1. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
SEMINARI COORDINACIÓ
PRIMARIA - SECUNDARIA LLUÇANÈS.
Llengües
Document recull 2008-2011

2. Seminari primària - Secundaria
INDEX
1. Introducció
2. Esquema currículum de llengües
3. Llengua catalana i literatura. Llengua castellana i literatura.
3.1. Acords
3.2. Recull llibres de lectura primària - secundària.
3.3. Ortografia
3.4. Tipologies textuals
3.5. Gramàtica
3.6. Lèxic.
4. Revisió Materials seminaris anteriors
4.1. Estructures lingüístiques comunes
4.2. Llengua estrangera.
4.3. Revisió de sortides
Àrea de llengua

3. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
1. INTRODUCCIÓ
Aquest dossier recull els acords i el treball realitzat, en el seminari de
coordinació primària secundaria
del Lluçanès, des del
curs 2008-2009 al
elaborat materials i
arribat a acords de
2010-2011.
Durant aquests tres cursos s'han
llengua catalana, castellana i estructures lingüístiques comunes.
També s'ha revisat el treball fet en el seminari de coordinació primària
secundaria el curs 2007-2008
de llengua estrangera: Anglès. I s'ha fet una
revisió/actualització de les sortides del document del seminari de primària
secundaria curs 2006-2007. I de les tècniques d'estudi del, àmbit organització,
seminari curs 2006-2007.
Podeu trobar aquest material a l'espai moodle: http://phobos.xtec.cat/crposona/ seminari de coordinació primària - secundària del Lluçanès.

4. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
2. ESQUEMA CURRICULUM DE LLENGÜES
Àrea: Àmbit de llengües
Competències pròpies de l'àrea
•
Competència comunicativa:
Competència Oral
Competència escrita
Competència audiovisual
•
Competència plurilingüe i intercultural
•
Competència literària.
Estructura dels continguts
•
Dimensió comunicativa
Parlar i conversa
Escoltar i comprendre
Llegir i comprendre
Escriure
Coneixement del funcionament de la llengua.
•
Dimensió literària.
•
Dimensió plurilingüe i intercultural.
Llengua catalana i literatura. Llengua castellana i literatura.
Estructures lingüístiques comunes.
Llengua estrangera.

5. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
3. Llengua catalana i literatura. Llengua castellana i
literatura.
3.1 Acords.
3.2 Recull llibres de lectura primària - secundària.
3.3 Ortografia
3.4 Tipologies textuals
3.5 Gramàtica
3.6 Lèxic.
3.1 Recull d'acords 2008-2011
3.1.1 Acords Generals
•
Saber quins llibres es llegeixen a les escoles de la comarca
a Cicle
Superior de primària i a primer cicle de secundària, amb la finalitat, de tenir
per una banda un llistat de llibres de lectura, recomanables, (que agraden i
funcionen amb els alumnes de primària) i per l'altra saber quins llibres es
llegeixen a secundaria per tal de respectar-los i no llegir-los a primària. S'ha
elaborat el recull de llibres lectura.
•
Fer una seqüenciació dels continguts d’ortografia de Cicle Superior de
primària i primer cicle d'ESO.
•
Fer un recull de diferents propostes de treballar i corregir els dictats, a nivell
de millora ortogràfica i textual.
•
Sequenciació de les tipologies textuals, a nivell de Cicle Superior de
primària i primer cicle d'ESO.
•
Elaborar uns mínims de què es treballa i s'exigeix a cada curs de cicle
superior i primer cicle d'ESO pel que fa a gramàtica i lèxic.
•
Realitzar un llistat, recull de materials i recursos per treballar les
competències lingüístiques.
•
Revisar el document de les sortides que es fan a primària i Secundària
(seminari 2006-2007) per tal de no repetir.

6. Seminari primària - Secundaria
•
Àrea de llengua
Revisar el document de llengua anglesa (seminari 2007-2008) per tal de
veure si és vigent.
•
Revisar altres materials elaborats ens els seminaris de cursos anteriors com
2002-2003 i 2006-2007.
•
Els materials elaborats en el seminari i el recull de recursos aconsellables
està a
l'espai moodle: http://phobos.xtec.cat/crp-osona/ seminari de
coordinació primària - secundària del Lluçanès.
3.1.2 Acords específics dimensió comunicativa i literària ( Llegir i
comprendre. Escoltar i comprendre. )
Comprensió lectora
•
Els alumnes de CS de primària cada curs, s'han de llegir com a mínim tres
llibres (un per trimestre), aquests poden ser en llengua catalana o
castellana. Un, dels llibres, ha de ser de lectura obligatòria, l'han de llegir
tots els alumnes, (ha de permetre un treball col·lectiu) i els altres poden ser
comuns o lliures segons l’organització de cada escola.
•
A primer d'ESO, n'han de llegir tres llibres de català i tres de castellà.
D'aquests sis llibres un és de lectura obligatòria, el mateix llibre per a tots
els alumnes, es fa un treball sobre el llibre i una lectura col·lectiva. La resta
de llibres els escull el lector i el treball a fer és més una recomanació, carta
amic, consell.
•
Els llibres obligatoris sovint els compren els alumnes, alguna escola intenta
fer un bossa de llibres comuns. Els de lliure elecció els alumnes els agafen
de la biblioteca del centre.
•
Realitzar un treball sistemàtic de la comprensió lectora:
•
Lectura en veu alta mínim dos cops per setmana.
•
Sistematitzar les tècniques d’estudi. ( Revisar que es fa fer el curs 20062007)
•
Treballar la velocitat i la comprensió lectora a través de diferents
estratègies metodològiques.
•
Treballar diferents tipologies textuals.

7. Seminari primària - Secundaria
•
Àrea de llengua
Mirar el nivell de comprensió lectora dels alumnes per mitjà de proves.
Els centres manifesten què ja ho fan i que utilitzen les proves ACL.
Avaluació de la comprensió lectora Volum II (Cicle Mitjà i Superior) de
l'editorial Graó.
•
A l'institut Castell del Quer es continuarà el treball realitzat per les
escoles de Primària i s' avaluarà la comprensió lectora i la velocitat
lectora a nivell de tota l' ESO, principalment a primer cicle.
•
Continuar el treball de la comprensió lectora, de manera transversal a
les diferents àrees del currículum.
Velocitat Lectora
•
Passar una prova de velocitat lectora a primers de octubre i repetir-la a
finals de maig.
•
El nombre mínim de paraules per minut serà:
cinquè
sisè
primer d'ESO
segon d'ESO tercer d'ESO
quart d'ESO
120
140
150
170
210
190
•
La prova es passa a nivell individual i fora del grup classe.
•
Els alumnes no coneixen el text.
•
El text ha de ser adequat a l'edat. Tenir un mínim de 500 paraules a cinquè i
ampliables a sisè i primer cicle d'ESO, en funció del nivell dels alumnes.
També ha de tenir riquesa de vocabulari i d'estructures. La lletra ha ser
d'impremta ,clara i entenedora.
•
Es comença a comptabilitzar el minut a partir de la segona línia.
•
Les paraules que no es llegeixin correctament, es descomptaran.
•
El text que es passi als alumnes serà al mateix a totes les escoles de
primària de la comarca.
•
A
secundària
el
text
és
del
llibre
:
Proves
Psicopedagògiques
d'aprenentatges instrumentals secundaria. R.Canals. Editorial Onda
•
A secundaria es passarà la mateixa lectura, al llarg dels quatre cursos però
fragments diferents. La graella d'avaluació recull el procés al llarg dels
quatre cursos, i que ens permet fer un seguiment de l'alumne.

8. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
Bibliografia a tenir present :
•
Proves Psicopedagògiques d'aprenentatges instrumentals (cicle inicial i
mitjà EGB). R.Canals. Editorial Onda.
•
Proves Psicopedagògiques d'aprenentatges instrumentals 6è Primària .
R.Canals. Editorial Onda.
•
Proves Psicopedagògiques d'aprenentatges instrumentals secundaria.
R.Canals. Editorial Onda.
•
Avaluació de la comprensió lectora. Proves ACL . Volum I . Glòria Català,
Gabriel comas, Jordi Renom. Editorial Graó.
•
L'eficiència lectora. Rafael Bisquerra. Editorial Adams.
•
Eines de comprensió de textos. Lectura intensiva a secundaria. Joaquim
Genover, M.Alba Pozo, Joaquim Vilar. Editorial Graó.
•
T.A.L.E.C.: TEST D´ANALISI DE LECTURA I ESCRIPTURA EN CATALA.
Montserrat Cervera. Editorial Visor distribuciones S.A.
•
Lectogrups. Quaderns d'eficàcia lectora Ed. Text. La Galera
•
Test de Raonament verbal. J Riart. Ed. TEA.
3.1.3 Acords dimensió comunicativa i literària ( Escriure. Llegir
comprendre,…)
Ortografia
•
Transversalitat a totes les àrees a nivell d’ortografia treballada. Corregir a
totes les àrees les faltes amb uns criteris més o menys amplis.
A sisè i primer d’ESO a totes les proves de totes les àrees restem -0,1 per
falta, com a màxim restem un punt, excepte alumnes d'atenció a la
diversitat. No és obligatori però i si recomanable
•
Mirar com corregim.
Aquest és un punt fonamental, en el curs que fem de llengua vam acordar
que potser no cal corregir-ho TOT (treballs, ...) el més important és corregir,
de tant en tant amb els nens al costat per tal que siguin conscients dels
errors.

9. Seminari primària - Secundaria
•
Àrea de llengua
Elaborar criteris de correcció i avaluació, prenent com a punt de partida els
barems de competències bàsiques, a nivell ortogràfic i en el treball del text.
•
Els alumnes poden escriure amb lletra d'impremta, lligada, segons estil
propi però el que si cal és que sigui clara entenedora i amb una correcte
separació de les paraules.
Primària.
•
A primària l'ortografia que ja s'ha treballat , es té en compte a totes les
àrees. Tranversalitat.
Criteris:
•
Quan la falta es repeteix varies vegades en la mateixa paraula, es compta
un sol cop.
•
Quan en una paraula hi ha més d'una falta, es compta un sol cop.
•
En els dictats preparats es treu un punt per falta.
•
En els text i exàmens es treu 0,10 per falta.
•
Si es fan moltes faltes baixa la nota un grau (exemple: nen/a que té un
notable en l'examen, o en un text , passa a tenir un bé), A l'examen o text i
figuren les dues notes. No es baixa més d'un punt.
•
L'ortografia treballada s'aplica a totes les àrees. Però només es baixa nota a
les faltes relacionades amb l'ortografia treballada.
•
Plans individuals i nouvinguts, es fa una adaptació.
•
Es dedica una hora setmanal a treballar l' ortografia d'una manera
sistemàtica.
Secundaria
•
A Secundaria el treball d'ortografia a nivell transversal se'n està parlant.
A català les faltes baixen nota segons criteris:
•
En els text i exàmens es treu 0,10 per falta.
•
A secundaria també es tenen en compte les faltes en els treballs.
Dictats
•
En tots els dictats preparats comptarem un punt per falta, però només una
per falta per paraula i les faltes repetides es compten un cop.

10. Seminari primària - Secundaria
•
Àrea de llengua
A cinquè s'avaluaran set ratlles a sisè deu i a primer d'ESO tretze. La resta
del text no s'avaluarà.
Text
Primària
Cada text val 10 punts
Competència discursiva: Màxim 3 punts.
Correcció lingüística: Màxim 3 punts.
Aspectes formals: Màxim 2 punts.
Aspectes personals: Màxim 2 punts.
•
L' ortografia es valora es valorarà segons els criteris ja establerts.
•
Es valora a llengua , en els diferents text, i tipologies textuals.
•
La valoració d'un text seguint aquests criteris , a primària, es fa un cop per
trimestre.
Bibliografia:
Com valorar textos. Rosa Sensat
Secundaria
• Coherència
El conjunt de les idees està organitzat de manera clara i entenedora. Cada
paràgraf desenvolupa un únic tema, amb unes idees principals i unes de
secundàries que la complementen.
•
Cohesió.
Les paraules estan ben enllaçades (mitjançant preposicions, conjuncions,..
anomenats connectors) i s'usen sinònims per evitar la repetició de mots.
Exemples de connectors:
D'ordre: en primer lloc, d'entrada, d'una banda, d'altra banda…
Per introduir conceptes nous: pel que fa a, quant a, en relació a….
Per aclariments: és a dir, en efecte, per cert, de fet, en realitat…
Per exemplificar: per exemple, com ara…
Per resumir: en resum, en conclusió, per acabar, recapitulant,…
Per reprendre idees ja exposades: tornant al primer punt, fins ara hem dit.

11. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
tornant al nostre tema,…
Com a conclusió: finalment, en definitiva, per acabar, així doncs,..
•
Adequació
S'ha de fer una bona selecció del lèxic, s'ha d' usar un tractament adient a la
situació comunicativa i ha de tenir una estructura adequada (per exemple,
l'estructura d'una carta no és la mateixa que la d'un currículum,..) També tenir
cura de la presentació.
•
Correcció
Cal tenir cura de les normes ortogràfiques, sintàctiques i lèxiques.
3.1.4 Acords Específics dimensió comunicativa i literària (coneixement del
funcionament de la llengua)
Gramàtica - lèxic.
•
Elaborar i pactar uns mínims de gramàtica i lèxic a nivell de cicle superior de
primària i primer cicle de secundaria.
•
Procurar no repetir els
continguts any rera any, cosa que comporta la
pèrdua d'interès i desmotivació dels alumnes.
•
Treballar els mínims establerts en profunditat i de manera que quedin ben
assolits a cada curs.
Proposta de fer material d’ampliació d’aquests mínims establerts, o donar
indicacions d’on trobar-ne.
Mirar material a la Carta de comprensió lectora, editorial Àlber.
•
Algunes escoles treballen el lèxic i la gramàtica com un bloc, (tota seguida,
al llarg d'una part molt concreta del curs) altres ho fan cada setmana un dia
cada cosa , (exemple: dilluns ortografia, dimarts text,
dimecres
gramàtica,…)
•
Es proposa elaborar un diccionari bàsic d’aula, paraula dibuix, frase amb el
significat,,, a l'estil de cadascú. (és un proposta interessant i dóna pistes als
cursos posteriors de quin lèxic s’ha treballat i com s’ha treballat).

12. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
3.1.5 Revisió altres acords
Sortides ( seminari curs 2006-2007)
•
S'acorda que ara per ara la sortida a Sant Benet de Bages
es farà a
primària i no a Secundària.
•
La sortida del Museu de la ciència i la tècnica de Terrassa i Sant Pere de
Casserres, es faran a secundària.
•
Es procurarà no realitzar les
sortides de secundaria a primària i a la
inversa.
•
S'acorda que la resta d'escoles enviaran les sortides que fan ara, per tal
d'actualitzar el recull que es va fer en aquest seminari de coordinació el curs
2006-2007.
Altres
•
Fer extensible els acords als claustres de les escoles. I tenir present que
encara hi ha gent aferrada a seguir el llibre de text al peu de la lletra.
3.1.6 Annexes
•
Proves velocitat lectora. Texts alumnes primària. (seminari educació
especial) .
•
ves
velocitat
lectora.
Texts
alumnes
secundària.
(llibre:
proves
psicopedagògiques d'aprenentatges instrumentals secundaria. R. Canals.
Editorial Onda )
•
Graella control velocitat lectora. Secundària.
•
Graella control velocitat lectora. Primària.

13. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
GRAELLA CONTROL VELOCITAT LECTORA . SECUNDÂRIA.( Curs 2010-2011)
1 ESO
Nom de l’alumna/e
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
1set
1maig
2 ESO
2set 2maig
3 ESO
3set
3maig
4 ESO
4set
4maig

14. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
GRAELLA CONTROL DE VELOCITAT LECTORA PRIMARIA (CURS 2010-2011)
cinquè
Nom de l’alumna/e
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
1 setembre
1 maig
sisè
2 setembre
2 maig

15. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
3.2 Recull de Llibres de lectura. Primària i secundària
Es tracta d'un recull de llibres de lectura, de català i castellà, de cicle superior
de primària i de primer cicle de secundaria, que llegeixen els nens i nenes de
a les escoles del Lluçanès. Llibres recomanats: son bons, interessants i han
agradat als alumnes.
Llistat de llibres de lectura CS recomanats
PRIMÀRIA
Presentació de la Mare de Déu.
Títol
Llengua catalana
La ciclista Caterina
El drac de Bagastrà
Hola, Pep!
En Griset
Qui fa ballar la geganta
El forat de les coses perdudes
Els dracs a la terra dels cocos
La biblioteca dels llibres buits
Nosaltres els de Vilaximpleta
El panda de l’emperador
La por
Tanit
Autor
Editorial
Joaquim Carbó Masllorens
Dolors Garcia i Cornellà
Jaime Cela
Pere Martí i Bertran
Anna Vila
Joan Armangué i Herrero
Salvador Comellas
Jordi Sierra i Fabra
Olfried Preusler
David Day
Enric Larreula i Vidal
Núria Albó
Cruïlla
Cruïlla
Cruïlla
Alfaguara
Cruïlla
Cruïlla
Cruïlla
Cruïlla
Cruïlla
Cruïlla
Cruïlla
SM
Joles Senell
Asun Balzola
Juan Muñoz Martín
Anaya
SM
SM
Llengua castellana
Encuéntrame un tesoro
La cazadora de Indiana Jones
El pirata Garrapata
ZER Alt Lluçanès
Llengua catalana
Tina superbruixa”,
“l’animalari”
La penya dels tigres”
La casa sota la sorra.
La casa sota el gel
Contes per a un món millor.
La formiga Piga es deslloriga.
Alba. Enric Larreula.
El zoo d’en Pitus.
El viatge d’en Nicolau.
Sadako vol viure.
El col.lecionista d’estrelles.
El faraó Totun-nas .
L’album d’en Benet.
Enric Larreula
Joaquim Carbó.
Joaquim Carbó.
Enric Larreula.
Emili Teixidor
Enric Larreula.
Sebastià Sorribas
Karl bruckner.
La Galera
La Galera
Cruïlla
Editorial Larreula
La Galera.
Editorial Bruñó.
La Galera
Editorial Bruño
Editorial Bruño
Editorial Bruño

16. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
L’Otto ha desaparegut.
Editorial Bruño
Llengua castellana
ZER Gavarresa
Llengua catalana
Aristòtil entre les escombraries. (molt curt Desclot, Miquel.
però interessant pel tema del medi
ambient i reciclatge)
La volta al món en 80 dies”. (llibre de Jules Verne.
tapes forta, lectures adaptades a
Primària).
Silvestre Malasang.
Dalmases, Antoni
La Galera.
Biblioteca escolar 7. Ed. Teide
Ed. Cruïlla. El vaixell de vapor.
Llengua castellana
Mi abuelo el presunto.
Quieres ser el novio de mi hermana.
Bordons, Paloma.
”Carranza, Maite.
Ed. Edebé.
Ed. Edebé.
Anònim
Vicens Vives
Mary Rodger
Sebastià Sorribas
Maria Novell
Roald Dahl
Sebastià Sorribas
Joaquim Carbó
Josep Lorman
Pep Coll
Joaquim Carbó
Josep m. Folch i Torres
La Magrana
La Galera
La Galera
La Magrana
La Galera
La Galera
Cruïlla
Cruïlla
La Galera
Casals
Jaume Cabré
Goscinny
Joaquim Carbó
Pilar Garriga
La Galera
La Galera
La Galera
Barcanova
Glòria Fuentes
Antoine de ,Saint-Exupery
Ana Pelegrín
Maria Aymerich
Enid Blyton
Eric Wilson
Sigrid Heuck
H.C Andersen
Roald Dahl
Elvira Lindo
Roald Dahl
J. Folk
Magisterio
Alianza - Emecé
Alfagrama
Magisterio
Joventud
Cruïlla
Joaquim Carbó
La Galera
Escola Terra Nostra
Llengua catalana
El geperut al tres contes de “les mil i una
nits”
La tele boja
La cinquena gràcia de Collpelat
“Les presoneres de Tabriz”
James i el préssec gegant
Viatge al país dels Lacets
La colla dels deu
El nen que jugava amb les Balenes
Què farem, què direm?
Els gossos salvatges
Les aventures extraordinàries d'en
Massagran
L'home de Sau
Les vacances del petit Nicolàs
I tu, què hi fas aquí?
L'home del bosc
Llengua castellana
La noria de Gloria
El Principito
Letras para armar poemas
El secreto del ordenador
Los cinco en peligro
Asesinato en el “Canadian Express”
La canción de Amina
El ruiseñor y otros cuentos
Matilda
Manolito Gafotas
Charlie y la fábrica de chocolate
La guerra de los chicles
Vicens Vives
Alfagrama
Alfagrama
La Galera
Escola Lluçanès.
Llengua catalana
La colla dels deu.

17. Seminari primària - Secundaria
Konrad, el nen que va sortir d’una llauna
de conserves.
La bicicleta de Sumkhi
Els 4 minyons de Vallairosa.
La Christie i la caçadora de l’Indiana
Jones.
El diari d’en Marcel.
Àrea de llengua
Christine Nöstlinger
Alfaguara
Amos Oz
Enric Larreula
Asun de Balzola
Cruïlla
Cruïlla
Cruïlla
Gabriel comes
La Galera
Eduard Marquez
José Antonio del Cañizo
José Antonio del Cañizo
Cruïlla
Ediciones SM
Ediciones SM
Llengua castellana
XXL y el capitan Isòbara.
Con la cabeza pájaros
El maestro y el robot
SECUNDARIA
INS Castell del Quer
Primer d'ESO
Llengua catalana
Mecanoscrit del segon origen.
Mecanoscrit del segon origen. (Lectura
fàcil)Alumnes de diversitat
Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo
Edicions 62 A 1R D’ESO
Eumo
J.Sierra i Fabra
Algar Editorial. Col: Calcetín Azul
J.Sierra i Fabra
Barcanova
Anònim
Elvira Lindo
Edicions Vicens Vives
Alfaguara
M.Mercè Roca
Barcanova
Susan E. Hinton.
Punto de lectura
Àngel Guimerà.
Ed. 62.
Llengua castellana
La biblioteca de los libros vacíos.
Segon ESO
Llengua catalana
L'assassinat del professor de matemàtiques,
Llengua castellana
El Lazarillo de Tormes
Manolito Gafotas.
Tercer ESO
Llengua catalana
Com un miratge
Llengua castellana
Rebeldes
Quart ESO
Llengua catalana
Mar i cel,
Llengua castellana
Martes con mi viejo profesor,
Mitch Albom
Ed. Maeva.
DEPARTAMENT DE LLENGÜES. LECTURES OBLIGATÒRIES DE BATXILLERAT
Primer Batxillerat
Llengua catalana
Tirant lo Blanc (versió actualitzada),
Joanot Martorell.
Proa

18. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
Antologia de poesia catalana.
Proa
Llengua Castellana
Nada,
Poesía española,
Carmen Laforet
Clásicos hispánicos.
Ed. Destino. CCC.
Vicens Vives.
Narcís Oller.
Mercè Rodoreda.
Proa.
Proa
Carmen Laforet
Clásicos hispánicos.
Ed. Destino. CCC.
Vicens Vives.
Segon Batxillerat
Llengua catalana
La bogeria
Mirall trencat
Llengua Castellana
Nada,
Poesía española,
LITERATURA CASTELLANA DE MODALITAT
Antología poética del Siglo de Oro.
El Quijote,
El burlador de Sevilla
Antología poética.
Cinco horas con Mario
Eloísa está debajo de un almendro
•
M. De Cervantes.
Tirso de Molina
Rosalía de Castro
Miguel Delibes.
Enrique Jardiel Poncela.
Octaedro
La Galera.
La Galera.
La Galera.
Espasa Calpe.
Espasa Calpe.
Recordar que els llibres de primària son recomanats i els de Secundaria son
llibres que no s'haurien de llegir a primària per tal de no repetir.

19. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
3.3 Ortografia
Aquest apartat conté:
3.3.1 Una selecció/sequenciació dels continguts d'ortografia a treballar a cicle
superior de primària i a primer nivell de secundaria. Criteris i pautes
d'avaluació.
3.3.2 Un recull de diferents metodologies per treballar els dictats a l'aula .
3.3.3 Un recull de normes d'ortografia, que pot ser útil als mestres, i també
com a dossier dels alumnes.
3.3.1 Sequenciació de continguts d'ortografia
CINQUÈ
La vocal neutra (Iniciació)
O/u àtones (Iniciació)
Separació de síl·labes
Accentuació
SISÈ
La vocal neutra
O/u àtones
Síl·labes diftongs (Iniciació)
Accentuació
Exemple: Aguda (demà),
plana (mòbil) i esdrúixola (
majúscula).
(Iniciació)
Dièresis güe – güi - qüe
Exemple: ( qüestió, aigües i
pingüí)
(Iniciació)
Contraccions, l’apòstrof.
Contraccions i Apòstrof
(Iniciació)
Exemple: L’amic del Carles
d’Oristà.
Punt i final.
Punt i final.
Exemple: Avui és dilluns.
Signes d’admiració i
interrogació. Guió en un
diàleg
Exemple: ? ! Majúscules: després de
Majúscules: després de punt
punt, noms propis i inici
i noms propis, i inici de
de frase.
frase.
Exemple: Arnau, Vic, Prats,
Canigó, Ter ...
Plurals -es
Plurals –es
Exemple: Cases, mestres...
Plurals -os
Plurals –os
Exemple: pastissos
PRIMER d' ESO
La vocal neutra
O/u àtones
Diftongs
Accentuació
Dièresis
Contraccions i Apòstrof
Punt i final.
Signes d’admiració i
interrogació.
Guió en un diàleg
Exemple: ? ! Majúscules
Plurals –es
Vocal neutre terminacions
dels verbs
Plurals –os

20. Seminari primària - Secundaria
Hi ha, hi havia ...
Exemple: Hi havia una
vegada...Hi ha un gat a
la teulada.
H (ús quotidià)
Exemple: Hora, ahir...
Final de verbs en - ava
Àrea de llengua
Br - bl
Exemple: Abril i bloc.
Hi ha, hi havia ...
Exemple: Hi havia una
vegada...Hi ha un gat a la
teulada.
H (ús quotidià)
Exemple: Hora, ahir...
Finals de verbs en –ava
Exemple: somniava.
Br – bl
Exemple: Abril i bloc.
T, r i d muda a final de
paraula.
(Iniciació)
T, r i d muda a final de
paraula.
Exemple: color, sord i sant.
B-V(ús quotidià)
Exemple: Boca – vaca
B-V .
El so d'essa: sonora, sorda El so d'essa: sonora (s – z)
(Iniciació)
sorda (c, ç, ss i s) (ús
quotidià)
Sonora: casa i zebra.
Sorda: cendra, llaç, massa i
sopa.
G/J
Exemple: gelat i jaqueta.
X - IX
R - RR
Sons nasals N -M
Sons fricatius
G/J
Exemple: gelat i jaqueta.
Ig – tx (ús quotidià)
Exemple: Esquitx i Maig
X – IX (ús quotidià)
Exemple: Peix i xocolata.
R – RR
Exemple: carro i cara.
Sons nasals N -M
Sons fricatius
EM – AMB – HEM
Exemple: Em dic Pere.
Hem quedat amb la Laia.
(Iniciació)
A L’HORA – ALHORA
Exemple: A l’hora de dinar.
No pots fer dues coses
alhora.
A – HA
Exemple: Ha arribat tard a
l’escola.
– HO
Exemple: Ho fas o no?
I – HI
Exemple: Hi havia tres gats i
Hi ha, hi havia ...
(Assolides)
H
Finals de verbs en –ava
Exemple: somniava.
Br – bl
Exemple: Abril i bloc.
(Assolides)
T, r i d muda a final de
paraula.
Exemple: color, sord i sant.
B-V
Exemple: Boca – vaca.
(Assolides)
El so d'essa: sonora (s –
z)sorda (c, ç, ss i s)
G/J
Ig – tx
X – IX
R – RR
Sons nasals N -M
Sons fricatius
EM – AMB – HEM
Exemple: Em dic Pere.
Hem quedat amb la Laia.
A L’HORA – ALHORA
Exemple: A l’hora de dinar.
No pots fer dues coses
alhora.
A – HA
Exemple: Ha arribat tard a
l’escola.
– HO
Exemple: Ho fas o no?
I – HI
Exemple: Hi havia tres gats i

21. Seminari primària - Secundaria
Gerundis -t
Infinitius - r
Ordinals - cardinals
Àrea de llengua
quatre gossos.
HI HA – JA
Exemple: Ja n’hi ha prou
Quan/quant, tan/tant
Exemple: Quan vinguis ho
farem.
Quant val?
És tan gros com un elefant.
Hi ha tants barrets com
persones.
Gerundis –t
Exemple: Treballant
Infinitius – r
Exemple: Estudiar, dormir,
córrer...
Ordinals – cardinals
Ordinals: vint-i-quatre
Cardinals: segon, tercer...
quatre gossos.
HI HA – JA
Exemple: Ja n’hi ha prou
Quan/quant, tan/tant
Exemple: Quan vinguis ho
farem.
Quant val?
És tan gros com un elefant.
Hi ha tants barrets com
persones.
Gerundis –t
Exemple: Treballant
Infinitius – r
Exemple: Estudiar, dormir,
córrer...
Ordinals – cardinals
Ordinals: vint-i-quatre
Cardinals: segon, tercer...
Avaluació
Primària
•
A primària l' ortografia que ja s'ha treballat, es té en compte a totes les
àrees. Transversalitat.
Criteris.
•
Quan la falta es repeteix varies vegades en la mateixa paraula , es compta
un sol cop.
•
Quan en una paraula hi ha més d'una falta , es compta un sol cop.
•
En els dictats preparats es treu un punt per falta.
•
En els text i exàmens es treu 0,10 per falta.
•
Si es fan moltes faltes baixa la nota un grau ( exemple nen/a a té un notable
en l'examen o text passa a tenir un bé). A l'examen o text apareixen les
dues notes la del text i o examen i la que queda a causa de les faltes
d'ortografia. No és baixa més d'un punt.
•
L'ortografia treballada s'aplica a totes les àrees. Però només es baixa nota
de les faltes relacionades amb l'ortografia treballada.
•
Plans individuals i nouvinguts, es fa una adaptació.
•
Es dedica una hora setmanal a treballar la ortografia de manera sistemàtica.

22. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
Secundaria
•
A català les faltes baixen nota segons criteris
•
En els text i exàmens es treu 0,10 per falta
•
A secundaria també es tenen en compte les faltes en els treballs .
3.3.2 Recull de dictats
Recull de diferents propostes per treballar i corregir els dictats. Millora
ortogràfica i textual.
•
Hem preparat el dictat a casa.
•
Fem una llista en un full de les paraules difícils.
•
El telèfon
Juguem al joc del telèfon tot apuntant en un full les
paraules que ens van dient els companys.
•
Variant: El company ens diu la paraula que hem
d’escriure i la norma més important que la caracteritza.
Exemple: Avió .V i accent tancat a la o.
•
•
Repartim tires de cartolines.
•
Running Dictation
Un cop acabat el joc, fem el dictat.
Cada parella escriu una frase del dictat, amb bona
lletra i sense faltes a la tira de cartolina.
•
Amb blue-tack enganxem per tota l’aula i pel passadís
les frases.
•
En parelles fan el dictat, un es queda a l’aula esperant
que l’altre li digui la frase, el que surt ha de recordar
que diu la frase i com s’escriu.
•
Van fent torns.
•
Tenen un temps determinat i finalitzat aquest temps
han de donar el dictat a la mestra.
•
Corregim el dictat i observem quantes faltes s’han fet.
Joc amb les paraules •
Hem preparat el dictat a casa i han subratllat les
complicades
paraules difícils.

23. Seminari primària - Secundaria
•
Àrea de llengua
Cada infant copia una d’aquestes paraules en una tira
de cartolina amb lletra grossa, entenedora i sense
faltes.
•
La mestra es queda totes les tires de cartolina i fem
diferents jocs amb les paraules. Per exemple: Agafem
quatre cartolines i les mostrem als infants, preguntant
quina de les paraules que heu vist s’escriu amb b?
Agafem quatre cartolines més, les mostrem als infants
i en canviem una, un cop tornades a passar han
d’escriure quina és la que hi falta.
•
Fem el dictat normalment, el corregim i analitzem
quantes faltes hem fet.
Dictat a la pissarra
•
Quan arriben els infants es troben el dictat escrit a la
pissarra amb moltes faltes, es posen en fila, cadascú
té un guix i al seu torn corregeixen una falta, fins que
ells creuen que ja no n’hi ha més.
•
•
Dictat no preparat.
•
Es dicta el text.
•
Dictat consulta
Esborrem la pissarra i fem el dictat.
Tenen un temps que poden fer consulta (uns 10
minuts a l’aula) del què vulguin per corregir-lo
(diccionari, preguntes als companys...)
•
Un cop corregit comentem els dubtes i les formes com
s’han resolt.
•
L’endemà tornes a fer el dictat per comprovar què
recorden.
•
Dictat fet amb magnetòfon i auriculars.
•
Motivador per si mateix.
•
Magnetòfon
Adaptat al ritme de cada infant (se’l poden passar
tantes vegades com sigui necessari).
•
Els mateixos alumnes es poden gravar (així aprofites
per fer una activitat de lectura expressiva).
Dictat de paraules
•
Per repassar les paraules més freqüents que creiem

24. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
importants de memoritzar.
•
Elaborem una caixa de paraules, dins hi desem les
paraules que freqüentment escriuen erròniament les
podem fer servir tant pel dictat com per consultar-les
quan sigui necessari.
Dictat mut
•
Llegim la frase que es vol dictar. El nen l’ha de
memoritzar. A la pissarra fem un esquema que
representa les paraules de la frase amb tantes ratlles
com paraules hi ha i el nen a la llibreta ha d’escriure la
frase sencera. Exemple: El gos borda
__ _____ ________
•
Dictat d’un text lliure fet pels propis infants.
•
Dictat improvisat
Construir una història entre tots i fer-ne un dictat.
Frases més usuals.
Autodictat
•
El nen s’aprèn un petit text, i ell mateix quan arriba a
l’escola se’l dicta, és a dir l’escriu de memòria, fet que
afavoreix la memòria visual centrada en contextos més
amplis, no només la paraula.
Dictat caminat
•
Agrupem els alumnes per parelles. En diferents punts
de la classe hi pengem un text escrit per ser dictat.
•
Un membre de la parella ha d’aixecar-se i anar a llegir
el text, ha de fixar-se en com s'escriu i tornar al costat
de la seva parella per dictar-li.
•
Si la seva parella s'equivoca o té dubtes, ha d’indicar-li
com s'escriu la paraula. Si no n’està segur, pot tornar a
caminar fins al dictat per comprovar-ho.
•
El dictat s’autocorregeix entre els dos mirant el full
inicial.
•
Els alumnes han d’informar el docent del resultat del
treball; d’aquesta manera, el control és immediat.
•
Dictat preparat
tradicional
Després es canvien els papers en la parella.
•
Es dóna un text i se suggereix a l'alumnat que n’estudiï
només les paraules que ignora.

25. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
•
Dictat preparat breu
Es fa el dictat i es corregeix.
•
Es dóna un text i se suggereix a l'alumnat que n’estudiï
només les paraules que ignora. Però el professor o la
professora, en fer el dictat, encara que llegeix tot el
text, només demana que s'escriguin determinades
paraules.
•
Així focalitzem l'atenció en les paraules amb dificultat i,
al seu torn, el dictat és més ràpid i àgil. Per exemple:
Donat
un text llegiríem tot el text, però el nostre
alumnat només escriuria els mots en negreta.
Dictats amb
•
correcció creuada
En qualsevol dels dictats anteriors es demana a altres
alumnes que corregeixin el dictat dels seus companys i
companyes. Posteriorment els autors del dictat han de
comprovar que la correcció ha estat correcta.
Dictats sobre
•
Estudiar, dictar i corregir els vocabularis personals
vocabularis
cacogràfics (d'errors) de cada alumne/a afegint-hi o no
personals
una correcció creuada. També pot fer-se amb el
vocabulari cacogràfic d’aula si se’n fa un en un cartell,
fitxer o similar.
•
Els vocabularis personals s'expliquen a continuació.
•
Quan hem de corregir un text d'un alumne, li podem
demanar que escrigui en un full o en fitxes les paraules
que li hem corregit i que hauria d’estudiar durant la
setmana: és el seu vocabulari personal
Avaluació
•
En tots els dictats preparats comptarem un punt per falta, però només una
falta per paraula i les faltes repetides es compten un cop.
•
A cinquè s'avaluaran set ratlles a sisè deu i a primer d'ESO tretze. La resta
de text no s’avaluarà.

27. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
3.3.3 Normes d'ortografia
ORTOGRAFIA DE LA H
La lletra H no representa en català cap so, excepte en el cas de les onomatopeies o de mots procedents d’altres llengües: ha, ha!, ehem!, handicap, handbol,
etc.
No hi ha regles fixes que permetin determinar quan cal escriure aquesta grafia.
Es pot recórrer a la correspondència amb el castellà o amb altres llengües, però cal recordar sobretot certs casos.
Mots usuals amb H inicial o interior de mot:
Hàbil, habitar, hèrnia, historia, honest, horror, hospital, humor, adherir, cohesió, exhaurir, inhumà, prohibir, vehicle
Poden escriure’s amb H o sense:
Helena, Esther
Mots amb H sense correspondència amb el castellà:
Ham, hissar, hivern, ahir, subhasta
Mots sense H que no es corresponen amb el castellà:
Cacauet, coet, orxata, os, ou

28. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
ORTOGRAFIA DE LA H
adhesiu
ahir
alcohol
aleshores
d’hora
exhaurir
habitació
habitant
ham
harmonia
haver de
haver-hi
hectàrea
exhibir
hectolitre
hectòmetre
helicòpter
hem
hemicicle
hemisferi
hemoglobina
hemorràgia
heptàgon
herba
heroi
hexàgon
hidràulic
hi
hidroaviació
hidroelèctric
himne
hipòdrom
hipopòtam
història
hivern
ho
hola
home
hora
hort
hort
hospital
hostal
hostil
hotel
humitat
malhumorat
prohibir
tothom
vehicle

29. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
ELS SONS I LES GRAFIES DE LA ESSA
El so de la ESSA SONORA s’escriu amb:
Z
S
A principi de mot: zero, zona, zebra ...
Un petit nombre de mots d’origen grec: amazona, ozó, trapezi ...
Els compostos de rizo- (rizoma), zoo- (zoologia), -zoic (paleozoic), -zou
(protozou), -zoide, -zoari
Entre consonant i vocal: alzina, esmorzar. Horitzó ...
Exceptuant
Entre vocals: casa, riquesa, desembre, pisos ...
Exceptuant
Els derivats o compostos de:
fons (enfonsar ...),
dins (endinsar ...),
trans- (transistor ...)

30. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
ELS SONS I LES GRAFIES DE LA ESSA
El so de la ESSA SORDA s’escriu amb:
S
A principi de mot: savi, senyor, sona ...
Després dels prefixos:
a- (asimetria)
ante- (antesala)
anti- (antisèptic)
bi- (bisectriu)
contra- (contrasentit)
entre- (entresuat)
hendeca- (hendecasíl·lab)
mono- (monosíl·lab)
sobre- (sobresortir)
tetra- (tetrasíl·lab)
uni- (unisex)
Els compostos: fotosíntesis, homosexual ...
Els compostos amb guionet: para-sol, penya-segat ...
SS
Entre vocals: possible, interessant, abadessa, pleníssim...
Exceptuant
A fi de mot: pas, ros, fals, tros, esbós ...
Entre consonant i vocal: cansar, dansar, molsa ...
NOTEU LES ALTERNANCES
Nas, progrés, canyís ...
Cabàs, arròs, congrés, pas ...
Nassos, progressos, canyissos ...
Cabasset, arrossada, congressista, passera ...

31. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
ELS SONS I LES GRAFIES DE LA ESSA
El so de la ESSA SORDA, per raons etimològiques, també s’escriu amb:
Ç
Davant
A: caça, Marçal, França
O: cançó, feliços, venço
U: vençut, forçut
A fi de mto: feliç, venç, arboç ...
C
Davant
E: ceba, cacera, felices, vèncer, francès ...
I: civil, edició, anunci ...
NOTEU ELS NEXES:
-cc: accedir, accelerar, acceptar, succeir ...
-xc: excedir, excés, excel·lent, excepció, excitar ...
-sc: ascensió, conscient, escena, susceptible ...

32. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
MOTS USUALS AMB B
badall
badallar
badoc
baieta
baix
baixada
bala
balança
balances
balcó
baldufa
balena
ball
ballar
barret
barreta
bastant
banc
bandera
bany
banyar
banyera
bar
barallar-se
barana
barat
barba
barra
barraca
bots i barrals
barreja
barrejar
barri
bassa
bastó
bata
batalla
batlle
batre
batzegada
bava
be
bé
bec
beguda
bell, -a
bellugar
ben
bena
beneit
benzina
berenar
bèstia
betum
beure
biblioteca
bicicleta
bitlla
bitllet
blanc
blat
blau
blava
blavor
bo
boc
boca
bolet
boig
boja
boira
bola
bolígraf
bomba
bomber
bombó
bombolla
bonic
bony
bordar
bosc
bossa
bota
botifarra
botiga
botiguer
botó
botzina
bou
boxa
braç
braça
braçada
branca
bressol
breu
brevetat
brillar
brodar
broma
brossa
bruixa
brusa
brut
bufanda
bufar
bufetada
buidar
buit
bullir
bunyol
burro
buscar
bústia
butà
butaca
butlletí
butllofa
butxaca

33. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
MOTS USUALS AMB V
vaca
vacances
vacunar
vagó
vaixell
valencià
valent
vall
vareta
vas
vasos
vedell
vegada
vehicle
veí
veïna
veïnat
vela
veler
vell
veloç
velocitat
vèncer
vendre
venedor
venir
venjança
venjar
vent
ventada
ventilador
ventre
verb
verd
verdura
vergonya
verinós
veritat
vermell
vers
vèrtebra
vespre
vestir
vestit
veta
veu
veure
vi
via
viatge
viatger
viatjar
vida
vidre
vigila
vigilant
vigilar
vinagre
vint
vinya
violeta
violí
visita
visitar
vista
viu
viudo
viure
viva
volant
volar
voler
volta
voltar
volum
vora
vorera
vosaltres
vostè
vostre
vot
votació
votar
vuit
vuitanta

34. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
O / U ÀTONES
Quan la o s’escau en una síl·laba tònica, es llegeix clarament: cosa, jove, porten, doni ...
Quan la o s’escau en una síl·laba àtona, es pronuncia u: coseta, jovent, portem, donés ...
NORMES PER ESCRIURE CORRECTAMENT O / U
1. BUSCAR L’ARREL O PARAULES DE LA MATEIXA FAMÍLIA EN QUÈ LA O ESTIGUI EN POSICIÓ TÒNICA
Moltes paraules deriven d’un altra, més curat (coseta ve de cosa, jovent de jove)
Altres paraules les podem relacionar amb mots, també més curtes, de la mateixa família, encara que no siguin pròpiament derivades (donar té la mateixa
arrel que ell dóna)
Amb aquests procediments obtindrem sempre paraules que tenen l’accent o l’arrel i així podem saber exactament quina lletra cal escriure-hi.
COM QUE DIEM
TAMBÉ ESCRIVIM
Pont
Pontet, pontó, pontarró
Punt
Puntet, puntós, puntual
Olla
Oller, olleta, ollassa, ollada
Ull
Ullera, ullet, ullàs, ullada
2. MIRAR EL CASTELLÀ
En la majoria de mots, castellà i català coincideixen.
CASTELLÀ
CATALÀ
Moral
Moral
Mural
Mural
Oreja
Orella
Cuchara
Cullera
Hormiga
Formiga
3. PLURALS EN -OS

35. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
APOSTROFACIÓ
EL DETERMINANT MASCULÍ EL
S’APOSTROFA
NO S’APOSTROFA
Davant paraules que comencen amb vocal o h:
Quan la i funciona com a consonant:
L’avi, l’home, l’u ...
El iaio. El ioga, el iogurt
Quan el mot següent, encara que literalment no comenci amb vocal, de fet
s’hi pronuncia:
L’11, l’1 ...
EL DETERMINANT FEMENÍ LA
S’APOSTROFA
Davant paraules que comencen amb vocal o h:
L’aixeta, l’harmònica ...
Davant el mot una quan no es refereix a l’hora:
L’una i l’altre
Quina hora és? La una.
S’APOSTROFA
Davant de paraules que comencen en vocal o h:
D’actualitat, d’història
S’APOSTROFA
NO S’APOSTROFA
Davant de paraules femenines que comencen per i o u en síl·laba àtona: la
instal·lació, la humanitat ....
Per tradició davant les següents paraules: una (referint-se a l’hora), la una de
la nit
Davant del nom de les lletres: la a , la essa
Quan pot haver-hi una confusió de significat: la ira (es podria confondre amb
la lira); la asimetria (es podria confondre amb la simetria)
Quan la i funciona com a consonant: la ionosfera
LA PREPOSICIÓ DE
NO S’APOSTROFA
Quan la i funciona com a consonant:
Pintura de iode
Davant de citacions o títols:
El conte de El Gegant del Pi
ESL PRONOMS
NO S’APOSTROFA
Els pronoms febles (me, te, lo, la se, ne, nos, los) s’apostrofen davant un verb En els casos que es troben el pronom la i la paraula comença en i, u àtones
(sinalefa): la inviten, la utilitzen
començant en vocal o hac:
M’ha dit, l’he vist, m’agrada
En les combinacions de dos o més pronoms tampoc s’apostrofa si hi ha
Darrera un verb acabat en vocal: escolta’m, acosta’t
sinalefa: la hi portaré, què se us ha perdut?
En les combinacions de dos o més pronoms febles i el verb, l’elisió tendeix a
fer-se en l’últim pronom (per tant, posarem l’apòstrof com més a la dreta
millor):
Me n’haig d’anar, te n’has recordat, se’ls emporta

36. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
SONS CONSONÀNTICS
G / GU – C / QU – J / G – XEIX / ICS – TX / IG
G / GU
La lletra g no representa el mateix so quan és a davant de a, o, u que aun és davant de e, i.
Si volem representar davant d’una e o d’una i el mateix so de gat, haurem de fer servir el grup gu. La u dels grups gue, gui, no es pronuncia.
DIÈRESI SOBRE GÜ/ QÜ
Hi ha mots que tenen una u pronunciada entre la g i un altra vocal. En aquests casos, si l’altra vocal és una e o una i, posarem dièresi (¨) sobre
la u.
Passa el mateix si volem pronunciar una u entre la q i una altra vocal. Llavors haurem de posar dièresi sobre la u si és seguida d’una e o d’una
i.
Lletres
Lletres que van
darrera
Com sona
Exemples
g
a, o, u
com gat
g
e, i
com germà
gu
e, i
com gat
gat,
gos
gust
ginesta
germà
guerra,
guix
U QUE ES PRONUNCIA
Amb dièresi
Sense dièresi
aigües
següent
pingüí
qüestió
aqüeducte
freqüent
aqüífer
aigua
llengua
guanyar
quatre
quadrat
quocient
quadre

37. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
J/G
Escrivim j davant de a, o, u: platja
Escrivim g davant de e i de la i: girafa
Hi ha però algunes excepcions:
els grups de lletres –jecc- i –ject- s’escriuen amb j: injecció.
el verb jeure s’escriu amb j: jeus
alguns mots: jersei, majestat ...
J
A, O, U
G
platja
jove
juliol
E, I
gerra
girafa
EXCEPCIONS
-jecc- : injecció
-ject- : subjecte
el verb jeure
majestat, jersei, jerarquia

38. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
XEIX / ICS , TX / IG
Escrivim x:
a principi de mot: xarop
darrera de consonant: punxa
darrera i: guix
darrera u que forma diftong amb la vocal de davant: xauxa
Escrivim ix:
darrera de a, e, o, u : caixa
Escrivim ig:
A final de mot quan enmig d’altres mots de la mateixa família trobem: g, j, tg, tj: raig – rajar
Escrivim tx:
A final de mot quan enmig d’altres mots de la mateixa família trobem tx: despatx - despatxar

39. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ I LES SEVES FUNCIONS
SIGNES DE PUNTUACIÓ
FUNCIÓ
Interrogant
?
Expressa preguntes.
Signe d’admiració
!
Expressa èmfasis, sorpresa, alegria.
Punt i seguit
.
Separa oracions.
Punt i a part
.
Separa paràgrafs.
Coma
,
Per enumerar. Exagerar o intercalar aclariments.
Punt i coma
;
Manté un lligam lògic entre dues frases.
Dos punts
:
Precedeixen enumeracions i aclariments, i introdueixen citacions textuals.
Cometes
“
Assenyalen citacions textuals .
Parèntesis
()
Expressen informació complementària.
Punts suspensius
...
Expressen frases o enumeracions inacabades.
Guió
-
Expressa aclariments i també s’usa en els diàlegs.

40. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
ELS SONS DE LA ERRA
La r pot tenir dos sons:
R suau o fluixa: pera
R forta: porró
ORTOGRAFIA DE LA R I LA RR
R
RR
R AMB SO FORT
A començament de paraula: rata
Entre vocal i consonant: porta
Entre consonant i vocal: Enric
Entre vocals : carro
R AMB SO FORT
R
Sempre una sola r: cara
LA ERRA MUDA
Hi ha `paraules en les quals escrivim la r, però no la pronunciem. Generalment aquestes paraules porten la r final.
Hem d' escriure r final muda en terminacions de verbs( infinitius), com per exemple: estimar, témer, venir.
Hem d'escriure r final muda en alguns noms d'oficis, com per exemple: cuiner, fuster.
Per saber si una paraula porta o no una r muda final,

41. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
3.4 Text. Tipologies textuals
Aquest document que conté:
Una selecció/sequenciació de text i tipologies textuals per treball a cicle superior de primària i a primer nivell de secundaria. I els
criteris i pautes d'avaluació.
TIPOLOGIA DE TEXTOS .
Diferents tipus de text a treballar: Narratiu, Descriptiu, Instructiu, conversacional , poètic, expositiu.
El text Expositiu creiem que s'ha de treballar de manera transversal a totes les àrees : Ciències naturals, Socials, etc. I fer
exposicions, conferències, etc.… sobre un tema.
Primer Trimestre
Cinquè DESCRIPTIU.
Descripció de: Paisatges,
objectes, persones,
ambients,…
Sisè
NARRATIU
Noticia.
Segon trimestre
Tercer trimestre
Sempre i transversal
POÈTIC
Poesia per mirar, (amagar
paraules, lletres que
juguen,..)
Poesia per jugar (Acròstic,
repeticions,..)
Com sonen els pomes(
rodolins, versos curts,..)
• Fem poemes (poemes amb
monosíl·labs, , poemes
mutilats,..)
POÈTIC
Poema Sant Jordi
CONVERSACIONAL
• Diàleg.
• Teatre Inici.
• Entrevista.
• Discurs
EXPOSITIU
A totes les àrees.
INSTRUCTIU
Problema matemàtic.
EXPOSITIU
A totes les àrees.

42. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
Autobiografia.
• Carta formal: la instància i Continuació NARRATIU
la sol·licitud
• Carta de reclamació
ESO
NARRATIU
Narració.
• Parts de la narració:
Introducció, nus desenllaç,
punt àlgid.
Equilibri entre les parts d'una
narració.
L'autor i el narrador(primera
persona)
Temps intern i temps extern
d'una narració.
Ressenya.
(Fem problemes)
Itinerari
(Per on hi vaig?)
Normes d'un joc.
(Juguem? Som-hi!)
Instrucció. Feina quotidiana. (com es
plega una camisa)
•
POÈTIC
CONVERSACIONAL
Com sonen els pomes( versos • Teatre
curts, llargs, rimes,..)
Monòleg
• Fem poemes (poemes amb
monosíl·labs, poemes
mutilats,..)
• Llenguatge dels poemes (la
imatge, la comparació , la
metàfora,..)
Poesia per jugar (Acròstic,
LimericK, sirventès,…)
EXPOSITIU
A totes les àrees.

43. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
Competència escrita, dimensió productiva. Escriptura. TEXT.
Propietats del text. avaluació
Primària
S'ha agafat com a punt de partida els barems de competències bàsiques.
0-1-2-3: Gens
4-5-6: Poc
7-8: Bastant
Interferències amb altres
sistemes lingüístics.
Estructures morfosintàctiques
Concordança de la frase
Errades d’ortografia
arbitrària.
Vocabulari precís i variat
Interferències amb altres
sistemes lingüístics.
9-10: Molt
Signes de puntuació . , ? ! -
Ortografia
Aspectes formals
Grafia
Presentació
Lletra entenedora i
proporcionada.
Correcció lingüística
Lèxic
Manté el temps verbal.
No excés de i/però, que hi
hagi varietat de connectors.
Estructurat correctament
segons el tipus de text.
Competència Discursiva
Coherència
Cohesió
Títol, informació suficient i
informació ordenada,
creativitat.
ALUMNES
CURS
CICLE SUPERIOR
Polidesa i alineació.
REGISTRE D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ESCRITA

44. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
Avaluació:
Cada text val 10 punts
Competència discursiva: Màxim 3 punts.
Correcció lingüística: Màxim 3 punts.
Aspectes formals: Màxim 2 punts.
Aspectes personals: Màxim 2 punts.
•
L' ortografia es valora a part segons els criteris establerts.
•
Es posa una nota del text i una nota d'ortografia.
•
La nota d'ortografia pot fer baixar màxim una escala de la nota del text (
exemple : si un alumne/a ha fet moltes faltes, la nota de text pot passa de
notable a bé).
•
Es valora a llengua, en els diferents text, tipologies textuals
•
La valoració d'un text seguint aquests criteris , a primària, es fa un cop per
trimestre.
Bibliografia:
Com valorar textos. Rosa Sensat
Secundaria
Coherència
El conjunt de les idees està organitzat de manera clara i entenedora. Cada
paràgraf desenvolupa un únic tema, amb unes idees principals i unes de
secundàries que la complementen.
Cohesió.
Les paraules estan ben enllaçades (mitjançant preposicions, conjuncions,..
anomenats connectors) i s'usen sinònims per evitar la repetició de mots.
Exemples de connectors:
D'ordre: en primer lloc, d'entrada, d'una banda, d'altra banda…
Per introduir conceptes nous: pel que fa a, quant a, en relació a….
Per aclariments: és a dir, en efecte, per cert, de fet, en realitat…

45. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
Per exemplificar: per exemple, com ara…
Per resumir: en resum, en conclusió, per acabar, recapitulant,…
Per reprendre idees ja exposades: tornant al primer punt, fins ara hem dit..
tornant al nostre tema,…
Com a conclusió: finalment, en definitiva, per acabar, així doncs,..
Adequació
S'ha de fer una bona selecció del lèxic, s'ha d' usar un tractament adient a la
situació comunicativa i ha de tenir una estructura adequada (per exemple,
l'estructura d'una carta no és la mateixa que la d'un currículum,..) També tenir
cura de la presentació.
Correcció
Cal tenir cura de les normes ortogràfiques, sintàctiques i lèxiques..
Propietats del text puntuació
Graella valoració textos escrits 1r i 2n ESO
COHERÈNCIA
El text inclou la informació essencial de manera clara i ordenada
El text presenta una estructura correcta (introducció, desenvolupament,
conclusió)
COHESIÓ
Les oracions estan enllaçades les unes amb les altres
La puntuació és correcta.
S'evita la repetició de mots mitjançant l'ús de sinònims i pronoms.
ADEQUACIÓ
El tipus de llenguatge és el que cal.
La presentació és correcta (marges, cal·ligrafia, polidesa)
CORRECCIÓ
0-1 errors
3
2-4 errors
5-7 errors
+7 errors
NOTA
Punts
1 1/2 0
1 1/2 0
Punts
1 1/2
1 1/2
1 1/2
Punts
1 1/2
1 1/2
Punts
0
0
0
0
0
2
1
0
Graella valoració textos escrits 3r i 4t ESO
COHERÈNCIA
El text inclou la informació essencial de manera clara i ordenada
El text presenta una estructura correcta (introducció, desenvolupament,
conclusió)
COHESIÓ
Les oracions estan enllaçades mitjançant connectors
Al llarg del text hi apareixen signes de puntuació
Punts
1 1/2 0
1 1/2 0
Punts
1 1/2 0
1 1/2 0

46. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
S'evita la repetició de mots mitjançant l'ús de sinònims i pronoms.
ADEQUACIÓ
El registre i el gènere textual són adequats a la situació comunicativa
La presentació és correcta (marges, cal·ligrafia, polidesa)
CORRECCIÓ
0-1 errors
2-4 errors
5-7 errors
+7 errors
NOTA
1 1/2 0
Punts
1 1/2 0
1 1/2 0
Punts
3
2
1
Per aplicar la CORRECCIÓ cal tenir en compte que es consideraran només les
línies especificades a continuació:
Per a 3r. d'ESO 10 línies / 100 mots
Per a 4t. d'ESO 12 línies / 120 mots
A secundaria s'aplica aquest barems en els text de l'àrea de llengua.
0

47. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
3.4 Gramàtica
Continguts
Que treballem a Cicle Superior i primer cicle d' ESO
Cinquè
Primària
Sisè
La frase. El paràgraf
Tipus de frases.
Confegir frases
La frase i les seves
modalitats.
Frases afirmatives
negatives.
La frase gramatical.
Elements de la frase:
subjecte i predicat
El nom. (iniciació).
Gènere i nombre del nom
Sintagma nominal
Primer
Secundària
Segon
El text el paràgraf ,la
frase
El nom:.
Classes de noms:
Comuns/propis,
concrets/abstractes i
Col·lectius/individuals.
Nom . (progressió)
Nom .
(Consolidació)
Sintagma nominal
(Inici)
Sintagma nominal. . Sintagma nominal.
(Consolidació)
Complement del nom
(opcional)
Grups de paraules i
frases amb funció
adjectiva
La preposició
La preposició.
S. Preposicional
Les conjuncions
El verb. L'infinitiu
El verb dins la frase
Els temps verbals:
present, passat i futur.
(Opcional, )
El mode verbal.
(Opcional, )
Sintagma verbal.
(Iniciació)
Els temps verbals:
present, passat i futur.
(Opcional, )
El mode verbal.
(Opcional, )
Verb (Inici)
Sintagma verbal .
Verb (Consolidació)
Sintagma verbal
(Consolidació)

48. Seminari primària - Secundaria
Formes no personals del
verb: infinitiu, participi i
gerundi.
(Opcional, )
El verb auxiliar: haver.
(Opcional)
Introducció a les frases
atributives.
(Opcional,)
Introducció als verbs
transitius i intransitius.
(Opcional,)
Àrea de llengua
Formes no personals del
verb: infinitiu, participi i
gerundi.
(Opcional, )
Les frases amb verb
atributiu.
(Opcional.)
Els verbs impersonals.
(Opcional)
Conjugacions verbals
(Opcional)
La persona i el nombre
del verb.(Opcional,)
Els verbs transitius
i intransitius.
(Opcional)
Els connectors
Els verbs regulars i
irregulars.
Els adverbis.
L'adverbi. (Inici)
(Opcional)
Les locucions adverbials.
(Opcional)
Sintagma adverbial.
(Inici)
Els Pronoms
Els pronoms personals
Els pronoms febles
(opcional)
Els connectors
(iniciació/
Consolidació)
L'adverbi.
(Consolidació)
Sintagma adverbial
(Consolidació)
Els Pronoms
(inici i
Consolidació)
Els pronoms febles Els pronoms febles
que fan de CD
Complement
Indirecte
Altres pronoms
Els determinats: articles,
Els determinats: articles, Els determinants
demostratius, possessius, demostratius,
(progressió)
numerals i indefinits.
possessius,
(Opcional,)
numerals i indefinits.
Les interjeccions
Els determinants
(Consolidació)
Les interjeccions

49. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
(iniciació/Consolida
ció)
L'adjectiu
L'adjectiu
Sintagma adjectiu
Sintagma adjectiu
L'oració simple.
(Inici)
L'oració composta
(Inici)
L'oració simple.
(Consolidació)
L'oració composta.
(Consolidació)
El gènere i nombre de
l'adjectiu
Els verbs regulars i
irregulars.
El complement
circumstancial
Els pronoms que fan de
CC.
(Opcional)
Es tracta de no anar repetint continguts any rera any, cosa que comporta la
pèrdua d'interès i desmotivació dels alumnes.
A cada nivell educatiu cal que els continguts s’aprofundeixin i es treballin de
forma sistemàtica i quedin ben assolits, per els aprenentatges posterior.

50. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
3.6 Lèxic
Continguts
Que treballem a Cicle Superior i primer cicle d' ESO
Cinquè
L' ús del diccionari
Primària
Sisè
L' ús del diccionari
Secundària
Primer
Segon
El significat: Els
El significat: Els
diccionaris
diccionaris (Inici
i Consolidació)
Frases fetes i refranys
La comparació
Sinònims i
antònims (Inici)
Els antònims
La prefixació
La sufixació
Sinònims i
antònims
El significat dels prefixos
Els prefixos que indiquen
negació
El significat dels sufixos
Les onomatopeies
Les comparacions
lexicalitzades
Jocs de llengua:
Les paraules
jeroglífics, palíndroms,
polisèmiques
acròstic, jocs amb
monosíl·labs
Famílies de paraules
Les paraules homòfones Polisèmia,
homonímia…
Els sinònims
La sinonímia.
Ús retòric del
El diccionari de sinònims
significat (Inici)
La formació de mots
Derivació i composició
(Inici)
Derivació i
composició
Polisèmia,
homonímia…(Ini
ci)
Ús retòric del
significat
(Consolidació)
Derivació i
composició
L'antonímia
Manlleu i
barbarisme
Manlleu i
barbarisme
Composició de mots,
derivació, composició
Els antònims
La sufixació
El significat dels sufixos
Paraules i frases amb
sentit figurat
Paraules amb sentit

51. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
genèric
Paraules amb sentit
específic
Els nivells de llenguatge
El llenguatge formal
El llenguatge col·loquial
El llenguatge científic
La composició
Sentit figurat
Procurar no repetir els continguts a cada curs, cosa que desmotiva als
alumnes.
Treballar els mínims establerts en profunditat i de manera que quedin ben
assolits a cada curs.

52. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
4. ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES COMUNES
Es creu convenient que a primària quedin assolides a nivell de castellà i català les diferents categories gramaticals
•
Nom
•
Adjectiu
•
Conjunció (gramàtica)
•
Preposició
•
Pronom
•
Interjecció
•
verb
•
Determinat
Ortografia
La vocal neutra
Plurals
O/U àtones
Divisió sil·làbica
Diftongs
L’accentuació
Accent diacrític
Dièresi
L'apòstrof /contracció
La puntuació
Cinquè
català
iniciació
iniciació
iniciació
progressió
iniciació
-
castellà
iniciació
iniciació
-
Sisè
català
progressió
progressió
progressió
consolidació
iniciació
iniciació
progressió
iniciació
iniciació
castellà
iniciació
iniciació
iniciació
iniciació
iniciació
1r d’ESO
català
castellà
progressió
progressió
progressió
progressió
progressió
progressió
iniciació
Progressió
progressió
Progressió
progressió
Progressió
Progressió
progressió
2n d’ESO
català
castellà
progressió
progressió
progressió
progressió

53. Seminari primària - Secundaria
Les oclusives (p/v, b/g,
t/d)
El so d’essa
Fricatius i africats
palatals
L·l
Àrea de llengua
iniciació
-
-
-
-
-
iniciació
-
-
-
-
-
-
iniciació
-
progressió
-
-
-
H /hi ha / hi havia
progressió
progressió
progressió
-
-
progressió
Ll-Y-I
-
iniciació
-
progressió
-
progressió
B/V
-
-
progressió
progressió
-
progressió
g/j , x/ix, tg/tj , tx/ig
Sons nasals i laterals
Les majúscules
Correspondència c /z
i c/qu /k
R/RR
progressió
progressió
-
progressió
-
consolidació
-
progressió
consolidació
progressió
-
progressió
progressió
-
-
progressió
-
-
progressió
Paraules d’escriptura
dubtosa
Escriptura de numerals
Interferències cat./cast.
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Cinquè
català
iniciació
progressió
-
castellà
iniciació
-
Sisè
català
progressió
-
castellà
progressió
consolidació
-
Morfologia i sintaxi
El nom i el SN
L’adjectiu
L’adjectiu i el SA
iniciació /
consolidació
progressió
iniciació
progressió /
consolidació
progressió /
consolidació
progressió /
consolidació
progressió
iniciació
-
-
reforç
progressió /
consolidació
reforç
-
-
progressió /
consolidació
-
iniciació
-
-
-
iniciació
1r d’ESO
Català
Progressió
Iniciació
castellà
progressió
-
2n d’ESO
català
consolidació
consolidació
castellà
consolidació
-

54. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
El verb i el SV
L’adverbi i el Sav
iniciació
-
iniciació
-
progressió
-
progressió
-
Progressió
-
progressió
-
La preposició
La preposició i el Sprep
-
-
-
iniciació
-
-
-
Els determinants
Els connectors
Els pronoms
Les interjeccions
iniciació
-
-
iniciació
-
progressió
iniciació
-
Progressió
-
progressió
-
consolidació
Iniciació/cons
olidació
Iniciació/cons
olidació
consolidació
iniciació
progressió
-
La conjunció
L’oració simple
-
iniciació
progressió
iniciació
-
-
progressió
-
L’oració composta
-
-
-
-
Lèxic i semàntica
El significat: els diccionaris
Sinònims i antònims
Polisèmia, homonímia...
Ús retòric del significat
Derivació i composició
Manlleu i barbarisme
Cinquè
Sisè
1r d’ESO
castellà
-
català
-
castellà
iniciació
català
-
Castellà
progressió
català
-
iniciació
iniciació
iniciació
iniciació
-
-
progressió
progressió
progressió
progressió
progressió
progressió
-
progressió
consolidació
Iniciació/cons
olidació
Iniciació/cons
olidació
progressió
Iniciació/cons
olidació
Iniciació/cons
olidació
2n d’ESO
castellà
Iniciació/cons
olidació
consolidació
consolidació
català
-

55. Seminari primària - Secundaria
Tipologies i gèneres
textuals
Text narratiu
Text descriptiu
Text conversacional
Text expositiu
Text instructiu
Text argumentatiu
Text predictiu
Text organitzatiu
Text retòric
La ràdio
Cinquè
català
-
Àrea de llengua
castellà
Sisè
català
castellà
-
-
-
1r d’ESO
català
iniciació
iniciació
iniciació
-
castellà
iniciació
iniciació
iniciació
iniciació
2n d’ESO
català
consolidació
consolidació
iniciació
consolidació
-
castellà
consolidació
iniciació
iniciació
consolidació
-
castellà
-
2n d’ESO
català
-
castellà
-
-
-
-
progressió
iniciació
iniciació
progressió
iniciació
iniciació
A primària es treballarà simultàniament en català i castellà
Literatura
Cinquè
català
castellà
Concepte de literatura
Gèneres literaris
Narrativa
Poesia
Teatre
Recursos literaris
Lectures literàries
Sisè
català
castellà
1r d’ESO
català
Iniciació/cons
olidació
Iniciació/cons
olidació
progressió
progressió
A primària es treballarà en els grups de lectura, en les tipologies textuals, en el lèxic ,etc . En els diferents apartats , no de manera especifica.
5. LLENGUA ESTRANGERA.
Veure seminari primària secundària 2007-2008

56. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
6. REVISIÓ SORTIDES 2006-2007
ESCOLES DEL LLUÇANÈS Coordinació Primària Secundària. RECULL DE SORTIDES
Escola
Primària (Tots)
CEIP
Lluçanès
•
Barna:
-Auditori
EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMARIA
E. Infantil
Cicle Inicial
Cicle mitjà
Cicle Superior
•
•
Vic:
-Museu de la Pell
•
•
Altres: -Fabrica galetes
•
•
Colònies:
•
Altres:
-Viladoms.
-Castell Vell i Vilar.
-St.. Pere Torelló.
…..
-St. Mateu de
Bages.
Altres:
-Museu
Episcopal.
-L’Esquerda.
-El 9 Nou.
Comarca: -Oristà:
Museu,cripta,
bandolers.
Vic :
-Molí Paperer .
-Cim d’ Àguiles.
•
Altres:
-Santa Fe Montseny.
-Trobada ZER
•
Barcelona:
Altres:
-Teatre : Prats,
-Manresa. .
-Museu d’història de Catalunya
-IMAX.
•
Colònies:
Altres:
•
Barcelona:
•
Altres:
-Palamós.
-Tiana
...
-Museu Dallí.
• Bages: -Camp
Aprenentatge
La Culla.
-Cinemes
Manresa.
-Cosmocaixa.
-Palau Robert
-Teatre: Prats. Manresa..
-Teatre Anglès: Balsareny.
-Museu Pell Igualada
-Cosmocaixa.
-Copons: Tot Circ
•
Barcelona:
•
ZER
Gavarresa
•

57. Seminari primària - Secundaria
Barna:
Vic:
•
Comarca:
•
CEIP
Terra Nostra
•
•
ZER
Alt Lluçanès
Colònies
•
Vic:
•
Comarca:
-Ruta Modernista.
-Museu d’història de
Catalunya.
-Mitjans de transport:
(Estació Sants,
Port,…)
-Cosmocaixa
-Auditori
Museu de xocolata.
-Museu Episcopal.
-Museu Industrial l
Ter.
-El 9 Nou.
-Als Munts.
-Bicicletada AlpensLluçà.
-Sta. Llúcia
Sobremunt.
-Viladrau CCEN.
-La Vall de Bianya
(Garrotxa)
-Empúries.
-Palamós. (La Fosca)
-Pista d’atletisme.
•
-Museu Episcopal
-Viladrau: CEEN
Àrea de llengua
Barna:
-Zoo.
-Fundació Miró.
-Obra Gaudí.
-Aquari.
•
Barna:
-Museu Marítim.
-Pista de gel.
-Museu Ciència.
-Poble Espanyol.
-Teatre Romea.
-Obra Gaudí.
-Parlament.
-IMAX

58. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
•
•
•
Barna:
-Parlament de
Catalunya.
-Visita Modernista.
-Zoo.
-Museu d’història de
Catalunya.
-Museu Marítim.
-Mitjans de transport:
Estació Sants,
Port,…
-Cosmocaixa
-IMAX
-Poble Espanyol.
-Aquàrium.
Comarca:
•
Presentació
Mare Déu
Vic:
Altres:
-Museu Pell.
-Biblioteca Triadú.
-Turisvic.
-Bombers de Prats
•
Vic:
•
Comarca:
-Abrera: Tren de
•
vapor.
-Visita Circ Cric.
-El port d’Arenys.
-Vilassar: Parc de les
aus.
-Quingles. La vinya,
Bages. (masia)
-Marineland: Zoo
marí
-Montserrat.
-Diferents Cases de
Natura
Altres:
-9 Nou,
-Llet nostra.
-Museu Industrial del Ter.
-Radio Manlleu.
-Mossos d’esquadra.
-Terrassa: museu de la ciència
i la tècnica.
-Les ruïnes d’Empúries.
-Girona: visita guiada.
museu del cinema.
-Núria.
-Mines de Cers.
-Aiguamolls de l’Empordà.
-Palamós : viure la mar.
-Moià: coves del Toll.
-Els Volcans de la Garrotxa.

59. Seminari primària - Secundaria
•
•
Vic :
Comarca:
•
Altres:
• Casa:
Colònies
-Museu de la Pell.
-Museu Episcopal.
-L’Esquerda
(les que ofereix el
Consell Comarcal)
-Les mines de Sal de
Cardona
-Les mines de Carbó
de Fígols.
-Tallers oli Calders.
-Casc Antic de
Girona.
-Zona Volcànica La
Fageda (Garrotxa)
-Escola del Mar:Comarruga, Llança,
l’Estartit,..
-Escola de la Natura:
Taradell, St.Quirze
Safaja,..
-Escola del Cel:
Hostalric
Àrea de llengua

60. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
S'han actualitzat les sortides de Secundària
IES Castell Quer
CURS
1r TRIMESTRE
2n TRIMESTRE
3r TRIMESTRE
1 ESO
•
Tutoria a St. Andreu de
Llanars
•
Esquiada
•
Tarragona
•
•
Treball de síntesi Gavarresa)
•
Tutoria voltants de l’IES
Museu Egipci i IMAX
•
•
Cim d’àligues
Ruta pels pobles del
Lluçanès
•
Vic
•
Cosmocaixa
Tutoria a St. Sebastià
•
Terrassa
Món St. Benet
•
Teatre anglès
•
3 ESO
•
•
2 ESO
Planes de Son
•
Esquiada
•
Petit Liceu i Fundació Miró •
•
Tutoria a St. Andreu de
Llanars
Museu del Ter (economia)
•
4 ESO
•
Tutoria
•
Viatge fi d’etapa
Esports d’aventura
•
Museu història Catalunya +
Sagrada Família
•
Cursa d’orientació
•
Sortida tutoria

61. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
Trobada esportiva
•
Portes obertes UAB
Londres
•
Pedrera + Parlament
Saló d’Ensenyament
•
•
Xerrada mates
•
Barcelona romana
Esquiada
•
2 Batxillerat
•
•
•
1 Batxillerat
MNAC + Cosmocaixa +
teatre
Es revisen les sortides que es fan a primària i ESO, ara per ara es coincideix en:
Sortides que es fan a primària i secundaria
Barcelona:
IMAX.
Museu Història de Catalunya.
Cosmocaixa
Vic i Comarca:
Museu Episcopal
9 Nou
Museu Industrial del Ter

62. Seminari primària - Secundaria
Àrea de llengua
S'acorda :
•
Que ara per ara la sortida a Sant Benet de Bages es farà a primària i no es
farà a Secundaria.
•
La sortida del Museu de la ciència i la tècnica de Terrassa es farà a
secundaria.
•
Es procurarà no fer les sortides plantejades a secundaria a primària
•
Les sortides a primària poden modificar-se en funció dels projectes que es
fan, però cal tenir present de no fer les que estan consolidades a
secundaria.