Aquesta conferència ens introdueix el concepte d'intel·ligència emocional. Presentem l'educació de les emocions com una peça clau alhora de prevenir el fracàs escolar o per actuar-hi quan es presenta. No obstant, la rellevància de la intel·ligència emocional va més enllà, ja que incideix sobre la pròpia salut, el benestar personal, l'èxit laboral i la salut de les nostres relacions. Animem a les mares i els pares a endinsar-se en el coneixement de la intel·ligència emocional per dur-la a la pràctica a les seves llars i transmetre aquests coneixements als seus fills, ens hi acompanyeu?

1. EDUCAR LA
INTEL·LIGÈNCIA
EMOCIONAL DES DE
CASA
26 de Març de 2012
Xerrada a càrrec de Cristina Mas
Directora de Galapagos Serveis Educatius
www.galapagos.cat

2. Índex
1. El concepte de intel·ligència emocional
2. La rellevància de la intel·ligència emocional
3. La intel·ligència emocional en el nostre dia a dia
• El segrest emocional
• El contagi emocional
• La comunicació assertiva
• Tipus de pares
4. Referències per anar més enllà

3. 1. EL CONCEPTE DE
INTEL·LIGÈNCIA
EMOCIONAL

4. La intel·ligència o
les intel·ligències?
Programa Redes
04.03.2011.
El sistema educativo es
anacrónico.
Ken Robinson, expert
en el desenvolupament
de la creativitat
http://www.rtve.es/telev
ision/20110304/redes-
sistema-educativo-
anacronico/413516.shtml
(18:40-20:52)

5. Què entenem per intel·ligència emocional?
• El terme intel·ligència emocional es popularitza
extraordinàriament a partir del 1995 arran de la publicació del llibre
amb el mateix títol escrit per Daniel Goleman.
• La intel·ligència emocional es la capacitat de reconèixer els
sentiments, propis i aliens, i la habilitat per gestionar-los.
• La intel·ligència emocional es pot organitzar en cinc capacitats:
conèixer les pròpies emocions i els propis sentiments, gestionar-
los, reconèixer-los, auto motivar-se, i gestionar les relacions

6. Els 5 pilars de la intel·ligència emocional
Reconèixer les pròpies emocions quan apareixen. Estar en contacte amb els
nostres sentiments ens dóna la possibilitat de dirigir les nostres vides.
Controlar les emocions. Ansietat, tristesa, irritabilitat... Ens permet
recuperar-nos abans dels contratemps.
Automotivar-se. Demorar la gratificació i apaivagar la impulsivitat
per arribar tant lluny com vulguem. Saber “fluir”.
Reconèixer les emocions dels altres. La empatia ens permet detectar
senyals subtils sobre que necessiten o què volen els altres i ens fa més
competents socialment.
Controlar les relacions. Les habilitats interpersonals ens poden dur a l’èxit
social en forma de popularitat, lideratge o eficàcia social.

7. 2. LA RELLEVÀNCIA DE
LA INTEL·LIGÈNCIA
EMOCIONAL

8. La intel·ligència emocional a etapa escolar
• Prevenció del fracàs escolar des de la relació pares-fills (Casals 2011)
“Els nois i les noies que se senten més estimats i són més
responsables, que tenen una relació rica i potent amb els seus pares (des
de la conversa fins al contacte físic), se senten més forts davant del
món, i en conseqüència, tenen un millor rendiment escolar.”
• Què cal per millorar els resultats acadèmics?
Les millores en el rendiment acadèmic s’originen en un canvi d’hàbits i
actituds, parteixen de la consciència i l’esforç. El factor amb més
potencial alhora de millorar els mals resultats dels fills a l’escola és un
canvi en les actituds dels pares.
• L’escola treballa l’educació emocional?
Fa 20 anys que parlem de l’educació emocional però pràcticament no té
presència a les aules (Bisquerra 2012).

9. La intel·ligència emocional a l’etapa laboral
• El CI aporta només el 20% dels factors determinants de l’èxit, per
tant el 80% restant depèn d’altres factors.
• Les empreses no seleccionen només en base al CI, es fixen en
habilitats de comunicació i de regulació personal com treballar en
equip, tolerar la frustració, treballar sota estrès, crear un clima
laboral positiu...

10. La intel·ligència emocional a la vida personal
• La satisfacció personal i les conductes de risc tenen a veure amb la
intel·ligència emocional (Fernández Berrocal 2011).
Millor rendiment acadèmic
+IE Millors relacions familiars i íntimes
Millors relacions socials i professionals
Més ansietat, depressió i altres psicopatologies
-IE Major consum de drogues legals i il·legals
Més conflictes interpersonals
• Informe FAROS 2012. L’Observatori FAROS Sant Joan de Déu és la plataforma de
promoció de la salut i el benestar infantil de l'Hospital Sant Joan de Déu.
Iniciar la gestió emocional per millorar la convivència a les aules i
prevenir delictes. Com a acció preventiva de la salut física i mental
de la població.

11. 3. LA INTEL·LIGÈNCIA
EMOCIONAL EN EL
NOSTRE DIA A DIA
Ensenyar intel·ligència emocional
mitjançant la seva pràctica.

12. EMOCIONS
NEGATIVES
Segrest emocional

13. El segrest emocional
Tota la informació sensorial arriba
abans a l’amígdala que a la part
racional del cervell. De manera que
si l'amígdala detecta que és
necessari entrar en acció no
esperarà al lent i informat
neocòrtex. (LeDoux 1992).
“Ens veiem obligats a
afrontar els reptes que ens
presenta el món modern
amb recursos emocionals
adaptats a les necessitats
del pleistocè.”
Daniel Goleman. Inteligencia
Emocional.

14. Comportament alternatiu
Identificar les emocions
Admetre que tinc un problema
Recuperar els propis objectius com a guia
Pensar en múltiples solucions potencials
Preveure que succeirà a la pràctica amb cada una
Escollir la millor solució
Planificar l’acció
Avaluar l’acció

15. EMOCIONS
POSTIVES
Contagi emocional

16. El contagi emocional
Es basa en les neurones mirall.
Són unes neurones que s'activen
quan una persona observa una
altra persona. Són responsables
de la imitació de l’expressió de
l’altre persona.
• Els neurocientífics assumeixen que aquestes neurones tenen un
paper important en la vida social ja que promou capacitats com ara
l'empatia (l'habilitat per posar-se en el lloc d'un altre) i la imitació.
• Alguns científics consideren les neurones mirall com un dels més
importants descobriments de neurociència en l'última dècada

17. COMUNICACIÓ
Assertivitat

18. L’assertivitat
“Qualsevol pot enfadar-se, és una cosa
molt senzilla. Però enfadar-se amb la
persona adequada, en el grau exacte, en el
moment oportú, amb el propòsit just i de
la manera correcta, això, certament, no
resulta tan senzill”.
Aristòtil. Ètica a Nicòmac.

19. Tipus de comunicació
• DIRECTA • DIRECTA
• NO • RESPECTUOSA
RESPECTUOSA
AGRESSIU ASSERTIU
PASSIU-
PASSIU
AGRESSIU
• INDIRECTA • INDIRECTA
• NO • RESPECTUOSA
RESPECTUOSA

20. Comunicació assertiva
Reconèixer les pròpies emocions
Controlar-les per evitar que interfereixin la
comunicació
Reconèixer els sentiments dels altres
Transmetre un missatge positiu i de confiança en
el futur
Dur a terme accions dirigides a disminuir tensions
i guanyar confiança davant les dificultats

21. Comunicació agressiva
Sabem que estem enfadats, no ho veiem com un
problema propi.
Creiem que estem legitimats per enfadar-nos.
Racionalitzem el malestar.
No ens fixem en els sentiments dels altres sinó
en els propis.
Transmetem missatges negatius, agressius i
pessimistes.
No duem a terme cap acció més enllà de la
queixa.

22. Comunicació passiva
Sentim les nostres emocions.
Evitem comunicar-les per evitar fer mal o confrontar-
nos, o perquè no creiem que tinguem el dret a fer-ho.
Donem més importància als sentiments dels altres
que als propis.
La nostra comunicació no verbal comunica
negativitat, malestar, abatiment...
No fem res per canviar la situació.

23. MIRAR-SE AL
MIRALL
Tipus de pares

24. Pares negligents Pares autoritaris
Baixa Baixa
Baix Control Alt Control
Comunicació Comunicació
Baixa Alta
Baix Afecte Baix Afecte
Exigència Exigència
Tipus de pares
Pares permissius
Alta
Alt Control
Comunicació
Alta
Baix Control
Comunicació Pares democràtics
Alta
Alt Afecte
Baixa
Alt Afecte Exigència
Exigència

25. L’estil de criança dels pares condiciona als fills
Fills sense Són exigents, protesten i es Fills amb Acostumats a protestar per
respon- queixen. No assumeixen que límits poc aconseguir el que volen. La
sabilitats són ells els responsables clars o debilitat en els límits els dóna
d’aconseguir les coses. inexistents inseguretat.
Baixa autoestima. Baixa autoestima.
Fills amb Estan acostumats a fer, saben Fills amb Saben fins on poden arribar.
respon- que les coses no sempre límits ben Ho accepten i els donen
sabilitats surten com volen i saben que definits seguretat.
les coses costen esforç. Major autoestima.
Major autoestima.

26. Diferents estils de criança i les seves conseqüències
Estil de criança Conseqüències Comentaris
Donen poques mostres Fills amb baixa
d’afecte i pocs autoestima
reconeixements positius
No donen capacitat de Fills immadurs Motivacions dels pares:
decisió ni de control exigència que no tolera
errors o sobreprotecció
Pares rígids, exigents i Generen sentiments de Respecte la rigidesa: a
poc empàtics impotència en els fills, partir dels 10 anys cal
condueixen a la ràbia o dialogar i negociar amb
el desànim. els fills i no imposar.
Pares permissius (pocs Fills que els costa
límits i baixa exigència) adaptar-se i acceptar les
normes socials.

27. • Començar a gestionar les emocions enlloc
Què m’emporto a de deixar-les anar i que em dirigeixin.
casa? • Treballar l’empatia des de les emocions.
5 minuts de reflexió Usar el contagi emocional.
• ...

28. 4. Referències per anar més enllà
• Bisquerra, Rafael et al. Com educar les emocions? La intel·ligència
emocional a la infància i l’adolescència. Hospital Sant Joan de Déu. 2012.
Disponible a www.faroshsjd.net
• Casals, Ramon. Prevenir el fracàs escolar des de casa. Ed Graó. 2011.
• Elias, Maurice J et al. Educar con inteligencia emocional. Ed DeBolsillo.
2011.
• Goleman, Daniel. Inteligencia Emocional. Ed Kairós. 1995.
• Programa de desenvolupament de competències de Porta22.
http://w27.bcn.cat/porta22/cat/
• Programa Redes La 2 04/03/2011
http://www.rtve.es/television/20110304/redes-sistema-educativo-
anacronico/413516.shtml
• Programa Singulars tv3 07/03/2011
http://www.tv3.cat/videos/3410011/Pablo-Fernandez-Berrocal

29. GRÀCIES
PER VENIR!
“Només s’hi pot veure
bé amb el cor; allò
essencial roman
invisible per l’ull.”
Antoine de Saint-
Exupéry, El petit
príncep.