Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

SEMINARI COORDINACIÓ
PRIMARIA - SECUNDARIA LLUÇANÈS.

Llengües
Document r...
Seminari primària - Secundaria

INDEX
1. Introducció
2. Esquema currículum de llengües
3. Llengua catalana i literatura. L...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

1. INTRODUCCIÓ
Aquest dossier recull els acords i el treball realitzat, e...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

2. ESQUEMA CURRICULUM DE LLENGÜES
Àrea: Àmbit de llengües
Competències pr...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

3. Llengua catalana i literatura. Llengua castellana i
literatura.
3.1 Ac...
Seminari primària - Secundaria

•

Àrea de llengua

Revisar el document de llengua anglesa (seminari 2007-2008) per tal de...
Seminari primària - Secundaria

•

Àrea de llengua

Mirar el nivell de comprensió lectora dels alumnes per mitjà de proves...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

Bibliografia a tenir present :
•

Proves Psicopedagògiques d'aprenentatge...
Seminari primària - Secundaria

•

Àrea de llengua

Elaborar criteris de correcció i avaluació, prenent com a punt de part...
Seminari primària - Secundaria

•

Àrea de llengua

A cinquè s'avaluaran set ratlles a sisè deu i a primer d'ESO tretze. L...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

tornant al nostre tema,…
Com a conclusió: finalment, en definitiva, per a...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

3.1.5 Revisió altres acords
Sortides ( seminari curs 2006-2007)
•

S'acor...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

GRAELLA CONTROL VELOCITAT LECTORA . SECUNDÂRIA.( Curs 2010-2011)

1 ESO
N...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

GRAELLA CONTROL DE VELOCITAT LECTORA PRIMARIA (CURS 2010-2011)

cinquè
No...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

3.2 Recull de Llibres de lectura. Primària i secundària
Es tracta d'un re...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

L’Otto ha desaparegut.

Editorial Bruño

Llengua castellana
ZER Gavarresa...
Seminari primària - Secundaria

Konrad, el nen que va sortir d’una llauna
de conserves.
La bicicleta de Sumkhi
Els 4 minyo...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

Antologia de poesia catalana.

Proa

Llengua Castellana
Nada,
Poesía espa...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

3.3 Ortografia
Aquest apartat conté:
3.3.1 Una selecció/sequenciació dels...
Seminari primària - Secundaria

Hi ha, hi havia ...
Exemple: Hi havia una
vegada...Hi ha un gat a
la teulada.
H (ús quotid...
Seminari primària - Secundaria

Gerundis -t
Infinitius - r

Ordinals - cardinals

Àrea de llengua

quatre gossos.
HI HA – ...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

Secundaria
•

A català les faltes baixen nota segons criteris

•

En els ...
Seminari primària - Secundaria

•

Àrea de llengua

Cada infant copia una d’aquestes paraules en una tira
de cartolina amb...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

importants de memoritzar.
•

Elaborem una caixa de paraules, dins hi dese...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

•
Dictat preparat breu

Es fa el dictat i es corregeix.

•

Es dóna un te...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

3.3.3 Normes d'ortografia

ORTOGRAFIA DE LA H
La lletra H no representa e...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

ORTOGRAFIA DE LA H
adhesiu
ahir
alcohol
aleshores
d’hora
exhaurir
habitac...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

ELS SONS I LES GRAFIES DE LA ESSA
El so de la ESSA SONORA s’escriu amb:

...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

ELS SONS I LES GRAFIES DE LA ESSA
El so de la ESSA SORDA s’escriu amb:

S...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

ELS SONS I LES GRAFIES DE LA ESSA
El so de la ESSA SORDA, per raons etimo...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

MOTS USUALS AMB B
badall
badallar
badoc
baieta
baix
baixada
bala
balança
...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

MOTS USUALS AMB V
vaca
vacances
vacunar
vagó
vaixell
valencià
valent
vall...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

O / U ÀTONES
Quan la o s’escau en una síl·laba tònica, es llegeix clarame...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

APOSTROFACIÓ
EL DETERMINANT MASCULÍ EL

S’APOSTROFA

NO S’APOSTROFA

Dava...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

SONS CONSONÀNTICS
G / GU – C / QU – J / G – XEIX / ICS – TX / IG
G / GU
L...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

J/G
Escrivim j davant de a, o, u: platja
Escrivim g davant de e i de la i...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

XEIX / ICS , TX / IG
Escrivim x:
a principi de mot: xarop
darrera de cons...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ I LES SEVES FUNCIONS
SIGNES DE PUNTUACIÓ

FUNCIÓ
...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

ELS SONS DE LA ERRA
La r pot tenir dos sons:
R suau o fluixa: pera
R fort...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

3.4 Text. Tipologies textuals
Aquest document que conté:
Una selecció/seq...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

Autobiografia.
• Carta formal: la instància i Continuació NARRATIU
la sol...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

Competència escrita, dimensió productiva. Escriptura. TEXT.
Propietats de...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

Avaluació:
Cada text val 10 punts
Competència discursiva: Màxim 3 punts.
...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

Per exemplificar: per exemple, com ara…
Per resumir: en resum, en conclus...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

S'evita la repetició de mots mitjançant l'ús de sinònims i pronoms.
ADEQU...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

3.4 Gramàtica
Continguts
Que treballem a Cicle Superior i primer cicle d'...
Seminari primària - Secundaria

Formes no personals del
verb: infinitiu, participi i
gerundi.
(Opcional, )

El verb auxili...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

(iniciació/Consolida
ció)
L'adjectiu

L'adjectiu
Sintagma adjectiu

Sinta...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

3.6 Lèxic
Continguts
Que treballem a Cicle Superior i primer cicle d' ESO...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

genèric
Paraules amb sentit
específic
Els nivells de llenguatge
El llengu...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

4. ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES COMUNES
Es creu convenient que a primària qu...
Seminari primària - Secundaria

Les oclusives (p/v, b/g,
t/d)
El so d’essa
Fricatius i africats
palatals
L·l

Àrea de llen...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

El verb i el SV
L’adverbi i el Sav

iniciació
-

iniciació
-

progressió
...
Seminari primària - Secundaria

Tipologies i gèneres
textuals
Text narratiu
Text descriptiu
Text conversacional
Text expos...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

6. REVISIÓ SORTIDES 2006-2007
ESCOLES DEL LLUÇANÈS Coordinació Primària S...
Seminari primària - Secundaria

Barna:

Vic:

•

Comarca:

•

CEIP
Terra Nostra

•

•

ZER
Alt Lluçanès

Colònies

•

Vic:...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

•
•

•

Barna:

-Parlament de
Catalunya.
-Visita Modernista.
-Zoo.
-Museu...
Seminari primària - Secundaria

•
•

Vic :
Comarca:

•

Altres:

• Casa:
Colònies

-Museu de la Pell.
-Museu Episcopal.
-L...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

S'han actualitzat les sortides de Secundària

IES Castell Quer

CURS

1r ...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

Trobada esportiva

•

Portes obertes UAB
Londres

•

Pedrera + Parlament
...
Seminari primària - Secundaria

Àrea de llengua

S'acorda :
•

Que ara per ara la sortida a Sant Benet de Bages es farà a ...
Llengües
You’ve finished this document.
Download and read it offline.
Upcoming SlideShare
Textos cs + preguntes
Next
Upcoming SlideShare
Textos cs + preguntes
Next
Download to read offline and view in fullscreen.

1

Share

Llengües

Download to read offline

Related Books

Free with a 30 day trial from Scribd

See all

Related Audiobooks

Free with a 30 day trial from Scribd

See all

Llengües

  1. 1. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua SEMINARI COORDINACIÓ PRIMARIA - SECUNDARIA LLUÇANÈS. Llengües Document recull 2008-2011
  2. 2. Seminari primària - Secundaria INDEX 1. Introducció 2. Esquema currículum de llengües 3. Llengua catalana i literatura. Llengua castellana i literatura. 3.1. Acords 3.2. Recull llibres de lectura primària - secundària. 3.3. Ortografia 3.4. Tipologies textuals 3.5. Gramàtica 3.6. Lèxic. 4. Revisió Materials seminaris anteriors 4.1. Estructures lingüístiques comunes 4.2. Llengua estrangera. 4.3. Revisió de sortides Àrea de llengua
  3. 3. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua 1. INTRODUCCIÓ Aquest dossier recull els acords i el treball realitzat, en el seminari de coordinació primària secundaria del Lluçanès, des del curs 2008-2009 al elaborat materials i arribat a acords de 2010-2011. Durant aquests tres cursos s'han llengua catalana, castellana i estructures lingüístiques comunes. També s'ha revisat el treball fet en el seminari de coordinació primària secundaria el curs 2007-2008 de llengua estrangera: Anglès. I s'ha fet una revisió/actualització de les sortides del document del seminari de primària secundaria curs 2006-2007. I de les tècniques d'estudi del, àmbit organització, seminari curs 2006-2007. Podeu trobar aquest material a l'espai moodle: http://phobos.xtec.cat/crposona/ seminari de coordinació primària - secundària del Lluçanès.
  4. 4. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua 2. ESQUEMA CURRICULUM DE LLENGÜES Àrea: Àmbit de llengües Competències pròpies de l'àrea • Competència comunicativa: Competència Oral Competència escrita Competència audiovisual • Competència plurilingüe i intercultural • Competència literària. Estructura dels continguts • Dimensió comunicativa Parlar i conversa Escoltar i comprendre Llegir i comprendre Escriure Coneixement del funcionament de la llengua. • Dimensió literària. • Dimensió plurilingüe i intercultural. Llengua catalana i literatura. Llengua castellana i literatura. Estructures lingüístiques comunes. Llengua estrangera.
  5. 5. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua 3. Llengua catalana i literatura. Llengua castellana i literatura. 3.1 Acords. 3.2 Recull llibres de lectura primària - secundària. 3.3 Ortografia 3.4 Tipologies textuals 3.5 Gramàtica 3.6 Lèxic. 3.1 Recull d'acords 2008-2011 3.1.1 Acords Generals • Saber quins llibres es llegeixen a les escoles de la comarca a Cicle Superior de primària i a primer cicle de secundària, amb la finalitat, de tenir per una banda un llistat de llibres de lectura, recomanables, (que agraden i funcionen amb els alumnes de primària) i per l'altra saber quins llibres es llegeixen a secundaria per tal de respectar-los i no llegir-los a primària. S'ha elaborat el recull de llibres lectura. • Fer una seqüenciació dels continguts d’ortografia de Cicle Superior de primària i primer cicle d'ESO. • Fer un recull de diferents propostes de treballar i corregir els dictats, a nivell de millora ortogràfica i textual. • Sequenciació de les tipologies textuals, a nivell de Cicle Superior de primària i primer cicle d'ESO. • Elaborar uns mínims de què es treballa i s'exigeix a cada curs de cicle superior i primer cicle d'ESO pel que fa a gramàtica i lèxic. • Realitzar un llistat, recull de materials i recursos per treballar les competències lingüístiques. • Revisar el document de les sortides que es fan a primària i Secundària (seminari 2006-2007) per tal de no repetir.
  6. 6. Seminari primària - Secundaria • Àrea de llengua Revisar el document de llengua anglesa (seminari 2007-2008) per tal de veure si és vigent. • Revisar altres materials elaborats ens els seminaris de cursos anteriors com 2002-2003 i 2006-2007. • Els materials elaborats en el seminari i el recull de recursos aconsellables està a l'espai moodle: http://phobos.xtec.cat/crp-osona/ seminari de coordinació primària - secundària del Lluçanès. 3.1.2 Acords específics dimensió comunicativa i literària ( Llegir i comprendre. Escoltar i comprendre. ) Comprensió lectora • Els alumnes de CS de primària cada curs, s'han de llegir com a mínim tres llibres (un per trimestre), aquests poden ser en llengua catalana o castellana. Un, dels llibres, ha de ser de lectura obligatòria, l'han de llegir tots els alumnes, (ha de permetre un treball col·lectiu) i els altres poden ser comuns o lliures segons l’organització de cada escola. • A primer d'ESO, n'han de llegir tres llibres de català i tres de castellà. D'aquests sis llibres un és de lectura obligatòria, el mateix llibre per a tots els alumnes, es fa un treball sobre el llibre i una lectura col·lectiva. La resta de llibres els escull el lector i el treball a fer és més una recomanació, carta amic, consell. • Els llibres obligatoris sovint els compren els alumnes, alguna escola intenta fer un bossa de llibres comuns. Els de lliure elecció els alumnes els agafen de la biblioteca del centre. • Realitzar un treball sistemàtic de la comprensió lectora: • Lectura en veu alta mínim dos cops per setmana. • Sistematitzar les tècniques d’estudi. ( Revisar que es fa fer el curs 20062007) • Treballar la velocitat i la comprensió lectora a través de diferents estratègies metodològiques. • Treballar diferents tipologies textuals.
  7. 7. Seminari primària - Secundaria • Àrea de llengua Mirar el nivell de comprensió lectora dels alumnes per mitjà de proves. Els centres manifesten què ja ho fan i que utilitzen les proves ACL. Avaluació de la comprensió lectora Volum II (Cicle Mitjà i Superior) de l'editorial Graó. • A l'institut Castell del Quer es continuarà el treball realitzat per les escoles de Primària i s' avaluarà la comprensió lectora i la velocitat lectora a nivell de tota l' ESO, principalment a primer cicle. • Continuar el treball de la comprensió lectora, de manera transversal a les diferents àrees del currículum. Velocitat Lectora • Passar una prova de velocitat lectora a primers de octubre i repetir-la a finals de maig. • El nombre mínim de paraules per minut serà: cinquè sisè primer d'ESO segon d'ESO tercer d'ESO quart d'ESO 120 140 150 170 210 190 • La prova es passa a nivell individual i fora del grup classe. • Els alumnes no coneixen el text. • El text ha de ser adequat a l'edat. Tenir un mínim de 500 paraules a cinquè i ampliables a sisè i primer cicle d'ESO, en funció del nivell dels alumnes. També ha de tenir riquesa de vocabulari i d'estructures. La lletra ha ser d'impremta ,clara i entenedora. • Es comença a comptabilitzar el minut a partir de la segona línia. • Les paraules que no es llegeixin correctament, es descomptaran. • El text que es passi als alumnes serà al mateix a totes les escoles de primària de la comarca. • A secundària el text és del llibre : Proves Psicopedagògiques d'aprenentatges instrumentals secundaria. R.Canals. Editorial Onda • A secundaria es passarà la mateixa lectura, al llarg dels quatre cursos però fragments diferents. La graella d'avaluació recull el procés al llarg dels quatre cursos, i que ens permet fer un seguiment de l'alumne.
  8. 8. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua Bibliografia a tenir present : • Proves Psicopedagògiques d'aprenentatges instrumentals (cicle inicial i mitjà EGB). R.Canals. Editorial Onda. • Proves Psicopedagògiques d'aprenentatges instrumentals 6è Primària . R.Canals. Editorial Onda. • Proves Psicopedagògiques d'aprenentatges instrumentals secundaria. R.Canals. Editorial Onda. • Avaluació de la comprensió lectora. Proves ACL . Volum I . Glòria Català, Gabriel comas, Jordi Renom. Editorial Graó. • L'eficiència lectora. Rafael Bisquerra. Editorial Adams. • Eines de comprensió de textos. Lectura intensiva a secundaria. Joaquim Genover, M.Alba Pozo, Joaquim Vilar. Editorial Graó. • T.A.L.E.C.: TEST D´ANALISI DE LECTURA I ESCRIPTURA EN CATALA. Montserrat Cervera. Editorial Visor distribuciones S.A. • Lectogrups. Quaderns d'eficàcia lectora Ed. Text. La Galera • Test de Raonament verbal. J Riart. Ed. TEA. 3.1.3 Acords dimensió comunicativa i literària ( Escriure. Llegir comprendre,…) Ortografia • Transversalitat a totes les àrees a nivell d’ortografia treballada. Corregir a totes les àrees les faltes amb uns criteris més o menys amplis. A sisè i primer d’ESO a totes les proves de totes les àrees restem -0,1 per falta, com a màxim restem un punt, excepte alumnes d'atenció a la diversitat. No és obligatori però i si recomanable • Mirar com corregim. Aquest és un punt fonamental, en el curs que fem de llengua vam acordar que potser no cal corregir-ho TOT (treballs, ...) el més important és corregir, de tant en tant amb els nens al costat per tal que siguin conscients dels errors.
  9. 9. Seminari primària - Secundaria • Àrea de llengua Elaborar criteris de correcció i avaluació, prenent com a punt de partida els barems de competències bàsiques, a nivell ortogràfic i en el treball del text. • Els alumnes poden escriure amb lletra d'impremta, lligada, segons estil propi però el que si cal és que sigui clara entenedora i amb una correcte separació de les paraules. Primària. • A primària l'ortografia que ja s'ha treballat , es té en compte a totes les àrees. Tranversalitat. Criteris: • Quan la falta es repeteix varies vegades en la mateixa paraula, es compta un sol cop. • Quan en una paraula hi ha més d'una falta, es compta un sol cop. • En els dictats preparats es treu un punt per falta. • En els text i exàmens es treu 0,10 per falta. • Si es fan moltes faltes baixa la nota un grau (exemple: nen/a que té un notable en l'examen, o en un text , passa a tenir un bé), A l'examen o text i figuren les dues notes. No es baixa més d'un punt. • L'ortografia treballada s'aplica a totes les àrees. Però només es baixa nota a les faltes relacionades amb l'ortografia treballada. • Plans individuals i nouvinguts, es fa una adaptació. • Es dedica una hora setmanal a treballar l' ortografia d'una manera sistemàtica. Secundaria • A Secundaria el treball d'ortografia a nivell transversal se'n està parlant. A català les faltes baixen nota segons criteris: • En els text i exàmens es treu 0,10 per falta. • A secundaria també es tenen en compte les faltes en els treballs. Dictats • En tots els dictats preparats comptarem un punt per falta, però només una per falta per paraula i les faltes repetides es compten un cop.
  10. 10. Seminari primària - Secundaria • Àrea de llengua A cinquè s'avaluaran set ratlles a sisè deu i a primer d'ESO tretze. La resta del text no s'avaluarà. Text Primària Cada text val 10 punts Competència discursiva: Màxim 3 punts. Correcció lingüística: Màxim 3 punts. Aspectes formals: Màxim 2 punts. Aspectes personals: Màxim 2 punts. • L' ortografia es valora es valorarà segons els criteris ja establerts. • Es valora a llengua , en els diferents text, i tipologies textuals. • La valoració d'un text seguint aquests criteris , a primària, es fa un cop per trimestre. Bibliografia: Com valorar textos. Rosa Sensat Secundaria • Coherència El conjunt de les idees està organitzat de manera clara i entenedora. Cada paràgraf desenvolupa un únic tema, amb unes idees principals i unes de secundàries que la complementen. • Cohesió. Les paraules estan ben enllaçades (mitjançant preposicions, conjuncions,.. anomenats connectors) i s'usen sinònims per evitar la repetició de mots. Exemples de connectors: D'ordre: en primer lloc, d'entrada, d'una banda, d'altra banda… Per introduir conceptes nous: pel que fa a, quant a, en relació a…. Per aclariments: és a dir, en efecte, per cert, de fet, en realitat… Per exemplificar: per exemple, com ara… Per resumir: en resum, en conclusió, per acabar, recapitulant,… Per reprendre idees ja exposades: tornant al primer punt, fins ara hem dit.
  11. 11. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua tornant al nostre tema,… Com a conclusió: finalment, en definitiva, per acabar, així doncs,.. • Adequació S'ha de fer una bona selecció del lèxic, s'ha d' usar un tractament adient a la situació comunicativa i ha de tenir una estructura adequada (per exemple, l'estructura d'una carta no és la mateixa que la d'un currículum,..) També tenir cura de la presentació. • Correcció Cal tenir cura de les normes ortogràfiques, sintàctiques i lèxiques. 3.1.4 Acords Específics dimensió comunicativa i literària (coneixement del funcionament de la llengua) Gramàtica - lèxic. • Elaborar i pactar uns mínims de gramàtica i lèxic a nivell de cicle superior de primària i primer cicle de secundaria. • Procurar no repetir els continguts any rera any, cosa que comporta la pèrdua d'interès i desmotivació dels alumnes. • Treballar els mínims establerts en profunditat i de manera que quedin ben assolits a cada curs. Proposta de fer material d’ampliació d’aquests mínims establerts, o donar indicacions d’on trobar-ne. Mirar material a la Carta de comprensió lectora, editorial Àlber. • Algunes escoles treballen el lèxic i la gramàtica com un bloc, (tota seguida, al llarg d'una part molt concreta del curs) altres ho fan cada setmana un dia cada cosa , (exemple: dilluns ortografia, dimarts text, dimecres gramàtica,…) • Es proposa elaborar un diccionari bàsic d’aula, paraula dibuix, frase amb el significat,,, a l'estil de cadascú. (és un proposta interessant i dóna pistes als cursos posteriors de quin lèxic s’ha treballat i com s’ha treballat).
  12. 12. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua 3.1.5 Revisió altres acords Sortides ( seminari curs 2006-2007) • S'acorda que ara per ara la sortida a Sant Benet de Bages es farà a primària i no a Secundària. • La sortida del Museu de la ciència i la tècnica de Terrassa i Sant Pere de Casserres, es faran a secundària. • Es procurarà no realitzar les sortides de secundaria a primària i a la inversa. • S'acorda que la resta d'escoles enviaran les sortides que fan ara, per tal d'actualitzar el recull que es va fer en aquest seminari de coordinació el curs 2006-2007. Altres • Fer extensible els acords als claustres de les escoles. I tenir present que encara hi ha gent aferrada a seguir el llibre de text al peu de la lletra. 3.1.6 Annexes • Proves velocitat lectora. Texts alumnes primària. (seminari educació especial) . • ves velocitat lectora. Texts alumnes secundària. (llibre: proves psicopedagògiques d'aprenentatges instrumentals secundaria. R. Canals. Editorial Onda ) • Graella control velocitat lectora. Secundària. • Graella control velocitat lectora. Primària.
  13. 13. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua GRAELLA CONTROL VELOCITAT LECTORA . SECUNDÂRIA.( Curs 2010-2011) 1 ESO Nom de l’alumna/e 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 1set 1maig 2 ESO 2set 2maig 3 ESO 3set 3maig 4 ESO 4set 4maig
  14. 14. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua GRAELLA CONTROL DE VELOCITAT LECTORA PRIMARIA (CURS 2010-2011) cinquè Nom de l’alumna/e 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 1 setembre 1 maig sisè 2 setembre 2 maig
  15. 15. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua 3.2 Recull de Llibres de lectura. Primària i secundària Es tracta d'un recull de llibres de lectura, de català i castellà, de cicle superior de primària i de primer cicle de secundaria, que llegeixen els nens i nenes de a les escoles del Lluçanès. Llibres recomanats: son bons, interessants i han agradat als alumnes. Llistat de llibres de lectura CS recomanats PRIMÀRIA Presentació de la Mare de Déu. Títol Llengua catalana La ciclista Caterina El drac de Bagastrà Hola, Pep! En Griset Qui fa ballar la geganta El forat de les coses perdudes Els dracs a la terra dels cocos La biblioteca dels llibres buits Nosaltres els de Vilaximpleta El panda de l’emperador La por Tanit Autor Editorial Joaquim Carbó Masllorens Dolors Garcia i Cornellà Jaime Cela Pere Martí i Bertran Anna Vila Joan Armangué i Herrero Salvador Comellas Jordi Sierra i Fabra Olfried Preusler David Day Enric Larreula i Vidal Núria Albó Cruïlla Cruïlla Cruïlla Alfaguara Cruïlla Cruïlla Cruïlla Cruïlla Cruïlla Cruïlla Cruïlla SM Joles Senell Asun Balzola Juan Muñoz Martín Anaya SM SM Llengua castellana Encuéntrame un tesoro La cazadora de Indiana Jones El pirata Garrapata ZER Alt Lluçanès Llengua catalana Tina superbruixa”, “l’animalari” La penya dels tigres” La casa sota la sorra. La casa sota el gel Contes per a un món millor. La formiga Piga es deslloriga. Alba. Enric Larreula. El zoo d’en Pitus. El viatge d’en Nicolau. Sadako vol viure. El col.lecionista d’estrelles. El faraó Totun-nas . L’album d’en Benet. Enric Larreula Joaquim Carbó. Joaquim Carbó. Enric Larreula. Emili Teixidor Enric Larreula. Sebastià Sorribas Karl bruckner. La Galera La Galera Cruïlla Editorial Larreula La Galera. Editorial Bruñó. La Galera Editorial Bruño Editorial Bruño Editorial Bruño
  16. 16. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua L’Otto ha desaparegut. Editorial Bruño Llengua castellana ZER Gavarresa Llengua catalana Aristòtil entre les escombraries. (molt curt Desclot, Miquel. però interessant pel tema del medi ambient i reciclatge) La volta al món en 80 dies”. (llibre de Jules Verne. tapes forta, lectures adaptades a Primària). Silvestre Malasang. Dalmases, Antoni La Galera. Biblioteca escolar 7. Ed. Teide Ed. Cruïlla. El vaixell de vapor. Llengua castellana Mi abuelo el presunto. Quieres ser el novio de mi hermana. Bordons, Paloma. ”Carranza, Maite. Ed. Edebé. Ed. Edebé. Anònim Vicens Vives Mary Rodger Sebastià Sorribas Maria Novell Roald Dahl Sebastià Sorribas Joaquim Carbó Josep Lorman Pep Coll Joaquim Carbó Josep m. Folch i Torres La Magrana La Galera La Galera La Magrana La Galera La Galera Cruïlla Cruïlla La Galera Casals Jaume Cabré Goscinny Joaquim Carbó Pilar Garriga La Galera La Galera La Galera Barcanova Glòria Fuentes Antoine de ,Saint-Exupery Ana Pelegrín Maria Aymerich Enid Blyton Eric Wilson Sigrid Heuck H.C Andersen Roald Dahl Elvira Lindo Roald Dahl J. Folk Magisterio Alianza - Emecé Alfagrama Magisterio Joventud Cruïlla Joaquim Carbó La Galera Escola Terra Nostra Llengua catalana El geperut al tres contes de “les mil i una nits” La tele boja La cinquena gràcia de Collpelat “Les presoneres de Tabriz” James i el préssec gegant Viatge al país dels Lacets La colla dels deu El nen que jugava amb les Balenes Què farem, què direm? Els gossos salvatges Les aventures extraordinàries d'en Massagran L'home de Sau Les vacances del petit Nicolàs I tu, què hi fas aquí? L'home del bosc Llengua castellana La noria de Gloria El Principito Letras para armar poemas El secreto del ordenador Los cinco en peligro Asesinato en el “Canadian Express” La canción de Amina El ruiseñor y otros cuentos Matilda Manolito Gafotas Charlie y la fábrica de chocolate La guerra de los chicles Vicens Vives Alfagrama Alfagrama La Galera Escola Lluçanès. Llengua catalana La colla dels deu.
  17. 17. Seminari primària - Secundaria Konrad, el nen que va sortir d’una llauna de conserves. La bicicleta de Sumkhi Els 4 minyons de Vallairosa. La Christie i la caçadora de l’Indiana Jones. El diari d’en Marcel. Àrea de llengua Christine Nöstlinger Alfaguara Amos Oz Enric Larreula Asun de Balzola Cruïlla Cruïlla Cruïlla Gabriel comes La Galera Eduard Marquez José Antonio del Cañizo José Antonio del Cañizo Cruïlla Ediciones SM Ediciones SM Llengua castellana XXL y el capitan Isòbara. Con la cabeza pájaros El maestro y el robot SECUNDARIA INS Castell del Quer Primer d'ESO Llengua catalana Mecanoscrit del segon origen. Mecanoscrit del segon origen. (Lectura fàcil)Alumnes de diversitat Manuel de Pedrolo Manuel de Pedrolo Edicions 62 A 1R D’ESO Eumo J.Sierra i Fabra Algar Editorial. Col: Calcetín Azul J.Sierra i Fabra Barcanova Anònim Elvira Lindo Edicions Vicens Vives Alfaguara M.Mercè Roca Barcanova Susan E. Hinton. Punto de lectura Àngel Guimerà. Ed. 62. Llengua castellana La biblioteca de los libros vacíos. Segon ESO Llengua catalana L'assassinat del professor de matemàtiques, Llengua castellana El Lazarillo de Tormes Manolito Gafotas. Tercer ESO Llengua catalana Com un miratge Llengua castellana Rebeldes Quart ESO Llengua catalana Mar i cel, Llengua castellana Martes con mi viejo profesor, Mitch Albom Ed. Maeva. DEPARTAMENT DE LLENGÜES. LECTURES OBLIGATÒRIES DE BATXILLERAT Primer Batxillerat Llengua catalana Tirant lo Blanc (versió actualitzada), Joanot Martorell. Proa
  18. 18. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua Antologia de poesia catalana. Proa Llengua Castellana Nada, Poesía española, Carmen Laforet Clásicos hispánicos. Ed. Destino. CCC. Vicens Vives. Narcís Oller. Mercè Rodoreda. Proa. Proa Carmen Laforet Clásicos hispánicos. Ed. Destino. CCC. Vicens Vives. Segon Batxillerat Llengua catalana La bogeria Mirall trencat Llengua Castellana Nada, Poesía española, LITERATURA CASTELLANA DE MODALITAT Antología poética del Siglo de Oro. El Quijote, El burlador de Sevilla Antología poética. Cinco horas con Mario Eloísa está debajo de un almendro • M. De Cervantes. Tirso de Molina Rosalía de Castro Miguel Delibes. Enrique Jardiel Poncela. Octaedro La Galera. La Galera. La Galera. Espasa Calpe. Espasa Calpe. Recordar que els llibres de primària son recomanats i els de Secundaria son llibres que no s'haurien de llegir a primària per tal de no repetir.
  19. 19. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua 3.3 Ortografia Aquest apartat conté: 3.3.1 Una selecció/sequenciació dels continguts d'ortografia a treballar a cicle superior de primària i a primer nivell de secundaria. Criteris i pautes d'avaluació. 3.3.2 Un recull de diferents metodologies per treballar els dictats a l'aula . 3.3.3 Un recull de normes d'ortografia, que pot ser útil als mestres, i també com a dossier dels alumnes. 3.3.1 Sequenciació de continguts d'ortografia CINQUÈ La vocal neutra (Iniciació) O/u àtones (Iniciació) Separació de síl·labes Accentuació SISÈ La vocal neutra O/u àtones Síl·labes diftongs (Iniciació) Accentuació Exemple: Aguda (demà), plana (mòbil) i esdrúixola ( majúscula). (Iniciació) Dièresis güe – güi - qüe Exemple: ( qüestió, aigües i pingüí) (Iniciació) Contraccions, l’apòstrof. Contraccions i Apòstrof (Iniciació) Exemple: L’amic del Carles d’Oristà. Punt i final. Punt i final. Exemple: Avui és dilluns. Signes d’admiració i interrogació. Guió en un diàleg Exemple: ? ! Majúscules: després de Majúscules: després de punt punt, noms propis i inici i noms propis, i inici de de frase. frase. Exemple: Arnau, Vic, Prats, Canigó, Ter ... Plurals -es Plurals –es Exemple: Cases, mestres... Plurals -os Plurals –os Exemple: pastissos PRIMER d' ESO La vocal neutra O/u àtones Diftongs Accentuació Dièresis Contraccions i Apòstrof Punt i final. Signes d’admiració i interrogació. Guió en un diàleg Exemple: ? ! Majúscules Plurals –es Vocal neutre terminacions dels verbs Plurals –os
  20. 20. Seminari primària - Secundaria Hi ha, hi havia ... Exemple: Hi havia una vegada...Hi ha un gat a la teulada. H (ús quotidià) Exemple: Hora, ahir... Final de verbs en - ava Àrea de llengua Br - bl Exemple: Abril i bloc. Hi ha, hi havia ... Exemple: Hi havia una vegada...Hi ha un gat a la teulada. H (ús quotidià) Exemple: Hora, ahir... Finals de verbs en –ava Exemple: somniava. Br – bl Exemple: Abril i bloc. T, r i d muda a final de paraula. (Iniciació) T, r i d muda a final de paraula. Exemple: color, sord i sant. B-V(ús quotidià) Exemple: Boca – vaca B-V . El so d'essa: sonora, sorda El so d'essa: sonora (s – z) (Iniciació) sorda (c, ç, ss i s) (ús quotidià) Sonora: casa i zebra. Sorda: cendra, llaç, massa i sopa. G/J Exemple: gelat i jaqueta. X - IX R - RR Sons nasals N -M Sons fricatius G/J Exemple: gelat i jaqueta. Ig – tx (ús quotidià) Exemple: Esquitx i Maig X – IX (ús quotidià) Exemple: Peix i xocolata. R – RR Exemple: carro i cara. Sons nasals N -M Sons fricatius EM – AMB – HEM Exemple: Em dic Pere. Hem quedat amb la Laia. (Iniciació) A L’HORA – ALHORA Exemple: A l’hora de dinar. No pots fer dues coses alhora. A – HA Exemple: Ha arribat tard a l’escola. – HO Exemple: Ho fas o no? I – HI Exemple: Hi havia tres gats i Hi ha, hi havia ... (Assolides) H Finals de verbs en –ava Exemple: somniava. Br – bl Exemple: Abril i bloc. (Assolides) T, r i d muda a final de paraula. Exemple: color, sord i sant. B-V Exemple: Boca – vaca. (Assolides) El so d'essa: sonora (s – z)sorda (c, ç, ss i s) G/J Ig – tx X – IX R – RR Sons nasals N -M Sons fricatius EM – AMB – HEM Exemple: Em dic Pere. Hem quedat amb la Laia. A L’HORA – ALHORA Exemple: A l’hora de dinar. No pots fer dues coses alhora. A – HA Exemple: Ha arribat tard a l’escola. – HO Exemple: Ho fas o no? I – HI Exemple: Hi havia tres gats i
  21. 21. Seminari primària - Secundaria Gerundis -t Infinitius - r Ordinals - cardinals Àrea de llengua quatre gossos. HI HA – JA Exemple: Ja n’hi ha prou Quan/quant, tan/tant Exemple: Quan vinguis ho farem. Quant val? És tan gros com un elefant. Hi ha tants barrets com persones. Gerundis –t Exemple: Treballant Infinitius – r Exemple: Estudiar, dormir, córrer... Ordinals – cardinals Ordinals: vint-i-quatre Cardinals: segon, tercer... quatre gossos. HI HA – JA Exemple: Ja n’hi ha prou Quan/quant, tan/tant Exemple: Quan vinguis ho farem. Quant val? És tan gros com un elefant. Hi ha tants barrets com persones. Gerundis –t Exemple: Treballant Infinitius – r Exemple: Estudiar, dormir, córrer... Ordinals – cardinals Ordinals: vint-i-quatre Cardinals: segon, tercer... Avaluació Primària • A primària l' ortografia que ja s'ha treballat, es té en compte a totes les àrees. Transversalitat. Criteris. • Quan la falta es repeteix varies vegades en la mateixa paraula , es compta un sol cop. • Quan en una paraula hi ha més d'una falta , es compta un sol cop. • En els dictats preparats es treu un punt per falta. • En els text i exàmens es treu 0,10 per falta. • Si es fan moltes faltes baixa la nota un grau ( exemple nen/a a té un notable en l'examen o text passa a tenir un bé). A l'examen o text apareixen les dues notes la del text i o examen i la que queda a causa de les faltes d'ortografia. No és baixa més d'un punt. • L'ortografia treballada s'aplica a totes les àrees. Però només es baixa nota de les faltes relacionades amb l'ortografia treballada. • Plans individuals i nouvinguts, es fa una adaptació. • Es dedica una hora setmanal a treballar la ortografia de manera sistemàtica.
  22. 22. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua Secundaria • A català les faltes baixen nota segons criteris • En els text i exàmens es treu 0,10 per falta • A secundaria també es tenen en compte les faltes en els treballs . 3.3.2 Recull de dictats Recull de diferents propostes per treballar i corregir els dictats. Millora ortogràfica i textual. • Hem preparat el dictat a casa. • Fem una llista en un full de les paraules difícils. • El telèfon Juguem al joc del telèfon tot apuntant en un full les paraules que ens van dient els companys. • Variant: El company ens diu la paraula que hem d’escriure i la norma més important que la caracteritza. Exemple: Avió .V i accent tancat a la o. • • Repartim tires de cartolines. • Running Dictation Un cop acabat el joc, fem el dictat. Cada parella escriu una frase del dictat, amb bona lletra i sense faltes a la tira de cartolina. • Amb blue-tack enganxem per tota l’aula i pel passadís les frases. • En parelles fan el dictat, un es queda a l’aula esperant que l’altre li digui la frase, el que surt ha de recordar que diu la frase i com s’escriu. • Van fent torns. • Tenen un temps determinat i finalitzat aquest temps han de donar el dictat a la mestra. • Corregim el dictat i observem quantes faltes s’han fet. Joc amb les paraules • Hem preparat el dictat a casa i han subratllat les complicades paraules difícils.
  23. 23. Seminari primària - Secundaria • Àrea de llengua Cada infant copia una d’aquestes paraules en una tira de cartolina amb lletra grossa, entenedora i sense faltes. • La mestra es queda totes les tires de cartolina i fem diferents jocs amb les paraules. Per exemple: Agafem quatre cartolines i les mostrem als infants, preguntant quina de les paraules que heu vist s’escriu amb b? Agafem quatre cartolines més, les mostrem als infants i en canviem una, un cop tornades a passar han d’escriure quina és la que hi falta. • Fem el dictat normalment, el corregim i analitzem quantes faltes hem fet. Dictat a la pissarra • Quan arriben els infants es troben el dictat escrit a la pissarra amb moltes faltes, es posen en fila, cadascú té un guix i al seu torn corregeixen una falta, fins que ells creuen que ja no n’hi ha més. • • Dictat no preparat. • Es dicta el text. • Dictat consulta Esborrem la pissarra i fem el dictat. Tenen un temps que poden fer consulta (uns 10 minuts a l’aula) del què vulguin per corregir-lo (diccionari, preguntes als companys...) • Un cop corregit comentem els dubtes i les formes com s’han resolt. • L’endemà tornes a fer el dictat per comprovar què recorden. • Dictat fet amb magnetòfon i auriculars. • Motivador per si mateix. • Magnetòfon Adaptat al ritme de cada infant (se’l poden passar tantes vegades com sigui necessari). • Els mateixos alumnes es poden gravar (així aprofites per fer una activitat de lectura expressiva). Dictat de paraules • Per repassar les paraules més freqüents que creiem
  24. 24. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua importants de memoritzar. • Elaborem una caixa de paraules, dins hi desem les paraules que freqüentment escriuen erròniament les podem fer servir tant pel dictat com per consultar-les quan sigui necessari. Dictat mut • Llegim la frase que es vol dictar. El nen l’ha de memoritzar. A la pissarra fem un esquema que representa les paraules de la frase amb tantes ratlles com paraules hi ha i el nen a la llibreta ha d’escriure la frase sencera. Exemple: El gos borda __ _____ ________ • Dictat d’un text lliure fet pels propis infants. • Dictat improvisat Construir una història entre tots i fer-ne un dictat. Frases més usuals. Autodictat • El nen s’aprèn un petit text, i ell mateix quan arriba a l’escola se’l dicta, és a dir l’escriu de memòria, fet que afavoreix la memòria visual centrada en contextos més amplis, no només la paraula. Dictat caminat • Agrupem els alumnes per parelles. En diferents punts de la classe hi pengem un text escrit per ser dictat. • Un membre de la parella ha d’aixecar-se i anar a llegir el text, ha de fixar-se en com s'escriu i tornar al costat de la seva parella per dictar-li. • Si la seva parella s'equivoca o té dubtes, ha d’indicar-li com s'escriu la paraula. Si no n’està segur, pot tornar a caminar fins al dictat per comprovar-ho. • El dictat s’autocorregeix entre els dos mirant el full inicial. • Els alumnes han d’informar el docent del resultat del treball; d’aquesta manera, el control és immediat. • Dictat preparat tradicional Després es canvien els papers en la parella. • Es dóna un text i se suggereix a l'alumnat que n’estudiï només les paraules que ignora.
  25. 25. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua • Dictat preparat breu Es fa el dictat i es corregeix. • Es dóna un text i se suggereix a l'alumnat que n’estudiï només les paraules que ignora. Però el professor o la professora, en fer el dictat, encara que llegeix tot el text, només demana que s'escriguin determinades paraules. • Així focalitzem l'atenció en les paraules amb dificultat i, al seu torn, el dictat és més ràpid i àgil. Per exemple: Donat un text llegiríem tot el text, però el nostre alumnat només escriuria els mots en negreta. Dictats amb • correcció creuada En qualsevol dels dictats anteriors es demana a altres alumnes que corregeixin el dictat dels seus companys i companyes. Posteriorment els autors del dictat han de comprovar que la correcció ha estat correcta. Dictats sobre • Estudiar, dictar i corregir els vocabularis personals vocabularis cacogràfics (d'errors) de cada alumne/a afegint-hi o no personals una correcció creuada. També pot fer-se amb el vocabulari cacogràfic d’aula si se’n fa un en un cartell, fitxer o similar. • Els vocabularis personals s'expliquen a continuació. • Quan hem de corregir un text d'un alumne, li podem demanar que escrigui en un full o en fitxes les paraules que li hem corregit i que hauria d’estudiar durant la setmana: és el seu vocabulari personal Avaluació • En tots els dictats preparats comptarem un punt per falta, però només una falta per paraula i les faltes repetides es compten un cop. • A cinquè s'avaluaran set ratlles a sisè deu i a primer d'ESO tretze. La resta de text no s’avaluarà.
  26. 26. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua 3.3.3 Normes d'ortografia ORTOGRAFIA DE LA H La lletra H no representa en català cap so, excepte en el cas de les onomatopeies o de mots procedents d’altres llengües: ha, ha!, ehem!, handicap, handbol, etc. No hi ha regles fixes que permetin determinar quan cal escriure aquesta grafia. Es pot recórrer a la correspondència amb el castellà o amb altres llengües, però cal recordar sobretot certs casos. Mots usuals amb H inicial o interior de mot: Hàbil, habitar, hèrnia, historia, honest, horror, hospital, humor, adherir, cohesió, exhaurir, inhumà, prohibir, vehicle Poden escriure’s amb H o sense: Helena, Esther Mots amb H sense correspondència amb el castellà: Ham, hissar, hivern, ahir, subhasta Mots sense H que no es corresponen amb el castellà: Cacauet, coet, orxata, os, ou
  27. 27. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua ORTOGRAFIA DE LA H adhesiu ahir alcohol aleshores d’hora exhaurir habitació habitant ham harmonia haver de haver-hi hectàrea exhibir hectolitre hectòmetre helicòpter hem hemicicle hemisferi hemoglobina hemorràgia heptàgon herba heroi hexàgon hidràulic hi hidroaviació hidroelèctric himne hipòdrom hipopòtam història hivern ho hola home hora hort hort hospital hostal hostil hotel humitat malhumorat prohibir tothom vehicle
  28. 28. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua ELS SONS I LES GRAFIES DE LA ESSA El so de la ESSA SONORA s’escriu amb: Z S A principi de mot: zero, zona, zebra ... Un petit nombre de mots d’origen grec: amazona, ozó, trapezi ... Els compostos de rizo- (rizoma), zoo- (zoologia), -zoic (paleozoic), -zou (protozou), -zoide, -zoari Entre consonant i vocal: alzina, esmorzar. Horitzó ... Exceptuant Entre vocals: casa, riquesa, desembre, pisos ... Exceptuant Els derivats o compostos de: fons (enfonsar ...), dins (endinsar ...), trans- (transistor ...)
  29. 29. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua ELS SONS I LES GRAFIES DE LA ESSA El so de la ESSA SORDA s’escriu amb: S A principi de mot: savi, senyor, sona ... Després dels prefixos: a- (asimetria) ante- (antesala) anti- (antisèptic) bi- (bisectriu) contra- (contrasentit) entre- (entresuat) hendeca- (hendecasíl·lab) mono- (monosíl·lab) sobre- (sobresortir) tetra- (tetrasíl·lab) uni- (unisex) Els compostos: fotosíntesis, homosexual ... Els compostos amb guionet: para-sol, penya-segat ... SS Entre vocals: possible, interessant, abadessa, pleníssim... Exceptuant A fi de mot: pas, ros, fals, tros, esbós ... Entre consonant i vocal: cansar, dansar, molsa ... NOTEU LES ALTERNANCES Nas, progrés, canyís ... Cabàs, arròs, congrés, pas ... Nassos, progressos, canyissos ... Cabasset, arrossada, congressista, passera ...
  30. 30. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua ELS SONS I LES GRAFIES DE LA ESSA El so de la ESSA SORDA, per raons etimològiques, també s’escriu amb: Ç Davant A: caça, Marçal, França O: cançó, feliços, venço U: vençut, forçut A fi de mto: feliç, venç, arboç ... C Davant E: ceba, cacera, felices, vèncer, francès ... I: civil, edició, anunci ... NOTEU ELS NEXES: -cc: accedir, accelerar, acceptar, succeir ... -xc: excedir, excés, excel·lent, excepció, excitar ... -sc: ascensió, conscient, escena, susceptible ...
  31. 31. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua MOTS USUALS AMB B badall badallar badoc baieta baix baixada bala balança balances balcó baldufa balena ball ballar barret barreta bastant banc bandera bany banyar banyera bar barallar-se barana barat barba barra barraca bots i barrals barreja barrejar barri bassa bastó bata batalla batlle batre batzegada bava be bé bec beguda bell, -a bellugar ben bena beneit benzina berenar bèstia betum beure biblioteca bicicleta bitlla bitllet blanc blat blau blava blavor bo boc boca bolet boig boja boira bola bolígraf bomba bomber bombó bombolla bonic bony bordar bosc bossa bota botifarra botiga botiguer botó botzina bou boxa braç braça braçada branca bressol breu brevetat brillar brodar broma brossa bruixa brusa brut bufanda bufar bufetada buidar buit bullir bunyol burro buscar bústia butà butaca butlletí butllofa butxaca
  32. 32. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua MOTS USUALS AMB V vaca vacances vacunar vagó vaixell valencià valent vall vareta vas vasos vedell vegada vehicle veí veïna veïnat vela veler vell veloç velocitat vèncer vendre venedor venir venjança venjar vent ventada ventilador ventre verb verd verdura vergonya verinós veritat vermell vers vèrtebra vespre vestir vestit veta veu veure vi via viatge viatger viatjar vida vidre vigila vigilant vigilar vinagre vint vinya violeta violí visita visitar vista viu viudo viure viva volant volar voler volta voltar volum vora vorera vosaltres vostè vostre vot votació votar vuit vuitanta
  33. 33. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua O / U ÀTONES Quan la o s’escau en una síl·laba tònica, es llegeix clarament: cosa, jove, porten, doni ... Quan la o s’escau en una síl·laba àtona, es pronuncia u: coseta, jovent, portem, donés ... NORMES PER ESCRIURE CORRECTAMENT O / U 1. BUSCAR L’ARREL O PARAULES DE LA MATEIXA FAMÍLIA EN QUÈ LA O ESTIGUI EN POSICIÓ TÒNICA Moltes paraules deriven d’un altra, més curat (coseta ve de cosa, jovent de jove) Altres paraules les podem relacionar amb mots, també més curtes, de la mateixa família, encara que no siguin pròpiament derivades (donar té la mateixa arrel que ell dóna) Amb aquests procediments obtindrem sempre paraules que tenen l’accent o l’arrel i així podem saber exactament quina lletra cal escriure-hi. COM QUE DIEM TAMBÉ ESCRIVIM Pont Pontet, pontó, pontarró Punt Puntet, puntós, puntual Olla Oller, olleta, ollassa, ollada Ull Ullera, ullet, ullàs, ullada 2. MIRAR EL CASTELLÀ En la majoria de mots, castellà i català coincideixen. CASTELLÀ CATALÀ Moral Moral Mural Mural Oreja Orella Cuchara Cullera Hormiga Formiga 3. PLURALS EN -OS
  34. 34. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua APOSTROFACIÓ EL DETERMINANT MASCULÍ EL S’APOSTROFA NO S’APOSTROFA Davant paraules que comencen amb vocal o h: Quan la i funciona com a consonant: L’avi, l’home, l’u ... El iaio. El ioga, el iogurt Quan el mot següent, encara que literalment no comenci amb vocal, de fet s’hi pronuncia: L’11, l’1 ... EL DETERMINANT FEMENÍ LA S’APOSTROFA Davant paraules que comencen amb vocal o h: L’aixeta, l’harmònica ... Davant el mot una quan no es refereix a l’hora: L’una i l’altre Quina hora és? La una. S’APOSTROFA Davant de paraules que comencen en vocal o h: D’actualitat, d’història S’APOSTROFA NO S’APOSTROFA Davant de paraules femenines que comencen per i o u en síl·laba àtona: la instal·lació, la humanitat .... Per tradició davant les següents paraules: una (referint-se a l’hora), la una de la nit Davant del nom de les lletres: la a , la essa Quan pot haver-hi una confusió de significat: la ira (es podria confondre amb la lira); la asimetria (es podria confondre amb la simetria) Quan la i funciona com a consonant: la ionosfera LA PREPOSICIÓ DE NO S’APOSTROFA Quan la i funciona com a consonant: Pintura de iode Davant de citacions o títols: El conte de El Gegant del Pi ESL PRONOMS NO S’APOSTROFA Els pronoms febles (me, te, lo, la se, ne, nos, los) s’apostrofen davant un verb En els casos que es troben el pronom la i la paraula comença en i, u àtones (sinalefa): la inviten, la utilitzen començant en vocal o hac: M’ha dit, l’he vist, m’agrada En les combinacions de dos o més pronoms tampoc s’apostrofa si hi ha Darrera un verb acabat en vocal: escolta’m, acosta’t sinalefa: la hi portaré, què se us ha perdut? En les combinacions de dos o més pronoms febles i el verb, l’elisió tendeix a fer-se en l’últim pronom (per tant, posarem l’apòstrof com més a la dreta millor): Me n’haig d’anar, te n’has recordat, se’ls emporta
  35. 35. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua SONS CONSONÀNTICS G / GU – C / QU – J / G – XEIX / ICS – TX / IG G / GU La lletra g no representa el mateix so quan és a davant de a, o, u que aun és davant de e, i. Si volem representar davant d’una e o d’una i el mateix so de gat, haurem de fer servir el grup gu. La u dels grups gue, gui, no es pronuncia. DIÈRESI SOBRE GÜ/ QÜ Hi ha mots que tenen una u pronunciada entre la g i un altra vocal. En aquests casos, si l’altra vocal és una e o una i, posarem dièresi (¨) sobre la u. Passa el mateix si volem pronunciar una u entre la q i una altra vocal. Llavors haurem de posar dièresi sobre la u si és seguida d’una e o d’una i. Lletres Lletres que van darrera Com sona Exemples g a, o, u com gat g e, i com germà gu e, i com gat gat, gos gust ginesta germà guerra, guix U QUE ES PRONUNCIA Amb dièresi Sense dièresi aigües següent pingüí qüestió aqüeducte freqüent aqüífer aigua llengua guanyar quatre quadrat quocient quadre
  36. 36. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua J/G Escrivim j davant de a, o, u: platja Escrivim g davant de e i de la i: girafa Hi ha però algunes excepcions: els grups de lletres –jecc- i –ject- s’escriuen amb j: injecció. el verb jeure s’escriu amb j: jeus alguns mots: jersei, majestat ... J A, O, U G platja jove juliol E, I gerra girafa EXCEPCIONS -jecc- : injecció -ject- : subjecte el verb jeure majestat, jersei, jerarquia
  37. 37. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua XEIX / ICS , TX / IG Escrivim x: a principi de mot: xarop darrera de consonant: punxa darrera i: guix darrera u que forma diftong amb la vocal de davant: xauxa Escrivim ix: darrera de a, e, o, u : caixa Escrivim ig: A final de mot quan enmig d’altres mots de la mateixa família trobem: g, j, tg, tj: raig – rajar Escrivim tx: A final de mot quan enmig d’altres mots de la mateixa família trobem tx: despatx - despatxar
  38. 38. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ I LES SEVES FUNCIONS SIGNES DE PUNTUACIÓ FUNCIÓ Interrogant ? Expressa preguntes. Signe d’admiració ! Expressa èmfasis, sorpresa, alegria. Punt i seguit . Separa oracions. Punt i a part . Separa paràgrafs. Coma , Per enumerar. Exagerar o intercalar aclariments. Punt i coma ; Manté un lligam lògic entre dues frases. Dos punts : Precedeixen enumeracions i aclariments, i introdueixen citacions textuals. Cometes “ Assenyalen citacions textuals . Parèntesis () Expressen informació complementària. Punts suspensius ... Expressen frases o enumeracions inacabades. Guió - Expressa aclariments i també s’usa en els diàlegs.
  39. 39. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua ELS SONS DE LA ERRA La r pot tenir dos sons: R suau o fluixa: pera R forta: porró ORTOGRAFIA DE LA R I LA RR R RR R AMB SO FORT A començament de paraula: rata Entre vocal i consonant: porta Entre consonant i vocal: Enric Entre vocals : carro R AMB SO FORT R Sempre una sola r: cara LA ERRA MUDA Hi ha `paraules en les quals escrivim la r, però no la pronunciem. Generalment aquestes paraules porten la r final. Hem d' escriure r final muda en terminacions de verbs( infinitius), com per exemple: estimar, témer, venir. Hem d'escriure r final muda en alguns noms d'oficis, com per exemple: cuiner, fuster. Per saber si una paraula porta o no una r muda final,
  40. 40. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua 3.4 Text. Tipologies textuals Aquest document que conté: Una selecció/sequenciació de text i tipologies textuals per treball a cicle superior de primària i a primer nivell de secundaria. I els criteris i pautes d'avaluació. TIPOLOGIA DE TEXTOS . Diferents tipus de text a treballar: Narratiu, Descriptiu, Instructiu, conversacional , poètic, expositiu. El text Expositiu creiem que s'ha de treballar de manera transversal a totes les àrees : Ciències naturals, Socials, etc. I fer exposicions, conferències, etc.… sobre un tema. Primer Trimestre Cinquè DESCRIPTIU. Descripció de: Paisatges, objectes, persones, ambients,… Sisè NARRATIU Noticia. Segon trimestre Tercer trimestre Sempre i transversal POÈTIC Poesia per mirar, (amagar paraules, lletres que juguen,..) Poesia per jugar (Acròstic, repeticions,..) Com sonen els pomes( rodolins, versos curts,..) • Fem poemes (poemes amb monosíl·labs, , poemes mutilats,..) POÈTIC Poema Sant Jordi CONVERSACIONAL • Diàleg. • Teatre Inici. • Entrevista. • Discurs EXPOSITIU A totes les àrees. INSTRUCTIU Problema matemàtic. EXPOSITIU A totes les àrees.
  41. 41. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua Autobiografia. • Carta formal: la instància i Continuació NARRATIU la sol·licitud • Carta de reclamació ESO NARRATIU Narració. • Parts de la narració: Introducció, nus desenllaç, punt àlgid. Equilibri entre les parts d'una narració. L'autor i el narrador(primera persona) Temps intern i temps extern d'una narració. Ressenya. (Fem problemes) Itinerari (Per on hi vaig?) Normes d'un joc. (Juguem? Som-hi!) Instrucció. Feina quotidiana. (com es plega una camisa) • POÈTIC CONVERSACIONAL Com sonen els pomes( versos • Teatre curts, llargs, rimes,..) Monòleg • Fem poemes (poemes amb monosíl·labs, poemes mutilats,..) • Llenguatge dels poemes (la imatge, la comparació , la metàfora,..) Poesia per jugar (Acròstic, LimericK, sirventès,…) EXPOSITIU A totes les àrees.
  42. 42. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua Competència escrita, dimensió productiva. Escriptura. TEXT. Propietats del text. avaluació Primària S'ha agafat com a punt de partida els barems de competències bàsiques. 0-1-2-3: Gens 4-5-6: Poc 7-8: Bastant Interferències amb altres sistemes lingüístics. Estructures morfosintàctiques Concordança de la frase Errades d’ortografia arbitrària. Vocabulari precís i variat Interferències amb altres sistemes lingüístics. 9-10: Molt Signes de puntuació . , ? ! - Ortografia Aspectes formals Grafia Presentació Lletra entenedora i proporcionada. Correcció lingüística Lèxic Manté el temps verbal. No excés de i/però, que hi hagi varietat de connectors. Estructurat correctament segons el tipus de text. Competència Discursiva Coherència Cohesió Títol, informació suficient i informació ordenada, creativitat. ALUMNES CURS CICLE SUPERIOR Polidesa i alineació. REGISTRE D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ESCRITA
  43. 43. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua Avaluació: Cada text val 10 punts Competència discursiva: Màxim 3 punts. Correcció lingüística: Màxim 3 punts. Aspectes formals: Màxim 2 punts. Aspectes personals: Màxim 2 punts. • L' ortografia es valora a part segons els criteris establerts. • Es posa una nota del text i una nota d'ortografia. • La nota d'ortografia pot fer baixar màxim una escala de la nota del text ( exemple : si un alumne/a ha fet moltes faltes, la nota de text pot passa de notable a bé). • Es valora a llengua, en els diferents text, tipologies textuals • La valoració d'un text seguint aquests criteris , a primària, es fa un cop per trimestre. Bibliografia: Com valorar textos. Rosa Sensat Secundaria Coherència El conjunt de les idees està organitzat de manera clara i entenedora. Cada paràgraf desenvolupa un únic tema, amb unes idees principals i unes de secundàries que la complementen. Cohesió. Les paraules estan ben enllaçades (mitjançant preposicions, conjuncions,.. anomenats connectors) i s'usen sinònims per evitar la repetició de mots. Exemples de connectors: D'ordre: en primer lloc, d'entrada, d'una banda, d'altra banda… Per introduir conceptes nous: pel que fa a, quant a, en relació a…. Per aclariments: és a dir, en efecte, per cert, de fet, en realitat…
  44. 44. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua Per exemplificar: per exemple, com ara… Per resumir: en resum, en conclusió, per acabar, recapitulant,… Per reprendre idees ja exposades: tornant al primer punt, fins ara hem dit.. tornant al nostre tema,… Com a conclusió: finalment, en definitiva, per acabar, així doncs,.. Adequació S'ha de fer una bona selecció del lèxic, s'ha d' usar un tractament adient a la situació comunicativa i ha de tenir una estructura adequada (per exemple, l'estructura d'una carta no és la mateixa que la d'un currículum,..) També tenir cura de la presentació. Correcció Cal tenir cura de les normes ortogràfiques, sintàctiques i lèxiques.. Propietats del text puntuació Graella valoració textos escrits 1r i 2n ESO COHERÈNCIA El text inclou la informació essencial de manera clara i ordenada El text presenta una estructura correcta (introducció, desenvolupament, conclusió) COHESIÓ Les oracions estan enllaçades les unes amb les altres La puntuació és correcta. S'evita la repetició de mots mitjançant l'ús de sinònims i pronoms. ADEQUACIÓ El tipus de llenguatge és el que cal. La presentació és correcta (marges, cal·ligrafia, polidesa) CORRECCIÓ 0-1 errors 3 2-4 errors 5-7 errors +7 errors NOTA Punts 1 1/2 0 1 1/2 0 Punts 1 1/2 1 1/2 1 1/2 Punts 1 1/2 1 1/2 Punts 0 0 0 0 0 2 1 0 Graella valoració textos escrits 3r i 4t ESO COHERÈNCIA El text inclou la informació essencial de manera clara i ordenada El text presenta una estructura correcta (introducció, desenvolupament, conclusió) COHESIÓ Les oracions estan enllaçades mitjançant connectors Al llarg del text hi apareixen signes de puntuació Punts 1 1/2 0 1 1/2 0 Punts 1 1/2 0 1 1/2 0
  45. 45. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua S'evita la repetició de mots mitjançant l'ús de sinònims i pronoms. ADEQUACIÓ El registre i el gènere textual són adequats a la situació comunicativa La presentació és correcta (marges, cal·ligrafia, polidesa) CORRECCIÓ 0-1 errors 2-4 errors 5-7 errors +7 errors NOTA 1 1/2 0 Punts 1 1/2 0 1 1/2 0 Punts 3 2 1 Per aplicar la CORRECCIÓ cal tenir en compte que es consideraran només les línies especificades a continuació: Per a 3r. d'ESO 10 línies / 100 mots Per a 4t. d'ESO 12 línies / 120 mots A secundaria s'aplica aquest barems en els text de l'àrea de llengua. 0
  46. 46. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua 3.4 Gramàtica Continguts Que treballem a Cicle Superior i primer cicle d' ESO Cinquè Primària Sisè La frase. El paràgraf Tipus de frases. Confegir frases La frase i les seves modalitats. Frases afirmatives negatives. La frase gramatical. Elements de la frase: subjecte i predicat El nom. (iniciació). Gènere i nombre del nom Sintagma nominal Primer Secundària Segon El text el paràgraf ,la frase El nom:. Classes de noms: Comuns/propis, concrets/abstractes i Col·lectius/individuals. Nom . (progressió) Nom . (Consolidació) Sintagma nominal (Inici) Sintagma nominal. . Sintagma nominal. (Consolidació) Complement del nom (opcional) Grups de paraules i frases amb funció adjectiva La preposició La preposició. S. Preposicional Les conjuncions El verb. L'infinitiu El verb dins la frase Els temps verbals: present, passat i futur. (Opcional, ) El mode verbal. (Opcional, ) Sintagma verbal. (Iniciació) Els temps verbals: present, passat i futur. (Opcional, ) El mode verbal. (Opcional, ) Verb (Inici) Sintagma verbal . Verb (Consolidació) Sintagma verbal (Consolidació)
  47. 47. Seminari primària - Secundaria Formes no personals del verb: infinitiu, participi i gerundi. (Opcional, ) El verb auxiliar: haver. (Opcional) Introducció a les frases atributives. (Opcional,) Introducció als verbs transitius i intransitius. (Opcional,) Àrea de llengua Formes no personals del verb: infinitiu, participi i gerundi. (Opcional, ) Les frases amb verb atributiu. (Opcional.) Els verbs impersonals. (Opcional) Conjugacions verbals (Opcional) La persona i el nombre del verb.(Opcional,) Els verbs transitius i intransitius. (Opcional) Els connectors Els verbs regulars i irregulars. Els adverbis. L'adverbi. (Inici) (Opcional) Les locucions adverbials. (Opcional) Sintagma adverbial. (Inici) Els Pronoms Els pronoms personals Els pronoms febles (opcional) Els connectors (iniciació/ Consolidació) L'adverbi. (Consolidació) Sintagma adverbial (Consolidació) Els Pronoms (inici i Consolidació) Els pronoms febles Els pronoms febles que fan de CD Complement Indirecte Altres pronoms Els determinats: articles, Els determinats: articles, Els determinants demostratius, possessius, demostratius, (progressió) numerals i indefinits. possessius, (Opcional,) numerals i indefinits. Les interjeccions Els determinants (Consolidació) Les interjeccions
  48. 48. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua (iniciació/Consolida ció) L'adjectiu L'adjectiu Sintagma adjectiu Sintagma adjectiu L'oració simple. (Inici) L'oració composta (Inici) L'oració simple. (Consolidació) L'oració composta. (Consolidació) El gènere i nombre de l'adjectiu Els verbs regulars i irregulars. El complement circumstancial Els pronoms que fan de CC. (Opcional) Es tracta de no anar repetint continguts any rera any, cosa que comporta la pèrdua d'interès i desmotivació dels alumnes. A cada nivell educatiu cal que els continguts s’aprofundeixin i es treballin de forma sistemàtica i quedin ben assolits, per els aprenentatges posterior.
  49. 49. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua 3.6 Lèxic Continguts Que treballem a Cicle Superior i primer cicle d' ESO Cinquè L' ús del diccionari Primària Sisè L' ús del diccionari Secundària Primer Segon El significat: Els El significat: Els diccionaris diccionaris (Inici i Consolidació) Frases fetes i refranys La comparació Sinònims i antònims (Inici) Els antònims La prefixació La sufixació Sinònims i antònims El significat dels prefixos Els prefixos que indiquen negació El significat dels sufixos Les onomatopeies Les comparacions lexicalitzades Jocs de llengua: Les paraules jeroglífics, palíndroms, polisèmiques acròstic, jocs amb monosíl·labs Famílies de paraules Les paraules homòfones Polisèmia, homonímia… Els sinònims La sinonímia. Ús retòric del El diccionari de sinònims significat (Inici) La formació de mots Derivació i composició (Inici) Derivació i composició Polisèmia, homonímia…(Ini ci) Ús retòric del significat (Consolidació) Derivació i composició L'antonímia Manlleu i barbarisme Manlleu i barbarisme Composició de mots, derivació, composició Els antònims La sufixació El significat dels sufixos Paraules i frases amb sentit figurat Paraules amb sentit
  50. 50. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua genèric Paraules amb sentit específic Els nivells de llenguatge El llenguatge formal El llenguatge col·loquial El llenguatge científic La composició Sentit figurat Procurar no repetir els continguts a cada curs, cosa que desmotiva als alumnes. Treballar els mínims establerts en profunditat i de manera que quedin ben assolits a cada curs.
  51. 51. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua 4. ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES COMUNES Es creu convenient que a primària quedin assolides a nivell de castellà i català les diferents categories gramaticals • Nom • Adjectiu • Conjunció (gramàtica) • Preposició • Pronom • Interjecció • verb • Determinat Ortografia La vocal neutra Plurals O/U àtones Divisió sil·làbica Diftongs L’accentuació Accent diacrític Dièresi L'apòstrof /contracció La puntuació Cinquè català iniciació iniciació iniciació progressió iniciació - castellà iniciació iniciació - Sisè català progressió progressió progressió consolidació iniciació iniciació progressió iniciació iniciació castellà iniciació iniciació iniciació iniciació iniciació 1r d’ESO català castellà progressió progressió progressió progressió progressió progressió iniciació Progressió progressió Progressió progressió Progressió Progressió progressió 2n d’ESO català castellà progressió progressió progressió progressió
  52. 52. Seminari primària - Secundaria Les oclusives (p/v, b/g, t/d) El so d’essa Fricatius i africats palatals L·l Àrea de llengua iniciació - - - - - iniciació - - - - - - iniciació - progressió - - - H /hi ha / hi havia progressió progressió progressió - - progressió Ll-Y-I - iniciació - progressió - progressió B/V - - progressió progressió - progressió g/j , x/ix, tg/tj , tx/ig Sons nasals i laterals Les majúscules Correspondència c /z i c/qu /k R/RR progressió progressió - progressió - consolidació - progressió consolidació progressió - progressió progressió - - progressió - - progressió Paraules d’escriptura dubtosa Escriptura de numerals Interferències cat./cast. - - - - - - - - - Cinquè català iniciació progressió - castellà iniciació - Sisè català progressió - castellà progressió consolidació - Morfologia i sintaxi El nom i el SN L’adjectiu L’adjectiu i el SA iniciació / consolidació progressió iniciació progressió / consolidació progressió / consolidació progressió / consolidació progressió iniciació - - reforç progressió / consolidació reforç - - progressió / consolidació - iniciació - - - iniciació 1r d’ESO Català Progressió Iniciació castellà progressió - 2n d’ESO català consolidació consolidació castellà consolidació -
  53. 53. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua El verb i el SV L’adverbi i el Sav iniciació - iniciació - progressió - progressió - Progressió - progressió - La preposició La preposició i el Sprep - - - iniciació - - - Els determinants Els connectors Els pronoms Les interjeccions iniciació - - iniciació - progressió iniciació - Progressió - progressió - consolidació Iniciació/cons olidació Iniciació/cons olidació consolidació iniciació progressió - La conjunció L’oració simple - iniciació progressió iniciació - - progressió - L’oració composta - - - - Lèxic i semàntica El significat: els diccionaris Sinònims i antònims Polisèmia, homonímia... Ús retòric del significat Derivació i composició Manlleu i barbarisme Cinquè Sisè 1r d’ESO castellà - català - castellà iniciació català - Castellà progressió català - iniciació iniciació iniciació iniciació - - progressió progressió progressió progressió progressió progressió - progressió consolidació Iniciació/cons olidació Iniciació/cons olidació progressió Iniciació/cons olidació Iniciació/cons olidació 2n d’ESO castellà Iniciació/cons olidació consolidació consolidació català -
  54. 54. Seminari primària - Secundaria Tipologies i gèneres textuals Text narratiu Text descriptiu Text conversacional Text expositiu Text instructiu Text argumentatiu Text predictiu Text organitzatiu Text retòric La ràdio Cinquè català - Àrea de llengua castellà Sisè català castellà - - - 1r d’ESO català iniciació iniciació iniciació - castellà iniciació iniciació iniciació iniciació 2n d’ESO català consolidació consolidació iniciació consolidació - castellà consolidació iniciació iniciació consolidació - castellà - 2n d’ESO català - castellà - - - - progressió iniciació iniciació progressió iniciació iniciació A primària es treballarà simultàniament en català i castellà Literatura Cinquè català castellà Concepte de literatura Gèneres literaris Narrativa Poesia Teatre Recursos literaris Lectures literàries Sisè català castellà 1r d’ESO català Iniciació/cons olidació Iniciació/cons olidació progressió progressió A primària es treballarà en els grups de lectura, en les tipologies textuals, en el lèxic ,etc . En els diferents apartats , no de manera especifica. 5. LLENGUA ESTRANGERA. Veure seminari primària secundària 2007-2008
  55. 55. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua 6. REVISIÓ SORTIDES 2006-2007 ESCOLES DEL LLUÇANÈS Coordinació Primària Secundària. RECULL DE SORTIDES Escola Primària (Tots) CEIP Lluçanès • Barna: -Auditori EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMARIA E. Infantil Cicle Inicial Cicle mitjà Cicle Superior • • Vic: -Museu de la Pell • • Altres: -Fabrica galetes • • Colònies: • Altres: -Viladoms. -Castell Vell i Vilar. -St.. Pere Torelló. ….. -St. Mateu de Bages. Altres: -Museu Episcopal. -L’Esquerda. -El 9 Nou. Comarca: -Oristà: Museu,cripta, bandolers. Vic : -Molí Paperer . -Cim d’ Àguiles. • Altres: -Santa Fe Montseny. -Trobada ZER • Barcelona: Altres: -Teatre : Prats, -Manresa. . -Museu d’història de Catalunya -IMAX. • Colònies: Altres: • Barcelona: • Altres: -Palamós. -Tiana ... -Museu Dallí. • Bages: -Camp Aprenentatge La Culla. -Cinemes Manresa. -Cosmocaixa. -Palau Robert -Teatre: Prats. Manresa.. -Teatre Anglès: Balsareny. -Museu Pell Igualada -Cosmocaixa. -Copons: Tot Circ • Barcelona: • ZER Gavarresa •
  56. 56. Seminari primària - Secundaria Barna: Vic: • Comarca: • CEIP Terra Nostra • • ZER Alt Lluçanès Colònies • Vic: • Comarca: -Ruta Modernista. -Museu d’història de Catalunya. -Mitjans de transport: (Estació Sants, Port,…) -Cosmocaixa -Auditori Museu de xocolata. -Museu Episcopal. -Museu Industrial l Ter. -El 9 Nou. -Als Munts. -Bicicletada AlpensLluçà. -Sta. Llúcia Sobremunt. -Viladrau CCEN. -La Vall de Bianya (Garrotxa) -Empúries. -Palamós. (La Fosca) -Pista d’atletisme. • -Museu Episcopal -Viladrau: CEEN Àrea de llengua Barna: -Zoo. -Fundació Miró. -Obra Gaudí. -Aquari. • Barna: -Museu Marítim. -Pista de gel. -Museu Ciència. -Poble Espanyol. -Teatre Romea. -Obra Gaudí. -Parlament. -IMAX
  57. 57. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua • • • Barna: -Parlament de Catalunya. -Visita Modernista. -Zoo. -Museu d’història de Catalunya. -Museu Marítim. -Mitjans de transport: Estació Sants, Port,… -Cosmocaixa -IMAX -Poble Espanyol. -Aquàrium. Comarca: • Presentació Mare Déu Vic: Altres: -Museu Pell. -Biblioteca Triadú. -Turisvic. -Bombers de Prats • Vic: • Comarca: -Abrera: Tren de • vapor. -Visita Circ Cric. -El port d’Arenys. -Vilassar: Parc de les aus. -Quingles. La vinya, Bages. (masia) -Marineland: Zoo marí -Montserrat. -Diferents Cases de Natura Altres: -9 Nou, -Llet nostra. -Museu Industrial del Ter. -Radio Manlleu. -Mossos d’esquadra. -Terrassa: museu de la ciència i la tècnica. -Les ruïnes d’Empúries. -Girona: visita guiada. museu del cinema. -Núria. -Mines de Cers. -Aiguamolls de l’Empordà. -Palamós : viure la mar. -Moià: coves del Toll. -Els Volcans de la Garrotxa.
  58. 58. Seminari primària - Secundaria • • Vic : Comarca: • Altres: • Casa: Colònies -Museu de la Pell. -Museu Episcopal. -L’Esquerda (les que ofereix el Consell Comarcal) -Les mines de Sal de Cardona -Les mines de Carbó de Fígols. -Tallers oli Calders. -Casc Antic de Girona. -Zona Volcànica La Fageda (Garrotxa) -Escola del Mar:Comarruga, Llança, l’Estartit,.. -Escola de la Natura: Taradell, St.Quirze Safaja,.. -Escola del Cel: Hostalric Àrea de llengua
  59. 59. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua S'han actualitzat les sortides de Secundària IES Castell Quer CURS 1r TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3r TRIMESTRE 1 ESO • Tutoria a St. Andreu de Llanars • Esquiada • Tarragona • • Treball de síntesi Gavarresa) • Tutoria voltants de l’IES Museu Egipci i IMAX • • Cim d’àligues Ruta pels pobles del Lluçanès • Vic • Cosmocaixa Tutoria a St. Sebastià • Terrassa Món St. Benet • Teatre anglès • 3 ESO • • 2 ESO Planes de Son • Esquiada • Petit Liceu i Fundació Miró • • Tutoria a St. Andreu de Llanars Museu del Ter (economia) • 4 ESO • Tutoria • Viatge fi d’etapa Esports d’aventura • Museu història Catalunya + Sagrada Família • Cursa d’orientació • Sortida tutoria
  60. 60. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua Trobada esportiva • Portes obertes UAB Londres • Pedrera + Parlament Saló d’Ensenyament • • Xerrada mates • Barcelona romana Esquiada • 2 Batxillerat • • • 1 Batxillerat MNAC + Cosmocaixa + teatre Es revisen les sortides que es fan a primària i ESO, ara per ara es coincideix en: Sortides que es fan a primària i secundaria Barcelona: IMAX. Museu Història de Catalunya. Cosmocaixa Vic i Comarca: Museu Episcopal 9 Nou Museu Industrial del Ter
  61. 61. Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua S'acorda : • Que ara per ara la sortida a Sant Benet de Bages es farà a primària i no es farà a Secundaria. • La sortida del Museu de la ciència i la tècnica de Terrassa es farà a secundaria. • Es procurarà no fer les sortides plantejades a secundaria a primària • Les sortides a primària poden modificar-se en funció dels projectes que es fan, però cal tenir present de no fer les que estan consolidades a secundaria.
  • rcarbonell

    Oct. 18, 2017

Views

Total views

3,646

On Slideshare

0

From embeds

0

Number of embeds

3

Actions

Downloads

42

Shares

0

Comments

0

Likes

1

×