SlideShare a Scribd company logo
1 of 51
Download to read offline
1
Procediments i teoria
de la Geografia
Bloc 0: Lectura, interpretació i
comparació de documents
cartogràfics i realització de treballs
d'indagació geogràfica.
El mapamundi de Abraham y Jafuda Cresques (1375)
2
Teoria de la geografia
geo= terra / grafia=descripció
 La geografia estudia la relació entre les societats humanes i
el medi, localitza els fenòmens que es produeixen com a
fruit d'aquesta relació i, finalment, identifica les diferents
regions que resulten d'aquest fenòmens, així com els fluxos i
nodes que les articulen.
Mapa creat per Estrabó, qui fou un
geògraf i historiador grec (~63 aC al
19dC) que va viatjar per l'Imperi romà
fins a Àsia i va crear les primeres obres
obres com “La Geografia”que és una
de les fonts clàssiques amb més
informació sobre l'època antiga.
3
Geografia
Branques de la geografia
 La geografia es divideix en 3 àrees bàsiques:
✔ Geografia física: Estudia els elements i fenòmens
naturals que donen lloc als paisatges terrestres. Es
fonamenta molt en coneixements de la geologia, biologia,
meteorologia, ...
✔ Geografia humana: Analitza les relacions entre individus
i l’entorn naturals. Es relaciona amb la sociologia,
demografia, economia, història, ...
✔ Geografia regional: Aplica de manera integrada la
geografia física i humana a un territori que por ser
continental, estatal, local, ...
4
Geografia
Camps d'estudi
 Geografia humana
✔ Demografia (estudi de la
població)
✔ G. Rural (estudi del camp i
les seves activitats)
✔ G. Urbana (estudi de les
ciutats)
✔ Economia
✔ Geopolítica (estudi de
l'organització dels estats)
✔ G. Cultural (estudi de les
àrees culturals)
 Geografia física
✔ Geomorfologia (estudi del
relleu)
✔ Climatologia
✔ Biogeografia (estudi dels
éssers vius i la seva
distribució espacial)
✔ Edafologia (estudi dels sòls)
✔ Hidrografia (estudi de
l'aigua)
5
Geografia
De l'espai geogràfic al lloc
 L’objecte d’estudi de la geografia és la superfície
terrestre. Aquesta superfície els geògrafs l’anomenen espai
geogràfic.
 Per tant, la ciència geogràfica s’ocupa de la distribució,
extensió, difusió, localització, ... de qualsevol element físic o
humà per l’espai geogràfic.
 Per a concretar aquest espai, la geografia utilitza d’altres
termes, com ara:
✔ Regió: Àrea específica i singularitzada, amb un caràcter
particular que pot estar donat per una gran diversitat de
factors físics o humans i d’extensió variable.
✔ Territori: Àrea on una societat concreta desenvolupa les
seves activitats.
✔ Lloc: Espai viscut per les persones, un punt identificable
en el territori.
6
Geografia
Els geògrafs
 El geògraf és un professional amb capacitat d’observació,
relació i síntesi. Aquesta observació la pot fer de dues
maneres, directa (a través del treball de camp) i indirecta (a
través de fonts com els mapes, fotografies, etc.)
 Algunes tasques:
✔ Cartografia
✔ Meteorologia
✔ Planificació territorial
✔ Estudis demogràfics
✔ Urbanisme
✔ Teledetecció
✔ Estudis d’impacte ambiental i gestió ambiental
✔ Prevenció de riscos de catàstrofes naturals
✔ Planificació i estudi de la localització d’activitats econòmiques
7
Geografia
La cartografia
 Cartografia és la ciència que s’encarrega de l’estudi, anàlisi
i elaboració de mapes i plànols.
 El mapa és una representació gràfica i proporcional de tota
o una part de la superfície terrestre. Els mapes permeten
obtenir una visió del territori, faciliten l’orientació i fins i tots
permeten localitzar en precisió alguns elements.
 Avui en dia la utilització de mapes es fa indispensable. Ho ha
fet possible l’aparició dels Sistemes d’Informació Geogràfica
(SIG), la cartografia digital (Instamaps) o els aparells de
localització (GPS).
8
Activitats
Geografia
 Copia les preguntes i respon-les:
1. Busca informació sobre Estrabó, Ptolomeu i
Hiparc.
2. Quina diferència hi ha entre la geografia física i
la humana.
3. Busca informació sobre dos dels camps d'estudi
(ex. edafologia, demografia,etc.) de la geografia
física i dos de la geografia humana.
4. Busca el significat dels acrònims GPS i GNSS
Galileo i explica com funcionen.
9
Procediments de geografia
Les projeccions cartogràfiques
 La Terra té una superfície geoide, gairebé esfèrica i per això
es impossible representar-la sobre una superfície plana
sense deformar-la.
 Les projeccions cartogràfiques són sistemes que transformen
una superfície esfèrica en un pla, i que pretenen representar
la superfície terrestre amb la mínima distorsió possible.
 Segons el sistema utilitzat, distingim 3 tipus de projeccions:
✔ Projecció cilíndrica: Bona representació de zona
intertropical. Distorsió en la proximitat als Pols.
✔ Projecció cònica: Bona representació de latituds mitjanes
✔ Projecció azimutal: Bona representació dels Pols i d’un
hemisferi.
10
Projecció cilíndrica. Que s’obté en projectar la superfície esfèrica de
la terra sobre un cilindre secant o tangent a ella. Els paral·lels i els
meridians són perpendiculars. Els meridians són equidistants, per això
es deformen en les altes latituds. (Mercator i Perters )
Procediments de geografia
Les projeccions cartogràfiques I
11
Projecció cilíndrica. Gerard Mercator. Mapa EEUU.
Procediments de geografia
Les projeccions cartogràfiques I
12
Projecció cònica: Que
s’obté en projectar la
superfície esfèrica de la terra
sobre un con tangent o
secant a l’esfera. (Mapa
Cònic de Lambert)
Procediments de geografia
Les projeccions cartogràfiques II
13
Projecció Zenital o
Azimutal. Que s’obté en
projectar la superfície
esfèrica sobre un pla. Poden
ser polars, equatorials o
obliqües segons el pla
tangent al pol, a un punt
sobre l’equador a altre punt
qualsevol entre el pol i
l’equador.
Procediments de geografia
Les projeccions cartogràfiques III
Projecció Zenital Lambert
14
Els paral·lels són
circumferències
perpendiculars als
meridians i tenen direcció
est-oest. El paral·lel de
referència és el Equador
(0º).
Els meridians són
semicircumferències que
van de pol a pol i tenen
direcció nord-sud. El
principal és el meridià de
Greenwich o (0º).
Procediments de geografia
Les coordenades geogràfiques
15
La latitud d’un punt és la
distància angular que existeix
entre l’equador i aquest punt.
La latitud va des de 0º
(equador) fins a 90ª (pols), i
pot ser nord (N) o sud (S).
La longitud d’un punt és la
distància angular que hi ha
entre el meridià 0º (meridià de
Greenwich) a 180º (línia
internacional de canvi de data) i
pot ser est (E) o oest (O).
Procediments de geografia
Les coordenades geogràfiques II
16
Activitats
Geografia
 Copia les preguntes i respon-les:
1. Examina el mapa de Peters i explica per què es creu
que és més realista que no pas el de Mercator.
2. Per quina localitat d'Espanya passa el Meridià de
Greeenwith? En quin país es troba el Meridià 0?
3. Situa al mapa la següent localització (pots fer servir
aquesta web http://toolserver.org/~geohack/ ) o Google maps:
40° 26′ N, 3° 41′ O
4. Explica la diferència entre latitud sud i latitud nord i
entre longitud est i longitud oest. I ara explica com
funciona un GPS.
17
Elements d’un mapa:
 L’escala: és la proporció
existent entre la dimensió d’un
territori en la realitat i la
dimensió que li correspon al
mapa. N’hi ha de 2 tipus:
 L’escala numèrica:
1/200.000
 L’escala Gràfica:
 La llegenda: es tracta del títol
que té i els símbols utilitzats
per representar les dades.
Tipus de mapes:
 Mapes topogràfics: que
intenten proporcionar la
màxima informació sobre el
medi físic: el relleu (amb corbes
de nivell), els rius i mars (de
color blau),etc.
 Mapes temàtics: proporcionen
informació sobre un aspecte
concret: polític (estats,
fronteres, ...), físic (relleus,
rius,...), humà (població, etc.)
Procediments de geografia
Mapes: elements i tipologia
18
Procediments de geografia
Classificació dels mapes per la seva escala
L'escala numèrica del mapa (escala 1:1000 ex. 1 cm sobre el mapa
representa 1.000 cm). I trobem:
 Planisferis o mapamundis, que representen la totalitat de la Terra i tenen
una escala d'1:100.000.000.
 Mapes continentals, on s'hi representa un continent amb una escala que va
d' 1:10.000.000 a 1:1.000.000.
 Mapes estatals, estats representats amb escales d'1:500.000 a 1:200.000.
 Mapes regionals, fets a escales d'1:200.000 a 1:100.000.
 Mapes topogràfics, que representen comarques o una part d'aquestes en
escales 1:100.000, 1:50.000 i 1:25.000.
 Mapes a gran escala, que serveixen per representar àrees metropolitanes o
urbanes, municipis, barris. S'utilitzen escales que van d'1:10.000 a 1:1.000.
Plànols.
L'escala gràfica té una línia graduada i cada segment ens indica els
metres o quilòmetres que hi ha a la realitat.
19
Ús agrícola del terreny i
Diversitat de la flora.
Entitats de població
Vies de comunicació:
camins, carreteres, línies
Fèrries.
Límits administratius i
Toponímia.
Restes històriques
Relleu: corbes de nivell
Les corbes de nivell uneixen els
punts que estan a la mateixa alçada
sobre el nivell del mar (altimetria).
Procediments de geografia
Mapes topogràfics
Mapa batimètric és mapa hidrogràfic que representa el relleu
de les zones submergides (batimetria).
20
Mapa de coropletes: s’utilitza
per representar dades de distinta
naturalesa associats a unitats
espacials ben definides, com les
divisions de tipus administratiu o
físic.
Mapa d’isopletes: és un mapa
que aporta informació quantitativa i
reflexa la distribució espacial d’un
fenomen mitjançant varietat de
colors. Fa servir les isolínies.
Procediments de geografia
Mapes temàtics
21
Mapa amb isopletes que mostra els diferents espais agraris al món
22
Mapa amb coropletes que mostra la descolonització a l’Àfrica
23
Mapa de punts: serveixen per
representar dades quantitatives. Per
exemple pot ser el mapa de la
població d’una regió, de els
establiments industrials, etc..
Mapa de fluxos: serveixen per
representar aquells aspectes que
requereixen de moviment, com les
rutes migratòries els corrents
marins, exportacions i importacions,
etc.
Es poden dividir en:
Procediments de geografia
Mapes temàtics II
24
Mapa de la distribució dels fluxos migratoris a Espanya 1961-1975
25
Mapa de fluxos radial de les telecomunicacions a Europa
26
De símbols proporcionals:
serveixen per representar la
distribució de dades quantitatius de
tipus demogràfic o econòmic. Cada
símbol del mapa ens ajuda a
localitzar la dada en un punt i dóna
la informació relativa a la quantitat
en aquell punt.
Cartogrames: és tracta d’un
esquema de la superfície que
modela la seva grandària en funció
del valor estadístic que representa.
Procediments de geografia
Mapes temàtics III
27
Cartograma de la distribució de la població al món
28
Els plànols urbans: serveixen
per representar la morfologia d’una
ciutat. En ells podem trobar:
• La ciutat des de l’aire, on es veu el
traçat dels carrers i les illes.
• Assenyala els llocs d’interès allà on
es troben.
• Apareixen els topònims de carrers,
barris i llocs singulars.
• Acostumen a tenir una quadrícula
de referència.
• La llegenda explica com es fa servir
el plànol a través de colors, símbols
o números.
• Amb l’ajuda dels punts cardinals
sabem en quina direcció em d’anar.
Tipus de plànols urbans:
• Irregular
• Ortogonal
• Radiocènctric
• Linial
Procediments de geografia
Els plànols urbans
29
Activitats
Procediments
 Copia les preguntes i respon-les:
1. Mira els següents mapes i indica la seva tipologia:
30
Passes per analitzar un paisatge:
1. Observació: veure si es tracta d’un paisatge natural o
transformat.
2. Descripció: Es deu identificar i classificar els elements naturals i
humans, així com les relacions que s’estableixen entren ells.
Després es descriurà la perspectiva (obliqua, vertical), els diferents
plans (primer, horitzó,...), els colors predominants (que ajudaran a
esbrinar quin és el clima del lloc), les formes ( del relleu) i la
identificació de les unitats paisatgístiques (la plana, la
muntanya),..
3. Anàlisi: explicar el procés de formació natural i el seu
desenvolupament històric.
4. Interpretació: comprendre com es gestiona i planifica el paisatge
a l’actualitat.
Procediments de geografia
Com descriure un paisatge (una imatge)
31
Procediments de geografia
Com descriure un paisatge (una imatge)
 Descripció d'un paisatge:
Observació: es tracta d’un paisatge natural,
mínimament transformat.
Descripció: es tracta d'un paisatge d'alta
muntanya on es veuen un cims nevats i dos
excursionistes dirigint-se cap un refugi. La neu
que es veu en aquesta imatge de perspectiva
horitzontal, ens demostra que la fotografia s'ha
pres a l'hivern, al matí en un dia clar. Els dos
cims que apareixen a la imatges són les Agulles
d'Amitges.
Anàlisi: Les agulles d'amitges formen part del
Parc Nacional d¡'Aigüestortes, i per tant es troben
al Pirineu.
Un refugi és un edifici construït a muntanya per
tal que els excursionistes, els alpinistes i altres
persones que hi passen puguin fer-hi nit,
aixoplugar-s'hi, etc.
Interpretació: ...
32
Procediments de geografia
Com descriure un paisatge (una imatge)
 Descripció d'un paisatge:
Observació: es tracta d’un paisatge transformat
(urbà).
Descripció: la imatge mostra una disposició de
l’entramat urbà en quadrícula. Els carrers es
disposen en línies paral·leles i perpendiculars que
configuren una xarxa ordenada d'illes quadrades
amb xamfrans.
Anàlisi: Es tracta d'una imatge aèria
corresponent a un sector del plànol urbà de
l'eixample de Barcelona, anomenat el Quadrat
d’or. La imatge permet veure la morfologia
urbana d’aquest sector de la ciutat. Aquest model
va estar dissenyat per Ildefons Cerdà. La Font
s’ha extret de la web de Google maps, en línia
Interpretació: ...
33
Tipus de gràfics:
 Gràfic lineal
 Gràfic sectorial
 Gràfic de barres
Els gràfics: són tècniques de
representació que relaciona
conceptes amb variables
numèriques. Aquests gràfics
poden representar:
 Dades que mantinguin
continuïtat
 Dades que il·lustren
tendències.
Procediments de geografia
Com interpretar un gràfic
34
El gràfic lineal: representen dades que mantenen una continuïtat i dels
que es pot deduir un desenvolupament.
Per crear-lo fem servir un eix de coordenades cartesianes:
 Eix d’abscisses (X o horitzontal), s’acostuma a posar una variable
temporal.
 Eix d’ordenades (Y o vertical), s’acostuma a posar els valors de la
variable representada.
Interpretar un gràfic lineal:
 Llegir sempre el títol per conèixer el tema que representa.
 Comprovar les unitats emprades, les escales i la naturalesa de les
dades.
 Observar les variables màximes i mínimes per deduir una tendència
general en el procés evolutiu.
 Analitzar el conjunt de les variacions de les diferents variables.
 Fer un breu comentari tenint en compte el context històric i geogràfic, i
explicar les causes i els efectes de les dades aportades.
Procediments de geografia
Els gràfics linials
35
Evolució dels incidentsTema
Ordenades
Abscisses
Evolució
Anàlisi
On?, Quan?, Perquè?
36
El gràfic sectorial: que representen percentatges o proporcions, i són
molt útils per fer comparatives.
Per crear-lo hem de dividir un cercle que mostri:
 A cada sector una porció de l’arc de la circumferència proporcional al
seu valor. (360º = 100%)
 Dibuixarem, amb l’ajuda d’un transportador d’angles cadascun dels
sectors.
 Finalment pintarem cada sector amb un color.
Procediments de geografia
Gràfic sectorial
37
Gràfic sectorial de la comparativa dels resultats
Electorals durant la Transició Espanyola.
38
El gràfic de barres: que representen el valor d’una variable mitjançant
barres o rectangles paral·lels dintre d’un eix de coordenades. El que es
compara és l’alçada de les diferents barres.
S’ha de tenir en compte a l’hora de fer un gràfic de barres:
 Les barres poden estar col·locats de manera horitzontal o vertical.
 Totes les barres estan separades a la mateixa distància i tenen sempre
la mateixa amplada, encara que la seva alçada és proporcional al seu
valor.
 Les barres poden ésser de mateix o de diferent color, o inclús amb un
símbol.
Procediments de geografia
Gràfics de Barres
39
Gràfic de barres compostos
Gràfic de barres horitzontal
Llegenda
40
Activitats
Procediments
 Copia les preguntes i respon-les:
1. Observa els següents gràfics i indica la seva tipologia:
41
El climograma: és un gràfic que
representa les temperatures
mitjanes i les precipitacions totals
que s’han produït en un lloc durant
els dotze mesos de l’any.
Al gràfic, s’acostuma a representar
les temperatures amb una línia i les
precipitacions amb barres.
Reparar en l’existència de
contrastos significatius entre el mes
més fred i el més càlid (AT–
Amplitud Tèrmica.
Reparar en la distribució de les
pluges, si ho fan de manera regular
durant tot l’any, o si es concentren
en uns mesos determinats.
Anàlisi
Procediments de geografia
Els climogrames
42
Procediments de geografia
Els climogrames
43
Procediments de geografia
Els climogrames
44
Els índexs estadístics: són
indicadors que relacionen dos o
més variables, expressades
sota una raó matemàtica.
De fet, el que busca un índex
estadístic és reduir grans
quantitats de dades en d’altres
més manejables amb la fi
d’obtenir mesures més útils i
precises.
Comentar un índex estadístic:
 Presentació: Primer ens em de
fixar el el títol, les dates, la
naturalesa de les dades, el significat
dels valors numèrics, la unitat
emprada i la font de les dades.
 Anàlisi: desxifrar la tendència
general, a partir de les dades
màximes i mínimes, o reparar en
qualsevol comportament particular
en algun moment donat.
 Comentari: s’ha de relacionar
l’anàlisi de l’índex amb el context
històric; indagar sobre les causes i
conseqüències del fenomen, i
explicar la seva importància.
Procediments de geografia
Índex estadístics
45
Els índex estadístics
46
La piràmide de població: és un gràfic que representa l’estructura de la
població per edats i per sexes.
Consisteix en la representació d’una distribució en forma d’un doble eix
de coordenades (vertical) on es situa l’edat, i d’altre d’ordenades
(horitzontal) on es situen els efectius de població. Hi ha un eix per cada
sexe: homes a l’esquerra i dones a la dreta.
Procediments de geografia
La piràmide de població
47
Mèxic
Piràmide
Expansiva
Viladecans
Piràmide
Constrictiva
48
Els coremes: són representacions
molt esquemàtiques que
conformen un espai i de les
relacions que s’estableixen en
ells.
La coremàtica (ciència que
l’estudia) es serveix d’imatges,
símbols i regles molt bàsiques.
Per exemple, cercles, quadrats i
fletxes.
Els coremes ajuden a raonar
l’espai, i qualsevol territori es
pot representar amb coremes.
Procediments de geografia
Els coremes
49
Mapa de França i les seves
principals metròpolis regionals
50
Mapa d’Espanya i les seves
principals metròpolis regionals
51
Activitats
Procediments
 Copia les preguntes i respon-les:
1. Observa els següents gràfics i indica la seva tipologia:

More Related Content

What's hot

El relleu de la Península Ibèrica.
El relleu de la Península Ibèrica.El relleu de la Península Ibèrica.
El relleu de la Península Ibèrica.Marcel Duran
 
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularLes grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularbenienge
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la naturajordimanero
 
L’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolL’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolvicentaros
 
La diversitat climàtica
La diversitat climàticaLa diversitat climàtica
La diversitat climàticavicentaros
 
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURAUnitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURAjordimanero
 
Unitat 1 medi físic d'espanya i catalunya
Unitat 1   medi físic d'espanya i catalunyaUnitat 1   medi físic d'espanya i catalunya
Unitat 1 medi físic d'espanya i catalunyajordimanero
 
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARIjordimanero
 
Comentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de poblacióComentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de poblacióSira Sancho
 
El relleu peninsular.
El relleu peninsular.El relleu peninsular.
El relleu peninsular.Marcel Duran
 
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
Unitat 6   2017-18 - el sector secundariUnitat 6   2017-18 - el sector secundari
Unitat 6 2017-18 - el sector secundarijordimanero
 
Comentari climogrames
Comentari climogramesComentari climogrames
Comentari climogramesjoanet83
 
Tema 2. climes d´espanya ii
Tema 2. climes d´espanya   iiTema 2. climes d´espanya   ii
Tema 2. climes d´espanya iiEva Vilà
 
unitats morfoestructurals de relleu
unitats morfoestructurals de relleuunitats morfoestructurals de relleu
unitats morfoestructurals de relleuxgoterris
 
Les grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularLes grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularvicentaros
 
Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primarijordimanero
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunyajordimanero
 
Tipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyaTipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyavicentaros
 

What's hot (20)

El relleu de la Península Ibèrica.
El relleu de la Península Ibèrica.El relleu de la Península Ibèrica.
El relleu de la Península Ibèrica.
 
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularLes grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
 
Tema7
Tema7Tema7
Tema7
 
L’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolL’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyol
 
La diversitat climàtica
La diversitat climàticaLa diversitat climàtica
La diversitat climàtica
 
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURAUnitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
 
Unitat 1 medi físic d'espanya i catalunya
Unitat 1   medi físic d'espanya i catalunyaUnitat 1   medi físic d'espanya i catalunya
Unitat 1 medi físic d'espanya i catalunya
 
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
 
Comentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de poblacióComentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de població
 
El relleu peninsular.
El relleu peninsular.El relleu peninsular.
El relleu peninsular.
 
El sòl
El sòlEl sòl
El sòl
 
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
Unitat 6   2017-18 - el sector secundariUnitat 6   2017-18 - el sector secundari
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
 
Comentari climogrames
Comentari climogramesComentari climogrames
Comentari climogrames
 
Tema 2. climes d´espanya ii
Tema 2. climes d´espanya   iiTema 2. climes d´espanya   ii
Tema 2. climes d´espanya ii
 
unitats morfoestructurals de relleu
unitats morfoestructurals de relleuunitats morfoestructurals de relleu
unitats morfoestructurals de relleu
 
Les grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularLes grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsular
 
Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primari
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
 
Tipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyaTipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanya
 

Viewers also liked

Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Txeli
 
0 (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0   (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya0   (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0 (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunyajordimanero
 
2016 17 pràctica 05 geografia
2016 17 pràctica 05 geografia2016 17 pràctica 05 geografia
2016 17 pràctica 05 geografiajordimanero
 
2016 17 pràctica 02 geografia
2016 17 pràctica 02 geografia2016 17 pràctica 02 geografia
2016 17 pràctica 02 geografiajordimanero
 
Pràctica 02 recursos naturals
Pràctica 02   recursos naturalsPràctica 02   recursos naturals
Pràctica 02 recursos naturalsjordimanero
 
Curs 2014 15 - pràctica 01 geografia
Curs 2014 15 - pràctica 01 geografiaCurs 2014 15 - pràctica 01 geografia
Curs 2014 15 - pràctica 01 geografiajordimanero
 
Curs 2014 15 - pràctica 03 - primari i secundari
Curs 2014 15 - pràctica 03 - primari i secundariCurs 2014 15 - pràctica 03 - primari i secundari
Curs 2014 15 - pràctica 03 - primari i secundarijordimanero
 
Pràctica 05 geo 2015 16
Pràctica 05 geo 2015 16Pràctica 05 geo 2015 16
Pràctica 05 geo 2015 16jordimanero
 
Pràctica 03 - Impacte ambiental i sector primari
Pràctica 03  - Impacte ambiental i sector primariPràctica 03  - Impacte ambiental i sector primari
Pràctica 03 - Impacte ambiental i sector primarijordimanero
 
Pràctica 01 relleu i clima
Pràctica 01   relleu i climaPràctica 01   relleu i clima
Pràctica 01 relleu i climajordimanero
 
Curs 2012 2013 pràctica 03 geografia
Curs 2012 2013 pràctica 03 geografiaCurs 2012 2013 pràctica 03 geografia
Curs 2012 2013 pràctica 03 geografiajordimanero
 
Curs 2012 2013 pràctica 04 geografia
Curs 2012 2013 pràctica 04 geografiaCurs 2012 2013 pràctica 04 geografia
Curs 2012 2013 pràctica 04 geografiajordimanero
 
Curs 2012 2013 pràctica 1 geografia
Curs 2012 2013 pràctica 1 geografiaCurs 2012 2013 pràctica 1 geografia
Curs 2012 2013 pràctica 1 geografiajordimanero
 
Curs 2015 16 pràctica 04 geo
Curs 2015 16 pràctica 04 geoCurs 2015 16 pràctica 04 geo
Curs 2015 16 pràctica 04 geojordimanero
 
Pràctica 04 geo 2014 15
Pràctica 04 geo 2014 15Pràctica 04 geo 2014 15
Pràctica 04 geo 2014 15jordimanero
 
Curs 2015 16 - pràctica 01 geografia
Curs 2015 16 - pràctica 01 geografiaCurs 2015 16 - pràctica 01 geografia
Curs 2015 16 - pràctica 01 geografiajordimanero
 
Curs 2012 2013 pràctica 02 geografia
Curs 2012 2013 pràctica 02 geografiaCurs 2012 2013 pràctica 02 geografia
Curs 2012 2013 pràctica 02 geografiajordimanero
 
Curs 2015 16 - pràctica 02 geografia
Curs 2015 16 - pràctica 02 geografiaCurs 2015 16 - pràctica 02 geografia
Curs 2015 16 - pràctica 02 geografiajordimanero
 
Pràctica demografia geo bat 2013 14
Pràctica demografia geo bat 2013 14Pràctica demografia geo bat 2013 14
Pràctica demografia geo bat 2013 14jordimanero
 

Viewers also liked (20)

Unitat 6 clima
Unitat 6   climaUnitat 6   clima
Unitat 6 clima
 
Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1
 
0 (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0   (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya0   (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0 (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
 
2016 17 pràctica 05 geografia
2016 17 pràctica 05 geografia2016 17 pràctica 05 geografia
2016 17 pràctica 05 geografia
 
2016 17 pràctica 02 geografia
2016 17 pràctica 02 geografia2016 17 pràctica 02 geografia
2016 17 pràctica 02 geografia
 
Pràctica 02 recursos naturals
Pràctica 02   recursos naturalsPràctica 02   recursos naturals
Pràctica 02 recursos naturals
 
Curs 2014 15 - pràctica 01 geografia
Curs 2014 15 - pràctica 01 geografiaCurs 2014 15 - pràctica 01 geografia
Curs 2014 15 - pràctica 01 geografia
 
Curs 2014 15 - pràctica 03 - primari i secundari
Curs 2014 15 - pràctica 03 - primari i secundariCurs 2014 15 - pràctica 03 - primari i secundari
Curs 2014 15 - pràctica 03 - primari i secundari
 
Pràctica 05 geo 2015 16
Pràctica 05 geo 2015 16Pràctica 05 geo 2015 16
Pràctica 05 geo 2015 16
 
Pràctica 03 - Impacte ambiental i sector primari
Pràctica 03  - Impacte ambiental i sector primariPràctica 03  - Impacte ambiental i sector primari
Pràctica 03 - Impacte ambiental i sector primari
 
Pràctica 01 relleu i clima
Pràctica 01   relleu i climaPràctica 01   relleu i clima
Pràctica 01 relleu i clima
 
Curs 2012 2013 pràctica 03 geografia
Curs 2012 2013 pràctica 03 geografiaCurs 2012 2013 pràctica 03 geografia
Curs 2012 2013 pràctica 03 geografia
 
Curs 2012 2013 pràctica 04 geografia
Curs 2012 2013 pràctica 04 geografiaCurs 2012 2013 pràctica 04 geografia
Curs 2012 2013 pràctica 04 geografia
 
Curs 2012 2013 pràctica 1 geografia
Curs 2012 2013 pràctica 1 geografiaCurs 2012 2013 pràctica 1 geografia
Curs 2012 2013 pràctica 1 geografia
 
Curs 2015 16 pràctica 04 geo
Curs 2015 16 pràctica 04 geoCurs 2015 16 pràctica 04 geo
Curs 2015 16 pràctica 04 geo
 
Pràctica 04 geo 2014 15
Pràctica 04 geo 2014 15Pràctica 04 geo 2014 15
Pràctica 04 geo 2014 15
 
Curs 2015 16 - pràctica 01 geografia
Curs 2015 16 - pràctica 01 geografiaCurs 2015 16 - pràctica 01 geografia
Curs 2015 16 - pràctica 01 geografia
 
Curs 2012 2013 pràctica 02 geografia
Curs 2012 2013 pràctica 02 geografiaCurs 2012 2013 pràctica 02 geografia
Curs 2012 2013 pràctica 02 geografia
 
Curs 2015 16 - pràctica 02 geografia
Curs 2015 16 - pràctica 02 geografiaCurs 2015 16 - pràctica 02 geografia
Curs 2015 16 - pràctica 02 geografia
 
Pràctica demografia geo bat 2013 14
Pràctica demografia geo bat 2013 14Pràctica demografia geo bat 2013 14
Pràctica demografia geo bat 2013 14
 

Similar to Procediments Geografia Social i Econòmica

La representació de la Terra: Els mapes.
La representació de la Terra: Els mapes.La representació de la Terra: Els mapes.
La representació de la Terra: Els mapes.jestiarte
 
1eso TEMA 2: ELS MAPES
1eso TEMA 2: ELS MAPES1eso TEMA 2: ELS MAPES
1eso TEMA 2: ELS MAPESjoanet83
 
Tècniques de econeixemen geogràfic
Tècniques de econeixemen geogràficTècniques de econeixemen geogràfic
Tècniques de econeixemen geogràficmarivisaiz
 
La representació de la Terra
La representació de la TerraLa representació de la Terra
La representació de la TerraGuillem Barceló
 
T02. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA
T02. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRAT02. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA
T02. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRAjcorbala
 
La representació de la Terra
La representació de la TerraLa representació de la Terra
La representació de la Terraprofessor_errant
 
Escales i representacions.
Escales i representacions.Escales i representacions.
Escales i representacions.jgutier4
 
2 escoles geografia
2 escoles geografia2 escoles geografia
2 escoles geografiaxgoterris
 
Les tecnologies de la informació geogràfica i els localitzadors GPS
Les tecnologies de la informació geogràfica i els localitzadors GPSLes tecnologies de la informació geogràfica i els localitzadors GPS
Les tecnologies de la informació geogràfica i els localitzadors GPSAtictes
 
La representació de la Terra.
La representació de la Terra.La representació de la Terra.
La representació de la Terra.pcvcolegioaltet
 
La representació de la Terra
La representació de la TerraLa representació de la Terra
La representació de la TerraEduardo CONNOLLY
 
Introducció a la Geofrafia
Introducció a la GeofrafiaIntroducció a la Geofrafia
Introducció a la GeofrafiaAndreu Exposito
 

Similar to Procediments Geografia Social i Econòmica (20)

Tema 0
Tema 0Tema 0
Tema 0
 
La representació de la Terra: Els mapes.
La representació de la Terra: Els mapes.La representació de la Terra: Els mapes.
La representació de la Terra: Els mapes.
 
1eso TEMA 2: ELS MAPES
1eso TEMA 2: ELS MAPES1eso TEMA 2: ELS MAPES
1eso TEMA 2: ELS MAPES
 
La representacio de la terra
La representacio de la terraLa representacio de la terra
La representacio de la terra
 
PRIMER ESO: La representació de la terra
PRIMER ESO: La representació de la terraPRIMER ESO: La representació de la terra
PRIMER ESO: La representació de la terra
 
Tema1
Tema1Tema1
Tema1
 
Unitat 1. mapes
Unitat 1. mapesUnitat 1. mapes
Unitat 1. mapes
 
Tècniques de econeixemen geogràfic
Tècniques de econeixemen geogràficTècniques de econeixemen geogràfic
Tècniques de econeixemen geogràfic
 
Introducció a la Geografia
Introducció a la GeografiaIntroducció a la Geografia
Introducció a la Geografia
 
La representació de la Terra
La representació de la TerraLa representació de la Terra
La representació de la Terra
 
T02. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA
T02. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRAT02. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA
T02. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA
 
La representació de la Terra
La representació de la TerraLa representació de la Terra
La representació de la Terra
 
Escales i representacions.
Escales i representacions.Escales i representacions.
Escales i representacions.
 
2 escoles geografia
2 escoles geografia2 escoles geografia
2 escoles geografia
 
Les tecnologies de la informació geogràfica i els localitzadors GPS
Les tecnologies de la informació geogràfica i els localitzadors GPSLes tecnologies de la informació geogràfica i els localitzadors GPS
Les tecnologies de la informació geogràfica i els localitzadors GPS
 
Tema1
Tema1Tema1
Tema1
 
La representació de la Terra.
La representació de la Terra.La representació de la Terra.
La representació de la Terra.
 
La representació de la Terra
La representació de la TerraLa representació de la Terra
La representació de la Terra
 
Introducció a la Geofrafia
Introducció a la GeofrafiaIntroducció a la Geofrafia
Introducció a la Geofrafia
 
SAPS ON ETS
SAPS ON ETSSAPS ON ETS
SAPS ON ETS
 

More from Txeli

PEC_V6_modificat 2022.pdf
PEC_V6_modificat 2022.pdfPEC_V6_modificat 2022.pdf
PEC_V6_modificat 2022.pdfTxeli
 
NOFC 2022 _definitiu.pdf
NOFC 2022 _definitiu.pdfNOFC 2022 _definitiu.pdf
NOFC 2022 _definitiu.pdfTxeli
 
Carta del conseller d'Educació i de Salut a les famílies 2021-22
Carta del conseller d'Educació i de Salut a les famílies 2021-22Carta del conseller d'Educació i de Salut a les famílies 2021-22
Carta del conseller d'Educació i de Salut a les famílies 2021-22Txeli
 
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021Txeli
 
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3Txeli
 
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2Txeli
 
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020Bloc 3 territori i activitats economiques 2020
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020Txeli
 
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020Txeli
 
01 ceb llibret_a5_secundaria
01 ceb llibret_a5_secundaria01 ceb llibret_a5_secundaria
01 ceb llibret_a5_secundariaTxeli
 
Jornada programació teatral 2019-20
Jornada programació teatral 2019-20Jornada programació teatral 2019-20
Jornada programació teatral 2019-20Txeli
 
II Jornadas 2019 aspasim
II Jornadas 2019 aspasimII Jornadas 2019 aspasim
II Jornadas 2019 aspasimTxeli
 
Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”Txeli
 
Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”Txeli
 
Manual del manuscrit
Manual del manuscritManual del manuscrit
Manual del manuscritTxeli
 
Argumentació 3r
Argumentació 3rArgumentació 3r
Argumentació 3rTxeli
 
Sa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estatsSa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estatsTxeli
 
Bloc 4 poblacio i sistema urba
Bloc 4 poblacio i sistema urbaBloc 4 poblacio i sistema urba
Bloc 4 poblacio i sistema urbaTxeli
 
Antàrtida en imatges
Antàrtida en imatgesAntàrtida en imatges
Antàrtida en imatgesTxeli
 
Idh 2016
Idh 2016Idh 2016
Idh 2016Txeli
 
Tema7 el període d'entreguerres
Tema7 el període d'entreguerresTema7 el període d'entreguerres
Tema7 el període d'entreguerresTxeli
 

More from Txeli (20)

PEC_V6_modificat 2022.pdf
PEC_V6_modificat 2022.pdfPEC_V6_modificat 2022.pdf
PEC_V6_modificat 2022.pdf
 
NOFC 2022 _definitiu.pdf
NOFC 2022 _definitiu.pdfNOFC 2022 _definitiu.pdf
NOFC 2022 _definitiu.pdf
 
Carta del conseller d'Educació i de Salut a les famílies 2021-22
Carta del conseller d'Educació i de Salut a les famílies 2021-22Carta del conseller d'Educació i de Salut a les famílies 2021-22
Carta del conseller d'Educació i de Salut a les famílies 2021-22
 
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
 
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v3
 
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2
Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2
 
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020Bloc 3 territori i activitats economiques 2020
Bloc 3 territori i activitats economiques 2020
 
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
 
01 ceb llibret_a5_secundaria
01 ceb llibret_a5_secundaria01 ceb llibret_a5_secundaria
01 ceb llibret_a5_secundaria
 
Jornada programació teatral 2019-20
Jornada programació teatral 2019-20Jornada programació teatral 2019-20
Jornada programació teatral 2019-20
 
II Jornadas 2019 aspasim
II Jornadas 2019 aspasimII Jornadas 2019 aspasim
II Jornadas 2019 aspasim
 
Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”
 
Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”
 
Manual del manuscrit
Manual del manuscritManual del manuscrit
Manual del manuscrit
 
Argumentació 3r
Argumentació 3rArgumentació 3r
Argumentació 3r
 
Sa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estatsSa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estats
 
Bloc 4 poblacio i sistema urba
Bloc 4 poblacio i sistema urbaBloc 4 poblacio i sistema urba
Bloc 4 poblacio i sistema urba
 
Antàrtida en imatges
Antàrtida en imatgesAntàrtida en imatges
Antàrtida en imatges
 
Idh 2016
Idh 2016Idh 2016
Idh 2016
 
Tema7 el període d'entreguerres
Tema7 el període d'entreguerresTema7 el període d'entreguerres
Tema7 el període d'entreguerres
 

Procediments Geografia Social i Econòmica

  • 1. 1 Procediments i teoria de la Geografia Bloc 0: Lectura, interpretació i comparació de documents cartogràfics i realització de treballs d'indagació geogràfica. El mapamundi de Abraham y Jafuda Cresques (1375)
  • 2. 2 Teoria de la geografia geo= terra / grafia=descripció  La geografia estudia la relació entre les societats humanes i el medi, localitza els fenòmens que es produeixen com a fruit d'aquesta relació i, finalment, identifica les diferents regions que resulten d'aquest fenòmens, així com els fluxos i nodes que les articulen. Mapa creat per Estrabó, qui fou un geògraf i historiador grec (~63 aC al 19dC) que va viatjar per l'Imperi romà fins a Àsia i va crear les primeres obres obres com “La Geografia”que és una de les fonts clàssiques amb més informació sobre l'època antiga.
  • 3. 3 Geografia Branques de la geografia  La geografia es divideix en 3 àrees bàsiques: ✔ Geografia física: Estudia els elements i fenòmens naturals que donen lloc als paisatges terrestres. Es fonamenta molt en coneixements de la geologia, biologia, meteorologia, ... ✔ Geografia humana: Analitza les relacions entre individus i l’entorn naturals. Es relaciona amb la sociologia, demografia, economia, història, ... ✔ Geografia regional: Aplica de manera integrada la geografia física i humana a un territori que por ser continental, estatal, local, ...
  • 4. 4 Geografia Camps d'estudi  Geografia humana ✔ Demografia (estudi de la població) ✔ G. Rural (estudi del camp i les seves activitats) ✔ G. Urbana (estudi de les ciutats) ✔ Economia ✔ Geopolítica (estudi de l'organització dels estats) ✔ G. Cultural (estudi de les àrees culturals)  Geografia física ✔ Geomorfologia (estudi del relleu) ✔ Climatologia ✔ Biogeografia (estudi dels éssers vius i la seva distribució espacial) ✔ Edafologia (estudi dels sòls) ✔ Hidrografia (estudi de l'aigua)
  • 5. 5 Geografia De l'espai geogràfic al lloc  L’objecte d’estudi de la geografia és la superfície terrestre. Aquesta superfície els geògrafs l’anomenen espai geogràfic.  Per tant, la ciència geogràfica s’ocupa de la distribució, extensió, difusió, localització, ... de qualsevol element físic o humà per l’espai geogràfic.  Per a concretar aquest espai, la geografia utilitza d’altres termes, com ara: ✔ Regió: Àrea específica i singularitzada, amb un caràcter particular que pot estar donat per una gran diversitat de factors físics o humans i d’extensió variable. ✔ Territori: Àrea on una societat concreta desenvolupa les seves activitats. ✔ Lloc: Espai viscut per les persones, un punt identificable en el territori.
  • 6. 6 Geografia Els geògrafs  El geògraf és un professional amb capacitat d’observació, relació i síntesi. Aquesta observació la pot fer de dues maneres, directa (a través del treball de camp) i indirecta (a través de fonts com els mapes, fotografies, etc.)  Algunes tasques: ✔ Cartografia ✔ Meteorologia ✔ Planificació territorial ✔ Estudis demogràfics ✔ Urbanisme ✔ Teledetecció ✔ Estudis d’impacte ambiental i gestió ambiental ✔ Prevenció de riscos de catàstrofes naturals ✔ Planificació i estudi de la localització d’activitats econòmiques
  • 7. 7 Geografia La cartografia  Cartografia és la ciència que s’encarrega de l’estudi, anàlisi i elaboració de mapes i plànols.  El mapa és una representació gràfica i proporcional de tota o una part de la superfície terrestre. Els mapes permeten obtenir una visió del territori, faciliten l’orientació i fins i tots permeten localitzar en precisió alguns elements.  Avui en dia la utilització de mapes es fa indispensable. Ho ha fet possible l’aparició dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), la cartografia digital (Instamaps) o els aparells de localització (GPS).
  • 8. 8 Activitats Geografia  Copia les preguntes i respon-les: 1. Busca informació sobre Estrabó, Ptolomeu i Hiparc. 2. Quina diferència hi ha entre la geografia física i la humana. 3. Busca informació sobre dos dels camps d'estudi (ex. edafologia, demografia,etc.) de la geografia física i dos de la geografia humana. 4. Busca el significat dels acrònims GPS i GNSS Galileo i explica com funcionen.
  • 9. 9 Procediments de geografia Les projeccions cartogràfiques  La Terra té una superfície geoide, gairebé esfèrica i per això es impossible representar-la sobre una superfície plana sense deformar-la.  Les projeccions cartogràfiques són sistemes que transformen una superfície esfèrica en un pla, i que pretenen representar la superfície terrestre amb la mínima distorsió possible.  Segons el sistema utilitzat, distingim 3 tipus de projeccions: ✔ Projecció cilíndrica: Bona representació de zona intertropical. Distorsió en la proximitat als Pols. ✔ Projecció cònica: Bona representació de latituds mitjanes ✔ Projecció azimutal: Bona representació dels Pols i d’un hemisferi.
  • 10. 10 Projecció cilíndrica. Que s’obté en projectar la superfície esfèrica de la terra sobre un cilindre secant o tangent a ella. Els paral·lels i els meridians són perpendiculars. Els meridians són equidistants, per això es deformen en les altes latituds. (Mercator i Perters ) Procediments de geografia Les projeccions cartogràfiques I
  • 11. 11 Projecció cilíndrica. Gerard Mercator. Mapa EEUU. Procediments de geografia Les projeccions cartogràfiques I
  • 12. 12 Projecció cònica: Que s’obté en projectar la superfície esfèrica de la terra sobre un con tangent o secant a l’esfera. (Mapa Cònic de Lambert) Procediments de geografia Les projeccions cartogràfiques II
  • 13. 13 Projecció Zenital o Azimutal. Que s’obté en projectar la superfície esfèrica sobre un pla. Poden ser polars, equatorials o obliqües segons el pla tangent al pol, a un punt sobre l’equador a altre punt qualsevol entre el pol i l’equador. Procediments de geografia Les projeccions cartogràfiques III Projecció Zenital Lambert
  • 14. 14 Els paral·lels són circumferències perpendiculars als meridians i tenen direcció est-oest. El paral·lel de referència és el Equador (0º). Els meridians són semicircumferències que van de pol a pol i tenen direcció nord-sud. El principal és el meridià de Greenwich o (0º). Procediments de geografia Les coordenades geogràfiques
  • 15. 15 La latitud d’un punt és la distància angular que existeix entre l’equador i aquest punt. La latitud va des de 0º (equador) fins a 90ª (pols), i pot ser nord (N) o sud (S). La longitud d’un punt és la distància angular que hi ha entre el meridià 0º (meridià de Greenwich) a 180º (línia internacional de canvi de data) i pot ser est (E) o oest (O). Procediments de geografia Les coordenades geogràfiques II
  • 16. 16 Activitats Geografia  Copia les preguntes i respon-les: 1. Examina el mapa de Peters i explica per què es creu que és més realista que no pas el de Mercator. 2. Per quina localitat d'Espanya passa el Meridià de Greeenwith? En quin país es troba el Meridià 0? 3. Situa al mapa la següent localització (pots fer servir aquesta web http://toolserver.org/~geohack/ ) o Google maps: 40° 26′ N, 3° 41′ O 4. Explica la diferència entre latitud sud i latitud nord i entre longitud est i longitud oest. I ara explica com funciona un GPS.
  • 17. 17 Elements d’un mapa:  L’escala: és la proporció existent entre la dimensió d’un territori en la realitat i la dimensió que li correspon al mapa. N’hi ha de 2 tipus:  L’escala numèrica: 1/200.000  L’escala Gràfica:  La llegenda: es tracta del títol que té i els símbols utilitzats per representar les dades. Tipus de mapes:  Mapes topogràfics: que intenten proporcionar la màxima informació sobre el medi físic: el relleu (amb corbes de nivell), els rius i mars (de color blau),etc.  Mapes temàtics: proporcionen informació sobre un aspecte concret: polític (estats, fronteres, ...), físic (relleus, rius,...), humà (població, etc.) Procediments de geografia Mapes: elements i tipologia
  • 18. 18 Procediments de geografia Classificació dels mapes per la seva escala L'escala numèrica del mapa (escala 1:1000 ex. 1 cm sobre el mapa representa 1.000 cm). I trobem:  Planisferis o mapamundis, que representen la totalitat de la Terra i tenen una escala d'1:100.000.000.  Mapes continentals, on s'hi representa un continent amb una escala que va d' 1:10.000.000 a 1:1.000.000.  Mapes estatals, estats representats amb escales d'1:500.000 a 1:200.000.  Mapes regionals, fets a escales d'1:200.000 a 1:100.000.  Mapes topogràfics, que representen comarques o una part d'aquestes en escales 1:100.000, 1:50.000 i 1:25.000.  Mapes a gran escala, que serveixen per representar àrees metropolitanes o urbanes, municipis, barris. S'utilitzen escales que van d'1:10.000 a 1:1.000. Plànols. L'escala gràfica té una línia graduada i cada segment ens indica els metres o quilòmetres que hi ha a la realitat.
  • 19. 19 Ús agrícola del terreny i Diversitat de la flora. Entitats de població Vies de comunicació: camins, carreteres, línies Fèrries. Límits administratius i Toponímia. Restes històriques Relleu: corbes de nivell Les corbes de nivell uneixen els punts que estan a la mateixa alçada sobre el nivell del mar (altimetria). Procediments de geografia Mapes topogràfics Mapa batimètric és mapa hidrogràfic que representa el relleu de les zones submergides (batimetria).
  • 20. 20 Mapa de coropletes: s’utilitza per representar dades de distinta naturalesa associats a unitats espacials ben definides, com les divisions de tipus administratiu o físic. Mapa d’isopletes: és un mapa que aporta informació quantitativa i reflexa la distribució espacial d’un fenomen mitjançant varietat de colors. Fa servir les isolínies. Procediments de geografia Mapes temàtics
  • 21. 21 Mapa amb isopletes que mostra els diferents espais agraris al món
  • 22. 22 Mapa amb coropletes que mostra la descolonització a l’Àfrica
  • 23. 23 Mapa de punts: serveixen per representar dades quantitatives. Per exemple pot ser el mapa de la població d’una regió, de els establiments industrials, etc.. Mapa de fluxos: serveixen per representar aquells aspectes que requereixen de moviment, com les rutes migratòries els corrents marins, exportacions i importacions, etc. Es poden dividir en: Procediments de geografia Mapes temàtics II
  • 24. 24 Mapa de la distribució dels fluxos migratoris a Espanya 1961-1975
  • 25. 25 Mapa de fluxos radial de les telecomunicacions a Europa
  • 26. 26 De símbols proporcionals: serveixen per representar la distribució de dades quantitatius de tipus demogràfic o econòmic. Cada símbol del mapa ens ajuda a localitzar la dada en un punt i dóna la informació relativa a la quantitat en aquell punt. Cartogrames: és tracta d’un esquema de la superfície que modela la seva grandària en funció del valor estadístic que representa. Procediments de geografia Mapes temàtics III
  • 27. 27 Cartograma de la distribució de la població al món
  • 28. 28 Els plànols urbans: serveixen per representar la morfologia d’una ciutat. En ells podem trobar: • La ciutat des de l’aire, on es veu el traçat dels carrers i les illes. • Assenyala els llocs d’interès allà on es troben. • Apareixen els topònims de carrers, barris i llocs singulars. • Acostumen a tenir una quadrícula de referència. • La llegenda explica com es fa servir el plànol a través de colors, símbols o números. • Amb l’ajuda dels punts cardinals sabem en quina direcció em d’anar. Tipus de plànols urbans: • Irregular • Ortogonal • Radiocènctric • Linial Procediments de geografia Els plànols urbans
  • 29. 29 Activitats Procediments  Copia les preguntes i respon-les: 1. Mira els següents mapes i indica la seva tipologia:
  • 30. 30 Passes per analitzar un paisatge: 1. Observació: veure si es tracta d’un paisatge natural o transformat. 2. Descripció: Es deu identificar i classificar els elements naturals i humans, així com les relacions que s’estableixen entren ells. Després es descriurà la perspectiva (obliqua, vertical), els diferents plans (primer, horitzó,...), els colors predominants (que ajudaran a esbrinar quin és el clima del lloc), les formes ( del relleu) i la identificació de les unitats paisatgístiques (la plana, la muntanya),.. 3. Anàlisi: explicar el procés de formació natural i el seu desenvolupament històric. 4. Interpretació: comprendre com es gestiona i planifica el paisatge a l’actualitat. Procediments de geografia Com descriure un paisatge (una imatge)
  • 31. 31 Procediments de geografia Com descriure un paisatge (una imatge)  Descripció d'un paisatge: Observació: es tracta d’un paisatge natural, mínimament transformat. Descripció: es tracta d'un paisatge d'alta muntanya on es veuen un cims nevats i dos excursionistes dirigint-se cap un refugi. La neu que es veu en aquesta imatge de perspectiva horitzontal, ens demostra que la fotografia s'ha pres a l'hivern, al matí en un dia clar. Els dos cims que apareixen a la imatges són les Agulles d'Amitges. Anàlisi: Les agulles d'amitges formen part del Parc Nacional d¡'Aigüestortes, i per tant es troben al Pirineu. Un refugi és un edifici construït a muntanya per tal que els excursionistes, els alpinistes i altres persones que hi passen puguin fer-hi nit, aixoplugar-s'hi, etc. Interpretació: ...
  • 32. 32 Procediments de geografia Com descriure un paisatge (una imatge)  Descripció d'un paisatge: Observació: es tracta d’un paisatge transformat (urbà). Descripció: la imatge mostra una disposició de l’entramat urbà en quadrícula. Els carrers es disposen en línies paral·leles i perpendiculars que configuren una xarxa ordenada d'illes quadrades amb xamfrans. Anàlisi: Es tracta d'una imatge aèria corresponent a un sector del plànol urbà de l'eixample de Barcelona, anomenat el Quadrat d’or. La imatge permet veure la morfologia urbana d’aquest sector de la ciutat. Aquest model va estar dissenyat per Ildefons Cerdà. La Font s’ha extret de la web de Google maps, en línia Interpretació: ...
  • 33. 33 Tipus de gràfics:  Gràfic lineal  Gràfic sectorial  Gràfic de barres Els gràfics: són tècniques de representació que relaciona conceptes amb variables numèriques. Aquests gràfics poden representar:  Dades que mantinguin continuïtat  Dades que il·lustren tendències. Procediments de geografia Com interpretar un gràfic
  • 34. 34 El gràfic lineal: representen dades que mantenen una continuïtat i dels que es pot deduir un desenvolupament. Per crear-lo fem servir un eix de coordenades cartesianes:  Eix d’abscisses (X o horitzontal), s’acostuma a posar una variable temporal.  Eix d’ordenades (Y o vertical), s’acostuma a posar els valors de la variable representada. Interpretar un gràfic lineal:  Llegir sempre el títol per conèixer el tema que representa.  Comprovar les unitats emprades, les escales i la naturalesa de les dades.  Observar les variables màximes i mínimes per deduir una tendència general en el procés evolutiu.  Analitzar el conjunt de les variacions de les diferents variables.  Fer un breu comentari tenint en compte el context històric i geogràfic, i explicar les causes i els efectes de les dades aportades. Procediments de geografia Els gràfics linials
  • 36. 36 El gràfic sectorial: que representen percentatges o proporcions, i són molt útils per fer comparatives. Per crear-lo hem de dividir un cercle que mostri:  A cada sector una porció de l’arc de la circumferència proporcional al seu valor. (360º = 100%)  Dibuixarem, amb l’ajuda d’un transportador d’angles cadascun dels sectors.  Finalment pintarem cada sector amb un color. Procediments de geografia Gràfic sectorial
  • 37. 37 Gràfic sectorial de la comparativa dels resultats Electorals durant la Transició Espanyola.
  • 38. 38 El gràfic de barres: que representen el valor d’una variable mitjançant barres o rectangles paral·lels dintre d’un eix de coordenades. El que es compara és l’alçada de les diferents barres. S’ha de tenir en compte a l’hora de fer un gràfic de barres:  Les barres poden estar col·locats de manera horitzontal o vertical.  Totes les barres estan separades a la mateixa distància i tenen sempre la mateixa amplada, encara que la seva alçada és proporcional al seu valor.  Les barres poden ésser de mateix o de diferent color, o inclús amb un símbol. Procediments de geografia Gràfics de Barres
  • 39. 39 Gràfic de barres compostos Gràfic de barres horitzontal Llegenda
  • 40. 40 Activitats Procediments  Copia les preguntes i respon-les: 1. Observa els següents gràfics i indica la seva tipologia:
  • 41. 41 El climograma: és un gràfic que representa les temperatures mitjanes i les precipitacions totals que s’han produït en un lloc durant els dotze mesos de l’any. Al gràfic, s’acostuma a representar les temperatures amb una línia i les precipitacions amb barres. Reparar en l’existència de contrastos significatius entre el mes més fred i el més càlid (AT– Amplitud Tèrmica. Reparar en la distribució de les pluges, si ho fan de manera regular durant tot l’any, o si es concentren en uns mesos determinats. Anàlisi Procediments de geografia Els climogrames
  • 44. 44 Els índexs estadístics: són indicadors que relacionen dos o més variables, expressades sota una raó matemàtica. De fet, el que busca un índex estadístic és reduir grans quantitats de dades en d’altres més manejables amb la fi d’obtenir mesures més útils i precises. Comentar un índex estadístic:  Presentació: Primer ens em de fixar el el títol, les dates, la naturalesa de les dades, el significat dels valors numèrics, la unitat emprada i la font de les dades.  Anàlisi: desxifrar la tendència general, a partir de les dades màximes i mínimes, o reparar en qualsevol comportament particular en algun moment donat.  Comentari: s’ha de relacionar l’anàlisi de l’índex amb el context històric; indagar sobre les causes i conseqüències del fenomen, i explicar la seva importància. Procediments de geografia Índex estadístics
  • 46. 46 La piràmide de població: és un gràfic que representa l’estructura de la població per edats i per sexes. Consisteix en la representació d’una distribució en forma d’un doble eix de coordenades (vertical) on es situa l’edat, i d’altre d’ordenades (horitzontal) on es situen els efectius de població. Hi ha un eix per cada sexe: homes a l’esquerra i dones a la dreta. Procediments de geografia La piràmide de població
  • 48. 48 Els coremes: són representacions molt esquemàtiques que conformen un espai i de les relacions que s’estableixen en ells. La coremàtica (ciència que l’estudia) es serveix d’imatges, símbols i regles molt bàsiques. Per exemple, cercles, quadrats i fletxes. Els coremes ajuden a raonar l’espai, i qualsevol territori es pot representar amb coremes. Procediments de geografia Els coremes
  • 49. 49 Mapa de França i les seves principals metròpolis regionals
  • 50. 50 Mapa d’Espanya i les seves principals metròpolis regionals
  • 51. 51 Activitats Procediments  Copia les preguntes i respon-les: 1. Observa els següents gràfics i indica la seva tipologia: