1. Edat antiga

2. Les grans cultures del Mediterrani: IBERS CELTES EGIPCIS GRECS ROMANS

3. Els íbers i els celtes

4. Als voltant de l'any 1000 a.n.e., gent vinguda de l'altra banda dels Pirineus que parla una llengua indoeuropea i que coneix la metal·lúrgia del ferro, es superposa sobre els indígenes del país que estaven a l’edat bronze

5. L’inici de la penínisula Ìbérica s’explica per l’arriba dels Íbers i els celtes, però també pels viatges comercials que per les mateixes dates comencen a fer a les nostres costes els pobles navegants de la Mediterrània oriental , fenicis i grecs, o central , els etruscs .

6. Íbers i celtes habitaven a la península Ibèrica a començament de l’edat antiga. Els Íbers a les costes medi-terrànies; els celtes al noroest. Els celtíbers eren la barreja d’Íbers i celtes

11. Cultura i art Escultura ibèrica coneguda com la Dama d’Elx (Comunitat Valenciana)

12. Els tartessos

13. Tartessos Tartessos va ser el nom pel qual els grecs coneixien a la primera civilització d’Occident. Hereva de la cultura megalitíca andalusa, que es va desenvolupar en el triangle format per les actuals ciutats d‘ Huelva, Sevilla i san Fernando , en la costa SO de la penín sula Ibèrica , va tenir per eix el riu Tartessos, que els rom ans van anomenar després Baetis i els àrabs Guadalquivir no obstant això, res és segur, i diversos autors tracten de situar el riu Tartessos en els boscos de l'Odiel i el Tinto (ria d'Huelva), en el Mar Menor, en les boques del Guadiana o en el mateix Tajo. Els tartessis van desenvolupar una llengua i escriptura distinta a la dels pobles veïns, i varen tenir influències culturals d' egipcis i fenicis.

14. Maqueta d’unes ruïnes tartesses

15. L’Egipte dels faraons

16. Cronologia de.... ...L’Egipte faraònic S’inicia aproximadament el 3000 bp, s’anomena Antic imperi, van conquerir nous territoris en el Nou Imperi. Acaba segle I bp. Bp= before present Abans del present

17. Localització

18. Egipte, un regal del Nil Egipte es un país desèrtic, travessat pel Nil, el segon riu més llarg del món. Es diu que Egipte va ser un regal del Nil perquè la vall i el delta del Nil constituïen un oasis entre el desert de Líbia i el desert d’Aràbia. Quan el riu creixia deixava el terreny del seu entorn molt fèrtil.

21. El faraó, un rei diví El faraó era l’amo de tot, de les terres i de les persones. Quan el faraó moria un dels seus fills es convertia en faraó, si era massa petit la seva mare assegurava la regència.Si no tenia fills, el succeïa un dels seus germans i si no tenia germans, un consell de savis escollia el faraó.

22. Una administració perfectament organitzada Els polícies La justícia era molt severa amb els saquejadors de tombes i amb el delinqüents, però la pena de mort era molt rara El visir El visir era la personalitat més important després del rei. Havia rebut l a mateixa educació que els prínceps i administrava el palau. Es vestia amb un túnica llarga amb tirants al voltant del coll Els escribes Sabien llegir i escriure jeroglífics. Hi havia milers d’escribes que portaven nombrosos registres al dia.

23. Cadascú al seu lloc dins la societat La societat egipcia es dividia en diverses classes ,de ric a pobre. 1- Nobles : Ajudaven a governar i els enterraven en petites piràmides. 2- Sacerdots :Celebraven els cultes en nom del faraò. 3- Escribes :sabien llegir i escriure jeroglìfics. 4- Artistes,pintors etc ...:eren treballadors molt neccesaris perque produïen molts productes imprescindibles.

24. Cadascú al seu lloc dins la societat 5 - Camperols :treballaven la terra i eren propietat del faraó. 6- Servents :Sovint eren criats dels nobles.

25. Els esclaus 7-Esclaus:solien ser d’origen estranger que havien estat capturats durant les campanyes militars a Nubia,Palestina i Siria,o en els deserts de Libia.

26. F A R A Ó NOBLES SACERDOTS ESCRIBES ARTESANS I CAMPEROLS SERVENTS ESCLAUS

27. Agricultors i ramaders Els egipcis tenien bona agricultura perquè estaven al costat del riu Nil. Tant els ramaders com els agricultors van inventar sistemes per treballar millor, per exemple: Shaduf que es fa servir per agafar aigua més fàcilment .

28. Artesans Amb freqüència, aquests artesans eren empleats del faraó, dels sacerdots i dels nobles. Hi havia: adobers (pell i cuir), filada (fabricar fil), teixit de fibres, fusters, cistellers, terrissaires i paletes, fonedors de metall, picapedrers Milers d’obrers fabricaven els objectes quotidians: roba, calçat, vaixella, mobles,...

29. La circulació de mercaderies Les mercaderies eren transportades en: -vaixell. Podien navegar pel riu Nil o bé podien navegar a mar obert per anar a buscar productes apreciats

30. La circulació de mercaderies Transports terrestres. Les mercaderies circulaven en cistells en lloms d’ases.Les càrreges més pesades, en canvi, eren portades amb trineus i arrossegades per homes o animals.

31. El papir: un planta per a tot El papir era la planta més important a Egipte perquè servia per tot. La seva preparació consistia: tallar la planta, fer làmines i mullar-les, fixar-les amb una mena de premsa i unir les tires que s’enganxaven amb el propi suc. També s’utilitzava per fer foc, vestits, aliments, mobles...

33. La vida diària Vestits :Solien esta fets de lli blanc i aquest teixit era fresc a l’estiu i escalfava a l’hivern. Els tapalls i els vestits: Els tapalls els portaven els homes,i els vestits els portaven les dones. Peus descalços o sandalies? Els egipcis anaven calçats a l’interior de les cases i descalços a l’exterior. Com es rentaven els Egipcis? Cada dia es rentaven amb sal,terra,cendres i argila. L’art de la peluqueria: Els homes s’afaitaven i les dones portaven el cabell llarg i tots dos es maquillaven i s’enjoiaven.

34. Els jocs i joguines Els egipcis igual com nosaltres també jugaven. Feien joguines de fang i fusta. Exemples de joguines:nines,baldufes,el senet (escacs),malabars...i lluita.

35. L’escriptura Els Egipcis foren unes de les civilitzacions que primer varen escriure i ho varen fer a través de jeroglífics (dibuixos, símbols i pictogrames). Molt poca gent aprenia a escriure, avui dia som un priviliejats. Els escrits es podien fer al damunt de paper, pedra, fang...i solien parlar dels faraons i de les grans conquestes.

36. Arquitectura: les piràmides

37. Arquitectura: les piràmides Les piràmides són obres gegantines i les construïen moltíssimes persones, la majoria d’elles (els peons) eren esclaus. Per construir-se calia tallar grans blocs de pedra que es transportaven gràcies als trineus o troncs que rodaven i també gràcies a les grans rampes de sorra que s’hi feien. Tota aquesta feina va permetre que es construïssin aquestes obres faraòniques que servien per enterrar als més importants, als faraons, a les seves dones i als seus fills sobretot.

38. Invents que devem als egipcis L’arada La serra La plomada Tres grans invents útils varen ser l’arada, que servia per remenar la terra i poder sembrar, la plomada, que servia per a poder fer línies rectes i la serra, que s’utilitzava per a poder tallar.

39. Invents que devem als egipcis El mirall El vidre La balança A més, també el mirall va ser un gran invent, ja que ajuda a veure com som. Així com la balança, que servia per poder mesurar els productes i el vidre, que s’utilitzava per fer a tota mena d’objectes.

41. Grecs i Romans