Disseny d’activitats competencials

Josep Bargalló
(ICE / URV)
Valls, 2014
Disseny d’activitats competencials

Taller a centre
Disseny d’activitats
en el marc de les Competències Bàsiques
Institut Serra de Miramar
Octubre-desembre, 2014
Formadors:
Marta Badia i Josep Bargalló
Institut de Ciències de l’Educació / Universitat Rovira i Virgili

Activitats competencials
Les competències bàsiques
(a partir de documents
del Departament d'Ensenyament)

Una competència
és la capacitat d'utilitzar els coneixements
i habilitats de manera transversal i interactiva,
en contextos i situacions que requereixen la intervenció de
coneixements vinculats a diferents sabers,la qual cosa
implica la comprensió,
la reflexió i el discerniment tenint en compte
la dimensió social de cada situació
(Decret 142/2007, de 26 de juny)

Les competències bàsiques
han d'atènyer problemes / situacions de la vida quotidiana i
fornir les capacitats per a resoldre'ls
en contextos diferents
a partir de
٠ coneixements
٠ habilitats
٠ actituds
que permetin als alumnes ser competents,
és a dir, capaços

El desplegament
de les competències bàsiques
en el currículum
(a partir del material

٠ les avaluacions PISA es fan en base de les competències
bàsiques (“clau”) des del 2000
٠ tots els Estats occidentals treballen els curricula en base de les
competències (“objectius generals d'etapa”)
٠ el Departament d'Ensenyament les va concretar el 2003 a partir
de la Conferència Nacional d'Educació
٠ a partir de 2013 n'ha publicat el desplegament curricular de
l’àmbit matemàtic, del lingüístic i del digital (tant pel que fa a
infantil i primària com secundària obligatòria), així com del
cientificotecnològic (a secundària obligatòria)

la proposta competencial no esgota la totalitat d'objectius
d'aprenentatge que cal assolir
٠ els centres han de definir aquests objectius, partint de la premissa
que:
- les competències bàsiques hi han de ser claus
- no tots els objectius de l'aprenentatge són de caire
competencial
- hi ha objectius i coneixements que es justifiquen
per ells mateixos (i que també són necessaris)
٠ el desplegament competencial permet:
- la coherència entre els objectius de primària i
secundària
- una referència clara a l'hora de les avaluacions
internes i externes
- situar el sistema en l'àmbit internacional

currículum
vigent
competències
bàsiques de
l'etapa
determinació de
les dimensions
Les dimensions són els blocs on s'agrupen
les competències segons criteris curriculars

currículum
vigent
competències
bàsiques de
l'etapa
determinació de
les dimensions
La competència bàsica és la capacitat de resoldre
problemes reals, aplicant coneixements,
habilitats i actituds en contextos diversos
determinació de
les competències
curriculars
determinació de
les dimensions

currículum
vigent
competències
bàsiques de
l'etapa
determinació de
les dimensions
Tres nivells d'assoliment de la competència
a partir del nivell considerat “acceptable” (suficient)
determinació de
les competències
curriculars
determinació de
les dimensions
nivells
d'assoliment

currículum
vigent
competències
bàsiques de
l'etapa
Els coneixements necessaris
per assolir la competència
(a partit del currículum vigent)
determinació de
les competències
cuuriculars
determinació de
les dimensions
nivells
d'assoliment
continguts clau

currículum
vigent
competències
bàsiques de
l'etapa
Recomanacions de com actuar didàcticament
per assolir la competència (amb recursos i activitats)
determinació de
les competències
cuuriculars
determinació de
les dimensions
nivells
d'assoliment
continguts clau
orientacions
metodològiques

currículum
vigent
competències
bàsiques de
l'etapa
Recomanacions per avaluar cada competència
tenint present els descriptors i els nivells d'assoliment
determinació de
les competències
cuuriculars
determinació de
les dimensions
nivells
d'assoliment
continguts clau
orientacions
metodològiques
orientacions per
a l'avaluació

Indicadors de riquesa competencial
d'una activitat
(a partir d'un document del CESIRE-CREAMAT
i d'un altre del CESIRE-CDEC)

 Són preguntes que poden orientar el professorat
sobre el grau en què dins d’una activitat
es cultiven les competències de l’alumnat.
 Que una activitat sigui rica per desenvolupar les
competències depèn de com es planteja, és a dir, de les
seves característiques, però també de com es gestiona a
l’aula.

Quant al context
1. La proposta o situació d’aprenentatge es
refereix a un context real o quotidià, i/o és
socialment rellevant per l’alumnat?
2. És una proposta oberta? (permet aportacions
diferenciades, contrast d’idees, resolucions
diferents...?)
3. Afavoreix fer emergir les idees que té l’alumnat
en relació als fets o fenòmens que volem tractar,
per treballar a partir d’elles i fer-les evolucionar?

Quant al mètode
4. La proposta o situació d’aprenentatge és
significativa i permet pensar ciència?
5. L’activitat promou que l’alumnat arribi a fer-se
preguntes investigables que l’ajudin a entendre i
interpretar els fets i fenòmens del món?
6. Ajuda a interpretar fets o fenòmens de l’entorn
des de la seva complexitat, tot construint models
de ciència?
7. Implica fer recerca, selecció, organització i
comunicació de la informació, fent ús de
diferents instruments, eines (incloses les TIC) o
materials?

Quant al treball
8. Es treballa a partir de “bones preguntes” més
que d’explicacions?
9. Es treballa tenint en compte tant els sabers de
l’alumnat, el professorat, el diàleg que establim
amb l’entorn... com altres fonts d’informació
(llibres, diaris o revistes, pàgines web...)?
10. Es posa en joc tant el treball i la
responsabilitat individual com el cooperatiu en
parelles o en grups que porti a parlar, escoltar,
argumentar, convèncer, consensuar...?

Quant a l'ús del llenguatge
11. Estimula el treball de valors de coneixement
(la perseverança, el dubte sistemàtic...) i
potencia l'ús del llenguatge específic de l'àrea
o matèria?
12. Ajuda l’alumnat a reflexionar sobre què fa,
raonar-ho i comunicar-ho fent ús de diferents
llenguatges (oral, escrit, gràfic, corporal...)?
Quant a l'autonomia
13. Fomenta l’autonomia, la iniciativa i
l’autoregulació de l’alumnat per tal que
s’impliqui en el seu aprenentatge
14. Porta a aplicar coneixements ja adquirits
relacionant-los amb d’altres, i a fer nous
aprenentatges?

.
Quant a la transferència
15. L’activitat promou actuacions per intervenir
en l’entorn posant en pràctica coneixement,
valors i normes de convivència?
16. Ajuda a relacionar conceptes de diferents
parts de la matèria i de matèries diferents?

El Departament d'Ensenyament (a xtec.cat) ofereix material divers sobre
els indicadors i l’avaluació de les activitats i les proves competencials,
com ara:
Avaluació d'activitats competencials
Full d'indicadors competencials d'activitats (per a ensenyants)
Full d'indicadors competencials de proves d'avaluació

MODEL DIDÀCTIC
COMPETENCIAL
Pràctica reflexiva
(a partir de material del Grup Tècnic en Pràctica Reflexiva,

Característiques de les activitats
 tenir l'acció com a base del treball, induint l'alumne a “fer” de
manera conscient
 ser obertes i facilitar les capacitats de l'alumne
 promoure dinàmiques de grup
 integrar tasques diversificades
 incloure tasques per a la transferència de coneixements
 assegurar que l'alumne sigui capaç d'utilitzar i explicar de manera
raonada allò que ha après

Característiques de la seqüència d'activitats
 explicitar objectius d'aprenentatge
 concretar els continguts que s'hi relacionen
 preveure diferents tipus d'activitats aplicar -amb flexibilitat- la
pauta/seqüència de bastiment ESETE:
- E (experimenta): treballar a partir de les experiències personals
- S (estructura): estructurar i esquematitzar els coneixements previs
- E (emmarca): posar en comú els coneixements previs i contextualitzar-los
- T (teoritza): afegir coneixements procedents d'experts
- E (experimenta 2): aplicar a la vida real una experimentació enriquida des de les
experiències personals i dels coneixements adquirits

Característiques dels continguts curriculars
 ser funcionals (situacions reals o properes...)
 estar d'acord amb els objectius d'aprenentatge
 integrar diferents tipus de continguts (conceptuals,
procedimentals...) en la seqüència
 tractar-los de manera interdisciplinar, transversal i globalitzadora
 integrar aspectes comunicatius com a eina bàsica d'aprenentatge
 ser compartits entre l'equip docent

Característiques dels objectius competencials
d'ensenyament
 induir l'alumne a l'acció per resoldre situacions/problemes
 promoure la implicació de tot l'alumnat
 permetre la integració contínua de nous coneixements
 promoure el treball transversal de diverses competències
 promoure la reflexió i el treball autònom
d'aprenentatge
 deixar clara la finalitat dels objectius
 contribuir a resoldre situacions/problemes de la vida real
 garantir l'adquisició i l'assoliment de competències bàsiques i
transversals

Característiques dels rols
de l'alumnat
 participar activament
 reflexionar, analitzar i sintetitzar
 aplicar, generalitzar i decidir
 autoavaluar-se
del professorat
 generar empatia, observar i escoltar
 conèixer l'alumne, el context i l'entorn
 planificar, comunicar, compartir i orientar els objectius
 proposar, pautar i dinamitzar
 reflexionar sobre la pròpia tasca
 dinamitzar el treball de l'alumnat
 avaluar

Característiques de l'avaluació de la seqüència
 permetre comprovar si l'alumne és capaç d'aplicar els aprenentatges
en diferents contextos
 permetre valorar l'assoliment dels objectius d'aprenentatge
 facilitar pautes per a l'autoavaluació (avaluació formadora) per part
de l'alumne
(extret d‘ Ateneu )

UNA ACTIVITAT DESENVOLUPADA
COMPETENCIALMENT
(presentació completa a slideshare)

quina relació té
el Sant Crist de Salomó
amb el marxisme,
la literatura eròtica
i el món de la moda?

 context geogràfic i cultural proper
 procés que demana una reflexió inicial
 pregunta que necessita d’habilitats digitals
 resposta que facilita coneixements transversals
 plantejament interactiu i treball en equip

Rol d’alumne

Rol de professor

Els palíndroms: el cognom Nin
 A partir del concepte de palíndrom i en relació a l’àmbit lingüístic, es proposen
una sèrie d’activitats que es treballaran durant 5 sessions. En cada activitat
s’indiquen les competències que es treballen i els indicadors que poden servir
per avaluar els diferents nivells d’assoliment de la competència.
 En la segona part, de l’àmbit matemàtic, es passa del concepte de palíndrom al
concepte numèric de capicua i es presenten també 5 activitats distribuïdes en
cinc sessions, amb la relació de competències i indicadors per a l’avaluació.

Primera part
Sessió 1
- Es realitzarà l’explicació del concepte palíndrom i es posaran exemples de paraules, frases curtes,
palíndroms més llargs, aforismes, poemes...
- Durant aquesta primera sessió, els alumnes hauran de descobrir les paraules capicua que ens
podem trobar a la llengua catalana.
- A continuació, hauran de començar a construir frases curtes amb significat.
Sessió 2
- Els alumnes hauran de continuar amb la construcció de les frases curtes que siguin palíndroms.
El treball haurà de ser minuciós buscant la simetria de les frases, la seva lògica i significat.
Sessió 3
- En aquesta sessió, els alumnes començaran a planificar l’escriptura d’un poema fent servir les
paraules i les frases que fins ara han trobat o han fet. Hauran de pensar el tema principal i tipus de
poema que faran.
Sessió 4
- Aquesta sessió serà destinada a l’escriptura del poema. Els alumnes podran utilitzar el material
de consulta que estimin oportú (diccionaris, correctors ortogràfics, fer recerca a internet...).
Sessió 5
-La darrera sessió serà per completar el poema i realitzar les correccions necessàries perquè el
poema tingui el sentit i el significat que s’havia planificat des d’un principi. Hauran de revisar
també l’ortografia.

Primera part
Competències que es treballen
En aquestes activitats, es treballa l’expressió escrita en la seva dimensió general. Treballarem les
següents competències:
Competència 4: Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor/a, intenció) i a
partir de la generació d’idees i la seva organització.
Competència 5: Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb
adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.
Competència 6: Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentació formal.
Orientacions per a l’avaluació
Competència 4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor/a, intenció) i a
partir de la generació d’idees i la seva organització.
L’alumne assolirà el nivell 1 si es capaç de fer un llistat de 10 paraules palíndromes, que li serviran
per a la construcció del poema.
L’alumne assolirà el nivell 2, si genera el llistat de 10 o més paraules i a més, fa un esquema sobre
el poema que vol construir.
L’alumne assolirà el nivell 3, si ha sabut identificar el tipus de text que ha de realitzar (un poema) i
les seves característiques, si ha generat el llistat de les paraules, i a més fa un esquema sobre el
poema amb una organització de les idees.

Primera part
Competència 5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb
adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.
En aquesta competència, l’alumne assolirà el nivell 1 si és capaç d’escriure un poema curt amb
significat utilitzant les paraules del llistat i escriu amb una ortografia bàsica.
Assolirà el nivell 2 si escriu un poema curt però amb frases amb significat. Ha d’escriure amb una
ortografia correcta.
L’alumne assolirà el nivell 3 si és capaç d’escriure un poema utilitzant les paraules del llistat i fent
una redacció més complexa i amb frases més llargues i escrivint amb plena correcció ortogràfica.
Competència 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentació formal.
L’alumne assolirà el nivell 1 si utilitza material senzill de consulta, torna a escriure les parts del
poema que ha trobat incorrectes i presenta el text amb claredat i de manera senzilla.
Assolirà el nivell 2 si fa una revisió i reescriptura que afecta de manera significativa el text, utilitza
materials variats de consulta en tot tipus de suport, aconsegueix obtenir un text força clar després
de la correcció i presenta el treball amb claredat i afegeix alguns elements estètics.
L’alumne assolirà el nivell 3 si fa una revisió minuciosa i profunda, la versió última no conté errors,
utilitza materials especialitzats de consulta de tot tipus i aconsegueix obtenir un text clar, precís i
concís.

Segona part
Sessió 1
1. Esbrina els números capicua que hi ha d’un dígit i de dos dígits. 2. Esbrina els números capicua
que hi ha de tres dígits. Quin és el més petit i quin és el més gran. 3. Busca alguna forma de
representar tots els nombres capicua de tres dígits. 4.Generalitza el resultat que has obtingut.
Explica i contrasta el resultat amb els companys.
Sessió 2
1. Esbrina els números capicua que hi ha de un quatre dígits. Quin és el més petit i quin és el més
gran. 2. Relaciona el resultat amb el de la sessió anterior. 3. Generalitza els resultats al cas de 5 i 6
dígits. 4. Hi ha diferencia si el nombre de dígits és parell o imparell? 5. Enuncia de forma general
el nombre de capicues que hi ha de n xifres.
Sessió 3
Aplica aquest algorisme: A partir d’un nombre natural li sumem el número que resulta d’invertir
les seves xifres. Amb aquest nombre fem el mateix i així successivament fins obtenir un nombre
capicua. Exemples:
23+32=55 capicua
84+46=110, 110+011=121 capicua
96+69=165, 165+561=726, 726+627=4884 capicua
1. Obtén números capicua a partir d’aquest procés. 2. Hi ha números que en pocs passos arriben a
un capicua, d’altres necessiten moltes sumes. D’altres no se sap. Busca exemples de cada cas. 3.
Busca capicues a partir dels quadrats de 1, 11, 111, 1111,....

Segona part
Sessió 4
1. Investiga el concepte de conjectura en matemàtiques i relaciona-ho amb la sessió anterior. 2. L’any
1995 es va resoldre la conjectura de Fermat i va passar a ser un teorema. Busca el seu enunciat i
explica’l. 3. La conjectura més famosa és la de Golbach. Busca l’enunciat d’aquesta conjectura i explica’l.
4. Busca el títol d’una pel·lícula i el d’un llibre recents sobre la conjectura de Goldbach.
Sessió 5
1. Construeix el triangle de números en forma de files, de la forma següent:
Primera fila: un sol element que és 1
Segona fila: dos elements que són dos 1
Tercera fila: tres elements, els extrems un 1 i cada número és la suma dels dos que que queden per sobre
ell en la fila superior. Així de forma successiva es van formant la resta de files.
2. Observa la simetria de cada fila i relaciona-ho amb el concepte de capicua. 3. Busca propietats
numèriques al triangle de Tartaglia. 4. Comprova que els números de cada fila corresponen als
coeficients de les potencies d’un binomi. 5. Calcula (a+b)10
Competències que es treballen
Competència 1: Traduir un problema a llenguatge matemàtic o a una representació matemàtica utilitzant
variables, símbols, diagrames i models adequats.
Competència 2: Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes.
Competència 3: Mantenir una actitud de recerca davant un problema assajant estratègies diverses.
Competència 5: Construir, expressar i contrastar argumentacions per justificar i validar les afirmacions
que es fan en matemàtiques.
Competència 10: Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les dels altres.

Segona part
Competència 1: Traduir un problema a llenguatge matemàtic o a una representació matemàtica utilitzant
variables, símbols, diagrames i models adequats.
Nivell 1: És capaç de contar el nombre de números capicues que hi ha d’un, dos i tres dígits, (10 d’un
dígit, 9 de dos dígits, 90 de tres dígits). Sap escriure’ls i ordenar-los. Si entén la forma de trobar números
capicues també ha de veure que hi ha el mateix nombre de capicues de tres i de quatre xifres, de cinc
que de sis, etc. Sap aplicar i entendre els algorismes que se li proposen (algorismes capicua i triangle de
Tartaglia)
Nivell 2: L’alumne troba una forma ordenada de representació dels números capicua (en forma d’arbre) i
sap calcular el nombres capicua que hi ha de qualsevol número de dígits.Sap calcular les potències d’un
binomi i buscar propietats als nombres del triangle de Tartaglia. Distingeix entre els conceptes de
conjectura i teorema.
Nivell 3:Utilitza el llenguatge matemàtic i diferents formes de representació dels resultats de forma
correcta. Entén les conjectures que se li proposen.
Competència 2: Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes.
Nivell 1: Utilitza estratègies adequades a la seva edat per tal de resoldre els problemes numèrics que es
plantegen en les sessions.
Nivell 2: Expressa de forma correcta les generalitzacions sobre la generació de nombres capicua, sobre el
triangle de Tartaglia i sobre la potència de binomis.
Nivell 3: Utilitza correctament els conceptes més abstractes, com teorema i conjectura. Sap fer abstracció
matemàtica dels diferents conceptes i problemes que es plantegen.

Segona part
Competència 3: Mantenir una actitud de recerca davant un problema assajant estratègies
diverses.
Nivell: Prova diferents formes de trobar nombres capicua, i canvia l’estratègia a seguir per tal de
resoldre representar els nombres capicua. Busca informació per tal de trobar exemples d’enuciats
de conjectures.
Nivell 2: Discuteix i contrasta diferents estratègies de generalització del problema dels nombres
capicua i de l’enunciat de les conjectures.
Nivell 3: Manté una actitud de recerca per tal de trobar exemples de conjectures, d’entendre
enunciats i distingir entre teoremes i conjectures. Busca noves estratègies per millorar i ajustar les
trobades. S’interessa per llibres i pel·lícules amb referent matemàtic.
Competència 5: Construeix, expressa i contrasta argumentacions per tal de justificar i validar les
afirmacions que es fan en matemàtiques.
Nivell 1: Aporta explicacions als resultats de nombres capicua.
Nivell 2 : Entén que es pot generalitzar el problema dels capicua i el del triangle de Tartaglia.
Enten també que calen demostracions per tal que les conjectures siguin comprovades o
refutades.
Nivell 3: Construeix i expressa de forma correcta les generalitzacions de les sessions. Passa del
particular al general. Sap consturir argumentacions expressades de forma correcta per les
generalitzacions dels exercicis.

Segona part
Competència10: Expressa idees matemàtiques amb claredat i precisió i compren les dels altres.
Nivell 1: Expressa en forma oral i escrita els càlculs fets en les sessions.
Nivell 2: Escolta i entén les estratègies dels companys, utilitza la terminologia adequada per la
seva edat i nivell.
Nivell 3: Utilitza llenguatge matemàtic precís per les generalitzacions, expressa de forma correcta
les estratègies i sap explicar-les als companys
(activitat dissenyada per L. Justamante i M. Nomen, INS Salvador Vilaseca)

UNA ALTRA ACTIVITAT
COMPETENCIAL
(documentació completa a R. Grau)

Anorèxia i bulímia
Ara formareu grups de 3 persones. Cada membre del grup rep 2 documents:
· Anorèxia i bulímia (1) i testimoni
Haureu de fer una lectura individual dels 2 documents. Finalitzada la lectura, us reunireu 3 o
4 companys i companyes de diferents grups que hàgiu llegit els mateixos documents per tal
que :
a. Resolgueu dubtes de vocabulari
b. Discutiu i arribeu a un consens sobre les idees principals del document assignat,
c. Identifiqueu en el document comú – testimoni, aquelles idees consensuades en l’apartat
anterior que hi són presents,
d. Elaboreu un breu informe que lligui les idees principals i les experiències relatades en el
testimoni.
Un cop elaborat aquest informe tornareu al vostre grup inicial on l’haureu d’explicar.

Finalment cada grup elaborarà un pòster en un DINA3 amb les següents
pautes:
a. Lema: una frase relacionada amb els efectes de l’anorèxia que
capti l’atenció del lector i centri el problema
b. Imatge: podeu enganxar fotografies de revistes, baixades
d’internet, o de les fonts que considereu adients,
c. Un seguit de consells sobre la prevenció,
d. Un seguit de problemes relacionats amb la malaltia
e. Una llista d’indicadors de conductes de risc sobre l’anorèxia.
Un cop penjats els pòsters a les parets de l’aula, farem un debat sobre
els sentiments que ens han despertat les lectures dels documents i les
explicacions dels companys i companyes.

Si algú vol saber més sobre aquest problema pot visitar:
http://www.estarguapa.com/edicion/noticia/0,2458,101623,00.html
http://www.acab.org/cat/anorexia/anor.htm
http://www.methodisthealth.com/spanish/mental/edanorex.htm
(activitat proposada per Ramon Grau)
(a l’enllaç donat a l’inici es poden trobar els documents a què fa referència l’activitat)

ENLLAÇOS
I
MATERIAL

Departament d'Ensenyament
XTEC competències bàsiques (documents i material)
Departament d'Ensenyament (currícula i avaluació)
Indicadors competencials (CREAMAT)
Aplicació de recursos al currículum (ARC)
Pràctica reflexiva (Grup Tècnic)
Biblioteca de recursos digitals (Alexandria)
Avaluació competencial (N. Lorenzo)
Lectura en digital (TAC 5)

Webs
http://www.xtec.cat/web/curriculum/xarxacb
(xarxa de competències bàsiques)
http://competentes.wordpress.com/
(blog sobre competències bàsiques)
http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/competencies.html
(les competències en imatges)
http://www.xtec.cat/~cbarba1/indexcompetencies2.html
(programar per competències)
https://sites.google.com/site/formacioarc/Introduccio
(aprenentatge reflexió i col·laboratiu)

Webs
http://www.xtec.cat/~rgrau/abp/abpbases.htm
(aprenentage basat en problemes: R Grau)
http://herramientasparacompetencias.weebly.com/
(eines 2.0: MJ Camino)
https://sites.google.com/site/microtallersestiu2011/home/muntem-activitats-competencials-webquest-
i-caceres-del-tresor
(webquest: T Torné)
http://carme-barba.blogspot.com.es/
(recursos i metodologies: C Barba)
https://sites.google.com/a/xtec.cat/catalegs/home
(recursos en línia: CRP Alt Camp)

podeu consultar, també, les presentacions relacionades:
Competències bàsiques de l'àmbit lingüístic a secundària
Els Nin de Salomó. Propostes de treball competencial
material divers del meu blog:
josepbargallo.wordpress
i d’altres presentacions sobre competències comunicatives i digitals a:
slideshare/JosepBargallo

Disseny d’activitats competencials

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (11)

Similar a Disseny d’activitats competencials

Similar a Disseny d’activitats competencials (20)

Más de Josep Bargalló Valls

Más de Josep Bargalló Valls (20)

Último

Último (9)

Disseny d’activitats competencials