Ensenyar gramàtica, Anna Camps a la IV Jornada Aprendre Llengües al Segle XXI

1. Ensenyar gramàtica
Anna Camps
Grup GREAL (UAB)
IV Jornada Aprendre Llengües al Segle XXI
Consorci per a la Normalització Lingüística
Juny 2015

2. Què entenem per gramàtica
a) Conjunt d’estructures morfosintàctiques pròpies d’una
determinada llengua.
b) Descripció completa dels principis d’organització d’una
llengua des del punt de vista fonològic, sintàctic,
semàntic i lèxic.
Termcat (1992): Diccionari de lingüística
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci per a la Normalització Lingüística. Juny 2015

3. • Té el seu origen en la interacció verbal humana.
• Esdevé la gramàtica interna de cada parlant de la llengua.
• Sotmesa a la variació pròpia de l’activitat humana.
• És la base de la norma (social, compartida).
• Sensible a les situacions de precarietat.
• Sovint se l’ha denominat gramàtica implícita
a) Conjunt d’estructures morfosintàctiques
pròpies d’una determinada llengua
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci per a la Normalització Lingüística. Juny 2015

4. b) Descripció “completa” (i sistemàtica) dels
principis d’organització d’una llengua des del punt
de vista fonològic, sintàctic, semàntic i lèxic
• És sistemàtica; en general de base científica. Requereix
l’elaboració de conceptes.
• És un model que pretén descriure i explicar el
funcionament de la llengua o guiar-lo (gramàtica
normativa); és una construcció sociocultural. Hi ha
diversos models: formals, funcionals, …
• És externa (en ocasions se la denomina gramàtica explícita)
• Tendeix a estabilitzar la llengua.
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci per a la Normalització Lingüística. Juny 2015

5. Dos objectius d’ensenyament de la gramàtica
d’acord amb els dos conceptes
1) Aprendre a usar les estructures de la llengua
2) Aprendre a explicar el funcionament de la llengua
a partir del model sistemàtic elaborat
Activitat metalingüística
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci per a la Normalització Lingüística. Juny 2015

6. Dues vies interrelacionades
Activitats
verbals
orals i
escrites
Ensenyament
sistemàtic
dels
conceptes
gramaticals
Espai de l‘ús Espai de la
sistematització
Ús focalitzat
Ús reflexiu
Observació
Elaboració de
corpus
Revisió
Detecció de
problemes
Resolució de
problemes
Etc.
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci per a la Normalització Lingüística. Juny 2015

7. Activitat metalingüística
És aquella activitat que pren la llengua com objecte
d’observació, reflexió i anàlisi.
Pot ser:
• procedimental: repeticions, canvis en el discurs,
manipulacions, etc.
• però sovint va acompanyada de verbalitzacions, sigui en
llenguatge comú, sigui amb la utilització de termes
específics.
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci per a la Normalització Lingüística. Juny 2015

8. 1) Aprendre a usar les estructures de la llengua
 Exercicis de comprensió sintàctica (p. 105)
 Memorització d’estructures sintàctiques (p. 66)
 Inserció i coordinació de frases (p. 109)
 Expressió lingüística del context situacional (p. 72)
 Històries per ordenar
 Operacions lògiques: causals, consecutives,
adversatives etc. (p. 93)
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci de N.L. Juny 2015

9. Necessitat d’un model que permeti relacionar els
aspectes formals, els semàntics i els pragmàtics
2) Aprendre a explicar el funcionament de la llengua
a partir del model sistemàtic elaborat per a tal fi.
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci de N.L. Juny 2015

10. El procés d’abstracció a partir de l’ús
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci de N.L. Juny 2015
Usar i designar
Observar
Identificar
Generalitzar (definir)
Integrar en un sistema

11. Ara arreu les ones corrien, volaven, saltironaven, tintinejaven amb moviments
d’una alegre embriaguesa (J. Ruyra)
M’han faltat mans per estirar el pot de les galetes a la llet, destapar l’ampolla del
reforçant, posar-ne una mica en una cullera i engolir-ho tot a la vegada, mastegant,
glopejant, bevent, empassant, fins que m’he ennuegat, he tossit i tot ha estat a punt
d’anar a l’aigüera.
• L’acumulació de verbs de moviment donen la imatge d’acció accelerada.
• Assenyalar el verbs; dir altres verbs de moviment o d’acció i fer petits textos imitant els
models.
• No tots els verbs indiquen acció: semblar, servir per, tenir, ...
• Hi ha paraules que es refereixen a accions i no són verbs: la sortida, l’entrada dels
alumnes, manifestació, comunicació, correguda, ...
• Com podem distingir els verbs de les paraules que no ho són?
• Les marques del verb: persona, temps, mode, aspecte: la diversitat de les formes del verb.
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci de N.L. Juny 2015

12. Observar la llengua i parlar-ne:
de l’ús a l’observació i la sistematització
El treball d’observació es basa en el descobriment del funcionament de la
llengua mitjançant accions que es duen a terme sobre els enunciats o sobre els
textos, utilitzant operacions diverses:
Operacions com aquestes permeten observar quins canvis de significat o de
situació potencial d’ús es produeixen en canviar algunes de les formes verbals
o, al revés, quines formes són necessàries per produir determinats significats en
contextos diversos.
• incloure o inserir,
• substituir,
• suprimir o elidir,
• completar,
• ampliar,
• relacionar,
• comparar,
• compondre textos o frases
• segmentar,
• recompondre,
• canviar d’ordre
• classificar,
• reconèixer,
• etc.
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci per a la Normalització Lingüística. Juny 2015

13. Activitats
verbals
orals i
escrites
Ensenyament
sistemàtic
dels
conceptes
gramaticals
Espai de l‘ús
Espai de la
sistematització
Ús reflexiu
Ús focalitzat
Elaboració de
corpus
Observació
Revisió
Detecció de
problemes
Resolució de
problemes
Etc.
Proporcionen exemples,
corpus, situacions,
problemes, etc.
Es constitueixen
en models per
a l’ús
Són base per a la
construcció
del coneixement
sistemàtic
Són eines per a
la reflexió i per al
millorament de l’ús
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci per a la Normalització Lingüística. Juny 2015

14. Comprensió d’estructures sintàctiques
Agrupa les frases que tenen un significat semblant
A Barcelona els dies d’estiu són molt calorosos.
Pujar a la muntanya enforteix les cames.
La calor dels dies d’estiu a Barcelona és insuportable.
Barcelona és una ciutat insuportable.
L’aire de la muntanya és saludable.
La salut millora amb l’aire de la muntanya.
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci per a la Normalització Lingüística. Juny 2015

15. Memorització d’estructures sintàctiques
Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça
me n’iria mar endins
tot sol amb la meva barca
(Miquel Martí Pol)
Quan sortirà el sol,
tot marcant el pas,
cap a la muntanya
anirem plegats
(F. Bofill, A. Puig, F. Serra)
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci per a la Normalització Lingüística. Juny 2015

16. Alexandre Galí (1934)
• Una serp es fica dintre una casa. La serp veu un ocell
dintre d’una gàbia. La serp entra a la gàbia per entremig
dels ferros. La serp es menja l’ocell. La serp amb l’ocell a
la panxa no pot sortir. Entra l’amo de la casa i troba la
serp a la gàbia. L’amo de la casa mata la serp.
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci per a la Normalització Lingüística. Juny 2015

17. Operacions lògiques: causals, consecutives, adversatives…
Amb aquests grups de paraules pots fer una frase, però compte, que
n’hi ha un que no lliga.
Com que el mes que ve hi ha eleccions
perquè vull estar ben informada
per això escoltaré bé les músiques dels espots
aquests dies em compraré tots els diaris
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci per a la Normalització Lingüística. Juny 2015

18. Incloure o inserir elements
• Els cotxes van molt bé per circular per la ciutat.
• Els cotxes petits van molt bé per circular per la ciutat.
• Porta’m un gerro.
• Porta’m un gerro gros.
• M’agraden les novel·les
• M’agraden les novel·les policíaques
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci per a la Normalització Lingüística. Juny 2015

19. Substituir
Compra ( ) pa Compra ( ) panets
Compra el pa Compra els panets
Compra un pa Compra algun panet
Compra tres panets
Compra ( ) farina
Compra la farina
Ús dels articles determinat i indeterminat a la narració
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci per a la Normalització Lingüística. Juny 2015

20. Suprimir
• Aquest matí abans de les deu els meus amics de Badalona han anat
cap al parc zoològic amb els seus pares.
• .....
• .....
• Els meus amics han anat al parc.
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci per a la Normalització Lingüística. Juny 2015

21. Relacionar:
La subcategorització verbal i la col·locació
Es pot fer una recerca amb l’ajut del diccionari per veure les diferències de significat
segons els arguments que accepti un verb i les repercussions en l’estructura sintàctica (per
exemple: veure, caure, anar, venir,
No veig res/ Veig el mar
Aquest noi no hi veu
Encén el llum que no m’hi veig
Sentits figurats:
Ara veig el meu error
….
Frases fetes: Ja l’has vist prou
És molt antipàtic, no el puc veure
….
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci per a la Normalització Lingüística. Juny 2015

22. A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci de N.L. Juny 2015

23. Busco un noi que sap italià
Busco un noi que sàpiga italià
Vull una barra de pa
Voldria una barra de pa
(Duran 2013)
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci per a la Normalització Lingüística. Juny 2015

24. Problemes gramaticals
Exemple: dos “els” diferents
• La Maria va treure els coberts del calaix
• La Maria va eixugar els coberts fins que van quedar lluents.
• La Maria va treure els coberts del calaix i els va eixugar fins que van quedar
ben lluents.
• La Maria va treure el ganivet de l’armari i el va eixugar ....
• En Pere va parlar amb la Maria i en Joan.
• En Pere va proposar a la Maria i a en Joan d’anar a passar el dia a la
muntanya.
• En Pere va parlar amb la Maria i en Joan i els va proposar de passar el dia a la
muntanya
• En Pere va parlar amb la Maria i li va proposar
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci per a la Normalització Lingüística. Juny 2015

25. L’activitat de recerca gramatical,
un camí per aprendre
Dos exemples:
El pronom hi
Camps, A.; Fontich, X. (2003). La construcció del coneixement
Gramatical a través de la recerca I el raonament: l’ús del pronom
“hi” en el català oral. Articles de Didàctica de la Llengua i la
Literatura, 31, 99-110
Els relatius
Gutiérrez, X. (1999). Com funcionen els relatius? Aprendre
gramàtica investigant. Dins Vilà, M.; Fargas, A. (eds): Normativa i
ús de la llengua. Barcelona: Graó
A. Camps: Ensenyar Gramàtica. Consorci per a la Normalització Lingüística. Juny 2015