1. PINTURA GÒTICA

2. La pintura mural, tan important al romànic, desapareix amb l’arribada del gòtic. L’ arquitectura gótica introdueix grans finestrals en els murs de les seues construccions, amb la qual cosa l’espai que abans estava destinat a les pintures està ocupat per vitralls. Per aquest motiu a Europa s’aprecia un floriment de la pintura sobre taula, principalment en els retaules adossats a la paret. El retaule està organitzat amb un cos inferior de menor mida que la resta, és el banc o predel.la. El conjunto s’organitza horitzontalment en cossos i verticalment en carrers, separats pels entrecarrers. El carrer central és el més ample de tou el conjunt. La tècnica utilitzada és el temple (ou o cola obtinguda dels òssos dels animals com a aglutinant dels colors. Des del segle XV es començà a utilitzar la pintura a l’oli, inventada pels pintors flamencs i que utilitza l’oli com a aglutinant.

3. Parts o elements d’un retaule

8. RossassaCatedral de Chartres Rossassa Notre Dâme de París Vitralls de la Saint Chapell (París)

9. Vitralls Catedral de Lleó

10. Cantigas de Alfonso X el Sabio

13. Giotto es considera l’iniciador de la pintura moderna pel seu domini de la representació espacial, del volum i de la corporeïtat de les figures. També per la introducció del fons de paisatge. San Francesc predicant als ocells. Giotto Escola Florentina

14. “ Prendiment” de Giotto.

15. Capella dels Scrovegni. “Adoració dels Reis Mags”. Giotto

16. Escenes de Sant Francesc d’Asís, “Expulsió dels diables d’Arezzo”

17. “ Somni de Sant Joaquim” Giotto

18. Diferents frescos de Giotto. A la cantonada superior esquerra la “Fugida a Egipto”, en la superior dreta el “Sant enterrament”, a l’esquerra inferior “la Ressurrecció de Llàtzer”. Capella Scrovegni, Padua. 1306.

19. Mare de Déu al tron . Duccio. Majestat . Duccio Escola de Siena

20. L’Anunciació , Simone Martini

22. Miniatures del llibre Las muy ricas horas del Duque de Berry

23. Ferrer Bassa, Frescos de la capella de Sant Miquel de Pedralbes , 1346 Ferrer Bassa és el veritable introductor de la influència italiana

24. Pere Serra, Retaule de l’Esperit Sant , 1394. Estil sinuós i elegant que recorda les formes seneses. Acoloriment molt ric. Riquesa de les vestidures.

25. Bernat Martorell, Retaule de Sant Vicenç .

26. Retaule de Fray Bonifacio Ferrer o dels Sacraments

27. Gonçal Peris, Retaule de Sant Martí, Santa Úrsula i San Antó

29. Localització de Flandes

30. Políptic de l’Anyell místic (1426-1432) Catedral de Gant. Hubert i Jan Van Eyck

31. Adam Àngels cantors Mare de Déu Crist Majestat Joan Àngels músics Eva Jutges íntegres Cavallers de Crist Multitud adorant l’Anyell místic Ermitans Pelegrins

32. L’Anyell/Corder místic (Hubert i Jan Van Eyck). Catedral de Gant (Bèlgica)

33. Esperit Sant Màrtirs femenines Màrtirs masculins representats com a clergues Font de la Vida Adoració de l’Anyell Antic Testament Nou Testament

34. Jan Van Eyck. Verge del canonge Van der Paele

35. Verge del Canceller Rolin. Jan Van Eyck

36. Detall Verge del Canceller Rolin (Jan Van Eyck)

37. JAN VAN EYCK (1390-1441) “ El Matrimoni Arnolfini”

38. Santa Margarida (pel drac), patrona dels naixements o Santa Marta (per l’escombra) patrona de la llar Firma i data: “Johannes de Eyck fuit hic 1434” Giovanna Cenami. Gos, símbol de la fidelitat Sabates. Caminar descalços és prova de la celebració d’una cerimònia religiosa. A més es creia que caminar descalços assegurava la fertilitat Giovanni Arnolfini Fruita de luxe, taronges Rosari, regal habitual del nuvi a la núvia Llum amb una sola espelma, símbol de l’ull de Déu Jan Van Eyck. Matrimoni Arnolfini. Una cerimònia matrimonial. Un quadre ple de símbols

39. Estacions del Via Crucis Mirall convex. El quadre representa una cerimònia matrimonial que es podia celebrar sense la presència de un sacerdot. Bastava amb la presència de dos testimonis que es veuen reflectits en el mirall, a més a més dels contraents. Un dels testimonis va ser Jan Van Eyck segons diu a dalt. L’espill i el rosari de pedres transparents fan al.lusió a la puresa de la dona Signatura de Van Eyck “fuit hic”, va estar allí. Aquesta obra converteix al pintor en testimoni del matrimoni

40. Roger Van Der Weyden, L’Anunciació

41. Roger Van der Weyden. Davallament.

43. El Bosch (1450-1516). El jardí de les delícies

44. El tríptic presenta, al plafó esquerre, una imatge del paradís on es representa l'últim dia de la creació, amb Eva i Adam , i al plafó central es representa la bogeria desencadenada: la luxúria . En aquesta taula central apareix l'acte sexual i és on es descobreixen tot tipus de plaers carnals, que són la prova que l'home havia perdut la gràcia. Finalment tenim la taula de la dreta on es representa la condemna a l‘ infern ; en ella el pintor ens mostra un escenari apoteòsic i cruel en el qual l'ésser humà és condemnat per seu pecat. L'estructura de l'obra, per si mateix, també té un enquadrament simbòlic: en obrir-se, realment es tanca simbòlicament, perquè en el seu contingut està el principi i el final humà. El principi a la primera taula, que representa el Gènesi i el Paradís, i el final en la tercera, que representa l‘Infern.

45. Fragments del Jardí de les Delícies

47. El Paradís Taula central L’Infern El Bosch, El carro del fenc (1500-1502)

48. El Bosch, El carro de fenc (1485-1490)

49. El Bosch en l'obra pretén relatar com totes les classes socials volen aconseguir la seva part de fenc del carro, és a dir, la seva part de plaers i riqueses. Es retrata com els més poderosos, com per exemple emperadors, reis, i papes que trobem en l'esquerra del quadre, no tenen problemes per aconseguir la seva «ració de plaer», mentre que les classes menys pudients de la societat no ho tenen tan senzill, i han de lluitar o matar-se i fins i tot són atacats per dimonis per poder aconseguir alguns d'aquests «plaers». L'escena pot estar basada en el proverbi flamenc que resa: « El món és un carro de fenc, del com cadascun pren el que pugues ». Tot tipus de persones s'amuntega al costat del carro, i des del Papa fins als més plebeus arrenquen els grapats de palla. És una aclaparadora sàtira d'un món que ha abandonat a Déu. La temàtica del quadre es deu en gran part al fet que El Bosch va ser un pintor moralitzador i crític amb la societat del seu temps, i aquest quadre és un fidel reflex de la seva actitud sobre aquest tema. El carro de fenc mostra l'infern dels vicis, denuncia el gust per les riqueses terrestres tan efímeres, la qual cosa anuncia les vanitats dels segles següents.

51. Lluís Dalmau, Mare de Déu dels Consellers . Segle XV

52. Jaume Huguet, Retaule de Sant Abdó i Sant Senen

53. Jacomart, Sant Jaume i Sant Gil (1450 aprox.)

54. Joan Reixach, Trànsit de la Verge

55. Bartolome Bermejo, Santo Domingo de Silos