicausalitat i de la variació dels
fenòmens biològico-socials de salut-malaltia en les societats
humanes.
FISIOTERÀPIA
59. Epidemiologia: Conceptes i usos de l'epidemiologia
592/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Utilitats dels estudis epidemiològics:
1. Descriure l’estat de salut de la població
2. Conèixer les causes de les malalties
3. Identificar accions preventives eficients per mantenir
la salut
4. Avaluar l’efectivitat i l’eficiència dels serveis sanitaris.
FISIOTERÀPIA
62. Usos de l'epidemiologia
622/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
! Conèixer les causes de les malalties
En molts estudis epidemiològics (etiològics o causals)
interessa conèixer les causes del fenomen analitzat
Per això és necessari estudiar no sols els agents causals
específics sinó també els agents afavoridors
Factors afavoridors Malaltia Agent
causal
Desnutrició Tuberculosi Bacil de
KochCansament físic i mental
Apilament
Concentració urbana
Temps d’exposició al risc
63. Usos de l'epidemiologia
632/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
La interrelació dels factors causals mai és simple ni fix
Per exemple: un sol factor complex del medi ambient, pot
aparèixer associat a la producció de diverses malalties i
trastorns de la salut. Factor complex
mediambiental
Conseqüències
associades
Condicions
socioeconòmiques
deficients + Temps
d’exposició al risc
* Criminalitat
* Delinqüència juvenil
* ↑ taxa de suïcidi
* Accidents de treball
* Alcoholisme
* Desnutrició
* Tuberculosi
65. Usos de l'epidemiologia
652/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
Correlació vs. Causalitat
La correlació es produeix quan dos o més esdeveniments
ocorren al mateix temps. Aquests successos poden compartir
algun tipus d'associació entre si, però, una correlació no
implica una relació de causalitat
La causalitat ajuda a determinar l'existència d'una relació
entre les variables. És transitiva en la naturalesa, el que
significa que si A és la causa de B i B és la causa de la C,
llavors A és la causa de la C.
66. Usos de l'epidemiologia
662/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
Exemples:
1. A l'edat mitjana, es pensava que els polls donaven bona salut perquè
no es veien en gent malalta. En realitat era a l'inrevés, la bona salut
feia probable que tinguessis polls, perquè els polls picaven a gairebé
tothom menys als malalts
2. S'observa que els integrants d'una secta determinada tenen menys
probabilitat de caure en les drogues. Es conclou que aquesta secta
causa major protecció davant la drogoaddicció. Però observant millor
la realitat, es veu que els membres d'aquesta secta estan sota la
vigilància regular d'un supervisor. La realitat no era que la secta (A)
causés poca probabilitat de caure en la drogoaddicció (B), sinó que la
secta (A) causa vigilància regular (C) que causa poca probabilitat de
caure en la drogoaddicció (B). Així que en el nostre exemple podem
alliberar el nostre fill dels exigents preceptes de la secta i deixar-lo en
mans d'un simple supervisor.
67. Usos de l'epidemiologia
672/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
Exemples:
3. S'observa que a més consum de gelats, major nombre d'ofegaments.
La conclusió "Menjar gelats (A) causa major probabilitat d'ofegar-se
(B)”. Però la realitat és que "La calor (C) causa més consum de gelats
(A) i més banys refrescants”, el que augmenta la possibilitat de ofegar-
se (B)
4. Un famós estudi afirmava que els nens amb els peus grans eren
millors en matemàtiques. En realitat, els nens de més edat tenien els
peus més grans i també eren millors en matemàtiques
5. Beure cafè, provoca càncer. En realitat la gent que beu cafè, també
solen fumar més, i fumar és el que provoca l’augment del càncer.
69. Usos de l'epidemiologia
692/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
Criteris de causalitat de Bradford Hill (1965)
1. Associació estadística: es tracta d'esbrinar si hi ha relació entre el
suposat factor causal i l'efecte estudiat. Per a això cal buscar estudis
epidemiològics que indiquin un risc significatiu
2. Constància o consistència: consisteix a conèixer si la relació entre
les dues variables en què investiguem una possible relació causa-
efecte ha estat confirmada per més d'un estudi, en poblacions i
circumstàncies diferents per autors diferents
3. Especificitat: és més fàcil acceptar una relació causa-efecte quan per
a un efecte només es planteja una única etiologia, que quan per a un
determinat efecte s'han proposat múltiples causes
4. Temporalitat: es tracta d'assegurar que el factor de risc ha aparegut
abans que el suposat efecte. Pot ser difícil de demostrar quan no es
pot assegurar si la presumpta causa va aparèixer amb anterioritat al
presumpte efecte.
70. Usos de l'epidemiologia
702/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
Criteris de causalitat de Bradford Hill (1965)
5. Relació dosi-resposta: denominat "gradient biològic", la freqüència de la
malaltia augmenta amb la dosi o el nivell d'exposició. No obstant això, hi ha
casos en què el gradient biològic no es compleix (en una reacció al·lèrgica)
6. Plausibilitat biològica: el context biològic existent ha d'explicar lògicament
l'etiologia per la qual una causa produeix un efecte sobre la salut. Aquesta
característica ve limitada pels coneixements científics que s'hagin sobre això
en el moment de l'estudi
7. Coherència: la interpretació de causes i efectes no pot entrar en contradicció
amb el comportament propi de la malaltia o lesió. Aquest criteri combina
aspectes de consistència i plausibilitat biològica
8. Experimentació: és un criteri desitjable d'alta validesa. Es tracta de reproduir
experimentalment l'associació causa-efecte, o incidir en la causa per alterar
l'efecte quan no sigui possible i sigui èticament correcte
9. Analogia: es fonamenta en relacions de causa-efecte establertes, en funció
de les quals, si un factor de risc produeix un efecte a la salut, un altre amb
característiques similars hauria de produir el mateix impacte sobre la salut.
71. Usos de l'epidemiologia
712/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Identificar accions preventives eficients per mantenir la
salut
FISIOTERÀPIA
Introducció del carnet de punts i altres mesures de seguretat viària
72. Mesures de freqüència de la malaltia
722/8/20
Indiquen el número d’ocasions en que es presenta
un succés
Perquè utilitzem les mesures de freqüència:
• Conèixer la distribució d’una malaltia en temps,
lloc i persona
• Identificar els grups d’alt risc i factors causals
d’una malaltia
• Desenvolupar programes de prevenció i control de
les malalties
• Avaluar l’èxit o fracàs d’aquests programes.
73. Mesures de freqüència de la malaltia
732/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
Incidència: casos nous durant un període / població en risc durant aquest període x 100
Prevalença: total de casos en un moment / població en risc x 100 (o x 1.000)
74. Mesures de freqüència de la malaltia
742/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
75. Mesures de freqüència de la malaltia
752/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
Exemples:
• En una mostra de 270 habitants aleatòriament seleccionada
d'una població de majors de 65 anys es va objectivar que 111
presentaven obesitat. En aquest cas, la prevalença d'obesitat en
aquest grup d'edat i en aquesta població seria de:
• Durant un període de 6 anys es va seguir a 431 homes sans
entre 40 i 59 anys, amb colesterol sèric i TA normal per tal de
detectar la presència de cardiopatia isquèmica. Al final del
període es varen registrar 10 casos de cardiopatia isquèmica. La
incidència acumulada en aquest cas seria:
en 6 anys
Font: Medidas de frecuencia de enfermedad - Fisterra
76. Mesures de freqüència de la malaltia
762/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Taxa d’incidència o densitat d’incidència
És una mesura que estima amb quina velocitat la població
va cap a la malaltia
S'estima amb el nombre de casos incidents per unitat de
temps i en relació a la mida de la població a risc.
FISIOTERÀPIA
77. Mesures de freqüència de la malaltia
772/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
El valor d'una proporció pot variar de 0 a 1, i sol expressar-se com un percentatge
78. Mesures de freqüència de la malaltia
782/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
Exemples:
En una població de 25.000 habitants es diagnostiquen 1.500
pacients amb diabetis
• La proporció de diabetis en aquesta població és de
1.500/25.000 = 0.06 (6%).
• La raó entre la població amb diabetis i la població no diabètica
és de 1.500/23.500= 3/47= 0,064
• Quan, com en el cas de l'exemple, la raó es calcula entre la
probabilitat que ocorri un esdeveniment i la probabilitat que
aquest no passi, la raó rep també el nom de odds. En l'exemple,
l'odds de diabetis és de 0,06, és a dir, per cada 1/0,064 = 16,7
pacients no diabètics n'hi ha 1 que sí que ho és. El valor d'una
odds pot anar de 0 a infinit.
79. Mesures de freqüència de la malaltia
792/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
80. Mesures de freqüència de la malaltia
802/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
81. Mesures de freqüència de la malaltia
812/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
82. Mesures de freqüència de la malaltia
822/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
83. Mesures de freqüència de la malaltia
832/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
84. Mesures de freqüència de la malaltia
842/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
66,4/1000 63,88/1000
85. Mesures de freqüència de la malaltia
852/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
86. Mesures de freqüència de la malaltia
862/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
87. Mesures de freqüència de la malaltia
872/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
88. Mesures de freqüència de la malaltia
882/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
89. Mesures de freqüència de la malaltia
892/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
90. Mesures de freqüència de la malaltia
902/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
93. Adaptat de David A et al. The Lancet 2002
Estudi Experimental Estudi Observacional
Investigadors
assignen exposició?
Grup comparació?Aleatorització?
Estudi Analític Estudi descriptiu
Direcció? seguiment?
Assaig clínic
aleatoritzat
Assaig clínic
no aleatoritzat
Cohorts Cas-control Transversal
Descriptiu
transversal
Descriptiu
longitudinal
SI NO
NOSISI NO
Exposició -> Efecte
Exposició <- Efecte Exposició i efecte
simultani
NOSI
Tipus d’estudis
94. Tipus d’estudis
942/8/20
En alguns estudis, els investigadors assignen l’exposició # EXPERIMENTALS
En d’altres, els investigadors observen l’exposició # OBSERVACIONALS
Estudis EXPERIMENTALS Estudis OBSERVACIONALS
- Els investigadors assignen l’exposició
- Assajos clínics
- Disseny pot ser molt controlat: grup
exposat i grup no exposat molt iguals
- El més semblant a un experiment al
laboratori
- Extrapolació a la situació no controlada?
- Restringit en humans per aspectes ètics
- Els investigadors observen l’exposició
- Diferents dissenys
- Disseny menys controlat: més
possibilitat de biaixos
- Extrapolació dels resultats més fàcil
- Menys restriccions ètiques
95. Dissenys d'estudis epidemiològics
952/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
TIPUS D’ESTUDIS
1. Estudis DESCRIPTIUS
• Estudis transversals
• Estudis ecològics
2. Estudis ANALÍTICS
• Estudis de casos i controls
• Estudis de cohorts
3. Estudis EXPERIMENTALS
• Estudis d’intervenció
FISIOTERÀPIA
97. Dissenys d'estudis epidemiològics
972/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
Estudis DESCRIPTIUS
El seu objectiu és respondre: Qui?, Quan? i On?
Serveixen per conèixer a:
• Les persones (edat, sexe, raça, estat civil, ocupació, classe
social, nivell socioeconòmic, estudis realitzats, professió,
hàbits de vida, dieta, etc.) amb major probabilitat de veure’s
afectades per una malaltia determinada
• Lloc(comparacions internacionals, dins d’un mateix país,
locals, en un medi geogràfic, lloc de residència, etc.)
• Temps (variacions a curt termini, com les epidèmies,
estacionals o a llarg termini o tendències seculars, anys,
mesos, dies de la setmana, etc.).
FISIOTERÀPIA
98. Dissenys d'estudis epidemiològics
982/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
Estudis DESCRIPTIUS
- Les fonts d’informació són dades rutinàriament recollides i
sondejos especials
- Aporten:
a) informació per a la planificació de l’assistència sanitària
b) identificació de problemes per al seu posterior estudi
mitjançant mètodes analítics.
FISIOTERÀPIA
101. Dissenys d'estudis epidemiològics
1012/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Estudis transversals
• Estudien la distribució de malalties i/o factors de risc en
una població i en un moment determinats
• La mesura que s’obté és la prevalença, índex que
expressa el nombre de persones que presenten una
malaltia o un factor en un moment determinat, del total de
persones estudiades
FISIOTERÀPIA
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3048232/
104. Dissenys d'estudis epidemiològics
1042/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Estudis ecològics
• La unitat d’anàlisi és la població o grup definit
temporalment o geogràficament i no mesuren el grau
d’exposició de cada individu, sinó que li apliquen la mesura
d’exposició de la col·lectivitat a la que pertanyen (ex.
ventes de tabac enfront a incidència de càncer en diferents
països o en diferents anys dintre d’un mateix país)
• Es consideren dissenys incomplets perquè es desconeix la
distribució conjunta de l’exposició i l’efecte per cada
subjecte
• Exemple: John Snow. Còlera a Londres (1854)
FISIOTERÀPIA
105. Dissenys d'estudis epidemiològics
1052/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
Estudis ANALÍTICS
• Responen a la pregunta: per què succeeix? És a dir, quins
factors o condicions expliquen aquest comportament?
• El seu propòsit és investigar les possibles relacions causa-
efecte
• Pretenen validar una hipòtesi com temptativa de solució al
problema que es planteja, ja sigui en termes de prevenció o de
resposta terapèutica
• S’emmarquen dins el grup d’estudis no experimentals u
observacionals, en els que, a diferència dels experimentals,
no és possible l’assignació aleatòria dels subjectes ni existeix
control de la variable independent per part de la persona que
investiga.
FISIOTERÀPIA
108. Dissenys d'estudis epidemiològics
1082/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Estudis de casos i controls
També conegut com estudi retrospectiu o d’exposició
Es coneix l’efecte o problema de salut o malaltia, però no
l’hipotètic factor de risc o exposició i, en conseqüència,
s’estudia la història d’exposició dels subjectes
Odds ratio = estimació de la probabilitat de que els casos
estiguin exposats al factor d’estudi comparada amb la
probabilitat de que ho estiguin els controls.
FISIOTERÀPIA
113. Dissenys d'estudis epidemiològics
1132/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Estudis de casos i controls – Exemple clàssic
Va demostrar relació entre tabac i càncer de pulmó. Durant anys els
oponents varen dir que amb aquest tipus d’estudi no es podia
demostrar causalitat.
FISIOTERÀPIA
115. Dissenys d'estudis epidemiològics
1152/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Estudis de cohorts
Es comença identificant el factor d’exposició en els
participants i es segueixen en el temps observant si
desenvolupen la malaltia o problema de salut
També conegut com estudi prospectiu o de seguiment
FISIOTERÀPIA
116. Dissenys d'estudis epidemiològics
1162/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Estudis de cohorts
• Es desconeix l’efecte o problema de salut; per tant, es
tracta d’estudiar la història de malaltia dels subjectes.
• Aquest tipus d’estudi permet calcular:
a) La incidència o nombre de casos nous entre el total
d’individus
b) El risc relatiu de que es presenti la malaltia en els
exposats al factor de risc respecte dels no exposats
c) La fracció atribuïble, que estima la proporció de la
malaltia entre els exposats que pot ser atribuïda al
factor de risc en estudi
d) L’existència de relació dosis/resposta.
FISIOTERÀPIA
123. Dissenys d'estudis epidemiològics
1232/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Estudis d’intervenció
• Són similars als estudis de cohorts; però a diferència d’ells,
els investigadors manipulen el factor d’estudi assignant-lo a
un grup d’individus i a l’altre grup no, observant a
continuació l’efecte produït
• Tipus:
– Assaig clínic: per avaluar intervencions terapèutiques, els
participants de l’estudi són individus malalts
– Assaig de camp: per avaluar intervencions preventives
individuals (ex. vacunes) els participants són individus sans
– Assaig comunitari: per avaluar intervencions preventives a la
comunitat (ex. cloració aigua) els participants són individus sans.
FISIOTERÀPIA
124. Dissenys d'estudis epidemiològics
1242/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Estudis d’intervenció
• Quan l’assignació es realitza aleatòriament (a l’atzar), de
manera que l’investigador no influeix en l’assignació del
factor d’estudi, es denominen assaigs clínics aleatoris o
controlats. Aquests estudis tenen l’avantatge de
proporcionar evidències causals i de controlar els factors
de confusió (biaixos)
• Quan l’assignació No es realitza a l’atzar es denominen
estudis quasiexperimentals o d’intervenció
• A més d’aspectes ètics (possibles riscs que suposa la
intervenció), tenen altres limitacions similars a les descrites
pels estudis de cohorts (↑ temps, ↑ diners).
FISIOTERÀPIA
125. Dissenys d'estudis epidemiològics
1252/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Estudis d’intervenció
En l’elecció dels individus que participaran en l’estudi, cal tenir en
compte:
– Definir la població diana o població a la que es pretén generalitzar
els resultats que s’obtinguin (característiques demogràfiques i
clíniques)
– Definir la població d’estudi o subconjunt de la població que realment
està disponible per realitzar l’estudi (característiques geogràfiques i
temporals)
– Definir una mostra d’individus a estudiar, tenint en compte el mètode
de mostreig a utilitzar (probabilístic o no probabilístic) i calculant el
nombre necessari de subjectes a incloure en el treball de recerca. És
important que sigui representativa de dita població, perquè els
resultats siguin generalitzables.
FISIOTERÀPIA
126. • Assaig cec: el pacient no sap a quin grup pertany
(intervenció o control)
– Els dos grups segueixen exactament el mateix procediment i
només canvia per ex. el principi actiu del fàrmac avaluat
– No sempre és possible (moltes avaluacions d’intervencions)
• Assaig doble cec: ni el pacient ni l’investigador saben a
quin grup pertany el pacient
Què evitem?
Biaix d’informació
La influència (subjectivitat) que el pacient o l’investigador
puguin tenir sobre la mesura dels resultats (diagnòstic)
Dissenys d'estudis epidemiològics
126
127. Dissenys d'estudis epidemiològics
1272/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Estudis d’intervenció- Exemple
FISIOTERÀPIA
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC549653/
https://www.pedro.org.au
129. 1292/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
Dissenys d'estudis epidemiològics
Assaig clínic Descriptiu Transversal Cas-control Cohorts
Varies
exposicions
no si si si Si/no
Varies malalties si Si Si no si
Malalties rares si si si si No
Causalitat si no poca bastant si
Cost € Alt baix baix alt Molt alt
Cost temps alt baix baix alt Molt alt
Limitació
principal
Restriccions
ètiques
Biaix selecció
mostra
Causalitat? Biaix selecció
controls
Pèrdues
seguiment
131. Revisió sistemàtica – Metanàlisi
1312/8/20
! Revisió sistemàtica
• És un tipus de revisió literària que recull i analitza
críticament múltiples estudis d'investigació o tesis.
132. Revisió sistemàtica – Metanàlisi
1322/8/20
! Metanàlisi
• Basat en la integració estructurada i sistemàtica de la
informació obtinguda en diferents estudis clínics per poder
obtenir una anàlisi més gran.
133. Qualitat dels estudis epidemiològics
1332/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Precisió
• En un estudi en que es mesura la freqüència d’una malaltia
o l’efecte d’una exposició, aquesta mesura ha de ser
exacta (mínima desviació entre el resultat i el valor real)
• És la capacitat d’obtenir valors replicats que es diferencien
poc entre si
! Validesa
• És l’absència d’error sistemàtic
– Validesa interna: capacitat d’inferir els resultats a la
població origen de la mostra
– Validesa externa: capacitat de generalitzar els resultats.
FISIOTERÀPIA
Font: Errors i biaixos. Dr Lluís Armadans. UAB. 2012
134. Qualitat dels estudis epidemiològics
1342/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
135. Qualitat dels estudis epidemiològics
1352/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Tipus d’errors
• Error aleatori o per atzar
→Desviació entre resultat i valor
veritable, perquè la mostra no
coincideix amb la població (error de
mostreig)
→Es produeix quan la precisió de l’estudi
és baixa. Genera dispersió aleatòria al
voltant del valor de la mesura
→La principal font d’error aleatori és la
selecció dels individus inclosos en
l’estudi.
FISIOTERÀPIA
136. Qualitat dels estudis epidemiològics
1362/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• Error aleatori
→Com més petita és la mostra d’un estudi, més gran és la
variació aleatòria (per atzar)
→La precisió d’una estimació es pot valorar examinant els
intervals de confiança
→Si l’estudi es repetís moltes vegades, els errors aleatoris es
compensarien i la mitjana dels resultats seria igual al valor
real
→Disminueix la sensibilitat de l'estudi, pot emmascarar
diferencies i donar resultats falsament negatius.
FISIOTERÀPIA
137. Qualitat dels estudis epidemiològics
1372/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• Error sistemàtic o Biaix
→Desviació entre el resultat de
l’estudi i el valor veritable, en totes
les mesures i amb el mateix sentit.
→Biaix (sesgo): qualsevol aspecte de
la metodologia d’un estudi que
pugui conduir sempre a conclusions
que seran diferents de la realitat.
FISIOTERÀPIA
138. Qualitat dels estudis epidemiològics
1382/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• Error sistemàtic o Biaix
→Si l’estudi es repetís moltes vegades, els errors sistemàtics
no es compensarien i la mitjana dels resultats seguiria
desviant-se del valor real (manca de validesa)
→No es corregeix augmentant la mida de l’estudi
→Pot tenir gran importància en un estudi:
" És freqüent que doni resultats falsament positius
(sobreestimació de l’efecte)
" També pot subestimar i, fins i tot, revertir el sentit de
l’efecte.
FISIOTERÀPIA
139. Qualitat dels estudis epidemiològics
1392/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Tipus d’errors
FISIOTERÀPIA
140. Qualitat dels estudis epidemiològics
1402/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Tipus de BIAIXOS
1. Biaixos de selecció
– Es produeixen perquè s’han seleccionat malament els
subjectes que integraran la mostra a estudiar
– Els estudis de casos i controls són especialment
susceptibles a aquest biaix. La probabilitat d'ésser inclòs
en l'estudi pot dependre dels fets succeïts en el passat
– Es pot donar per l’autoselecció (voluntaris) o exclusió de
certs individus
– Es pot donar per la manca de resposta d’alguns individus.
FISIOTERÀPIA
141. Qualitat dels estudis epidemiològics
1412/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
! Tipus de BIAIXOS
2. Biaixos d’informació
– És una desviació en estimar un efecte, per un error
sistemàtic a l’hora d’obtenir la informació dels individus
inclosos en l’estudi
– Error en la recollida, anàlisi o presentació de dades
3. Biaixos de confusió
– És una desviació en estimar l‘efecte d’una exposició
sobre una malaltia, deguda a l’efecte afegit d’una altra
variable (factor de confusió), però que no es detecta
– Aquesta altra variable no es distribueix igual entre
exposats i no exposats, i entre casos i controls
FISIOTERÀPIA
142. Qualitat dels estudis epidemiològics
1422/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
3. Biaixos de confusió
– Pot subestimar o sobreestimar el sentit de l’efecte
– S’ha d’evitar (en disseny) o controlar (en l'anàlisi)
– Requisits d’un factor de confusió:
FISIOTERÀPIA
Ex. Cafè i càncer de pulmó
Font: Errors i biaixos. Dr Lluís Armadans. UAB. 2012
143. Vigilància epidemiològica
1432/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• També anomenada Vigilància de Salut Pública
• Es defineix com: “el seguiment i recollida sistemàtica,
anàlisis i interpretació de dades sobre resultats
específics necessaris per planificar, implementar i
avaluar la pràctica de la salut pública. L’objectiu final
és l’aplicació de les dades al control i prevenció de les
malalties i accidents” (CDC-EUA: 1986).
FISIOTERÀPIA
144. Vigilància epidemiològica
1442/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
Objectius:
a) Identificar problemes de salut
b) Guiar, orientar i estimular les intervencions de SP
c) Suggerir hipòtesis per a la recerca epidemiològica
FISIOTERÀPIA
145. Vigilància epidemiològica
1452/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
Mètodes de vigilància
1. Declaració Obligatòria de Malalties
2. Vigilància basada en el Laboratori (ex: serotips de
Salmonella, subtips del Virus A de la Grip...)
3. Registres de Malalties (altes hospitalàries, consultes
ambulatòries, resultats de laboratori, informes mèdics i
certificats de defunció)
4. Vigilància Sentinella. En general no té representativitat
poblacional però sí el mèrit de cridar l'atenció de forma
especial sobre situacions de risc (en països en vies de
desenvolupament i desenvolupats, per obtenir informació
de salut pública de forma barata).
FISIOTERÀPIA
147. 1472/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
http://www.msssi.gob.es/biblioPublic/publicaciones/recursos_propios/resp/revista_cdrom/vol89/vol89_4/RS894C_JMC.pdf
148. Vigilància epidemiològica
1482/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
Característiques comunes dels mètodes de VE
- Orientat a la detecció de tendències
- Útil pels programes de prevenció
- Analitza les variables temps, lloc i persona
- Important la disseminació dels resultats.
FISIOTERÀPIA
149. Vigilància epidemiològica
1492/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
Característiques diferencials dels mètodes de VE
FISIOTERÀPIA
AGUDES CRÒNIQUES
Variacions setmanals Variacions anuals
Basada en la notificació Basada en dades existents
Interessen els casos Interessen les taxes
Disseminació freqüent Disseminació menys
freqüent
150. Bibliografia
1502/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
• Alonso, J.L. (1996). Salud Pública y Educación para la Salud. Tema 9. “El
método epidemiológico: concepto y utilización. La causalidad”. (Las Palmas:
ICEPSS).
• Alonso, J.L. (1996). Salud Pública y Educación para la Salud. Tema 10. “Tipos
de estudio. Muestreo”. (Las Palmas: ICEPSS).
• Aparicio, M.R.; et al. (2000). 700 preguntas y respuestas en enfermería
comunitaria. “Epidemiologia”. (Barcelona: Masson).
• Baltville, R.M. (1995). Enfermería en Salud Pública y Atención Primaria de
Salud. “Conceptos Generales de Epidemiología”. Pag. 51-61. (Madrid:
FUDEN/OLALLA).
• Dasi, MJ. (coord.) (1982). Salud pública. Curso de nivelación de A.T.S.
(Madrid: UNED).
• Foz, M.; Llauradó, E.; Ramis, J. (coords.) (2000). Diccionari Enciclopèdic de
Medicina. (2a ed.). (Barcelona: Enciclopèdia Catalana).
• Piédrola Gil (2001) Medicina preventiva y salud pública. 10ª edición.
(Barcelona; Masson).
151. Bibliografia
1512/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
• García, A.J. (1996). Salud Pública y Educación para la Salud. Cap. 13. “Estudio
de brotes epidémicos”. (Las Palmas: ICEPSS).
• Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social
(2000).
• 1 Documents de Vigilància Epidemiològica. Protocol de prevenció i
control de brots de toxiinfecció alimentària. (Barcelona: Direcció General de
Salut Pública).
• Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social
(2000). Manual de Notificació de les Malalties de Declaració Obligatòria per a
l’any 2001. (Barcelona: Direcció General de Salut Pública).
• González, M.D.; García, F.M. (2000). Salud Pública y educación para la salud.
Cap. 13. “Estudios analíticos”. (Barcelona: Masson).
• Juncosa, S. (2000). Assignatura: Infermeria Comunitària II. Apunts
d’Epidemiologia. (Universitat de Vic (EUCS): inèdits).
• Martínez, J.A. (2001). Alimentación y salud pública. (2ª ed.). Cap. 4. “Nutrición
y estado nutritivo”. (Madrid: McGraw-Hill. Interamericana).
152. Bibliografia
1522/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
• Martínez-González, M.A.; De Irala, J. (2001). Alimentación y salud pública. (2ª
ed.). Cap. 2. “La epidemiología como herramienta metodológica de la Salud
Pública”. (Madrid: McGraw-Hill. Interamericana).
• San Martín, H. et al. (1986). Epidemiología: Teoría, Investigación y Práctica.
“Glosario de términos importantes usados en epidemiologia”. (Madrid: Díaz de
Santos).
• Regidor, E.; Gutiérrez-Fisac, J.L. (1996). Salud Pública y Educación para la
Salud. “Medición del nivel de salud de la población. Indicadores de salud”. (Las
Palmas: ICEPSS).
• Rodríguez, A.; Jiménez, S. (2001). Alimentación y salud pública. (2ª ed.). Cap.
27 “Procesamiento de la información de las encuestas de consumo de
alimentos”. (Madrid: McGraw-Hill. Interamericana).
• Serra, Ll.; Aranceta, J. (1995). Nutrición y salud pública. Cap. 7. “Introducción
a la epidemiología nutricional”. (Barcelona: Masson).
153. Agraïment
1532/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
a
Eva Cirera i Viñolas (UVIC)
Montserrat Vall Mayans (UVIC)
Laia Font Ribera (ASP Barcelona)
Jacobo Mendioroz Peña (GTCC)
per la cessió de les seves diapositives.