2. 1. CARACTERÍSTIQUES DEL FRANQUISME.
Franco no instaura una dictadura militar provisional, sinó un règim totalitari
d’arrel feixista que acaba amb tots els vestigis de la segona República.
El règim franquista és un règim dictatorial i totalitari, ultranacionalista,
ultracatòlic, anticomunista, antidemocràtic, antiseparatista i defensor
del capitalisme i la burgesia.
Concentració dels poders en el líder Franco és el CAUDILLO, cap
Característiques
d’estat i de govern, de l’exèrcit, GENERALÍSIMO. Gran Culte a
generals la personalitat.
Concepció unitarista i centralista de l’Estat: ultranacionalisme espanyol que
acaba amb les autonomies i persegueix els nacionalismes català i basc.
Brutal repressió de l’oposició: es persegueix i elimina als republicans de manera
planificada i es prohibeixen els partits i sindicats.
Es crea un partit únic, La
Falange, i també un
Control dels mitjans de comunicació: censura sindicat únic, que
prèvia i doble (política i religiosa). incorpora empresaris i
treballadors.

3. Franco, a partir de Lleis Fonamentals, aprovades pel ell mateix, són la legislació bàsica
de l’Estat franquista (no hi ha Constitució), que l’organitzen jurídicament.
Fur del Treball (1938): s’estableixen sindicats verticals per branques de producció
(a imitació de la Itàlia feixista) en què tots els treballadors i empresaris del sector
s’integraven obligatòriament al sindicat, controlat per l’Estat, que prohibia qualsevol
tipus de negociació col·lectiva, vaga i conflicte (control feixista del moviment obrer
en benefici de la burgesia).
Llei Constitutiva de les Corts (1942): aparent parlament amb càrrecs triats per Franco
per tal de representar el sindicat i el partit únic, ajuntaments i diputacions o les famílies,
però que no té poder legislatiu i és un simple òrgan de col·laboració.
Fur dels Espanyols i Llei del Referèndum Nacional (1945): pretenen aparentar que hi
havia llibertats i drets polítics, però és sols una aparença o “maquillatge”, sense garanties.
Llei de Successió (1947): Espanya queda definida com una monarquia sense rei,
ja que Franco seria, en últim terme, el que triaria el seu successor.
Franco va triar com a successor a Joan Carles de Borbó, el fill del
rei que li hauria tocat regnar a Espanya, Joan.

4. 2. SUPORTS SOCIALS DEL FRANQUISME.
Les élits econòmiques i socials recolzen el nou règim i recuperen el poder
econòmic, social i polític: grans terratinents i empresaris, gran burgesia
La societat en general, mitjans i petits propietaris agrícoles, noblesa i església.
està dividida
PILARS DEL
FRANQUISME
Les classes mitjanes es mostren passives i apolítiques.
Els sectors populars es senten perdedors de la guerra i tenen
por de criticar la política (passivitat i control del règim).

5. 2.1. ELS PILARS DEL FRANQUISME.
Les influències en el règim franquista vindran des de tres tipus d’autoritats: l’eclesiàstica,
la militar i la político-civil.
ESGLÉSIA Recolza el règim franquista a canvi de tornar a ser l’única religió a Espanya,
amb els privilegis que havia tingut abans de la República (i més encara) .
El catolicisme conservador, junt al nacionalisme espanyol, serà una
de les característiques principals del règim (nacionalcatolicisme):
control de la religió, l’educació, i la censura.
Dins de l’església, serà molt important a partir de 1959 la influència de
l’Opus Dei, un grup ultracatòlic (molt conservador) i vinculat a la burgesia.
EXÈRCIT sempre serà fidel al seu Generalíssim i el recolzarà en tot (sols tindrà
problemes amb alguns militars monàrquics que volien restaurar la monarquia).
FALANGEserà el principal grup polític, controlant el partit únic i els sindicats verticals
i passant dels seus ideals a una obediència cega al dictador (sols uns pocs discreparan
d’ell), fins i tot incorporant als carlins més tradicionalistes dins de FET y de las JONS.
Els monàrquics aniran perdent importància i acceptaran la decisió de que Espanya sigui
una monarquia sense rei fins la seva mort, quan es restauraria la monarquia però no
en don Joan, sinó en el seu fill Joan Carles (nomenat per Franco) .

6. 2.2. LA SOCIETAT FRANQUISTA.
Tot i que anirà evolucionant al llarg dels anys, la societat que l’església, amb el vist-i-plau
de Franco i els líders franquistes, va ser absulutament masclista, i basada en
salvaguardar els privilegis que les classes tradicionalment dominants havien tingut
(noblesa o terratinents, clergat i alta burgesia).
La classe obrera quedarà totalment sotmesa a l’amo que li dóna feina. L’església
s’encarrega d’inculcar la idea de Paternalisme, mentre que la Falange s’encarrega
d’institucionalitzar aquestes diferències socials a partir de les lleis.
Es prohibia qualsevol tipus de negociació col·lectiva,
vaga i reivindicació dels treballadors

7. Losdóna espanyola perdrà qualsevol protagonisme públic tingut en l’etapa de la
La
mandamientos de la mujer española
-segona república, quedant relegada a funcions de la (cines, honrar y diversiones)i que
"Estamos española y cristiana para festejar espectáculos casa, cuidar els nens
1º. La mujeraquí reunidas sólo no concurrirá a nuestra victoria y teatros a
convertir-se en una bona cristiana.
nuestros menor tachaPorque la única misión que tienen asignadas “Sección Femenina”
tengan la soldados. moral. Franco i la Falange creen la las
mujeres en la tarea decristiana no frecuentará los cafés y lugares públicos de recreo les dones
2º. La mujer española y la Patria es el hogar"
amb l’objectiu de formar totes
3º. La mujer española y cristiana no admitirá la compañía de ningún hombre con quien no la una
un parentesco muy próximo y jamás van ad’Espanya,del brazo los un hombre
dedicades primordialment a tasques
-"Gracias a Falange, las mujeresse permitirá pasear limpias, maternitat.
ser más de niños más
4º. La mujer española y cristiana no usará vestidos que dejenaal descubierto una parte del pecho o
domèstiques i la
sanos, los o se ciñan a las sinuosidades del y las casas más claras".
pueblos más alegres
de la espalda la Falange es va encarregar cuerpo.lleis que sotmessin la dóna completament
A nivell jurídic, de fer
5º. La mujer española y cristiana no vestirá trajes cortos o sin mangas
a-6º. La mujersigui deberíamoso nodar gracias a Dios por habernos privado a
l’home,los días pare, cristiana germà.uso de pinturas
"Todos ja española y marit de hará
la mayoría de las mujeres del don de la palabra, porque si locasa, sin medias o con medias
7º. La mujer española y cristiana no estará fuera de casa, ni en tuviéramos,
quién sabe que caeríamos a endesnudez
trasparentes si equivalgan la la vanidad de exhibirlo en las plazas".
8º. La madre española y cristiana no consentirá que sus hijas o criadas quebranten ninguna de las
-reglas anteriores de austeridad y modestia.
"Las mujeres nunca descubren nada; les falta el talento creador
reservado por Dios para inteligencias varoniles".
Agustín Parrado, Arzobispo de Granada. 24 de junio de 1937.
-L’església, ade toda mujer, aen l’educació i de l’assistència obligatòria -o missa, es va
"La vida partir del control pesar de cuanto ella quiera simular a
disimular- no es más que undel nacionalcatolicisme.
encarregar d’inculcar els valors eterno deseo de encontrar a quien
someterse".
3,55min 1,30min
Pilar Primo de Rivera (presidenta de la “Sección Femenina”)
Pilar
Primo de Rivera

8. La joventut, des de ben petita ja eren introduïts en la doctrina i els valors del règim
franquista. A més de les tasques portades a terme a les escoles, es va crear una
organització juvenil anomenada “Frente de Juventudes”
El Frente de juventudes s’encarregava també de vigilar el compliment de les normes
del règim als centre educatius i de treball.
Els nois i les noies rebien una educació per separat ,
centrant principalment l’educació dels nois en l’esport i
aspectes militars; mentre que la de les noies se centrava en
aspectes de la llar, la maternitat i moral cristiana, a més de
l’obediència a l’home.

9. 3. RELACIONS INTERNACIONALSDEL FRANQUISME.
TRES FASES
1939 - 1945
SEGONA GUERRA MUNDIAL: POSICIÓ A FAVOR DEL NAZISME
I FEIXISME.
1945 - 1947
AÏLLAMENT INTERNACIONAL.
1947 – 1975
OBERTURA INTERNACIONAL A FAVOR
DEL BLOC CAPITALISTA DINS LA GUERRA FREDA.

10. 1939 - 1945
SEGONA GUERRA MUNDIAL: POSICIÓ A FAVOR DEL NAZISME I FEIXISME.
Espanya es declara neutral, però simpatitza amb les potències feixistes, les ajuda d’amagat
(submarins alemanys reposen a Espanya, espionatge, matèries primeres,...) i Franco intenta
negociar l’entrada en guerra amb Hitler a Hendaia (sud de França). Hitler no accepta.
Espanya es declara no bel·ligerant (no lluita militarment), però sí intervé
amb ajudes a Alemanya i Itàlia. Enviarà l’anomenada “División Azul” a
lluitar al front de la Unió Soviètica.
3,45min

11. Antisemitisme: El règim franquista ordenà en 1941 als governadors civils elaborar
una llista de los jueus que vivien a Espanya. El cens, que incloïa els noms, dades laborals,
ideològiques i personals de 6.000 jueus, va ser, presumiblement, entregat a Himmler i va
ser conegut com l’”Archivo judaico”. Amb la caiguda de Hitler, els franquistes van intentar
eliminar tot rastre d’aquesta col·laboració.
“Las personas objeto de la medida que le
encomiendo han de ser principalmente
aquellas de origen español designadas con el
nombre de sefardíes, puesto que por su
adaptación al ambiente y similitud con
Himmler i Franco
nuestro temperamento poseen mayores
garantías de ocultar su origen y hasta pasar
desapercibidas sin posibilidad alguna de
coartar el alcance de fáciles manejos
perturbadores”.
Fragment de l’”Archivo Judaico”.

12. 1945 - 1947
AÏLLAMENT INTERNACIONAL.
Amb la derrota alemanya, Franco canvia el discurs obertament feixista i insisteix en el
caràcter catòlic, conservador i anticomunista del règim.
Els aliats, vencedors en la guerra, aïllen el règim franquista, qualificant-lo de feixista i
amenaça potencial, però no l’envaeixen: no l’accepten a l’ONU (1945) ni l’OTAN, la majoria
retiren els seva ambaixadors d’Espanya (1946) i l’aïllen políticament (tancament de la
frontera francesa) i també econòmicament.
L’aïllament econòmic no va ser mai total: el petroli i altres productes bàsics continuen
arribant i l’Argentina de Perón ajudarà el règim De Gaulle, Roosevelt iiChurchill
franquista amb blat carn.
Augmenta la lluita de les guerrilles
republicanes (maquis) a dins del
territori espanyol.

13. 1947 – 1975
OBERTURA INTERNACIONAL A FAVOR DEL BLOC CAPITALISTA DINS LA
GUERRA FREDA.
A partir de l’inici de la Guerra Freda en 1947, EUA i els països capitalistes s’apropen
novament a Espanya (control del Mediterrani): voten en contra d’imposar-li noves sancions
(1947), s’obren les fronteres amb França (1948) i s’inicien les negociacions amb EUA (1949)
A partir de 1950 Espanya serà admesa en la FAO i en la UNESCO
(depenents de l’ONU), essent admesa finalment el 1955 a l’ONU.
Eisenhower i Franco
(1959)
Fins
1,05min

14. El 1953 Espanya signa un nou Concordat amb la Santa Seu: caràcter confessional de
l’Estat espanyol (la catòlica com a religió oficial), privilegis per a l’església i el clergat
(no paguen impostos i reben ajudes), obligatorietat de l’ensenyament religiós,...
a canvi del reconeixement del govern de Franco i el dret d’aquest a proposar bisbes.
El 1953 es signen els acords amb Estats Units: Espanya
li ofereix bases militars a EUA a canvi d’ajuda econòmica
i militar i de recolzar-la per a entrar en els organismes
Internacionals.

15. 3. EVOLUCIÓ CRONOLÒGICA DEL FRANQUISME.
1939 1959 1973 1977
LA POSTGUERRA “DESARROLLISMO” CRISI I
TRANSI-
FEIXISME, AUTARQUIA I MISÈRIA MODERNITAT CIÓ
20
1 Abril
Novembre
1939 1975
Final
De la
Guerra
Civil Mort del
Dictador
Franco

16. 3.1. POSTGUERRA: AUTARQUIA I MISÈRIA. 1939-1959
Els efectes de la Guerra Civil, amb morts, fam, descens de la població activa, exili de
treballadors especialitzats, pèrdua d’or i divises, danys al transport i les
infraestructures, a més de la baixada de la producció agrícola i industrial, sumat a la
corrupció i les errades polítiques dels vencedors franquistes.
Va portar a...
Una política
econòmica autàrquica
comportant...
Misèria a la població i
Racionament dels
aliments més bàsics

17. 3.1.1. POLÍTICA: DICTADURA DE CAIRE FEIXISTA. 1939-1959.
Es caracteritza per tenir tot el control un partit únic anomenat FET de la
JONS (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Sindicalista),
producte de la unió de la Falange de José Antònio Primo de Rivera, els Carlistes
Tradicionalistes i la resta de forces contràries a la República.
Aquest partit controlat per Franco va instaurar una
dictadura de caire feixita d’extrema dreta, similar a la
dictadura feixita de Mussolini. També va crear un grup
paramilitar, els falangistes.
Va instaurar un règim de terror i
de repressió per a tots aquells
espanyols que s’havien posicionat
a favor de la República durant el
període anterior.

18. A) UNA REPRESSIÓ INSTITUCIONALITZADA
L’objectiu era destruir i sotmetre als vençuts en la Guerra Civil (els “enemics d’Espanya”),
Papers de Salamanca
aplicant-los una violència indiscriminada i planificada finsai tot ja acabada la guerra.
arxius d'ajuntaments, de la Generalitat, organismes de l'Estat
Catalunya, sindicats, partits polítics, ateneus, diaris, editorials,
La Llei de Responsabilitats Polítiques (1939):
societats de tot tipus i, fins i tot, biblioteques privades.
Dues lleis de per a acabar amb els republicans
repressió La Llei de Repressió del comunisme i la maçoneria (1940):
per a reprimir qualsevol intent d’oposició
L’exèrcit és l’encarregat de dur a terme la repressió amb els tribunals militars.
Xifres: més de 150.000 executats (1/3 ja acabada la guerra), al voltant
de 300.000 empresonats i molts condemnats destinats a treballs forçats.
L’objectiu era aniquilar l’oposició amb una voluntat d’exemplaritat i càstig, imposant
la por i el silenci.
L’Estat franquista també confisca i espolia el patrimoni d’exiliats, polítics republicans,
sindicats, partits i altres institucions republicanes, que passen a les institucions del règim.
Certes professions es van controlar a partir dels col·legis professionals
(periodistes, metges, advocats).

19. B) L’EXILI REPUBLICÀ A LA PRIMERA FASE DEL FRANQUISME.
La forta repressió franquista portada a terme des de finals de la Guerra Civil espanyola, uns
400000 espanyols republicans van marxar a l’exili cap a França majoritàriament. Van ser
internats en camps de refugiats.
Hem de destacar la pèrdua de grans personalitats del
món de la política, cultura i la ciència.
Uns anys més tard, un cop el règim franquista es va comprometre a no actuar
repressivament, una part dels fugits van tornar de nou a l’estat espanyol.
Una altra part es van mantenir a França amb diversa sort.
Alguns es van quedar a França i van lluitar a favor dels aliats
contra els nazis en l’anomenada resistència francesa. Simbol que identificava els
republicans espanyols als
Altres van abandonar França quan va ser ocupada pels nazis i camps de concentració nazi.
“Rotspanier”
es van refugiar a Gran Bretanya o a Hispanoamèrica, molts a
Mèxic..

20. A nivell polític, les institucions republicanes, el govern basc i la Generalitat catalana van
continuar funcionant des de l’exili, principalment Mèxic.
Després de l’afusellament per part dels franquistes del president de la Generalitat de
Catalunya, Lluís Companys, amb la col·laboració dels nazis, el 1945 serà substituït ja a l’exili
per Josep Irla, i el 1954 serà Josep Tarradellas el que tindrà el càrrec fins el seu retorn a
Catalunya el 1977.
Lluís Companys Josep Irla Josep Tarradellas
123è president de la 124è president de la 125è president de la
Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya

21. C) L’OPOSICIÓ AL RÈGIM DURANT LA PRIMERA FASE.
L’oposició dins del país queda arrasada per la repressió i la por després de la Guerra Civil.
Intent de 1939-44: poca resistència interior, limitada als guerrillers o maquis
comunistes i anarquistes que resisteixen i lluiten a les zones de
Lluita armada muntanya amb accions contra exèrcit i guàrdies civils
1944-47: augmenta el nombre de maquis amb l’entrada de comunistes
des de l’exterior amb l’objectiu de, combinant-se amb la diplomàcia, forçar
una intervenció dels aliats que havien derrotat el feixisme en la IIa Guerra
Mundial per a derrotar a Franco. NO HO ACONSEGUIRAN.
1948-51: l’oposició interior maqui és liquidada quasi totalment i des de
Vaga de tramvies (Barcelona, 1951) noves accions entre els republicans.
l’exterior no es plantegen
Tot i la repressió i la por, des de 1946 hi ha conflictes laborals i es convoquen vagues
generals a Manresa (1946) i el País Basc (1947), però el més significatiu serà la vaga de
tramvies a Barcelona en protesta per la pujada de tarifes (1951)
Es produeixen les primeres protestes estudiantils a Madrid i Barcelona (1956-57) i una
vaga en Astúries fa que s’imposi l’estat d’excepció en la regió durant quatre mesos (1958)

22. 3.1.2. ECONOMIA: COM ÉS L’AUTARQUIA FRANQUISTA? 1939-1959.
La política econòmica del franquisme entre 1939 i 1959 es basarà en l’autarquia:
l’aïllament econòmic amb l’estranger, amb la intenció de produir tot el que necessita
el país en l’interior d’ell (autosuficiència econòmica), substituint les importacions
per una total intervenció de l’Estat en l’economia.
Retard econòmic respecte a una Europa que creix moltíssim a partir de 1945.
TOTAL INTERVENCIÓ DE L’ESTAT en les importacions Corrupció,
El control del i exportacions: decideix quins productes són escassetat i
comerç exterior necessaris i dóna els permisos per a comerciar amb encariment dels
l’exterior als grups privilegiats. productes
PROTECCIONISME contra els productes estrangers amb aranzels.
Creació Impuls d’indústries considerades d’interès nacional amb Preus alts i
d’indústria ajudes i monopolis de mercat, afavorint els pilars franquistes corrupció
Es nacionalitza la xarxa de ferrocarrils (RENFE) i es crea l’Institut
Nacional d’Indústria (INI, 1941) per a que l’estat fundés empreses
que es fessin càrrec dels sectors que no resultaven rendibles per
al capital privat (IBERIA, ENSIDESA, ENDESA, SEAT,...)

23. 3.1.3. SOCIETAT: MISÈRIA, RACIONAMENT I MERCAT NEGRE.
La política econòmica autàrquica franquista no acabarà tenint èxit provocant en la
població unes condicions de vida molt dures que es caracteritzen per...
MISÈRIA
Fort increment del cost de la vida (preus alts),
unit a escassetat de productes i salaris baixos
La fam és generalitzada, augmenta el barraquisme (especialment a les
ciutats), i fins i tot la utilització de coves com a cases.

24. RACIONAMENT
El racionament es basava en l’obligació dels productors (agrícoles sobretot) a vendre la
seva producció a l’Estat a preu taxat, que, alhora, la venia també a un preu fixat als
consumidors, racionant-la a partir de les cartilles de racionament .
L’Estat controla totalment l’economia interior: concessió de permisos per comerciar
amb determinats productes i, sobretot, el racionament d’aliments a empresaris afins al
règim franquista.
Aquest racionament, en principi per
a fer front a la fam de postguerra, es
va allargar fins 1954 per l’escassetat,
els baixos preus fixats per al
productor i el mercat negre.

25. MERCAT NEGRE
El mercat negre o estraperlo consistia en amagar part del producte per part del
productor i vendre’l il·legalment a un preu molt més alt que el pagat per l’Estat.
Una forta pujada dels preus i
l’acumulació de capital en poques mans (els
estraperlistes).

26. 3.2. “EL DESARROLLISMO”. 1959-1973
Després del fracàs econòmic i social que va significar la primera etapa franquista de la
Postguerra, i havent començat a la dècada dels 50 un apropament polític al bloc de
països liderats pels EUA dins de la Guerra Freda, ens trobarem amb...
Una política
econòmica capitalista
comportant...
Una millora de les condicions
de vida, i una petita entrada a
l’estat del benestar

27. 3.2.1. POLÍTICA: DICTADURA AMB PETITES REFORMES . 1959-1973.
La dolenta situació econòmica provoca un canvi en el règim: els tecnòcrates de l’Opus Dei
guanyen pes i canvien la política econòmica (desarrollismo), amb èxit, però no canvien
els característiques dictatorials de la política del règim .
Com a neteja d’imatge, es canviarà
el nom del partit únic, passant de
la Falange al nou Movimiento
Nacional.
Els canvis econòmics i socials i el context europeu obligaran a Franco a introduir algunes
petites reformes polítiques d’obertura del país (modernització de les institucions), però
l’objectiu és la continuïtat del règim sense canvis importants .
Els tecnòcrates persegueixen la introducció de millores
que suposen progrés econòmic i millores en l’administració,
però sense canvis polítics (sense democràcia i amb repressió).
Carrero Blanco
En els governs que van de 1957 a 1974 els catòlics tecnòcrates de l’Opus Dei controlaran
l’economia, l’educació, la informació i la justícia, fins a arribar en 1969 a controlar
tot el govern, amb Carrero Blanco al seu cap (president del govern a partir de 1970) .

28. CERTS CANVIS EN POLÍTICA INTERIOR
Van haver certes reformes laborals, com ara una major participació dels treballadors al
sindicat vertical franquista, però sense abandonar-lo del tot.
També es va alleugerir la censura prèvia, però amb
fortes multes per a les publicacions que s’atrevien a
criticar el règim o a aquelles que “ensenyaven carn”.
Inici de l’estat del Benestar, ampliant la cobertura social amb subvencions per malaltia,
jubilacions o viduetat.
Es permetrà la pràctica d’altres religions, però la catòlica continua com a religió oficial,
beneficiada econòmicament per l’estat i mantenint el poder decisori que ja tenia.
El 1969, Joan Carles de Borbó jurarà els principis del “Movimiento Nacional”, i és
nomenat “Príncep d’Espanya”.

29. POLÍTICA EXTERIOR
La Comunitat Econòmica Europea es nega a acceptar a l’Espanya
franquista, però signa un acord preferencial per a comerciar amb ella.
Es renoven els acords amb els Estats Units de 1953, amb condicions semblants.
En 1956 Espanya es retira del Marroc i en 1968 i 1969 descolonitza Guinea
Equatorial i les provincies marroquines del nord d’Àfrica (tan sols queda el Sàhara).

30. OPOSICIÓ POLÍTICA AL RÈGIM ANYS 70
Corrupció del L’augment de protestes Protestes internacionals Protestes de part de l’Església:
ministes a tot el país, amb per la pena de mort que Vaticà, capellans bascos i
tecnòcrates moltes vagues aplicava Franco catalans, més el capellans del
barris pobres (“los curas
rojos”), en defensa de les
PROVOQUEN... classes més necessitades i
també contra la pena de mort
MOLTA CONFLICTIVITAT SOCIAL
I GRAN OPOSICIÓ POLÍTICA
AL RÈGIM FRANQUISTA

31. OPOSICIÓ POLÍTICA CONTRA EL RÈGIM
Als anys 60 es desenvolupa de forma clandestina, a l’interior del país i també a l’exili, una
oposició política al règim franquista, tant d’esquerra com de dreta liberal democràtica .
El PCE, que no havia desaparegut mai dins d’Espanya, serà el partit més fort de l’oposició,
dirigint des de l’exili (Santiago Carrillo), organitzant l’oposició i infiltrant-se en organitzacions
com CCOO, d’estudiants, de veïns, culturals...
El PSOE, menys fort que el PCE, es reorganitzarà a l’interior (junt a UGT) i, finalment, els
dirigents joves de dins d’Espanya, amb Felipe González al front.
A l’esquerra del PCE apareixen partits maoistes, trotskistes i comunistes radicals, alguns
d’ells propugnant el terrorisme contra el règim i el sistema (el FRAP i els GRAPO)
Santiago Carrillo
Felipe González

32. OPOSICIÓ POLÍTICA NACIONALISTA CONTRA EL RÈGIM
Tant a Catalunya com a Euskadi, es recomposen els partits nacionalistes, que a l’igual que a
Nivell estatal, actuaran de manera clandestina des de l’interior del país com des de l’exili.
Al País Basc, a més del PNB se suma ETA, amb el terrorisme com a arma contra el règim.
A Catalunya, a més d’ERC, se suma el nacionalisme de centre-dreta de Convergència
Democràtica de Catalunya (CDC) i de dretes d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC).
Josep Tarradellas (ERC) Jordi Pujol (CDC)
125è president de la 126è president de la
Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya

33. CONFLICTIVITAT LABORAL CONTRA EL RÈGIM
La Llei de Convenis Col·lectius de 1958 contemplava l’elecció d’enllaços sindicals
per part dels treballadors per a negociar amb els patrons, dins del sindicat vertical,
però continuava mantenint el control sobre els treballadors
EL 1962, una forta vaga dels miners asturians reclamant millores salarials, s’estén al
País Basc i Catalunya
CCOO (nou sindicat comunista clandestí), així com la UGT socialista aprofiten la llei per
a infiltrar-se en el sindicat vertical i negociar amb els patrons, combinant vagues (acció
il·legal) amb accions legals.
Aquests sindicats protagonitzaran una conflictivitat social cada vegada major,
demanant millores laborals i salarials, però també un canvi polític, i tindran el
recolzament de partits polítics clandestins (PCE sobretot), universitaris i el sector
progressista de l’església.

34. EL MÓN ESTUDIANTIL CONTRA EL RÈGIM
El moviment estudiantil també protagonitzarà protestes contínues des de 1956, amb
nous sindicats estudiantils clandestins formats ja per joves que no havien viscut
la Guerra Civil i que s’oposen al Sindicato Español Universitario (SEU, falangista)

35. 3.2.2. ECONOMIA: MODERNITAT I CAPITALISME 1959-1973.
Degut al fracàs de l’economia autàrquica franquista, els nous ministres tecnòcrates de
l’Opus Dei decidiran abandonar definitivament aquella política econòmica, i buscaran
una obertura a Europa liberitzant l’economia i incorporant-la al sistema capitalista.
PLAN DE ESTABILIZACIÓN
(1959) Aquest pla intentava passar d’una economia tancada i
controlada totalment per l’estat, a una economia internacional, amb l’entrada de capital
privat estranger.
S’intentarà augmentar el comerç exterior, i
sobretot reduir els obstacles (aranzels) per a
l’entrada de productes estrangers
(importacions).

36. L’entrada de capital estranger produirà...
PLANES DE DESARROLLO
Prèstecs per a noves indústries estatals
Inversió en noves indústries, gestionades
directament amb capital estranger
(multinacionals).
A més aquests prèstecs i inversions permetrien...
Augmentar la producció, i per tant poder-la vendre a l’exterior (exportacions).
Construcció d’infrastructures necessàries per al funcionament de la indústria
(carreteres, xarxa elèctrica, oleoductes, i nou pantans).

37. CONSEQÜÈNCIES EN ECONOMIA: DEPENDÈNCIA DE L’EXTERIOR.
El creixement econòmic espanyol depèn absolutament de l’exterior: sense les importacions
de tecnologia, els ingressos per turisme, les divises dels emigrants i la inversió estrangera
no hagués estat possible el miracle econòmic espanyol .
Per a pagar aquesta tecnologia i equilibrar la balança comercial es va utilitzar els diners que
invertiren empreses estrangeres que s’instal·len a Espanya, els ingressos que generava tot
el turisme que començava a arribar a les costes i els diners enviats pels emigrants en Europa.
Europa absorbeix la mà d’obra excedentària d’Espanya, que es veu obligada a emigrar fora
del país per a guanyar-se la vida: així Europa evitarà que augmenti l’atur, la pobresa i la
conflictivitat social a Espanya .

38. 3.2.3. SOCIETAT: MIGRACIONS I SOCIETAT DE CONSUM 1959 - 1973.
Els avenços en l’economia espanyola del període comportaran un canvi en la societat,
a nivell de creixement de la població , de millorament del nivell de vida entrant en la
societat de consum, i també, amb l’arribada del turisme, una societat més oberta amb
una mentalitat més democràtica que l’anterior.

39. CANVIS DEMOGRÀFICS
Fort augment demogràfic (baby boom) de 30’4 milions (1960) a 35’8 milions (1975)
Causes Natalitat elevada (pel manteniment dels costum històrics)
Descens de la mortalitat (especialment la infantil per les millores sanitàries)
Augment de l’esperança de vida (fins els 70-76 anys), per millores sanitàries,
Però també millor alimentació.
Es fa una política natalista que manté alta la taxa de fecunditat (2’8 fills per dona)
Desarrollisme
Baby Boom
Crisi del 1918
Grip espanyola
1936- 1939
Guerra Civil

40. LES GRANS MIGRACIONS
Es creen molts llocs de treball, però no suficients per a tots, de manera que molts
Emigren a l’estranger , i també hi haurà una emigració a les zones industrials espanyoles.
Entre 1962 i 1973 més d’1.300.000 espanyols han d’emigrar a buscar-se la
vida a altres països més rics: fonamentalment a França, Alemanya i Suïssa.
L’emigració interior (èxode rural) encara és major: quatre milions de persones canvien
De lloc de residència, des de les regions agrícoles més pobres (les dues Castelles, Galícia,
Andalusia i Extremadura) cap a les zones de major creixement industrial i de serveis
(Catalunya, País Basc, Madrid i Com. Valenciana concentren cada vegada més població .
L’arribada de tants immigrants va comportar que molta gent visqués inicialment en
condicions dolentes de barraques, però a finals dels anys 60, el govern promocionarà
pisos de protecció oficial

41. MILLORAMENT DEL NIVELL DE VIDA
La millora econòmica impulsada pels tecnòcrates de l’Opus Dei, unit al canvi produït per
les migracions interiors espanyoles, va fer possible la pujada del nivell de vida i l’entrada
mínima a la societat de consum.
L’increment dels nivellls de renda de les famílies va fer possible destinar part dels diners
a la compra de béns de consum (electrodomèstics, automòbil...).

42. “Spain is different”
TURISME
L’arribada de milers d’europeus turistes va permetre als
espanyols prendre contacte amb l’exterior.
La major riquesa dels europeus i les seves vacances pagades, el clima càlid, l’abundància
de platges i els preus barats faran créixer moltíssim el turisme, que es converteix en una
de les principals activitats econòmiques i que aporta moltes divises i riquesa al país.
A més de mostrar als espanyols la forma de vida europea, que es tractarà d’imitar,
canviarà la mentalitat de les noves generacions, demanant cada vegada més una
democratització de la vida espanyola.
“Las Suecas”

43. 3.3. CRISI FINAL I TRANSICIÓ 1973-1975.
El canvi social i cultural, unit a la dolenta situació econòmica provocada a tota Europa per la
Crisi del Petroli del 1973 no podia ser afrontat per un règim que es negava a atendre les
noves reivindicacions democràtiques i tan sols sabia que reprimir.
La crisi final (i la transició democràtica) comença amb l’assassinat de Carrero Blanco per ETA
el 20 de desembre del 1973.
El règim es divideix entre els immobilistes, partidaris de reprimir qualsevol intent
de canvi (el búnker), i els oberturistes o reformistes, partidaris d’introduir reformes
democratitzadores des de dins i crear associacions polítiques .
Franco nomena nou president del govern a Arias Navarro, qui, en febrer de 1974,
es mostra oberturista i promet pluralisme polític (llei d’associacions polítiques),
elecció democràtica d’alcaldes i diputacions i reformes sindicals
Aquestes promeses conegudes com “l’esperit de febrer” quedaren en un formalisme: Arias
caurà en mans dels immobilistes i no és capaç de dur a terme cap reforma democratitzadora.
Els ministres oberturistes dimiteixen i Arias queda en mans del búnker,
que controla el govern, practica la repressió absoluta contra les protestes
al carrer i exerceix la violència feixista amb bandes ultres al carrer

44. L’oposició política s’organitza cada vegada millor
Els partits catalans havien creat l’Assemblea de Catalunya (1971) i el consell de Forces
Polítiques (1975)
El PCE forma la Junta Democràtica, junt a CCOO, monàrquics,
grups d’extrema esquerra, carlins demòcrates, alguns socialistes
El PSOE la Plataforma de Convergència Democràtica,
amb UGT, PNB, maoistes, demòcrates de centre,...
L’amnistia als presos polítics, llibertat política i sindical
i democràcia plena
Continua la repressió amb Franco molt malalt en 1975: nova llei antiterrorista molt
repressiva i condemnes a mort a membres d’ETA i del FRAP i a anarquistes (Puig Antich)
Augmenten les protestes al carrer i les protestes internacionals contra el règim franquista
A Portugal triomfa la “revolució dels clavells” contra la dictadura , i influencia a Espanya

45. El problema del Sàhara (1975)
Davant la lluita armada del Front Polisari demanant la independència del Sàhara,
Espanya opta per acceptar la descolonització amb un referèndum d’autodeterminació.
Marroc, per a fer-se amb el Sàhara, organitza la Marxa Verda: invasió pacífica per
part de civils marroquins del territori del Sàhara.
Espanya abandona el Sàhara i el deixa en mans de Marroc i Mauritània, començant
un conflicte entre el Front Polisari i el Marroc que arriba fins avui dia.
Franco mor el 20 de novembre de 1975 després d’una llarga agonia, deixant un país en crisi:
l’expressió “lligat i ben lligat” fent referència a tranquil·la successió i continuïtat del règim
franquista amb Joan Carles I no és més que una il·lusió sense fonament del mateix franquisme
1 min

46. 3.3.1 TRANSICIÓ cap a la DEMOCRÀCIA 1975-1977.
El 22 de novembre del 1975, Joan Carles I va jurar el càrrec de Rei d’Espanya, i va
deixar entreveure la seva voluntat de canvi polític molt ràpidament.
1 min
L’oposició democràtica va impulsar mobilitzacions i vagues freqüents amb
l’objectiu de fer un canvi polític definitiu que comportés l’amnistia dels presos
polítics i la recuperació de les llibertats democràtiques. En el cas català es
reclamava també la recuperació de l’estatut d’autonomia.

47. Així, el 1976, va ser nomenat president del govern Adolfo Suárez, un
polític del bàndol oberturista franquista. Aquest comença definitivament
el camí legal per a acabar amb el franquisme.
El 1976, amb el suport de tota l’oposició, va acceptar una reforma,
pactada per totes les forces polítiques democràtiques .
Suárez aprovarà la Llei de reforma política, transformant les corts franquistes en unes
corts democràtiques votades per sufragi universal, legalitzant tots els partits polítcs i
sindicats el 1977; supriment el partit “Movimiento Nacional”, i decretant dues
amnisties polítiques.
3 min