Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
1. CARACTERÍSTIQUES DEL FRANQUISME.
Franco no instaura una dictadura militar provisional, sinó un règim totalitari
d’arrel...
Franco, a partir de Lleis Fonamentals, aprovades pel ell mateix, són la legislació bàsica
de l’Estat franquista (no hi ha ...
2. SUPORTS SOCIALS DEL FRANQUISME.
                  Les élits econòmiques i socials recolzen el nou règim i recuperen el ...
2.1. ELS PILARS DEL FRANQUISME.
Les influències en el règim franquista vindran des de tres tipus d’autoritats: l’eclesiàst...
2.2. LA SOCIETAT FRANQUISTA.
Tot i que anirà evolucionant al llarg dels anys, la societat que l’església, amb el vist-i-pl...
Losdóna espanyola perdrà qualsevol protagonisme públic tingut en l’etapa de la
 La
     mandamientos de la mujer española
...
La joventut, des de ben petita ja eren introduïts en la doctrina i els valors del règim
franquista. A més de les tasques p...
3. RELACIONS INTERNACIONALSDEL FRANQUISME.
 TRES FASES

    1939 - 1945
                  SEGONA GUERRA MUNDIAL: POSICIÓ A...
1939 - 1945
                 SEGONA GUERRA MUNDIAL: POSICIÓ A FAVOR DEL NAZISME I FEIXISME.

Espanya es declara neutral, p...
Antisemitisme: El règim franquista ordenà en 1941 als governadors civils elaborar
 una llista de los jueus que vivien a Es...
1945 - 1947
                 AÏLLAMENT INTERNACIONAL.

Amb la derrota alemanya, Franco canvia el discurs obertament feixis...
1947 – 1975
            OBERTURA INTERNACIONAL A FAVOR DEL BLOC CAPITALISTA DINS LA
GUERRA FREDA.

A partir de l’inici de ...
El 1953 Espanya signa un nou Concordat amb la Santa Seu: caràcter confessional de
l’Estat espanyol (la catòlica com a reli...
3. EVOLUCIÓ CRONOLÒGICA DEL FRANQUISME.
1939                            1959                1973              1977



    ...
3.1. POSTGUERRA: AUTARQUIA I MISÈRIA. 1939-1959
 Els efectes de la Guerra Civil, amb morts, fam, descens de la població ac...
3.1.1. POLÍTICA: DICTADURA DE CAIRE FEIXISTA. 1939-1959.

 Es caracteritza per tenir tot el control un partit únic anomena...
A) UNA REPRESSIÓ INSTITUCIONALITZADA
L’objectiu era destruir i sotmetre als vençuts en la Guerra Civil (els “enemics d’Esp...
B) L’EXILI REPUBLICÀ A LA PRIMERA FASE DEL FRANQUISME.

La forta repressió franquista portada a terme des de finals de la ...
A nivell polític, les institucions republicanes, el govern basc i la Generalitat catalana van
continuar funcionant des de ...
C) L’OPOSICIÓ AL RÈGIM DURANT LA PRIMERA FASE.
 L’oposició dins del país queda arrasada per la repressió i la por després ...
3.1.2. ECONOMIA: COM ÉS L’AUTARQUIA FRANQUISTA? 1939-1959.
 La política econòmica del franquisme entre 1939 i 1959 es basa...
3.1.3. SOCIETAT: MISÈRIA, RACIONAMENT I MERCAT NEGRE.
La política econòmica autàrquica franquista no acabarà tenint èxit p...
RACIONAMENT
 El racionament es basava en l’obligació dels productors (agrícoles sobretot) a vendre la
 seva producció a l’...
MERCAT NEGRE
 El mercat negre o estraperlo consistia en amagar part del producte per part del
 productor i vendre’l il·leg...
3.2. “EL DESARROLLISMO”. 1959-1973
 Després del fracàs econòmic i social que va significar la primera etapa franquista de ...
3.2.1. POLÍTICA: DICTADURA AMB PETITES REFORMES . 1959-1973.
La dolenta situació econòmica provoca un canvi en el règim: e...
CERTS CANVIS EN POLÍTICA INTERIOR
 Van haver certes reformes laborals, com ara una major participació dels treballadors al...
POLÍTICA EXTERIOR
La Comunitat Econòmica Europea es nega a acceptar a l’Espanya
franquista, però signa un acord preferenci...
OPOSICIÓ POLÍTICA AL RÈGIM                      ANYS 70
Corrupció del    L’augment de protestes   Protestes internacionals...
OPOSICIÓ POLÍTICA CONTRA EL RÈGIM
Als anys 60 es desenvolupa de forma clandestina, a l’interior del país i també a l’exili...
OPOSICIÓ POLÍTICA NACIONALISTA CONTRA EL RÈGIM
Tant a Catalunya com a Euskadi, es recomposen els partits nacionalistes, qu...
CONFLICTIVITAT LABORAL CONTRA EL RÈGIM
 La Llei de Convenis Col·lectius de 1958 contemplava l’elecció d’enllaços sindicals...
EL MÓN ESTUDIANTIL CONTRA EL RÈGIM
El moviment estudiantil també protagonitzarà protestes contínues des de 1956, amb
   no...
3.2.2. ECONOMIA: MODERNITAT I CAPITALISME 1959-1973.

Degut al fracàs de l’economia autàrquica franquista, els nous minist...
L’entrada de capital estranger produirà...
                                                              PLANES DE DESARRO...
CONSEQÜÈNCIES EN ECONOMIA: DEPENDÈNCIA DE L’EXTERIOR.
El creixement econòmic espanyol depèn absolutament de l’exterior: se...
3.2.3. SOCIETAT: MIGRACIONS I SOCIETAT DE CONSUM 1959 - 1973.

 Els avenços en l’economia espanyola del període comportara...
CANVIS DEMOGRÀFICS
 Fort augment demogràfic (baby boom) de 30’4 milions (1960) a 35’8 milions (1975)

 Causes           Na...
LES GRANS MIGRACIONS
Es creen molts llocs de treball, però no suficients per a tots, de manera que molts
Emigren a l’estra...
MILLORAMENT DEL NIVELL DE VIDA
La millora econòmica impulsada pels tecnòcrates de l’Opus Dei, unit al canvi produït per
le...
“Spain is different”
TURISME
 L’arribada de milers d’europeus turistes va permetre als
 espanyols prendre contacte amb l’e...
3.3. CRISI FINAL I TRANSICIÓ 1973-1975.
 El canvi social i cultural, unit a la dolenta situació econòmica provocada a tota...
L’oposició política s’organitza cada vegada millor
     Els partits catalans havien creat l’Assemblea de Catalunya (1971) ...
El problema del Sàhara (1975)

     Davant la lluita armada del Front Polisari demanant la independència del Sàhara,
     ...
3.3.1 TRANSICIÓ cap a la DEMOCRÀCIA 1975-1977.
  El 22 de novembre del 1975, Joan Carles I va jurar el càrrec de Rei d’Esp...
Així, el 1976, va ser nomenat president del govern Adolfo Suárez, un
polític del bàndol oberturista franquista. Aquest com...
El Franquisme (1939 - 1975)
You’ve finished this document.
Download and read it offline.
Upcoming SlideShare
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02
Next
Upcoming SlideShare
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02
Next
Download to read offline and view in fullscreen.

Share

El Franquisme (1939 - 1975)

Download to read offline

Related Audiobooks

Free with a 30 day trial from Scribd

See all

El Franquisme (1939 - 1975)

  1. 1. 1. CARACTERÍSTIQUES DEL FRANQUISME. Franco no instaura una dictadura militar provisional, sinó un règim totalitari d’arrel feixista que acaba amb tots els vestigis de la segona República. El règim franquista és un règim dictatorial i totalitari, ultranacionalista, ultracatòlic, anticomunista, antidemocràtic, antiseparatista i defensor del capitalisme i la burgesia. Concentració dels poders en el líder Franco és el CAUDILLO, cap Característiques d’estat i de govern, de l’exèrcit, GENERALÍSIMO. Gran Culte a generals la personalitat. Concepció unitarista i centralista de l’Estat: ultranacionalisme espanyol que acaba amb les autonomies i persegueix els nacionalismes català i basc. Brutal repressió de l’oposició: es persegueix i elimina als republicans de manera planificada i es prohibeixen els partits i sindicats. Es crea un partit únic, La Falange, i també un Control dels mitjans de comunicació: censura sindicat únic, que prèvia i doble (política i religiosa). incorpora empresaris i treballadors.
  2. 2. Franco, a partir de Lleis Fonamentals, aprovades pel ell mateix, són la legislació bàsica de l’Estat franquista (no hi ha Constitució), que l’organitzen jurídicament. Fur del Treball (1938): s’estableixen sindicats verticals per branques de producció (a imitació de la Itàlia feixista) en què tots els treballadors i empresaris del sector s’integraven obligatòriament al sindicat, controlat per l’Estat, que prohibia qualsevol tipus de negociació col·lectiva, vaga i conflicte (control feixista del moviment obrer en benefici de la burgesia). Llei Constitutiva de les Corts (1942): aparent parlament amb càrrecs triats per Franco per tal de representar el sindicat i el partit únic, ajuntaments i diputacions o les famílies, però que no té poder legislatiu i és un simple òrgan de col·laboració. Fur dels Espanyols i Llei del Referèndum Nacional (1945): pretenen aparentar que hi havia llibertats i drets polítics, però és sols una aparença o “maquillatge”, sense garanties. Llei de Successió (1947): Espanya queda definida com una monarquia sense rei, ja que Franco seria, en últim terme, el que triaria el seu successor. Franco va triar com a successor a Joan Carles de Borbó, el fill del rei que li hauria tocat regnar a Espanya, Joan.
  3. 3. 2. SUPORTS SOCIALS DEL FRANQUISME. Les élits econòmiques i socials recolzen el nou règim i recuperen el poder econòmic, social i polític: grans terratinents i empresaris, gran burgesia La societat en general, mitjans i petits propietaris agrícoles, noblesa i església. està dividida PILARS DEL FRANQUISME Les classes mitjanes es mostren passives i apolítiques. Els sectors populars es senten perdedors de la guerra i tenen por de criticar la política (passivitat i control del règim).
  4. 4. 2.1. ELS PILARS DEL FRANQUISME. Les influències en el règim franquista vindran des de tres tipus d’autoritats: l’eclesiàstica, la militar i la político-civil. ESGLÉSIA Recolza el règim franquista a canvi de tornar a ser l’única religió a Espanya, amb els privilegis que havia tingut abans de la República (i més encara) . El catolicisme conservador, junt al nacionalisme espanyol, serà una de les característiques principals del règim (nacionalcatolicisme): control de la religió, l’educació, i la censura. Dins de l’església, serà molt important a partir de 1959 la influència de l’Opus Dei, un grup ultracatòlic (molt conservador) i vinculat a la burgesia. EXÈRCIT sempre serà fidel al seu Generalíssim i el recolzarà en tot (sols tindrà problemes amb alguns militars monàrquics que volien restaurar la monarquia). FALANGEserà el principal grup polític, controlant el partit únic i els sindicats verticals i passant dels seus ideals a una obediència cega al dictador (sols uns pocs discreparan d’ell), fins i tot incorporant als carlins més tradicionalistes dins de FET y de las JONS. Els monàrquics aniran perdent importància i acceptaran la decisió de que Espanya sigui una monarquia sense rei fins la seva mort, quan es restauraria la monarquia però no en don Joan, sinó en el seu fill Joan Carles (nomenat per Franco) .
  5. 5. 2.2. LA SOCIETAT FRANQUISTA. Tot i que anirà evolucionant al llarg dels anys, la societat que l’església, amb el vist-i-plau de Franco i els líders franquistes, va ser absulutament masclista, i basada en salvaguardar els privilegis que les classes tradicionalment dominants havien tingut (noblesa o terratinents, clergat i alta burgesia). La classe obrera quedarà totalment sotmesa a l’amo que li dóna feina. L’església s’encarrega d’inculcar la idea de Paternalisme, mentre que la Falange s’encarrega d’institucionalitzar aquestes diferències socials a partir de les lleis. Es prohibia qualsevol tipus de negociació col·lectiva, vaga i reivindicació dels treballadors
  6. 6. Losdóna espanyola perdrà qualsevol protagonisme públic tingut en l’etapa de la La mandamientos de la mujer española -segona república, quedant relegada a funcions de la (cines, honrar y diversiones)i que "Estamos española y cristiana para festejar espectáculos casa, cuidar els nens 1º. La mujeraquí reunidas sólo no concurrirá a nuestra victoria y teatros a convertir-se en una bona cristiana. nuestros menor tachaPorque la única misión que tienen asignadas “Sección Femenina” tengan la soldados. moral. Franco i la Falange creen la las mujeres en la tarea decristiana no frecuentará los cafés y lugares públicos de recreo les dones 2º. La mujer española y la Patria es el hogar" amb l’objectiu de formar totes 3º. La mujer española y cristiana no admitirá la compañía de ningún hombre con quien no la una un parentesco muy próximo y jamás van ad’Espanya,del brazo los un hombre dedicades primordialment a tasques -"Gracias a Falange, las mujeresse permitirá pasear limpias, maternitat. ser más de niños más 4º. La mujer española y cristiana no usará vestidos que dejenaal descubierto una parte del pecho o domèstiques i la sanos, los o se ciñan a las sinuosidades del y las casas más claras". pueblos más alegres de la espalda la Falange es va encarregar cuerpo.lleis que sotmessin la dóna completament A nivell jurídic, de fer 5º. La mujer española y cristiana no vestirá trajes cortos o sin mangas a-6º. La mujersigui deberíamoso nodar gracias a Dios por habernos privado a l’home,los días pare, cristiana germà.uso de pinturas "Todos ja española y marit de hará la mayoría de las mujeres del don de la palabra, porque si locasa, sin medias o con medias 7º. La mujer española y cristiana no estará fuera de casa, ni en tuviéramos, quién sabe que caeríamos a endesnudez trasparentes si equivalgan la la vanidad de exhibirlo en las plazas". 8º. La madre española y cristiana no consentirá que sus hijas o criadas quebranten ninguna de las -reglas anteriores de austeridad y modestia. "Las mujeres nunca descubren nada; les falta el talento creador reservado por Dios para inteligencias varoniles". Agustín Parrado, Arzobispo de Granada. 24 de junio de 1937. -L’església, ade toda mujer, aen l’educació i de l’assistència obligatòria -o missa, es va "La vida partir del control pesar de cuanto ella quiera simular a disimular- no es más que undel nacionalcatolicisme. encarregar d’inculcar els valors eterno deseo de encontrar a quien someterse". 3,55min 1,30min Pilar Primo de Rivera (presidenta de la “Sección Femenina”) Pilar Primo de Rivera
  7. 7. La joventut, des de ben petita ja eren introduïts en la doctrina i els valors del règim franquista. A més de les tasques portades a terme a les escoles, es va crear una organització juvenil anomenada “Frente de Juventudes” El Frente de juventudes s’encarregava també de vigilar el compliment de les normes del règim als centre educatius i de treball. Els nois i les noies rebien una educació per separat , centrant principalment l’educació dels nois en l’esport i aspectes militars; mentre que la de les noies se centrava en aspectes de la llar, la maternitat i moral cristiana, a més de l’obediència a l’home.
  8. 8. 3. RELACIONS INTERNACIONALSDEL FRANQUISME. TRES FASES 1939 - 1945 SEGONA GUERRA MUNDIAL: POSICIÓ A FAVOR DEL NAZISME I FEIXISME. 1945 - 1947 AÏLLAMENT INTERNACIONAL. 1947 – 1975 OBERTURA INTERNACIONAL A FAVOR DEL BLOC CAPITALISTA DINS LA GUERRA FREDA.
  9. 9. 1939 - 1945 SEGONA GUERRA MUNDIAL: POSICIÓ A FAVOR DEL NAZISME I FEIXISME. Espanya es declara neutral, però simpatitza amb les potències feixistes, les ajuda d’amagat (submarins alemanys reposen a Espanya, espionatge, matèries primeres,...) i Franco intenta negociar l’entrada en guerra amb Hitler a Hendaia (sud de França). Hitler no accepta. Espanya es declara no bel·ligerant (no lluita militarment), però sí intervé amb ajudes a Alemanya i Itàlia. Enviarà l’anomenada “División Azul” a lluitar al front de la Unió Soviètica. 3,45min
  10. 10. Antisemitisme: El règim franquista ordenà en 1941 als governadors civils elaborar una llista de los jueus que vivien a Espanya. El cens, que incloïa els noms, dades laborals, ideològiques i personals de 6.000 jueus, va ser, presumiblement, entregat a Himmler i va ser conegut com l’”Archivo judaico”. Amb la caiguda de Hitler, els franquistes van intentar eliminar tot rastre d’aquesta col·laboració. “Las personas objeto de la medida que le encomiendo han de ser principalmente aquellas de origen español designadas con el nombre de sefardíes, puesto que por su adaptación al ambiente y similitud con Himmler i Franco nuestro temperamento poseen mayores garantías de ocultar su origen y hasta pasar desapercibidas sin posibilidad alguna de coartar el alcance de fáciles manejos perturbadores”. Fragment de l’”Archivo Judaico”.
  11. 11. 1945 - 1947 AÏLLAMENT INTERNACIONAL. Amb la derrota alemanya, Franco canvia el discurs obertament feixista i insisteix en el caràcter catòlic, conservador i anticomunista del règim. Els aliats, vencedors en la guerra, aïllen el règim franquista, qualificant-lo de feixista i amenaça potencial, però no l’envaeixen: no l’accepten a l’ONU (1945) ni l’OTAN, la majoria retiren els seva ambaixadors d’Espanya (1946) i l’aïllen políticament (tancament de la frontera francesa) i també econòmicament. L’aïllament econòmic no va ser mai total: el petroli i altres productes bàsics continuen arribant i l’Argentina de Perón ajudarà el règim De Gaulle, Roosevelt iiChurchill franquista amb blat carn. Augmenta la lluita de les guerrilles republicanes (maquis) a dins del territori espanyol.
  12. 12. 1947 – 1975 OBERTURA INTERNACIONAL A FAVOR DEL BLOC CAPITALISTA DINS LA GUERRA FREDA. A partir de l’inici de la Guerra Freda en 1947, EUA i els països capitalistes s’apropen novament a Espanya (control del Mediterrani): voten en contra d’imposar-li noves sancions (1947), s’obren les fronteres amb França (1948) i s’inicien les negociacions amb EUA (1949) A partir de 1950 Espanya serà admesa en la FAO i en la UNESCO (depenents de l’ONU), essent admesa finalment el 1955 a l’ONU. Eisenhower i Franco (1959) Fins 1,05min
  13. 13. El 1953 Espanya signa un nou Concordat amb la Santa Seu: caràcter confessional de l’Estat espanyol (la catòlica com a religió oficial), privilegis per a l’església i el clergat (no paguen impostos i reben ajudes), obligatorietat de l’ensenyament religiós,... a canvi del reconeixement del govern de Franco i el dret d’aquest a proposar bisbes. El 1953 es signen els acords amb Estats Units: Espanya li ofereix bases militars a EUA a canvi d’ajuda econòmica i militar i de recolzar-la per a entrar en els organismes Internacionals.
  14. 14. 3. EVOLUCIÓ CRONOLÒGICA DEL FRANQUISME. 1939 1959 1973 1977 LA POSTGUERRA “DESARROLLISMO” CRISI I TRANSI- FEIXISME, AUTARQUIA I MISÈRIA MODERNITAT CIÓ 20 1 Abril Novembre 1939 1975 Final De la Guerra Civil Mort del Dictador Franco
  15. 15. 3.1. POSTGUERRA: AUTARQUIA I MISÈRIA. 1939-1959 Els efectes de la Guerra Civil, amb morts, fam, descens de la població activa, exili de treballadors especialitzats, pèrdua d’or i divises, danys al transport i les infraestructures, a més de la baixada de la producció agrícola i industrial, sumat a la corrupció i les errades polítiques dels vencedors franquistes. Va portar a... Una política econòmica autàrquica comportant... Misèria a la població i Racionament dels aliments més bàsics
  16. 16. 3.1.1. POLÍTICA: DICTADURA DE CAIRE FEIXISTA. 1939-1959. Es caracteritza per tenir tot el control un partit únic anomenat FET de la JONS (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Sindicalista), producte de la unió de la Falange de José Antònio Primo de Rivera, els Carlistes Tradicionalistes i la resta de forces contràries a la República. Aquest partit controlat per Franco va instaurar una dictadura de caire feixita d’extrema dreta, similar a la dictadura feixita de Mussolini. També va crear un grup paramilitar, els falangistes. Va instaurar un règim de terror i de repressió per a tots aquells espanyols que s’havien posicionat a favor de la República durant el període anterior.
  17. 17. A) UNA REPRESSIÓ INSTITUCIONALITZADA L’objectiu era destruir i sotmetre als vençuts en la Guerra Civil (els “enemics d’Espanya”), Papers de Salamanca aplicant-los una violència indiscriminada i planificada finsai tot ja acabada la guerra. arxius d'ajuntaments, de la Generalitat, organismes de l'Estat Catalunya, sindicats, partits polítics, ateneus, diaris, editorials, La Llei de Responsabilitats Polítiques (1939): societats de tot tipus i, fins i tot, biblioteques privades. Dues lleis de per a acabar amb els republicans repressió La Llei de Repressió del comunisme i la maçoneria (1940): per a reprimir qualsevol intent d’oposició L’exèrcit és l’encarregat de dur a terme la repressió amb els tribunals militars. Xifres: més de 150.000 executats (1/3 ja acabada la guerra), al voltant de 300.000 empresonats i molts condemnats destinats a treballs forçats. L’objectiu era aniquilar l’oposició amb una voluntat d’exemplaritat i càstig, imposant la por i el silenci. L’Estat franquista també confisca i espolia el patrimoni d’exiliats, polítics republicans, sindicats, partits i altres institucions republicanes, que passen a les institucions del règim. Certes professions es van controlar a partir dels col·legis professionals (periodistes, metges, advocats).
  18. 18. B) L’EXILI REPUBLICÀ A LA PRIMERA FASE DEL FRANQUISME. La forta repressió franquista portada a terme des de finals de la Guerra Civil espanyola, uns 400000 espanyols republicans van marxar a l’exili cap a França majoritàriament. Van ser internats en camps de refugiats. Hem de destacar la pèrdua de grans personalitats del món de la política, cultura i la ciència. Uns anys més tard, un cop el règim franquista es va comprometre a no actuar repressivament, una part dels fugits van tornar de nou a l’estat espanyol. Una altra part es van mantenir a França amb diversa sort. Alguns es van quedar a França i van lluitar a favor dels aliats contra els nazis en l’anomenada resistència francesa. Simbol que identificava els republicans espanyols als Altres van abandonar França quan va ser ocupada pels nazis i camps de concentració nazi. “Rotspanier” es van refugiar a Gran Bretanya o a Hispanoamèrica, molts a Mèxic..
  19. 19. A nivell polític, les institucions republicanes, el govern basc i la Generalitat catalana van continuar funcionant des de l’exili, principalment Mèxic. Després de l’afusellament per part dels franquistes del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, amb la col·laboració dels nazis, el 1945 serà substituït ja a l’exili per Josep Irla, i el 1954 serà Josep Tarradellas el que tindrà el càrrec fins el seu retorn a Catalunya el 1977. Lluís Companys Josep Irla Josep Tarradellas 123è president de la 124è president de la 125è president de la Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya
  20. 20. C) L’OPOSICIÓ AL RÈGIM DURANT LA PRIMERA FASE. L’oposició dins del país queda arrasada per la repressió i la por després de la Guerra Civil. Intent de 1939-44: poca resistència interior, limitada als guerrillers o maquis comunistes i anarquistes que resisteixen i lluiten a les zones de Lluita armada muntanya amb accions contra exèrcit i guàrdies civils 1944-47: augmenta el nombre de maquis amb l’entrada de comunistes des de l’exterior amb l’objectiu de, combinant-se amb la diplomàcia, forçar una intervenció dels aliats que havien derrotat el feixisme en la IIa Guerra Mundial per a derrotar a Franco. NO HO ACONSEGUIRAN. 1948-51: l’oposició interior maqui és liquidada quasi totalment i des de Vaga de tramvies (Barcelona, 1951) noves accions entre els republicans. l’exterior no es plantegen Tot i la repressió i la por, des de 1946 hi ha conflictes laborals i es convoquen vagues generals a Manresa (1946) i el País Basc (1947), però el més significatiu serà la vaga de tramvies a Barcelona en protesta per la pujada de tarifes (1951) Es produeixen les primeres protestes estudiantils a Madrid i Barcelona (1956-57) i una vaga en Astúries fa que s’imposi l’estat d’excepció en la regió durant quatre mesos (1958)
  21. 21. 3.1.2. ECONOMIA: COM ÉS L’AUTARQUIA FRANQUISTA? 1939-1959. La política econòmica del franquisme entre 1939 i 1959 es basarà en l’autarquia: l’aïllament econòmic amb l’estranger, amb la intenció de produir tot el que necessita el país en l’interior d’ell (autosuficiència econòmica), substituint les importacions per una total intervenció de l’Estat en l’economia. Retard econòmic respecte a una Europa que creix moltíssim a partir de 1945. TOTAL INTERVENCIÓ DE L’ESTAT en les importacions Corrupció, El control del i exportacions: decideix quins productes són escassetat i comerç exterior necessaris i dóna els permisos per a comerciar amb encariment dels l’exterior als grups privilegiats. productes PROTECCIONISME contra els productes estrangers amb aranzels. Creació Impuls d’indústries considerades d’interès nacional amb Preus alts i d’indústria ajudes i monopolis de mercat, afavorint els pilars franquistes corrupció Es nacionalitza la xarxa de ferrocarrils (RENFE) i es crea l’Institut Nacional d’Indústria (INI, 1941) per a que l’estat fundés empreses que es fessin càrrec dels sectors que no resultaven rendibles per al capital privat (IBERIA, ENSIDESA, ENDESA, SEAT,...)
  22. 22. 3.1.3. SOCIETAT: MISÈRIA, RACIONAMENT I MERCAT NEGRE. La política econòmica autàrquica franquista no acabarà tenint èxit provocant en la població unes condicions de vida molt dures que es caracteritzen per... MISÈRIA Fort increment del cost de la vida (preus alts), unit a escassetat de productes i salaris baixos La fam és generalitzada, augmenta el barraquisme (especialment a les ciutats), i fins i tot la utilització de coves com a cases.
  23. 23. RACIONAMENT El racionament es basava en l’obligació dels productors (agrícoles sobretot) a vendre la seva producció a l’Estat a preu taxat, que, alhora, la venia també a un preu fixat als consumidors, racionant-la a partir de les cartilles de racionament . L’Estat controla totalment l’economia interior: concessió de permisos per comerciar amb determinats productes i, sobretot, el racionament d’aliments a empresaris afins al règim franquista. Aquest racionament, en principi per a fer front a la fam de postguerra, es va allargar fins 1954 per l’escassetat, els baixos preus fixats per al productor i el mercat negre.
  24. 24. MERCAT NEGRE El mercat negre o estraperlo consistia en amagar part del producte per part del productor i vendre’l il·legalment a un preu molt més alt que el pagat per l’Estat. Una forta pujada dels preus i l’acumulació de capital en poques mans (els estraperlistes).
  25. 25. 3.2. “EL DESARROLLISMO”. 1959-1973 Després del fracàs econòmic i social que va significar la primera etapa franquista de la Postguerra, i havent començat a la dècada dels 50 un apropament polític al bloc de països liderats pels EUA dins de la Guerra Freda, ens trobarem amb... Una política econòmica capitalista comportant... Una millora de les condicions de vida, i una petita entrada a l’estat del benestar
  26. 26. 3.2.1. POLÍTICA: DICTADURA AMB PETITES REFORMES . 1959-1973. La dolenta situació econòmica provoca un canvi en el règim: els tecnòcrates de l’Opus Dei guanyen pes i canvien la política econòmica (desarrollismo), amb èxit, però no canvien els característiques dictatorials de la política del règim . Com a neteja d’imatge, es canviarà el nom del partit únic, passant de la Falange al nou Movimiento Nacional. Els canvis econòmics i socials i el context europeu obligaran a Franco a introduir algunes petites reformes polítiques d’obertura del país (modernització de les institucions), però l’objectiu és la continuïtat del règim sense canvis importants . Els tecnòcrates persegueixen la introducció de millores que suposen progrés econòmic i millores en l’administració, però sense canvis polítics (sense democràcia i amb repressió). Carrero Blanco En els governs que van de 1957 a 1974 els catòlics tecnòcrates de l’Opus Dei controlaran l’economia, l’educació, la informació i la justícia, fins a arribar en 1969 a controlar tot el govern, amb Carrero Blanco al seu cap (president del govern a partir de 1970) .
  27. 27. CERTS CANVIS EN POLÍTICA INTERIOR Van haver certes reformes laborals, com ara una major participació dels treballadors al sindicat vertical franquista, però sense abandonar-lo del tot. També es va alleugerir la censura prèvia, però amb fortes multes per a les publicacions que s’atrevien a criticar el règim o a aquelles que “ensenyaven carn”. Inici de l’estat del Benestar, ampliant la cobertura social amb subvencions per malaltia, jubilacions o viduetat. Es permetrà la pràctica d’altres religions, però la catòlica continua com a religió oficial, beneficiada econòmicament per l’estat i mantenint el poder decisori que ja tenia. El 1969, Joan Carles de Borbó jurarà els principis del “Movimiento Nacional”, i és nomenat “Príncep d’Espanya”.
  28. 28. POLÍTICA EXTERIOR La Comunitat Econòmica Europea es nega a acceptar a l’Espanya franquista, però signa un acord preferencial per a comerciar amb ella. Es renoven els acords amb els Estats Units de 1953, amb condicions semblants. En 1956 Espanya es retira del Marroc i en 1968 i 1969 descolonitza Guinea Equatorial i les provincies marroquines del nord d’Àfrica (tan sols queda el Sàhara).
  29. 29. OPOSICIÓ POLÍTICA AL RÈGIM ANYS 70 Corrupció del L’augment de protestes Protestes internacionals Protestes de part de l’Església: ministes a tot el país, amb per la pena de mort que Vaticà, capellans bascos i tecnòcrates moltes vagues aplicava Franco catalans, més el capellans del barris pobres (“los curas rojos”), en defensa de les PROVOQUEN... classes més necessitades i també contra la pena de mort MOLTA CONFLICTIVITAT SOCIAL I GRAN OPOSICIÓ POLÍTICA AL RÈGIM FRANQUISTA
  30. 30. OPOSICIÓ POLÍTICA CONTRA EL RÈGIM Als anys 60 es desenvolupa de forma clandestina, a l’interior del país i també a l’exili, una oposició política al règim franquista, tant d’esquerra com de dreta liberal democràtica . El PCE, que no havia desaparegut mai dins d’Espanya, serà el partit més fort de l’oposició, dirigint des de l’exili (Santiago Carrillo), organitzant l’oposició i infiltrant-se en organitzacions com CCOO, d’estudiants, de veïns, culturals... El PSOE, menys fort que el PCE, es reorganitzarà a l’interior (junt a UGT) i, finalment, els dirigents joves de dins d’Espanya, amb Felipe González al front. A l’esquerra del PCE apareixen partits maoistes, trotskistes i comunistes radicals, alguns d’ells propugnant el terrorisme contra el règim i el sistema (el FRAP i els GRAPO) Santiago Carrillo Felipe González
  31. 31. OPOSICIÓ POLÍTICA NACIONALISTA CONTRA EL RÈGIM Tant a Catalunya com a Euskadi, es recomposen els partits nacionalistes, que a l’igual que a Nivell estatal, actuaran de manera clandestina des de l’interior del país com des de l’exili. Al País Basc, a més del PNB se suma ETA, amb el terrorisme com a arma contra el règim. A Catalunya, a més d’ERC, se suma el nacionalisme de centre-dreta de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i de dretes d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Josep Tarradellas (ERC) Jordi Pujol (CDC) 125è president de la 126è president de la Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya
  32. 32. CONFLICTIVITAT LABORAL CONTRA EL RÈGIM La Llei de Convenis Col·lectius de 1958 contemplava l’elecció d’enllaços sindicals per part dels treballadors per a negociar amb els patrons, dins del sindicat vertical, però continuava mantenint el control sobre els treballadors EL 1962, una forta vaga dels miners asturians reclamant millores salarials, s’estén al País Basc i Catalunya CCOO (nou sindicat comunista clandestí), així com la UGT socialista aprofiten la llei per a infiltrar-se en el sindicat vertical i negociar amb els patrons, combinant vagues (acció il·legal) amb accions legals. Aquests sindicats protagonitzaran una conflictivitat social cada vegada major, demanant millores laborals i salarials, però també un canvi polític, i tindran el recolzament de partits polítics clandestins (PCE sobretot), universitaris i el sector progressista de l’església.
  33. 33. EL MÓN ESTUDIANTIL CONTRA EL RÈGIM El moviment estudiantil també protagonitzarà protestes contínues des de 1956, amb nous sindicats estudiantils clandestins formats ja per joves que no havien viscut la Guerra Civil i que s’oposen al Sindicato Español Universitario (SEU, falangista)
  34. 34. 3.2.2. ECONOMIA: MODERNITAT I CAPITALISME 1959-1973. Degut al fracàs de l’economia autàrquica franquista, els nous ministres tecnòcrates de l’Opus Dei decidiran abandonar definitivament aquella política econòmica, i buscaran una obertura a Europa liberitzant l’economia i incorporant-la al sistema capitalista. PLAN DE ESTABILIZACIÓN (1959) Aquest pla intentava passar d’una economia tancada i controlada totalment per l’estat, a una economia internacional, amb l’entrada de capital privat estranger. S’intentarà augmentar el comerç exterior, i sobretot reduir els obstacles (aranzels) per a l’entrada de productes estrangers (importacions).
  35. 35. L’entrada de capital estranger produirà... PLANES DE DESARROLLO Prèstecs per a noves indústries estatals Inversió en noves indústries, gestionades directament amb capital estranger (multinacionals). A més aquests prèstecs i inversions permetrien... Augmentar la producció, i per tant poder-la vendre a l’exterior (exportacions). Construcció d’infrastructures necessàries per al funcionament de la indústria (carreteres, xarxa elèctrica, oleoductes, i nou pantans).
  36. 36. CONSEQÜÈNCIES EN ECONOMIA: DEPENDÈNCIA DE L’EXTERIOR. El creixement econòmic espanyol depèn absolutament de l’exterior: sense les importacions de tecnologia, els ingressos per turisme, les divises dels emigrants i la inversió estrangera no hagués estat possible el miracle econòmic espanyol . Per a pagar aquesta tecnologia i equilibrar la balança comercial es va utilitzar els diners que invertiren empreses estrangeres que s’instal·len a Espanya, els ingressos que generava tot el turisme que començava a arribar a les costes i els diners enviats pels emigrants en Europa. Europa absorbeix la mà d’obra excedentària d’Espanya, que es veu obligada a emigrar fora del país per a guanyar-se la vida: així Europa evitarà que augmenti l’atur, la pobresa i la conflictivitat social a Espanya .
  37. 37. 3.2.3. SOCIETAT: MIGRACIONS I SOCIETAT DE CONSUM 1959 - 1973. Els avenços en l’economia espanyola del període comportaran un canvi en la societat, a nivell de creixement de la població , de millorament del nivell de vida entrant en la societat de consum, i també, amb l’arribada del turisme, una societat més oberta amb una mentalitat més democràtica que l’anterior.
  38. 38. CANVIS DEMOGRÀFICS Fort augment demogràfic (baby boom) de 30’4 milions (1960) a 35’8 milions (1975) Causes Natalitat elevada (pel manteniment dels costum històrics) Descens de la mortalitat (especialment la infantil per les millores sanitàries) Augment de l’esperança de vida (fins els 70-76 anys), per millores sanitàries, Però també millor alimentació. Es fa una política natalista que manté alta la taxa de fecunditat (2’8 fills per dona) Desarrollisme Baby Boom Crisi del 1918 Grip espanyola 1936- 1939 Guerra Civil
  39. 39. LES GRANS MIGRACIONS Es creen molts llocs de treball, però no suficients per a tots, de manera que molts Emigren a l’estranger , i també hi haurà una emigració a les zones industrials espanyoles. Entre 1962 i 1973 més d’1.300.000 espanyols han d’emigrar a buscar-se la vida a altres països més rics: fonamentalment a França, Alemanya i Suïssa. L’emigració interior (èxode rural) encara és major: quatre milions de persones canvien De lloc de residència, des de les regions agrícoles més pobres (les dues Castelles, Galícia, Andalusia i Extremadura) cap a les zones de major creixement industrial i de serveis (Catalunya, País Basc, Madrid i Com. Valenciana concentren cada vegada més població . L’arribada de tants immigrants va comportar que molta gent visqués inicialment en condicions dolentes de barraques, però a finals dels anys 60, el govern promocionarà pisos de protecció oficial
  40. 40. MILLORAMENT DEL NIVELL DE VIDA La millora econòmica impulsada pels tecnòcrates de l’Opus Dei, unit al canvi produït per les migracions interiors espanyoles, va fer possible la pujada del nivell de vida i l’entrada mínima a la societat de consum. L’increment dels nivellls de renda de les famílies va fer possible destinar part dels diners a la compra de béns de consum (electrodomèstics, automòbil...).
  41. 41. “Spain is different” TURISME L’arribada de milers d’europeus turistes va permetre als espanyols prendre contacte amb l’exterior. La major riquesa dels europeus i les seves vacances pagades, el clima càlid, l’abundància de platges i els preus barats faran créixer moltíssim el turisme, que es converteix en una de les principals activitats econòmiques i que aporta moltes divises i riquesa al país. A més de mostrar als espanyols la forma de vida europea, que es tractarà d’imitar, canviarà la mentalitat de les noves generacions, demanant cada vegada més una democratització de la vida espanyola. “Las Suecas”
  42. 42. 3.3. CRISI FINAL I TRANSICIÓ 1973-1975. El canvi social i cultural, unit a la dolenta situació econòmica provocada a tota Europa per la Crisi del Petroli del 1973 no podia ser afrontat per un règim que es negava a atendre les noves reivindicacions democràtiques i tan sols sabia que reprimir. La crisi final (i la transició democràtica) comença amb l’assassinat de Carrero Blanco per ETA el 20 de desembre del 1973. El règim es divideix entre els immobilistes, partidaris de reprimir qualsevol intent de canvi (el búnker), i els oberturistes o reformistes, partidaris d’introduir reformes democratitzadores des de dins i crear associacions polítiques . Franco nomena nou president del govern a Arias Navarro, qui, en febrer de 1974, es mostra oberturista i promet pluralisme polític (llei d’associacions polítiques), elecció democràtica d’alcaldes i diputacions i reformes sindicals Aquestes promeses conegudes com “l’esperit de febrer” quedaren en un formalisme: Arias caurà en mans dels immobilistes i no és capaç de dur a terme cap reforma democratitzadora. Els ministres oberturistes dimiteixen i Arias queda en mans del búnker, que controla el govern, practica la repressió absoluta contra les protestes al carrer i exerceix la violència feixista amb bandes ultres al carrer
  43. 43. L’oposició política s’organitza cada vegada millor Els partits catalans havien creat l’Assemblea de Catalunya (1971) i el consell de Forces Polítiques (1975) El PCE forma la Junta Democràtica, junt a CCOO, monàrquics, grups d’extrema esquerra, carlins demòcrates, alguns socialistes El PSOE la Plataforma de Convergència Democràtica, amb UGT, PNB, maoistes, demòcrates de centre,... L’amnistia als presos polítics, llibertat política i sindical i democràcia plena Continua la repressió amb Franco molt malalt en 1975: nova llei antiterrorista molt repressiva i condemnes a mort a membres d’ETA i del FRAP i a anarquistes (Puig Antich) Augmenten les protestes al carrer i les protestes internacionals contra el règim franquista A Portugal triomfa la “revolució dels clavells” contra la dictadura , i influencia a Espanya
  44. 44. El problema del Sàhara (1975) Davant la lluita armada del Front Polisari demanant la independència del Sàhara, Espanya opta per acceptar la descolonització amb un referèndum d’autodeterminació. Marroc, per a fer-se amb el Sàhara, organitza la Marxa Verda: invasió pacífica per part de civils marroquins del territori del Sàhara. Espanya abandona el Sàhara i el deixa en mans de Marroc i Mauritània, començant un conflicte entre el Front Polisari i el Marroc que arriba fins avui dia. Franco mor el 20 de novembre de 1975 després d’una llarga agonia, deixant un país en crisi: l’expressió “lligat i ben lligat” fent referència a tranquil·la successió i continuïtat del règim franquista amb Joan Carles I no és més que una il·lusió sense fonament del mateix franquisme 1 min
  45. 45. 3.3.1 TRANSICIÓ cap a la DEMOCRÀCIA 1975-1977. El 22 de novembre del 1975, Joan Carles I va jurar el càrrec de Rei d’Espanya, i va deixar entreveure la seva voluntat de canvi polític molt ràpidament. 1 min L’oposició democràtica va impulsar mobilitzacions i vagues freqüents amb l’objectiu de fer un canvi polític definitiu que comportés l’amnistia dels presos polítics i la recuperació de les llibertats democràtiques. En el cas català es reclamava també la recuperació de l’estatut d’autonomia.
  46. 46. Així, el 1976, va ser nomenat president del govern Adolfo Suárez, un polític del bàndol oberturista franquista. Aquest comença definitivament el camí legal per a acabar amb el franquisme. El 1976, amb el suport de tota l’oposició, va acceptar una reforma, pactada per totes les forces polítiques democràtiques . Suárez aprovarà la Llei de reforma política, transformant les corts franquistes en unes corts democràtiques votades per sufragi universal, legalitzant tots els partits polítcs i sindicats el 1977; supriment el partit “Movimiento Nacional”, i decretant dues amnisties polítiques. 3 min
  • MarianRubioDiaz

    May. 15, 2020
  • YolandaCoboDominguez

    Apr. 23, 2019
  • oriolcolldecastro

    Jun. 1, 2018
  • AliJimnezGarcia

    May. 7, 2015
  • karlaniiet0

    Apr. 22, 2015
  • juditmorenitah

    Mar. 24, 2015

Views

Total views

27,350

On Slideshare

0

From embeds

0

Number of embeds

23,452

Actions

Downloads

152

Shares

0

Comments

0

Likes

6

×